Avui s'ha escenficat l'acord parlamentari que farà possible que CiU aprovi els altre cop complicadíssims pressupostos del 2012.
L'ARA ha fet públic el document de l'acord i els compromisos. Com diria en Jules Winnfield (Samuel L. Jackson) a la mítica Pulp Fiction, us repto, us repto una i mil vegades, les vegades que calgui, a que llegiu els punts de l'acord i em digueu amb quin grup parlamentari estan signats.
Només hi ha un petit apartat que delata la cosa, però que exemplifica la gratuïtat de l'acord: els 50.000 euros per a l'oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme. Esostodo amigos...
En aquest punt, tanmateix, tots convindreu amb mi que aquests 50 mil euros són una ridiculesa davant la quantitat de centenars de milers d'euros que es destinaran a associacions «identitàries». És a dir, cap problema.
A veure, CiU, altre cop, havia de tirar endavant uns pressupostos complicadíssims. Perquè no hi ha cap governant que li plagui haver de retallar despesa. Però un govern responsable, com és el govern de CiU està obligat a fer-ho. Perquè la fallida en la que va deixar l'autogovern català el tripartit és tal que estarem pagant durant molt de temps les barbaritats tripartites.
El tripi, en un sol any va acumular un endeutament superior al BILIÓ de pessetes. Aquest i el dels dos anys previs fa que la Generalitat estigui en fallida. Fa que hàgim de pagar més de dos mil milions d'euros anuals només d'interessos. Reduïm la despesa de funcionament, però no la financera, la global. Gastem menys operativament, però continuem gastant igual perquè l'endeutament heredat és tan demencial que ens escanya en el dia a dia.
Per tant, un pacte com el d'avui, amb el PP, que ha de permetre aprovar uns pressupostos duríssims, complicadíssims, antipolítics... és una benedicció. I ho és, sobretot, perquè llegint el pacte hom pot veure clarament que HA SORTIT GRATIS. El pacte és gratis. S'han pogut fer els pressupostos que s'havien de fer, i no s'ha passat CAP línia vermella ideològica. Els 50 mil euros per a l'oficina de víctimes del terrorismes són la constatació de la gratuïtat. Senyors, em descobreixo davant els negociadors de CiU. Per a mi era impensable, inimaginable, un pacte així. No pensava que fós possible. Algú, en tot això, ha estat molt bé, ho ha fet molt bé.
Fa una setmana en els mitjans digitals s'escampava la brama que el PP exigiria retallar les subvencions «identitàries», i tothom va exclamar-se. Doncs res. Res de res. 50 mil euros i a circular, i a contribuir, com cal, a les associacions que fan país, i no cal dir noms, i tots sabem de què parlem.
Però anem una mica més enllà. Realment és gratis? En termes de pressupost, sí. En termes polítics potser no. Per què? Perquè en un país dominat per la tonteria, l'estètica i la mediocritat no importa tan com són les coses, sinó com sembla que són. I si el pacte és amb el PP, doncs ja criminalitzat. Ah, que no afecta a res, que només són 50 mil euros? És igual. És amb el PP, criminalització, indignació!!!
D'acord, n'hi ha més. Hi ha una part del pacte que permet que la bocazas de la Sánchez Camacho pugui sortir als mitjans fent-se la milhomes i reclamant per a ella i el seu PP ser socis preferents.
Si hom llegeix el pacte es veu clarament que això no és així. Però en una societat mediàtica com la nostra, les paraules de vegades sembla que ho puguin aguantar tot. No és el cas. Crec que la responsabilitat exhibida pel PP es devalua políticament amb aquesta sobreactuació camachil. Però és igual. Si és feliç així, a mi plim. L'important és que s'hagin pogut aprovar els pressupostos que s'havien d'aprovar a cost polític ZERO.
Dime de qué presumes y te diré de qué careces... és un savi refrany espanyol totalment adequat per a la situació. La Camacho presumeix del que no té, centralitat, influència, solidesa de pacte. No hi ha res d”això. Hi ha, això sí, responsabilitat. Però no hi ha Majèstic, no hi ha pacte estable, no hi ha soci preferent, no hi ha creuament de cap línia vermella.
Tot plegat fóra res si no fós perquè en el ridiculisme polític català la resta de partits polítics opten també per la sobreactuació i per intentar vendre que estem davant un pacte col·losal entre PP i CiU. És tan ridícul!!! Quan hom llegeix l'acord i hi posa al costat les declaracions polítiques, el tremendisme, etc... tot és tan patètic, tan ridícul, tan miserable...
Però bé. Tots es pensen que dient mentides, és a dir, assenyalant el pacte com el que no és, magnificant-lo, etc, en poden treure rèdits.
