1 de maig 2014

CEO 2014: com som, què votarem i perquè. I especial tercera via, amb Navarro i Duran

Nou Baròmetre d'Opinió Pública del Centre d'Estudis d'Opinió. Primer del 2014. Primer que passa de fer-se per enquesta telefònica a fer-se al domicili de l'entrevistat, presencial. I, el que és més important: primer que recull dades sobre el referèndum del 9 de Novembre.

Des que dimecres pel matí es van fer públics els resultats del CEO ja hi ha hagut molta gent que n'ha analitzat els resultats, ha fet projeccions i n'ha estret conclusions. Per tuiter n'he anat recomanant. 

Això d'avui serà un còctel que espero trobeu interessant:
1. Un país sòlid en les seves aspiracions: la independència
2. És quan miro el CEO que hi veig clar. Un projecte inclusiu, la independència VS un projecte identitari i divisiu, l'unionista
3. Els resultats que ens projecta el CEO sobre el referèndum del 9 de novembre
4. Existeix la "tercera via"? Anàlisis del PSC/Pere Navarro i d "El hombre menguante", en Duran i Lleida
5. Resum poètic


1. UN PAÍS SÒLID EN LES SEVES ASPIRACIONS: LA INDEPENDÈNCIA!
La independència, que es configura amb el Sí+Sí, obté un suport extraordinari, que se situa en el 47% sobre cens. És a dir, pràcticament la meitat del país vol la independència. És una dada extraordinària.

Si la independència té un suport del 47% sobre el cens, sobre els hipotètics votants en el referèndum del 9 de novembre, el Sí+Sí és el guanyador inequívoc, amb molta diferència sobre qualsevol altra opció.

Obté sobre vot un suport que oscil·la entre el 53% i el 60% (en escenaris molt conservadors, totalment prudents) Aquesta dada és, a més, totalment coherent amb la resta de dades, per això és fiable. I a més a més també és coherent amb les enquestes prèvies, ja siguin del CEO, ja siguin d'altres mitjans.


2. ÉS QUAN MIRO EL CEO QUE HI VEIG CLAR: UN PROJECTE INCLUSIU, EL DE LA INDEPENDÈNCIA, VS UN PROJECTE IDENTITARI I DIVISIU, L'UNIONISTA

Hi veig clar quan mirem preguntes que ens expliquen com som, què pensem, què sentim. Perquè llavors és quan la singularitat del procés català emergeix amb més intensitat.

Si el CEO m'hagués enquestat a mi, en la pregunta sobre si l'entrevistat és independentista jo hagués respost amb l'opció “Sí, de tota la vida”. A tots els processos de gestació d'un nou estat, d'independència, sempre se li havien dit “processos d'alliberament nacional”, perquè en la literatura política sempre es mostraven molt associats a això, a qüestions nacionals, d'identitat nacional, etc.

Però estem al s.XXI. I estem a Catalunya. I el procés que estem vivint és tan extraordinari, i tan diferent a tot el que s'ha conegut fins ara que se'n parlarà i s'estudiarà molt i molt. I al meu entendre esdevindrà un referent mundial positiu. Una de les grans coses que hauran passat a la Humanitat i a la que la comunitat internacional podrà mirar i assenyalar sempre que vulgui posar un exemple positiu de com fer les coses, de valors, de democràcia, de respecte.

Fixeu-vos una cosa, molt important. A Catalunya, un 70% dels catalans o hem nascut a fora de Catalunya o ho han fet els nostres pares. I només un 19,2% de la població vol votar contra la independència.

És una dada extraordinària. Primer per la magnitud de la xifra. Un país en el que el 70% de la seva gent o hem nascut fora de Catalunya o ho ha fet algun dels nostres pares és un país que ha assumit una quantitat enorme de persones que hi han arribat per a fer-hi una nova vida, i s'hi han quedat. Estic segur que un percentatge així deu ser una xifra molt excepcional al món, molt poc freqüent.

Segon, és extraordinària pel que evidencia de la capacitat d'integració que hem tingut, que ha tingut Catalunya, que hem tingut els catalans. Ens en podem sentir molt orgullosos. Des que, posem, a començaments del s. XX els processos migratoris cap a Catalunya, en diferents onades, es van anar intensificant, la societat catalana ha estat capaç d'integrar en el seu si tota aquesta enorme massa de persones que hi arribaven en condicions precàries, amb l'objectiu de tenir un futur que en els seus llocs d'origen se'ls hi negava.


