27 de set. 2012

Reivindicació del "tal i..." i dels origens en el camí a l'estat propi.



Aquí us deixo un “tal i com ja vaig dir”.  És un punt clau i és un punt sobre el que caldria que ningú frivolitzés el més mínim. El president va dir: “el castellà forma part del patrimoni de Catalunya”.

És una afirmació transcendental. Sovint l'independentisme ha tingut una temptació excloent en relació a la llengua castellana. La necessitat de recuperar la nostra llengua era tan evident que qualsevol competència semblava una amenaça. Això s'ha acabat. L'única amenaça possible per a la nostra llengua és no tenir al darrere un estat.

El castellà forma part del patrimoni de Catalunya. Això és així ara i és del tot transcendent el compromís del president Mas, que ha de ser el de tots, perquè continuï sent així en el futur estat català.

El meu punt de vista:
  • el castellà forma part de Catalunya. És la llengua materna o paterna de més de la meitat de la nostra ciutadania. M'hi incloc. El meu pare, al cel sia, tenia el castellà com a llengua pròpia, i a casa ens vam criar parlant indistintament castellà i català. No hem tingut mai cap problema. Cap. I com jo, i com la meva família, centenars de milers de conciutadans. El castellà forma part de nosaltres i ho continuarà essent. Ho assumim sense cap mena d'inquietud ni de trasbals. Forma part de nosaltres, dels ciutadans de Catalunya, de la Nació Catalana i de l'Estat Català.

  • El respecte i l'assumpció pel castellà, que hauríem de fer de manera espontània i natural, és a més a més una qüestió absolutament estratègica. Establir com ho va fer el MHP Mas que el castellà forma part del nostre patrimoni com a Nació té una dimensió estratègica absolutament clau, atès que desarticula qualsevol possibilitat de que l'unionisme pugui enarbolar una bandera tan sensible com aquesta a partir de la qual construir un discurs de dues comunitats, que seria letal per al nostre projecte i procés. 

  • Finalment no tingueu cap dubte que el fet que el futur estat català tingui el català i el castellà com a llengües d'ús habitual i natural, i que amb el temps també aconseguim que ho sigui l'anglès... tot això ens donarà un enorme potencial econòmic. El nostre país és molt emprenedor i exportador. El nostre mercat és el món, i tenir el castellà i l'anglès ens obre les portes a 3/4 parts dels països.
Sí: el castellà forma part del patrimoni de Catalunya i del futur estat català perquè per a una enorme massa de nosaltres forma part de les llengües amb les que els nostres pares ens han criat, formen part del nostre patrimoni individual a través del qual construïm el col·lectiu. A més a més, amb l'assumpció natural i desacomplexada del castellà blindem el nostre projecte davant els intents mesquins que hi haurà de fer servir la llengua com a palanca per a provocar fractura social. No ho permetrem. Per convicció i perquè som massa intel·ligents com per permetre-ho. Mai.

Y ahora voy a acabar como nunca lo he hecho, en castellano. No por lo que explicaba antes. Simplemente porque si hay quien en estos dias está siguiendo lo que se publica en Catalunya sobre el proceso hacia el estado propio, quiero que entienda bien lo que somos y lo que pasa en este país. Y que no habrá ningún hijodeputa com el ex-presidente de la Junta de Extramadura que consiga dividirnos.

Mi padre llegó de Murcia a Catalunya en plenos 60's. Y se casó con mi madre. Cuando yo nací mis padres se fueron de maestros a Andalucía. Y yo me crié ahí hasta los 4 años, en Lora del Río (Sevilla). Mi abuela catalana (la iaia) se reía mucho de mi porque casi no sabía pronunciar la “s”, todo eran “z”. Volvieron a Catalunya y nacieron mis hermanos, y hasta ahora. Mi padre acabó dando las clases en catalán y, se consideraba catalán de adopción y derecho y lo daba todo por el catalán y por Catalunya. En pleno franquismo, pasó un par de noches en el calabozo de Vía Laietana porque otra maestra, catalana de origen, le denunció porque estaba difundiendo un manifiesto a favor de que en las escuelas de Cornellà de Llobregat (donde vivíamos entonces) se enseñase el catalán. De la mano de mi padre fuimos, con mi hermano mediano, por primera vez, un Onze de Setembre, al Fossar de les Moreres.