El PP les ha fetes tan grosses que ni que signi un acord tan GRATIS com el d'avui, la seva simple companyia fa que molta gent senti repugnància, se'n senti allunyat. I ho entenc. De fet només tinc un antídot: llegir l'acord.
Aquest diumenge vaig tenir l'ocasió de dir-li una cosa al meu amic Oriol Junqueras que, com que ell no em va prendre seriosament (és un home molt prudent) i no em va fer el mínim cas, m'atreveixo i goso fer pública. Li vaig dir que si volia rebentar l'escenari polític català, si volia fer alguna cosa trencadora i positiva en termes de país, dilluns havia de comparèixer al Parlament i dir que ERC votaria sí als pressupostos que presentés CiU, fossin els pressupostos que fossin i sense negociar res de res.
Malgrat l'impuls renovador de l'Oriol, que ha estat provindencial per a ERC, tenim un petit problema, i aquest petit problema és no haver assumit els errors del tripartit. Més d'un cop he dit que no calia fer un acte sacramental de penediment, però sí reconeixement de culpa, de les coses que no s'han fet bé i de la part de responsabilitat que es té en la situació actual. No hi pot haver futur de plenitud per a ERC sense fer acte de contricció i d”assumir els greus errors del passat tripartit i, sobretot, la molta responsabilitat que es té en la desastrosa situació actual. Cert que hi ha més causes, com la crisi internacional, que també ens afecta i, sobretot, l'insostenible espoli fiscal que patim. Però les batalles s'han de guanyar una a una, i ara era el moment del pressupost del 2012.
Si ERC hagués dit «per responsabilitat patriòtica votarem sí als pressupostos que presenti el govern» i sense negociar res... hagués desballestat de socarel qualsevol possible influència del PP, hagués permès CiU fer uns pressupostos amb més tranquilitat i potser agoserat i, sobretot, s'hauria eregit, directament, en un agent central de la política catalana. L'important, el transcendent, era no voler negociar res. Si s'hagués hagut de negociar res, cagada. Perquè és evident que de la misèria actual no se”n pot treure res de bo per a ningú. Per tant, ERC havia de dir que sí i votar que sí simplement per patriotisme, però sense negociar absolutament res.
Quins costos per a ERC? per a mi, molt pocs, o res que no es pogués explicar. D'acord, tenen una ànima molt esquerranosa, també hi és... però no ens enganyem, després d”haver arruïnat el país com ho van fer, no tenen autoritat moral per a dir res. O més encara, si admeten la negociació... a canvi de què? d”engrunes? Doncs més val tenir alçada de mires i dir que no negocies res perquè ja saps que no es pot aconseguir res que valgui la pena. Sí a canvi de res. Sí per patriotisme. Sí per responsabilitat. Però un sí que et deixés les mans i el discurs lliures per a dir les coses que cal dir, per a assenyalar el que no està bé i les possibles desviacions en relació al camí del dret a decidir.
oh! hagués estat un gran moment de la política catalana, generós, èpic, central. Un autèntic tsunami polític d'una projecció política futura emocionant...
Bé. No ha estat així. Ens hem de conformar amb l'èpica de la responsabilitat, d'un govern que es deixa la pell per salvar el país de la debacle, de la fallida. Ens hem de conformar, i també d'agrair i reconèixer, que finalment els pressupostos s'hagin aprovat GRATIS, ni que sigui amb l'abstenció del PP i amb cinquanta mil euros a l'oficina de les víctimes del terrorisme per tota contraprestació política. A banda d'unes fotos i d'haver d”aguantar els ridículs intents de la bocazas de la Camacho intentant fer veure el que no és.
A Catalunya, en l'actual escenari, només hi ha una centralitat política i una agenda: la del govern i la de Convergència i Unió, que és la del dret a decidir i la del pacte fiscal en aquesta legislatura. ERC, si actués amb més gosadia política podria haver esdevingut part d'aquesta centralitat, agent imprescindible i central de la política catalana. Continua arrossegant massa càrrega no alliberada de responsabilitat tripartita, fins que no se n'alliberi, no serà decisiva. I el PP camachil, doncs bé, molta gesticulació, però a l”hora de la veritat, un pacte GRATIS i, com sempre, absolutament allunyats de la centralitat política i social de Catalunya. Felicitats als negociadors de CiU, realment estic tan sorprès com meravellat del que han aconseguit...
Els pressupostos del 2012 permetran continuar endreçant un país instal·lat en la precarietat i acumular forces per a la batalla clau d'aquesta legislatura: el pacte fiscal. El país avança i el govern compleix. Sap greu, només, que podent-hi haver polítiques més agoserades i de llarg recorregut, la pràctica totalitat de les forces polítiques al Parlament continuïn presoneres del tacticisme. I sap més greu encara quan algunes d'elles el que haurien de fer és un «sí a tot» el que proposi el govern, atesa la seva responsabilitat en com han deixat el país.