Hi ha una mena de fórmula que ens ha funcionat molt bé: SOM + VAM ARRIBAR I ARRIBEM + CONSTRUÏM UN FUTUR PER A TOTS = SOM, UN SOL POBLE= Sí + Sí

Així, només així, s'explica que un 70% dels catalans hàgim nascut fora de Catalunya o ho hagin fet els nostres pares i que només un 19,2% dels catalans votarien en contra de la independència.

Perquè per més que l'unionisme es deixi la veu en voler assenyalar el procés independentista com un procés identitari, no ho és. Ja poden cridar, ja poden sermonejar, ja poden dir i escriure totes les mentides que vulguin, que el que diuen senzillament no és cert. Encara més, deixeu-m'ho dir d'una altra manera: només ho és per a ells. Mantenen un discurs que no té CAP correspondència amb la realitat social, amb com se sent la societat catalana, amb el que vol i perquè ho vol.

No, el procés català NO és identitari. Tot el contrari: és exemplarment inclusiu i respectuós amb les diferents identitats que conviuen en el si de la societat catalana

Perquè quan mirem com ens sentim, com ens identifiquem, la majoria, un 31% se sent tan espanyola com català i un 26,1% se sent més català que espanyol, i un 5,4% més espanyol que català. Un 62,5% de la societat catalana manté un sentiment d'identitat compartida català-espanyol.

Que un 70% siguem nascuts o amb pares nascuts a fora, i que un 62,5% de la nostra societat comparteixi sentiment identitari, mentre que només un 19,2% està en contra de la independència és la dada més contundent que podríem trobar de perquè el procés català no és identitari.

I això és el que desespera l'unionisme. Aquest és el nostre gran èxit com a societat. I aquest és el seu gran fracàs. No han aconseguit, de cap manera, i per més que ho han intentat, que la nostra diversitat esdevingui divisió. Per això lluiten tenaçment, amb tots els aparells de l'estat, contra les estructures que han permès mantenir la cohesió social, com la immersió lingüística. Per això s'inventen conflictes i fractures. Perquè no existeixen, però desitjarien que existissin.

Una altra manera de mirar la singularitat del procés català és mirar els motius que porten a la gent a voler la independència.
És, de debò, extraordinari, i em fa sentir un indissimulable orgull per pertànyer a aquesta societat i pel que estem fent.

Quan mirem els motius per votar Sí+Sí, al voltant del 75% ho fan, ho volen per tenir un país millor: un 25,2 perquè volen guanyar capacitat de decisió, un 23,7 per capacitat i desig d'autogestió econòmica, un 21,4 perquè Catalunya milloraria...Fins al punt que en la motivació identitària només hi trobaríem un 9,5 que ho farien per sentiment identitari i un 8,3 que ho farien per conceptualització identitària de Catalunya.

On està la cosa identitària en els motius que tenim els catalans per a la independència??? On són?? On estan els nazis? On estan els que discriminen? On som els que ens volem menjar els nens, els que volem fer llistes negres, els que fracturem, els que discriminem??? On som?

No senyors, no hi som. I que no ens hi esperin. Volem la independència perquè sabem que és l'única via possible per un país millor. Un país de tots i per a tots, però millor.

De fet, les motivacions identitàries són patrimoni EXCLUSIU de l'unionisme. A la pregunta “perquè votaria NO” els dos principals motius són “preservació de la unitat d'Espanya”, amb un 31,5% i “sentiment identitari” amb un 14,3%.

Aquesta visió és totalment coherent amb les respostes que obté el CEO quan pregunta sobre els problemes que té actualment Catalunya: els dos primers (en resposta múltiple) són el 67,4% que assenyala l'atur i la precarietat laboral, i un 35,1% el funcionament de l'economia. Les relacions Catalunya-Espanya només un 20,6.

Perquè el problema no és la relació Catalunya-Espanya, en el sentit de la relació entre dues comunitats o dos pobles o països. Ni es viu així ni es vol així.

La independència no és un projecte identitari: ÉS EL PROJECTE PER SOLUCIONAR ELS PROBLEMES DE LA GENT.

I això desquicia l'unionisme. Quan fot aquestes soflames sobre els problemes de la gent el que no veuen és que la gent és del tot conscient de quins són aquests problemes i de quina és la seva solució: la independència. Cap altra solució, cap altre projecte, concentra aquest 50% de suports sobre cens que té la independència.