Y siempre, siempre, cada año hemos bajado a Murcia a ver a nuestra familia: abuelos (mientras vivían), tíos y tías y primos y primas. Son mi familia y siempre lo serán. Y compartimos alegrías y penas, porque nos queremos. Y nos respetamos.

Yo, desde que tengo uso de razón política, con 18 años, que he sido independentista y he luchado por Catalunya y sus derechos. Soy catalán y no reniego ni escondo para nada (todo lo contrario!) la herencia de mi padre ni los lazos que me unen a Murcia a través de mi familia. Y como yo, somos centenares de miles los hijos de padres que no nacieron en Catalunya y que estamos a favor de la independencia de Catalunya. Mi padre, si todavía viviese, también lo estaría, al igual que otros centenares de miles que, como él, vinieron a Catalunya buscando una vida mejor.

Escribo esto porque mi padre ya no está y no puede hacerlo. Si todavía estuviera aquí, con nosotros, sería el primero en alzar su voz de protesta ante la demencia de gentuza como este expresidente de la Junta de Extremadura, y ante la manipulación de los sentimientos que orquestan personajes como los de Ciudadanos o el PP.

No podreis nada contra nosotros. No teneis ni puta idea de lo que pensamos o sentimos centenares de miles de hijos de la immigración. Ni puta idea. Ni nosotros, que ya hemos nacido aquí y somos catalanes (nos expresemos habitualmente en catalán o en castellano), ni nuestros padres, no somos carne de cañón para vuestra nauseabunda demagogia. Somos un único pueblo, todos formamos parte de él y no conseguireis, para nada, que esto cambie.

Nunca, nunca, había tenido la más mínima necesidad de explicar todo esto. Nunca nadie me ha preguntado por mis orígenes o los de mis progenitores. Pero, para que no quede ninguna duda, si teneis la más mínima tentación de intentar dividirnos o clasificarnos, sepais que delante os vais a encontrar centenares de miles de testimonios como el mío que os van a dejar sin aliento, sin nada, desnudos ante vuestra maldad, mentiras y manipulación.

SOM UN POBLE!!! Som un ÚNIC poble! Amb diferents orígens, amb diferents circusmtàncies, amb diferents llengües d'ús. Però SOM UN POBLE! I no ens dividireu!

Va per tu, pare, ara sí! La independència!!!! I amb els convergents, com tu sempre m'havies dit que passaria, quan vaig començar a militar a La Crida i a ERC...



14 comentaris:

Ricard C. Estrada ha dit...

Ahir, a la feina, vaig ser testimoni d'un fet força interessant i que il·lustra el que dius. Dos companys discutint sobre la independència... en castellà, tant el que hi era a favor com el que hi era en contra. Per això, estic totalment d'acord amb tu quan dius que el que va dir el President del castellà és d'una enorme importància estratègica pels temps que venen.

Hasal ha dit...

Chapeau!!!! utilitzaré el teu escrit per enviar a molts contactes meus d´arreu de l´estat !!
Gràcies per tot , amic i company de travesa.

Jaume N.

L'home del sac ha dit...

Fantàstic!
Som un sol poble, encara que a alguns els agradaria tancar a les persones d'origen espanyol en un gueto i tenir-les allà manipulades i amb el vot captiu.

Noctas ha dit...

Boooooo!!!!!

MONTSERRAT RIOS ha dit...

