Tremosa, Junqueras i Romeva, o quan els catalans de les pedres en fan pans

No ens enganyem: quan ens parlen i convoquen a eleccions al Parlament Europeu el que ens ve al cap és la cançó de Celtas Cortos “Cuéntame un cuento”.

Fa cinc anys Catalunya estava sumida en un episodi inconfessablement fosc: la decadència del govern tripartit presidit per José Montilla i la seva demencial fugida endavant que va deixar totalment i irresponsablement arruïnada la Generalitat de Catalunya.

Doncs enmig d'aquella època de tenebres hi va haver eleccions europees. 

Ningú no en donava res, per aquelles eleccions, a ningú no li venien de gust, ningú no sabia què ens hi jugàvem ni què se'n podria treure...

Però va passar una cosa d'aquelles que només passa extraordinàriament, i és que hi va haver tres candidats excepcionals, de tres forces polítiques diferents i enfrontades del tot a l'interior del país, que van ser escollits i que un cop a Brusel·les van practicar una mena de glasnost que va inaugurar una nova política catalana. La que avui ens permet gaudir d'una majoria parlamentària pel dret a decidir que ha convocat un referèndum d'autodeterminació pel dia 9 de novembre. Aquests herois van ser i són:

- Ramon Tremosa per part de CiU

- Oriol Junqueras per part d'ERC

- Raül Romeva per part d'ICV-EUA

El període de la seva presència simultània a Brusel·les l'haurem de recordar com un dels més fecunds, innovadors, valents, competents, i un munt d'adjectius més que podria posar, de la vida política de la Catalunya contemporània.

Calia molt de coratge -i el van tenir tots tres- perquè mentre a l'interior de Catalunya ens massacràvem entre nosaltres, ells iniciessin una etapa de treball en comú en benefici de Catalunya, pensant més en el nostre país que en els respectius partits i al marge de les disputes que desolaven el país. I ho van fer.

Amb aquest post vull retre homenatge a tots tres: al Ramon Tremosa, a l'Oriol Junqueras i al Raül Romeva. Com a català em sento molt i molt orgullós d'ells i de la seva descomunal feina.

Per temes de dinàmiques de les coalicions electorals, l'Oriol Junqueras va haver de plegar abans d'eurodiputat, i només s'hi van quedar en Tremosa i en Romeva. I per més que aixo encara feia més difícil la feina cooperativa que abans havien fet conjuntament amb en Junqueras, la van mantenir.

En un moment donat al Ramon i el Raül s'hi va afegir la Maria Badia, del PSC, que amb el temps, i protagonitzant una evolució com la que s'esdevenia al nostre país, va sumar-s'hi en moltes iniciatives. A un cost personal alt, atès que va ser bandejada pel seu propi grup.

La mala notícia per al país és que d'aquests quatre eurodiputats només Ramon Tremosa té opcions de repetir. N'Oriol, en Raül i la Maria han renunciat a repetir. I al Ramon el poso en condicional perquè és públic i notori que no ha estat designat encara com a candidat.

Segons va venir a dir en Duran i Lleida fa poc a Catalunya Ràdio, en Tremosa hauria posat com a condició per tornar a encapçalar la candidatura de la coalició que el candidat d'Unió no fos en Salvador Sedó. 

Suposant que, ni que sigui per una vegada, el que diu en Duran i Lleida fos cert... a mi no em semblaria gens estrany. Encara més: aplaudiria en Ramon, correria a abraçar-lo a la primera que pogués, i me'n sentiria molt orgullós.

Perquè davant aquest front lleial al país i les aspiracions majoritàries de la seva societat que han representat Tremosa-Junqueras-Romeva, a l'eurocambra també hi ha hagut diputats que han treballat a la contra, com són els del PP, els del PSOE... i en Salvador Sedó.

En Jordi Graupera va fer una sèrie d'articles memorables, excepcionals, on desenmascarava aquest personatge sense escrúpols.

En qualsevol de les webs que permeten mesurar l'activitat a l'eurocambra en Salvador Sedó hi queda ben retrat, com un autèntic dropo, amb una inactivitat o una activitat únicament encaminada a desgastar el procés català, el seu Govern i el seu President... que hauria de fer caure la vergonya a qualsevol.

Si Carrasco i Formiguera l'hagués tingut 30 segons davant seu els hauria aprofitat per girar-li la cara d'un mastegot, perquè representa tot el contrari dels valors que a ell el van conduir davant l'escamot d'afusellament.

Confio que a Can CiU no s'hagin begut l'enteniment i sàpiguin valorar la descomunal, gegantina, impecable i infatigable feina d'en Ramon Tremosa i el seu compromís patriòtic..

Més enllà d'això m'hagués agradat una major generositat i ambició patriòtica a totes les nostres forces polítiques perquè, malgrat tot el que s'ha dit i proclamat, haguessin estat a l'alçada de la mobilització exemplar del nostre poble configurant una candidatura conjunta.

Un moviment d'aquesta mena hagués estat tan inesperat, difícil i ambiciós que hauria obert un ventall d'oportunitats únic. S'hauria situat en aquesta cadena de valor del procés independentista que arrenca amb l'excepcional manifestació de l'Onze del 2012, que segueix amb les eleccions del 25-N, amb l'acord entre CiU i ERC, amb la Via Catalana de l'Onze del 2013 i amb l'acord de data i pregunta del desembre.

Dissortadament ara ja sabem que això no serà així. 

En aquest escenari, més que mai, crec que en Ramon Tremosa és un actiu imprescindible del nostre país i del procés, i que ha de formar part de la nostra eurorepresentació. Per la seva excepcional feina feta i pel potencial de la xarxa de contactes i complicitats que, com una formigueta, ha sabut teixir a l'eurocambra.

Des d'ara proclamo el meu suport incondicional a Ramon Tremosa, si finalment es presenta a la reelecció com a eurodiputat. Comptar amb ell és un luxe. I si comptem amb ell sabem que no ens haurem de menjar ni deslleials ni paràsits.

Crec també que en Terricabres és un molt bon candidat. I que de ben segur sortirà escollit i farà molt bona feina al costat del Ramon -si finalment és el cap de llista-. Dissortadament no sembla que el candidat d'ICV-EUA arribi ni a la sola de la sabata d'en Raül Romeva, i que el seu compromís amb el país i el procés és més que dubtós.

Malgrat tot això i malgrat l'oportunitat perduda de la candidatura conjunta, demanaria a tots els nostres partits polítics i als nostres futurs eurodiputats que sàpiguin estar a l'alçada política, ètica i patriòtica que, en un escenari i temps que ho feia molt difícil, van tenir en Tremosa, en Junqueras i en Romeva des del primer moment de la seva elecció i als que més endavant també s'hi va afegir la Maria Badia.

Ens hi juguem molt, massa, com per no aprofitar tots els recursos que tenim a l'abast. En Tremosa, en Junqueras i en Romeva van fer cert allò de que els catalans de les pedres en fem pans. Ara cal ser fidels al seu llegat.

Brusel·les, el Parlament Europeu i tot el que s'hi pot fer és massa important per al nostre procés com per no escollir bé.

GUANYAREM!