Un altre element de coherència de tot aquest conjunt de dades és el que reflexa la fi de l'autonomisme. 
D'octubre del 2012 a març del 2014 la valoració de la importància de les eleccions al Parlament de Catalunya ha caigut del 43,5% al 27,2%. El sistema autonòmic a Catalunya s'ha col·lapsat totalment. Tothom és conscient del nul marge de maniobra que té l'autonomia catalana per a abordar els problemes de la nostra societat, i en fan una lectura en clau independentista. Només així, insisteixo, s'explica arribar al 50% de suports de la independència.

I fixem-nos, per acabar aquest apartat, la coherència que també té els motius d'un país millor dels que volen votar Sí + Sí amb el funcionament de “la nostra democràcia”. Un 52,1% poc satisfet, un 30,6% gens satisfet. És a dir, un 82,7% d'insatisfacció que s'expressa en un 50% que vol la independència.

L'unionisme hauria pogut plantejar la batalla en el camp econòmic, de la gestió, de la democràcia... però sap que no tindria ni CAP argument ni CAP credibilitat. Per això ho fa en l'etnicisme, en el sentiment identitari. Per això tota la seva estratègia passa per convertir la diferència en divisió.

3. ELS RSULTATS QUE ES PROJECTEN EN EL REFERÈNDUM DEL 9 DE NOVEMBRE

El CEO explica molt bé com es llegiran els resultats de la consulta. Al meu entendre només hi falta una cosa, que és la projecció sobre el vot vàlid emès, no només sobre cens.

Des del primer dia he dit que la pregunta està molt bé, i és fins i tot millor de qualsevol altra que haguéssim pogut pensar. I des del primer dia també he dit que en l'únic que els independentistes ens hem de fixar, perquè ens podem fixar, és quin és el % de Sí+Sí (d'independència) sobre vot vàlid emès.

Doncs bé, si assumim una abstenció declarada en el CEO del 10,9%, el Sí+Sí sobre total del vot vàlid emès en una consulta és el 53,5%

Tenint en compte que la participació més alta mai registrada a Catalunya en unes eleccions, referèndum, etc va ser la del referèndum de la Constitució Espanyola, amb un 80% de participació, podem projectar que el Sí+Sí estarà entre el 53,5% (10% d'abstenció) i el 58,9 (20% d'abstenció).

Això sense tocar cap dels vots que ara té explícits i ferms el Sí + Sí. Perquè aquesta és la principal notícia. L'enquesta s'ha fet març-abril del 2014, a falta de poc més de 6 mesos per a la consulta, i el Sí + Sí, és a dir, la independència, continua extraordinàriament fort entre la gent. No hi ha fuga. No hi ha por. El Sí a la independència es manté sòlid, facin el que facin, diguin el que diguin, insultin el que insultin, atemoritzin el que atemoritzin. Volem marxar. I marxarem.

El NO se situa en el 19,3%, gairebé 30 punts per sota que el Sí+ Sí.

El Sí + Sí és la columna vertebral d'aquest país, és el desig que mobilitza les energies, la voluntat d'un país millor, les il·lusions col·lectives. Alguns volen trencar l'espinada del país amb mentides, insults, calúmnies, acusacions de fractura, etc. Però el cert és que són ells, els unionistes, els que estan fent tot el que poden perquè això passi.

Fixem-nos un parell de dades molt interessants.

El 68% dels catalans pensa que si Catalunya fos un país independent, la convivència entre els catalans seria igual o millor que ara, i només un 20,4% que seria pitjor. Què curiós, no? Un 20,4% creu que seria pitjor, gairebé igual que aquest 19,2% que votaria NO.

Però, i aquí ve la cosa interessant, qui són els que creuen que seria pitjor? Bingo! Els del PP, amb un 69,3% i els d C's, amb un 51%. Entre els votants dels partits sobiranistes un 85,7% dels votants de CiU, un 90,7% dels d'ERC i un 88,2% dels de les CUP creuen que serà igual o millor.

On ens porta això? A que els partits unionistes -i el senyor Navarro aquesta setmana ja s'ha convertit en vedette de la cosa- el que estan fent és amenaçar-nos, avisar-nos, que ells faran tot el que estigui a les seves mans perquè hi hagi fractura, perquè la convivència sigui pitjor. No constaten, amenacen. Volen i faran tot el que puguin. Vet aquí la indecència insuportable de tot el que estan fent i dient.

Hi ha una altra dada molt interessant que planteja el CEO i que ratifica la solidesa del SI + Sí en aquest 50% i la minorització del No en el 19,2%. Pregunta el CEO a l'entrevistat que si Catalunya fos un país independent, fins a quin punt creu que quedaria automàticament fora de la UE.