He plorat! He trobat aquest blog fantàstic després de fer una recerca al Google amb les paraules: Ho aconseguirem?
I després de veure aquesta il.lusió que tens i que tenim molts catalans, veig que sí, es possible.
No se si us passa a vosaltres però jo em llevo al mati amb una cosa dins... un nerviosisme ja crònic. Una veueta que em diu: Montse, serà veritat?? Tinc ganes de veure això, tinc ganes de dir per fi, que sóc CATALAN. Tan sols Catalana. Aixi que, si no et sap greu seguiré llegint aquests artícles que em donen ánims i força. Gràcies.

Xavier Rull ha dit...

Bravo! Bravo, amic Dies de Fúria! Quin gran apunt! T'ho diu un que tenia l'avi d'origen navarrès i llueix amb orgull el seu segon cognom d'origen no català. Quanta raó que tens! Tots tenim testimonis de gent castellanoparlant per la independència, i haurien de fer-se públics per tal que els unionistes entenguin que no tenen res a fer si apel·len als orígens. Només tenen alguna cosa a fer si usen raons, arguments, etc., i no apel·lin a les vísceres. Només un darrer apunt. Al meu bloc de pisos, el primer a penjar l'estelada al balcó va ser un home d'origen aragonès que, la primera vegada que hi vaig parlar, em va dir "Es que no entiendo muy bien el catalán". SOM UN SOL POBLE.

Xavier Rull ha dit...

Ah, i perquè no sigui dit: el temps t'ha donat la raó amb en Mas. Quin polític més ferm! Amb el pas del temps ha crescut. I tu tenies raó quan deies que CiU aniria per aquí (jo, fa dos anys, creia que no). Les coses on siguin: tu tenies raó i jo no.

Dafne ha dit...

Uix Francesc, no sé per on començar.
Primer he de reconèixer que em vaig equivocar, pensant que el MHP Artur Mas fos capaç de fer el pas gegantí; per tant, ara ho reconec, i em sento orgullosa de tenir-lo de president. Jo m'apunto amb els qui conduieixin la meva terra a la llibertat.
La independència, la volem per nosaltres, per als nostres fills, però també per als nostres pares, germans (aquests darrers, jo ja no els tinc, però sé que mon germà al·lucinaria veient què està passant, i com està passant, vagi per ells també).
Només amb la unitat podrem avançar, i deixem-nos de collonades, i divisions, ara toca anar a la UNA, i sinó que mirin la història i comprendran que els errors que van portar les grans derrotes van ser el fruit de la desunió (el meu avi, nascut el 1904, republicà, empresonat durant la Guerra Civil, sempre deia "Me cagun Déu, si haguéssim nat tots alhora", iaio, ara em penso qui anem!!!!
Jo em dic Garzón, d'origen granadí, i quan era joveneta, em fotia molt dir-me´n, després quan vaig madurar, vaig comprendre que no tenia res a envejar als "Ferré", "Dalmau" o "Roig", amb tots els respectes; no era el cognom ni l'origen, sinó el sentiment el què ens feia més catalans.
Avui, escrius els "tal-i", genial, i a més amb un toc emotiu recordant els qui ja no hi són.
ARA ÉS L'HORA!!!
(perdona la parrafada, però m'emociono i tot!!!)

Dies de fúria ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!!! Així dóna gust escriure!!!

Kefes ha dit...

Es emocionant llegir-te a tu i als comentaristes.

Anònim ha dit...

Bravo Francesc, bravo.

Giusseppe.

Anònim ha dit...

gràcies, pruden

Anònim ha dit...

BRAVÍSIMO !!!!

Xavier Fajarnes "Fènix" ha dit...

Gran! Gran! Gran! Aquest és el discrus que ens farà eixamplar definitivament la base social sobiranista que ens cal per que la Llibertat Arrassi! Bravo! Bravo! Bravo! El que s'ha de fer és enviar aquest post als diaris, i que el llegeixin mil·lions de catalans. Gran!!!!!