L'ARA ha fet públic el document de l'acord i els compromisos. Com diria en Jules Winnfield (Samuel L. Jackson) a la mítica Pulp Fiction, us repto, us repto una i mil vegades, les vegades que calgui, a que llegiu els punts de l'acord i em digueu amb quin grup parlamentari estan signats.
Només hi ha un petit apartat que delata la cosa, però que exemplifica la gratuïtat de l'acord: els 50.000 euros per a l'oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme. Esostodo amigos...
En aquest punt, tanmateix, tots convindreu amb mi que aquests 50 mil euros són una ridiculesa davant la quantitat de centenars de milers d'euros que es destinaran a associacions «identitàries». És a dir, cap problema.
A veure, CiU, altre cop, havia de tirar endavant uns pressupostos complicadíssims. Perquè no hi ha cap governant que li plagui haver de retallar despesa. Però un govern responsable, com és el govern de CiU està obligat a fer-ho. Perquè la fallida en la que va deixar l'autogovern català el tripartit és tal que estarem pagant durant molt de temps les barbaritats tripartites.
El tripi, en un sol any va acumular un endeutament superior al BILIÓ de pessetes. Aquest i el dels dos anys previs fa que la Generalitat estigui en fallida. Fa que hàgim de pagar més de dos mil milions d'euros anuals només d'interessos. Reduïm la despesa de funcionament, però no la financera, la global. Gastem menys operativament, però continuem gastant igual perquè l'endeutament heredat és tan demencial que ens escanya en el dia a dia.
Per tant, un pacte com el d'avui, amb el PP, que ha de permetre aprovar uns pressupostos duríssims, complicadíssims, antipolítics... és una benedicció. I ho és, sobretot, perquè llegint el pacte hom pot veure clarament que HA SORTIT GRATIS. El pacte és gratis. S'han pogut fer els pressupostos que s'havien de fer, i no s'ha passat CAP línia vermella ideològica. Els 50 mil euros per a l'oficina de víctimes del terrorismes són la constatació de la gratuïtat. Senyors, em descobreixo davant els negociadors de CiU. Per a mi era impensable, inimaginable, un pacte així. No pensava que fós possible. Algú, en tot això, ha estat molt bé, ho ha fet molt bé.
Fa una setmana en els mitjans digitals s'escampava la brama que el PP exigiria retallar les subvencions «identitàries», i tothom va exclamar-se. Doncs res. Res de res. 50 mil euros i a circular, i a contribuir, com cal, a les associacions que fan país, i no cal dir noms, i tots sabem de què parlem.
Però anem una mica més enllà. Realment és gratis? En termes de pressupost, sí. En termes polítics potser no. Per què? Perquè en un país dominat per la tonteria, l'estètica i la mediocritat no importa tan com són les coses, sinó com sembla que són. I si el pacte és amb el PP, doncs ja criminalitzat. Ah, que no afecta a res, que només són 50 mil euros? És igual. És amb el PP, criminalització, indignació!!!
D'acord, n'hi ha més. Hi ha una part del pacte que permet que la bocazas de la Sánchez Camacho pugui sortir als mitjans fent-se la milhomes i reclamant per a ella i el seu PP ser socis preferents.
Si hom llegeix el pacte es veu clarament que això no és així. Però en una societat mediàtica com la nostra, les paraules de vegades sembla que ho puguin aguantar tot. No és el cas. Crec que la responsabilitat exhibida pel PP es devalua políticament amb aquesta sobreactuació camachil. Però és igual. Si és feliç així, a mi plim. L'important és que s'hagin pogut aprovar els pressupostos que s'havien d'aprovar a cost polític ZERO.
Dime de qué presumes y te diré de qué careces... és un savi refrany espanyol totalment adequat per a la situació. La Camacho presumeix del que no té, centralitat, influència, solidesa de pacte. No hi ha res d”això. Hi ha, això sí, responsabilitat. Però no hi ha Majèstic, no hi ha pacte estable, no hi ha soci preferent, no hi ha creuament de cap línia vermella.
Tot plegat fóra res si no fós perquè en el ridiculisme polític català la resta de partits polítics opten també per la sobreactuació i per intentar vendre que estem davant un pacte col·losal entre PP i CiU. És tan ridícul!!! Quan hom llegeix l'acord i hi posa al costat les declaracions polítiques, el tremendisme, etc... tot és tan patètic, tan ridícul, tan miserable...