I ens trobem que un 20,3% diuen que seria molt probable i un 24,6% bastant probable. Només un 37,2% creu que seria poc o gens probable, aquesta exclusió de la UE. I malgrat això, el Sí + Sí té un 47,1% dels suports sobre cens!!!! Gairebé el 50%!!!!

Aquesta és la dada més significativa que he trobat del fracàs de les campanyes de la por de l'unionisme. Ho han mobilitzat tot per atemorir Catalunya que amb la independència estaríem fora de la UE: ministres, esbirros a sou dels estats que dirigeixen la UE, que seríem l'illa de Robinson, que vagaríem pels espais siderals, que seríem uns pàries, uns repudiats, etc. I la gent diu. Doncs molt bé, m'és igual, jo continuo volent la independència.

El tema de la UE està clar que era una dels més complicats de gestionar. Perquè no tindrem un Sí en les circumstàncies actuals (tampoc un NO formal) i per tant és en aquesta incertesa on el poder d'un estat es podia transformar més fàcilment, com així estat, en una orquestrada campanya de la por. I davant aquesta campanya la gent no ha dit, no m'ho crec. Ha dit, bé, potser sí, gairebé segur que sí... PERÒ VULL LA INDEPENDÈNCIA.

Doncs ara imagineu l'efecte d'altres campanyes de la por que facin, quin pot ser: ZERO.


4. EXISTEIX LA TERCERA VIA?
Ja per anar acabant, voldria fer una anàlisi singular de tot això de la tercera via. Més enllà de ser la proposta de l'establishment, dels statusquoistes i totes les seves veus mediàtiques, existeix “la tercera via”? Com ho veu la societat catalana? I com els hi va als seus dos únics defensors: Duran i Lleida i Pere Navarro?

És una aproximació complexa, aviso. Però molt i molt interessant.

El primer amb el que em voldria fixar és la pregunta que fa el CEO que recull les preferències “íntimes” dels enquestats sobre el que voldrien que fos Catalunya en relació a Espanya. No pregunta què votaria. Només pregunta què li agradaria que fos. Apel·la al sentiment més íntim.

Doncs bé, en aquesta pregunta un 45% dels enquestats diuen que un Estat independent som un 45,2% dels enquestats (des de febrer del 2013 ens movem entre el 44,3 i el 48,5). A continuació tenim els que pensem que hauríem de ser una Comunitat Autònoma, que són el 23,3% (immobilisme màxim) i finalment, com a tercera opció, els que creuen que hauríem de ser un Estat dins una Espanya federal, que són el 20% dels catalans, els que els hi agradaria que les coses poguessin ser així.

Alerta, perquè quest 20%, que recolliria el desig polític del que intenten concretar en Pere Navarro i en Duran i Lleida, és el % més baix de la història. Ja poden, en Navarro i en Duran apel·lar a la cosa federal o a la tercera via, que la proposta que la recull, com a sentiment, preferència, arriba amb aquest CEO al seu percentatge més baix. Tenen més altaveus que mai, però menys preferència que mai entre la gent. I això que parlem de desig.

Una altra manera de mirar-ho és a través del que responen els enquestats que votaran a la consulta del 9 de Novembre. Aquí ja no és desig. Aquí ja és una concreció amb una papereta al davant que té tres possibles opcions: statusquo màxim, que seria el NO, que té un 19,2% de suports, Independència, que seria el Sí+Sí, que té el 47,1% dels suports i el que en podríem dir “tercera via” que seria el Sí + No, que únicament té un 8,6% de suports.

Fixem-nos en la contundència de les dades: els partidaris de la cosa federal com a desig abstracte toquen fons, amb un 20%. Però quan passem a la votació concreta, a tenir l'urna al davant, i amb només un 10,9% d'abstenció, el 20% es converteix en un ridícul 8,6%.

Cada cop hi ha menys gent que creu en això del federalisme o la tercera via, però a sobre, una part dels que hi creuen, quan els hi posen l'urna al davant, deserten.

Això confirma dues coses: que la tercera via no pot ser en cap cas una proposta catalana, sinó que ha de ser una formulació, una oferta, de l'estat espanyol, i que per tant els seus agents, els qui la defensen, actuen com a titelles de l'statusquoisme per combatre la independència.

Com deia abans, les dues úniques veus en el desert tercera via-federalisme són en Pere Navarro i en Duran i Lleida. Però voldria crida l'atenció que la seva situació i possibles motivacions no tenen RES a veure.

