Dimarts dia 3 de desembre del 2013.
Cada dia falta menys perquè els nostres representants ens comuniquin
la data en la que es convocarà el referèndum per la nostra
independència i la pregunta que serà sotmesa a consulta al poble de
Catalunya.
Tinc moltes ganes que arribi aquest
dia (bé, tinc les mateixes ganes que la majoria del poble de Catalunya). Cada cop tenim més pistes, si voleu intangibles, que els
nostres representants estaran a l'alçada del moment històric i
seran capaços d'arribar a un acord HISTÒRIC. Un acord, cal dir-ho i
cal tenir-ho clar, que no haurà estat fàcil, que és molt difícil.
Sovint tenim la temptació de
simplificar o d'aplicar els nostres criteris sense la més mínima
empatia o sense una anàlisi de la realitat i les seves
conseqüències. I no, crec que hem de ser molt conscients de les
dificultats que hi ha, de les dificultats que tenen els nostres
representants i de les moltes coses que han de posar en comú, perquè
l'acord no és entre grups que tots tenen la mateixa posició, sinó
entre grups que tenen plantejaments diferents.
I això encara dona més valor a
l'acord que hi haurà. I que serà un acord que recollirà les nostres aspiracions i reflectirà els objectius del perquè està lluitant el poble de Catalunya.
Aquests dies assistim a un tan
vergonyós com indissimulat intent per part dels enemics del procés
de rebentar-lo, d'introduir dubtes, d'intoxicar. Els dels despatxos
estan fent tot el que poden -que és molt- per fer fracassar el
procés, i tenen en la majoria dels tertulians que omplen les nostres
ràdios, diaris i TV els seus principals portantveus. Crec que no hi ha cap
dubte que una de les palanques de l'unionisme més intel·ligent i
poderós ha estat col·locar una legió d'opinadors que propaguen
consignes al dictat a tots els mitjans de comunicació. Devem ser
l'únic país del món on la majoria que opina públicament no té la
més mínima correspondència amb la majoria social del país que
s'expressa a les urnes i al carrer. Per tant, amics, cal estar en
guàrdia davant aquesta cinquena columna d'opinadors que d'una manera
indecent, i només ells sabran a canvi de què, han esdevingut la gran
punta de llança unionista contra el procés.
Després també hem de patir aquests
dies la indignitat d'alguns polítics, que volen fer-nos passar per
anàlisi o posicionament en relació a una realitat el que només és
el seu desig miserable de veure fracassar el procés. En aquest
sentit el paper del PSC-PSOE i dels seus portantveus és,
senzillament, repugnant. No m'estranya que avui en Jordi Martí, fins
ara líder municipal a Barcelona, hagi plegat.
El PSC s'està acostant a passes
agegantades als mateixos arguments del bloc unionista més radical
que fins ara han conformat PP i C's. En breu ja hi hauran arribat, i
sense cap matís, combatran el desig de llibertat i de democràcia
del nostre poble. Per a aquest bloc, la realitat fa temps va deixar de ser un
referent, d'importar. Fa temps que ni la realitat ni la veritat no formen part
del seu discurs, tot el contrari: neguen la realitat, menteixen i
actuen amb una pocavergonya que passarà a la història de la misèria
política.
Des de Madrid, a banda del que no es
veu, la campanya de la por i de la intoxicació s'ha incrementat.
L'estratègia és clara: esperen invertir la tendència inequívoca
que reiteradament expressa la gran majoria de la societat catalana fent-nos presoners de la por. Anul·lar-nos a través de la por.
En el fons de tot ens trobem
nosaltres, la gent. I la gent som un conjunt molt divers que reaccionem a inputs molt diversos que ens arriben o no arriben de manera molt diversa. Alguns
estem molt informats i implicats. D'altres no ho estan gens, i l'unionisme confio que els pocs inputs que els hi puguin arribar els facin presoners de la por i només estiguin preocupats. No informats, sinó preocupats.
Nosaltres hem intentat sempre una argumentació racional de les
característiques del procés, de la naturalesa i els objectius de
tot el que estem fem.
Tothom sap que el nostre és un procés
profundament democràtic, profundament inclusiu, basat en la
voluntat de ser. Un procés en el que tothom, amb independència del seu origen
o de la seva ideologia o identitat, està cridat a ser protagonista, ciutadà fundador d'un nou país, que volem més just, que
volem pugui administrar els propis recursos que genera, que pugui
atendre les necessitats de tothom, que sigui respectat, que pugui
inserir-se amb normalitat en el context de les nacions lliures. Un
país i un procés que té en el respecte a tots i cadascun de
nosaltres, la nostra identitat, la nostra llengua i -no cal ni
dir-ho!- el nostre origen, la seva pedra angular, la clau de la seva
legitimitat i del seu enorme potencial. Perquè hem estat capaços de
posar en valor la nostra voluntat de ser i de compartir. I perquè
aquesta capacitat de compartir és el que sabem que ara mateix és
l'únic que ens permet tenir un futur, col·lectiu i individual.
No hi ha alternativa a la
independència. No n'hi ha. Excepte la misèria, l'empobriment i la
nostra desaparició com a col·lectivitat, com a poble.
L'unionisme, aquests dies, escampa el
seu odi i l'amenaça etnicista, la seva mentida permanent, la coacció i la por
Això és tot el que ens poden oferir: por, amenaça, odi, etnicisme,
divisió. És a dir, destrucció. Tots els arguments de l'unionisme
ens encaminen a la destrucció.
La nostra fortalesa és el que fa que
estiguin tan irritats i diguin tantes barbaritats. Saben que abans de
Nadal tindrem data i pregunta. I que això serà una enorme catarsis
a la nostra societat. Ens obrirà les portes de la democràcia. Ens
dirà, és la nostra hora.
I serà la nostra hora. Ells miraran el
seu rellotge aturat. I nosaltres seguirem avançant amb els mateixos
valors que hem arribat fins aquí, però amb un compromís encara més
fort i més exigent. Perquè sabrem que el nostre futur s'estarà
decidint cada dia en tot allò que fem.
I el fem inclou també la nostra
capacitat de resistir. Haurem d'estar preparats per a qualsevol cosa.
Quan tinguem data i pregunta la ja evident deriva autoritària de
l'estat espanyol i bogeria de l'unionisme local es convertirà en
follia, en embogiment.
Haurem d'aguantar molt. I haurem de
resistir moltes coses. I només ho podrem fer si conservem la
confiança en tots nosaltres i els nostres representants. Caldrà,
més que mai, que estiguem units i que ens ajudem com mai. Caldrà
que siguem conscients que cada cosa que fem pot ser transcendent per
arribar al nostre objectiu. I, per tant, que siguem EXEMPLARS en tot allò que fem.
I estic segur que ho farem. Estic segur
que tindrem data i pregunta. Estic segur que sabrem estar units.
Estic segur que els nostres representants sabran estar a l'alçada
del moment històric. Estic segur que estem fent història i que
sabrem aprofitar aquesta oportunitat única.
El futur és nostre! Guanyarem!
2 comentaris:
Sí; des de CDC som tan EXEMPLARS, que ho arrepleguem tot; fins i tot acollim el residu d'aquesta secta anomenada Reagrupament i els regalem presència als nostres òrgans de direcció...potser perquè ens faltava un sector friki...
Anem bé, si el camí l'hem de fer amb companys de viatge d'aquesta categoria moral. Vaja patinada, acceptar aquesta colla d'il.luminats i trepes sense escrúpols; és que no funciona el dret d'admissió, a CDC?
Salut,
Xavier
au apunta 9 de novembre
Publica un comentari a l'entrada