Però bé. Tots es pensen que dient mentides, és a dir, assenyalant el pacte com el que no és, magnificant-lo, etc, en poden treure rèdits.
El PP les ha fetes tan grosses que ni que signi un acord tan GRATIS com el d'avui, la seva simple companyia fa que molta gent senti repugnància, se'n senti allunyat. I ho entenc. De fet només tinc un antídot: llegir l'acord.
Aquest diumenge vaig tenir l'ocasió de dir-li una cosa al meu amic Oriol Junqueras que, com que ell no em va prendre seriosament (és un home molt prudent) i no em va fer el mínim cas, m'atreveixo i goso fer pública. Li vaig dir que si volia rebentar l'escenari polític català, si volia fer alguna cosa trencadora i positiva en termes de país, dilluns havia de comparèixer al Parlament i dir que ERC votaria sí als pressupostos que presentés CiU, fossin els pressupostos que fossin i sense negociar res de res.
Malgrat l'impuls renovador de l'Oriol, que ha estat provindencial per a ERC, tenim un petit problema, i aquest petit problema és no haver assumit els errors del tripartit. Més d'un cop he dit que no calia fer un acte sacramental de penediment, però sí reconeixement de culpa, de les coses que no s'han fet bé i de la part de responsabilitat que es té en la situació actual. No hi pot haver futur de plenitud per a ERC sense fer acte de contricció i d”assumir els greus errors del passat tripartit i, sobretot, la molta responsabilitat que es té en la desastrosa situació actual. Cert que hi ha més causes, com la crisi internacional, que també ens afecta i, sobretot, l'insostenible espoli fiscal que patim. Però les batalles s'han de guanyar una a una, i ara era el moment del pressupost del 2012.
Si ERC hagués dit «per responsabilitat patriòtica votarem sí als pressupostos que presenti el govern» i sense negociar res... hagués desballestat de socarel qualsevol possible influència del PP, hagués permès CiU fer uns pressupostos amb més tranquilitat i potser agoserat i, sobretot, s'hauria eregit, directament, en un agent central de la política catalana. L'important, el transcendent, era no voler negociar res. Si s'hagués hagut de negociar res, cagada. Perquè és evident que de la misèria actual no se”n pot treure res de bo per a ningú. Per tant, ERC havia de dir que sí i votar que sí simplement per patriotisme, però sense negociar absolutament res.
Quins costos per a ERC? per a mi, molt pocs, o res que no es pogués explicar. D'acord, tenen una ànima molt esquerranosa, també hi és... però no ens enganyem, després d”haver arruïnat el país com ho van fer, no tenen autoritat moral per a dir res. O més encara, si admeten la negociació... a canvi de què? d”engrunes? Doncs més val tenir alçada de mires i dir que no negocies res perquè ja saps que no es pot aconseguir res que valgui la pena. Sí a canvi de res. Sí per patriotisme. Sí per responsabilitat. Però un sí que et deixés les mans i el discurs lliures per a dir les coses que cal dir, per a assenyalar el que no està bé i les possibles desviacions en relació al camí del dret a decidir.
oh! hagués estat un gran moment de la política catalana, generós, èpic, central. Un autèntic tsunami polític d'una projecció política futura emocionant...
Bé. No ha estat així. Ens hem de conformar amb l'èpica de la responsabilitat, d'un govern que es deixa la pell per salvar el país de la debacle, de la fallida. Ens hem de conformar, i també d'agrair i reconèixer, que finalment els pressupostos s'hagin aprovat GRATIS, ni que sigui amb l'abstenció del PP i amb cinquanta mil euros a l'oficina de les víctimes del terrorisme per tota contraprestació política. A banda d'unes fotos i d'haver d”aguantar els ridículs intents de la bocazas de la Camacho intentant fer veure el que no és.
A Catalunya, en l'actual escenari, només hi ha una centralitat política i una agenda: la del govern i la de Convergència i Unió, que és la del dret a decidir i la del pacte fiscal en aquesta legislatura. ERC, si actués amb més gosadia política podria haver esdevingut part d'aquesta centralitat, agent imprescindible i central de la política catalana. Continua arrossegant massa càrrega no alliberada de responsabilitat tripartita, fins que no se n'alliberi, no serà decisiva. I el PP camachil, doncs bé, molta gesticulació, però a l”hora de la veritat, un pacte GRATIS i, com sempre, absolutament allunyats de la centralitat política i social de Catalunya. Felicitats als negociadors de CiU, realment estic tan sorprès com meravellat del que han aconseguit...