Mirem què li passa a Pere Navarro:
 El sr. Navarro no m'estranya que estigui una mica trastocat i vegi agressions, fractures i expedients X per tot arreu. Té el seu electorat, com es diu popularment, “hecho unos zorros”, totalment trencat. Ell ja pot anar parlant de “federalisme, que ni tan sols el seus votants és el que volen!!!

Un 39,1% dels votants del PSC el que desitgen és que Catalunya segueixi sent una Comunitat Autònoma. Un 37,4%, ara sí, voldrien que fos un estat dins una Espanya federal. Però és que un11% voldrien que fos un estat independent i un 7,9% una regió d'Espanya.

Si mirem intenció de vot al referèndum del dia 9 de novembre veiem que la majoria dels seus votants votaran NO, un 38,8%, però que un 21,5% votaran Sí+No (mentre que el PSC ni tan sols ha volgut estar en l'acord de la pregunta, aquest 21,5% són els federalistes més purs i autèntics que té el PSC), i que -ojo al dato- un 12,7% dels que encara diuen que votaran al PSC, votaran Sí + Sí (independència).

El PSC ha petat. És el partit que amb més intensitat pateix l'avenç del procés, perquè a mesura que avança i ell es manté en un immobilisme atroç, el seu electorat es va dispersant en termes molt contradictoris entre sí.

Al tantu que va de cantu!!!! L'INCREÏBLE CAS DE "EL HOMBRE MENGUANTE": DURAN I LLEIDA i CIU

El cas Duran i Lleida i la seva fantasmagòrica tercera via no tenen res a veure amb la situació del PSC i d'en Pere Navarro.

Ja hem vist que el Sí + No, que és el que ha dit Duran i Lleida que és la seva posició i que és l'opció de federalistes i terceraviïstes únicament aplega un 8,6% de suports a la nostra societat.

I ara em permetreu, com a premi als que hàgiu arribat fins aquí, que tregui el bisturí i deixi en evidència al sr. Duran Lleida.

Duran i Lleida porta prop de 40 anys a la política, però mai ha tingut el coratge de fer front a unes eleccions en solitari. La seva força electoral mai s'ha pogut mesurar directament en unes eleccions. És un dels grans misteris, una de les grans incògnites d'aquest país: què representa Duran?

Malgrat això, el sr. Duran i Lleida gaudeix d'un enorme protagonisme mediàtic, que aprofita contundentment per a dues coses: combatre el procés com a objectiu últim però fer-ho, instrumentalment, via desgastar el President Mas i les expectatives electorals de CiU.

La seva pantalla ha estat, aquests últims mesos, des que tenim data i pregunta, la cosa de “la tercera via”.

Doncs bé, el BOP del CEO 1a onada 2014 que incorpora per primera vegada la pregunta del referèndum del 9 de novembre ens permet també, PER PRIMERA VEGADA, mesurar la força i impacte real electoral de Duran i Lleida. I no en surt ben parat.

Quan mirem d'on surt el 8,6% de la tercera via/federalisme, és a dir, qui votaria Sí + No d'acord a la seva intenció de vot al Parlament de Catalunya, veiem que surt d'un 21,5% de votants del PSC, d'un 17,3% d'ICV-EUA, d'un 7,6% de C's, d'un 6,6% dels de la CUP i, ara ja sí, d'un 4,8% de votants de CiU.


Això és Duran i Lleida: el 4,8% dels votants de CiU.

Sobre el total de votants de Catalunya CiU s'està situant entre el 14,5% d'intenció de vot directe i el 22% projectat. Doncs d'aquest 14,5-22 del vot de CiU el 95,2% l'aporten CDC o els sectors sobiranistes d'Unió que ja han dit, de manera pública, que votarien Sí+Sí. En Duran i Lleida, avui per primera vegada tenim les dades, ÚNICAMENT APORTA UN 4,8%.

La irrellevància d'en Duran, d'aquest 4,8% del total de vots que té CiU és encara més frapant, quan mirem el que implica la seva destrucció.

A l'igual que en les eleccions del 25-N en Duran i Lleida és extraordinàriament eficaç en la seva estratègia de rebentar les opcions electorals de CiU. En el moment de màxima projecció sobiranista de CiU, amb un president Mas excepcional, col·losal, que està liderant el procés de manera impecable, amb la CiU més independentista de la història... resulta que CiU perd un 19% del seu votant cap a ERC i un 3% cap a les CUP!!!