Els pressupostos del 2012 permetran continuar endreçant un país instal·lat en la precarietat i acumular forces per a la batalla clau d'aquesta legislatura: el pacte fiscal. El país avança i el govern compleix. Sap greu, només, que podent-hi haver polítiques més agoserades i de llarg recorregut, la pràctica totalitat de les forces polítiques al Parlament continuïn presoneres del tacticisme. I sap més greu encara quan algunes d'elles el que haurien de fer és un «sí a tot» el que proposi el govern, atesa la seva responsabilitat en com han deixat el país.
Entrades
23 comentaris:
Molt bé, és com s'explica, un nou gran tiomf parlamentari de CiU, que aconsegueix l'abstenció del Grup Popular -3er de la Cambra- a canvi de res, de fum, fum, i fum.
No ja allò de les línies vermelles, sinó ni han arribat a tocar la gespa. L'ALicieta li agrafa fer-se fotos a prop de la llotja...i amb això en té més que suficient. ERC es el 5è grup parlamentari, i ultim grup , sense comptar el mixte. I fent el que fa, dubto que pugui algun lloc en algunes legislatures. Vull recordar, però,l'exemple de l'actuació del diputat Laporta, que no es precisament un dels meus ulls blaus en el vessant polític. Però cal destacar la seva activitat al Parlament. Si, va votar No a la investidura (crec que es va equivocar 1000%, com ho van fer també els d'ERC, i els del PP, que van votar no...), però en Laporta se'n va adonar que l'havia pifiat. I les errades no es poden canviar, però si intentar corregir amb les accions futures. I en Laporta ja va anunciar el seu vot favorable als pressupostos 2012 (com ho va fer amb els 2011 abans), sense necessitat de muntar cap numeret mediàtic amb fotografs com si negociessin. Es igual. El diputat Laporta no s'ha afegit al grup de CiU, fa declaracions crítiques, sovint, molt crítiques, diria jo,però el seu suport als Pressupostos el manté i l'ha mantingut.
Això es responsabilitat, i saber canviar de manera d'actuar (el No a l'investidura d'en Mas). Patriotisme, molt més que els ancorats en el no, no, no, com el ministre d'Exteriors soviètic a la ONU Gromyko durant 30 anys, no, no, no, fins que es van desfer ells solets..
Sortosament, quan hi ha transparència ( i la difussió de l'acord amb el Grup Parlamentari Popular feta a la Vanguardia, primer, i molt deseguida, a l'Ara), i aquesta es la gran aposta del govern nacionalista català -la transparència, la veritat, a disposicio de tothom qui vulgui saber la veritat- que supera la intermediació sectària sovint, i comissariada massa vegades, que es fa a la premsa, ràdio i televisio. AMB ELS DOCUMENTS-ACORDS FETS PUBLICS SEMPRE , els bons sempre guanyen. No hi ha documents secrets, com aquells annexos, i annexos mes secrets, i annexets mes confidencials, als pactes del Tinell, model d'engatussar l'opinio publica.
Amb els documents publicats, l'Alicieta pot tenyir-se de Sorayeta, del que vulgui, però tothom veu que ha aconseguit fum i res mes.
Per què el Grup 5è, el d'ERC no ha volgut fer com el diputat Laporta? Ells ho hauran d'explicar. Però han deixat passar una altra oportunitat d'intentar recuperar posicions transversals i mes centrades del que van quedar desrpès les tres grans desfetes electorals consecutives sofertes.
Ells sabra, i en Jonqueres suposo que el primer. Però sembla clar que tenen un problema. I han perdut ocassions de sortir-se'n del fang i de les sorres que es mouen on estan enganxats des del tripartit. Allà ells, però el temps també compta. El crèdit obert, també a canvi de res, també comença a acabar-se.Si es volen confondre amb la disbauxa solidària ho estan aconseguint.Encara que no crec que ho pretenguin. Però sense acció, Oriol, no hi ha esperança!!
Chapeau a l'article, Furiós ben centrat.
Cordialment,
Andreu
Benvolgut Dies,
Només tres coses:
1. Com ens hem de veure: justificar que es negociï i s'acordi amb el PP i no amb els partits d'obediència catalana!
2. Saps d'algun partit en el món mundial que hagi votat a favor d'uns pressupostos sense ni tan sols negociar?
3. CiU prendrà mal: el pacte fixa públicament una imatge de col·laboració CiU-PP i, en el futur, a cada tret del PP contra Catalunya el país es girarà i mirarà al Gran Timoner. De fet, potser millor per als qui no ens interessen les batalletes de l'autonomisme: ara, o s'avança en l'eix nacional o l'erosió serà ràpida.
De franc? no!!
I els 20 mil milions d'euros de l'espoli fiscal?
Es molt gros que els convergents (més que catalans) hagiu de justificar-vos amb textes com el teu. Que no recordes qui promovia el boicot als productes catalans? Que no recordes qui ha tallat les ales a les grans empreses catalanes negant-los la possibilitat de comprar empreses espanyoles estratègiques? Que no recordes qui va portar l'estatut al TC?
Si pateixes d'amnesia hi ha un notari a Barcelona que et pot mostrar un document que potser t'ajudarà...
En política si vols ser creible has de ser digne i Ciu va pel carrer amb els pantalons fins els tormells. I el pitjor de tot és que ens hi fa anar a la resta de catalans i a més ens voleu fer combregar amb rodes de molí.
Una altre cosa que em sap moltíssim greu es veure't a tu justificant l'injustificable. Una veritable llàstima.
No estem parlant de amb qui agradaria, sino del contingut de l'acord, que és GRATIX.
Pel que fa a l'espoli:
http://www.naciodigital.cat/noticia/39730/mas/dona/cinc/mesos/tancar/acord/catala/sobre/pacte/fiscal
Per molt que crideu que es GRATIS apunteu-vos a l'agenda el preu que el nacionalisme haurà de pagar: la legimització del PP a Catalunya, similar a la que va fer del PSC l'antiga ERC, i que farà que milers d'electors triin votar l'original en comptes de la còpia.
Per altra banda estic d'acord en el fet que ERC ha perdut una oportunitat de revestir-se d'épica. Han triat seguir amb la dinàmica de partit petit en comptes de abraonar-se sobre el lideratge moral. Pocs reflexos, cert.
Sincerament, el meu estomac em fa rebutjar res que vingui del PP. El meu cap, em diu, que el balanc caldra fer-lo d'aqui 2-3 anys, esperant que CiU hagi tret el Govern de la miseria financera que ens han deixat el trio d'incapacitats mentals i poca-vergonyes ( Montilla/Castells, Carod, Saura ) i sobretot, veure quin es el salt endavant que fem en el dret a decidir i en la questio del pacte fiscal (que nomes cal entendre com la gestio dels nostres total dels nostres impostos ).
Pel be del Pais, esperem que se'n surtin, sino anem arreglats.
Akor
Benvolgut,
Aquesta estratègia que esmentes és claríssima. Si és tan clara, i els d’Esquerra d’Espanya (abans ERC), ni la veuen, ni escolten als que en saben, ni fan res, serà que això: que políticament són espanyols en no saber fer política nacional catalana. I ho són, d’espanyolíssims, perquè si fossin generosos amb el país deixarien immediatament la política per incapaços. És a dir, o són incapaços, o són directament espanyolistes polítics com ho són els del PP, encara que amb la seva estridència, els del PP ens fan un favor (un favor que consisteix en perdre suport electoral, i sinó al temps). Tornant als d’Esquerra, voldria creure que aquests són uns incapaços. I si són uns incapaços cal que deixin pas encara que sigui per deixar un buit que s’ompli en un futur (el buit dels ‘sense nom’). I si no marxen, caldrà definitivament fer-los fora. Ara, el poble català els ha deixat en un marge, però si segueixen així quedaran només per la història, i no de la millor manera.
Dit això, evidentment, penso que el president de l’Esquerra d’Espanya no et considera amic seu: t’hagués escoltat i, evidentment, t’hagués fet cas. Si t’ha escoltat, i no t’ha fet cas, o és perquè és un espanyolista, i llavors no sé què us uneix, o si t’ha escoltat i no ha pogut fer res, és que és un incapaç, i llavors cal tornar al punt inicial: un inútil que és un destorb i ho sap, es converteix immediatament en un traïdor que només vol distreure el seu ego atès que donant classes a la universitat, però superat per gent amb més talent que ell, te punts de frustració que mata amb aquesta distracció de la política. I és evident que, com a mínim, és un incapaç com a polític atès que no és capaç d’imposar, com bé tu dius, l’acció que hagués consistit en que “ERC havia de dir que sí i votar que sí simplement per patriotisme, però sense negociar absolutament res.” O com a màxim, per acció voluntària o per protagonisme del seu ego (una altra vegada) –com el de la senyora que lidera el PP a Catalunya-, s’està convertint en un traïdor. I és evident que es pot ser un traïdor per omissió, com ho són aquells del PP i de certa part de la burgesia de casa que sense fer res ja fan... a favor de l’enemic. Diuen, a més, que des de que l’han fet president de l’Esquerra d’Espanya, aquest professor de contes i faules s’ha tornat més arrogant, cosa que demostra amb més contundència que això de la política li va gran.
En fi, tan de bo que vagi errat, però al poble no li queda massa paciència i caldrà homes que sàpiguen canalitzar l’energia desfermada que ja s’està gestant en les seves entranyes. Tu, tal com et vaig dir en un altre post, creus en el senyor Junqueras. Jo no.
Però CiU no havia anat a un notari per a reafirmar davant el poble català que no pactaria mai amb el PP? Millor dir de franc que GRATIS.
ara el que per mi en te el cap ple de neguit es: el que no se es com algunes persones encara pensen que CIU esta fent l´´unic que pot fer i que no te mes remei... i que l´important ara es sortir de la crisi..., pero quina crisi ?? la que fara fer el corredor central ?? la crisi dels jocs olimpics de madrid ??, .... i aqui fent retallades a tort i dret, on es la solidaritat del reste dels pobles d´espanya que augmenten pressupostos ARA.., i nosaltres estem com estem ? . Es de calaix que al centre ja els hi vagi be que nosaltres no marxem, el que no es de rebut es que aquí el govern , el de la Generalitat pacti uns pressupostos encara mes restrictius ( necesitat, ja ho entenc ) i a sobre signi el matar, degollar, i escombrar tot el que sigui pròpi nostre,cultura ( immersió lingüística, econòmica, caixes, poder polític, retirada econòmica de les transferències ) i a mes sense altaveus enlloc , ni TV3, ni cat radio ( que no son gaire... pero hi son ) , ni les delegacions exteriors que podrien servir per ajudar en la nostra causa si arribes el moment ( digue-me ingènua), a mes de procurar comercialment esclar, fant el possible, a mes, perque el prat es quedi com un aeroport Low Cost, ( com el que era Girona, pero mes grand ), i ara el Corredor que Europa els hi va dir que els hi deixaven els calers pero per fer-ho pel mediterrani, i si a mes volien fer algun altre ramal a cost seu, ara resulta que sera al reves, ( no fos cas que Catalunya espaviles ).... i em voleu dir, perque collons Ciu a pactat amb el PP, per passar per on passarem ho haguessim pogut fer per deslliurar-nos d´Espagna... pero no, CIU a decidit que ens putajarem perque es faci els Jocs olimpics a Madrid i el corredor Central, Oleeeeee ¡¡ per no parlar mes extensament tambe estaria be que demanessim explicacions de com es que aquí que e l´Estat Central ens deu 1.770 M d´Euros + 750 + 6.000 ( infrastructures no cumplides ), ara ens pugin tots els impostos exp. l ´IBI i a Madrid el baixin ...., si estem a Espanya com es que en això no hi ha el cafe per tots ?, i a mes resulta que els Bons catalans ARA ja estan a nivel de Bons escombraria... i a Espanya ara això no va amb ells ? si hi som... ( que jo no voldria ) com a minim que hi siguem amb les mateixes cartes per tothom... i si no que el Govern que hauria de mirar per nosaltres que sapiga defensar els nostres interessos.
AMB EL PERMIS DEL PUENTE AEREO ,
http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Signes_de_puntuacio/punt.html
Aneu mirant això i després en parlem del que s´ha tingut que deixar pel camí pel pacte amb el PP i no intenteu manipular empetitint tot el que estem renunciant ( soc la mateixa de dalt )
http://www.directe.cat/noticia/187421/el-govern-vol-endossar-unes-eurovegas-que-no-vol-ningu
El Govern pretén endossar unes Eurovegas que no vol ningú
www.directe.cat
Estocada als mitjans públics
www.directe.cat
La ministra Pastor enganya al conseller Recoder
aqui retallant i a sobre gastant-nos els pocs calers que tenim per això
Trias vol ajudar Madrid a tenir els jocs olímpics l'any 2020
www.directe.cat.... pero mentre tant...Moody's rebaixa el deute de Catalunya i el deixa a un pas del bo escombraria
www.ara.cat
TV3 tanca l'emissió per satèl·lit del seu canal internacional
www.ara.cat
i aquí això que us he posat no es opinió meva si no el que veuen els periodistes del que esta passant... prou de fer conbregar amb rodes de molí, el Pacte que han fet amb el PP ens porta a la desaparició com a poble
el fet que no sàpiga posar els accents que hi van no vol dir que no tingui raó..., un manera mes intel·ligent per desacreditar el que dic es argumentant punt per punt i demostrar que no tinc raó
No et falta gaire per acabar tant sonat com l'Andreu.
No és un link d'accents sinó de signes de puntuació, reivindicant l'ús dels punts i a part.
Buf, quina mandra haver de replicar aquestes bajanades (perdoneu l'expressió) punt per punt...
Hola,
A mi el pressupost 2012 de la Gestoria no em diu res, igual que al 95% de la població. Si no tens poder, no pots fer res per sortir de la crisi.
Hi insisteixo. Els conceptes 'dret de decidir' i 'pacte fiscal' són antagònics, a part que no volen dir res. Res de res.
Només em mereixen confiança els polítics que parlen clar i els que no tenen com a companys de viatge gàngsters com algú que conec, i que ells coneixen a bastament.
Parlar de pacte fiscal i de dret de decidir és una falta de respecte que pagaran car.
Aviat ho veurem.
Salut.
Records al JJ, que suposo deu ser el mariquita de Salvame i la productora psocialista, al qual no tinc el gust de conèixer.
Quan nomes saben insultar, o fer de profetes amateurs sense despatx, demostració que estan acabats, desesperats i autoinutilitzats.
Han aconseguit saltar de derrota en derrota fins l'autoharakiri final definitiu.
Preguem per les seves ànimes.
Cordialment,
Andreu
Es comença legitimant el discurs pseudosobiranista de l'absolut Mas i s'acaba brindant amb xampany extremeny per l'acord amb el botxí nacional de Catalunya, fent veure que aquí no ha passat res, quan la línia de desmantellament de les estructires nacionals de Catalunya està agafant un impuls del qual no ens refarem. I n'hi ha alguns de molt furiosos que encara volen donar-nos lliçons d'independentisme!!! Mira noi, si vius al teu planeta piruleta, fes-t'ho mirar, però amb CiU llançada als braços del PP valdria més que fessim cas al Monzó i ens féssim d'una puta vegada l'eutanàsia lingüística i cultural; almenys no patiríem tant.
Estem triomfant!
Primer vam diagnosticar la catàstrofe tripartita i la debacle que implicaria per a ERC. Molts insults i crítiques dels jerkis desquiciats... PERÒ FINALMENT EL TEMPS VA DONAR LA RAÓ AL 1005
Després vam denunciar la salvatjada dels Walking Dead reagrupats. I vam anunciar el seu fracàs sense paliatius, quan ells s'autopronosticaven 7-8 com a mínim. NOVAMENT LA VAM ENCERTAR DE PLE. Molt insult i molta tonteria, però novament anàlisi encertada.
Ara podeu desgastar-vos el que volgueu negant l'evidència, buscant permanentment tres peus al gat, menystenint, menyspreant, fins i tot insultant. Cap problema. Altre cop, l'ÀNÀLISI ÉS RIGUROSA, PONDERADA I COMPROMESA.
I l'únic que hi ha és això, anàlisi, capacitat d'anàlisi, reflexió i conclusions. No sobre prejudicis, sinó analíticament, sobre la realitat.
De manera, que til·la, molta til·la, és el que us convé a alguns. Demanar reflexió o competència analítica ja seria demanar un impossible.
Ah! també vam dir que CiU arrassaria a les eleccions, perquè havia sabut reconectar amb la societat i oferir un missatge renovat des d'un nou sobiranisme creïble. I així va ser i és. Cicle electoral ple d'èxits (catalanes, municipals, espanyoles) i malgrat les salvatjades demagògiques d'una oposició sense rumb... totes les enquestes continuen mostrant una enorme solidesa electoral de la coalició conver.
De manera que nou èxit analític i moooolta més til·la per a alguns.
El país avança, amb pas ferm i amb un destí escrit.
A mi també em fa mal veure la foto del Mas amb l' Alicia, però crec que és evident que al que li fa més fàstic és a ell mateix. Però això es diu responsabilitat, i ningú pot negar que aquest govern en té (i de vegades massa).A part d'això totalment d'acord amb l'article i el que no vulgui veure els fets, doncs que es quedi amb la seva ignorancia. Es clar que m`agradaria més que demà en Mas sortis i declarés la independència de Catalunya,però això (com es veu amb claretat diàfana a la peli de Macia contra Companys)no és una cosa que es pugui fer visceralment i sense un full de ruta molt ben pensat i debatut. Es clar que estic segura que amb Espanya ens ensorrem sense remei, però ara per ara confio en la intel.ligència i en la bona gestió de Ciu, sobre tot perque estic fermament convençuda que estimen Catalunya tant com jo,(sensaciò que no havia tingut mai amb els politics del tripi) i hi penso confiar fins que no em demostri que no s' ho mereix. Hem de saber donar un marge de confiança a les persones i més als països, i el nostre s' està gestant, n' estic segura. Deixem que el part segueixi el seu curs natural.(Encara que en cas de vida o mort, una cesàrea ens pot salvar la vida, no ho oblidis, President Mas)
El país avança amb pas ferm? El pacte del nou tripartit surt gratis a CIU?
0 en dignitat.
Au home au...
Auuuuuuuu
alerta que udolen els llops
i quan els llopos udolem i sortim de cacera no hi ha espai per a les ovelles ni per a les cabres...
Publica un comentari a l'entrada