És a dir: Duran i Lleida aporta el 4,8% dels votants de CiU però és el responsable de la pèrdua del 51% dels vots de CiU!!!!!

Segons el CEO CiU només està fidelitzant el 54,5% dels seus votants del 25-N. D'acord a les dades del CEO, inequívoques des d'aquest punt de vista per a qualsevol analista, Duran i Lleida és el responsable de la pèrdua del 51% d'aquest 45,5% que ara mateix no votarien CiU. I, recordem-ho, ell només aporta el 4,8% del vot que conserva CiU.


5. A MANERA DE RESUM:
  • Que anem molt bé. 
  • Que cal continuar treballant. 
  • Que cal continuar-ho fent amb els valors que ens han dut fins aquí, amb aquesta voluntat democràtica de construir, entre tots, un país nou per a tots. 
  • Que l'unionisme està fracassant del tot amb les seves campanyes de la por i de fomentar la divisió i fractura social a partir de la nostra diversitat. 
  • Que els fonaments del Sí+Sí són extraordinàriament sòlids. 
  • Que la tercera via no existeix pràcticament per a ningú, i per als votants de CiU, menys que ningú (menys que PSC, menys que ICV, menys que C's, menys que la CUP. 
  • Que Navarro més val que pensi en fer de guionista per a sèries rotllo “El mentalista”, perquè la combinació del seu immobilisme i del procés posiciona els seus votants en posicions irreconciliables. 
  • Que el sr. Duran i Lleida i la seva tercera via només són un 4,8% dels votants de CiU, mentre que són els responsables de la pèrdua de més del 50% dels vots que perd CiU.
  • Que el Baròmetre d'Opinió Pública del Centre d'Estudis d'Opinió és, sense cap mena de dubte, la millor enquesta que es fa a Catalunya. 












10 comentaris:

Anònim ha dit...

Extraordinari analisi!!!

Anònim ha dit...

Molt gran! Kudos!

Jere Ferrer ha dit...

M'ha agradat. Es nota que has gaudit...

Setembre Negre ha dit...

Anys enrere entenc -que no vol dir compartir- que els grans partits com CiU volguessin agafar votants de tots els àmbits ideològics i nacionals i UDC els hi servís per captar un votant més de dretes i menys nacionalista (igual que el Psc-PsoE jugava amb el "sector catalanista" -que és com la llegenda de El Dorado, que tothom en parlava i ningú el va trobar.)

Tanmateix fa temps que penso que Duran i Lleida no només no beneficia en res a la federació de CiU sinó que li és un llast incalculable que li està fent molt de mal, al president Mas, a CiU i, el que és pitjor, al procés sobiranista.

Veient ara amb el teu desglossat el % de vots que aporta i el % de pèrdues electorals que provoca -no totes les provoca ell però sí en gran part amb el seu qüestionament constant al President i a l'independentisme; qüestionament doblement malèvol perquè, teòricament, prové de dins de les mateixes files del catalanisme- no entenc com és que CDC no ha plantejat un ultimàtum a aquest eminent botifler. I la gent d'UDC -que hi ha grans patriotes- que hagués de decidir: seguir a qui els ha posat en el càrrec que ostenten i es quedar-se al carrer en les properes eleccions o deixar sol a en Duran i Lleida, continuar a una UDC ja lliure del paràsit i sortir de nou elegits en la propera contesa electoral.

No voldria ser malpensat, però només se m'acut que com que d'ençà que va fer la primera comunió està dins CiU deu saber-ne moltes, masses, coses i a CDC els hi fa por que si marxa les escampi; amb la carnassa que això donaria a la caverna i a l'unionisme, i més en uns moments tan cabdals com els d'ara.

L'home del sac ha dit...

Una pregunta. Hi ha qui diu per internet que l'enquesta està mal feta perquè agafa només el doble de persones de Barcelona que de Lleida, quan la diferència de població és molt gran. És així?

Anònim ha dit...

En absolut. L'enquesta està molt ben feta. És representativa per a tots els territoris-circumpscricions electorals. No és qüestió que sigui proporcional a la població de cada territori, sinó representativa a cadascuna d'ells. I ho és. És la millor enquesta que es fa a Catalunya, sense cap mena de dubte.

Francesc

L'home del sac ha dit...

Però si vols fer una enquesta sobre la consulta i agafes proporcionalment molta més gent de Lleida, no ho estàs fent malament? Si l'enquesta és sobre una consulta que es fa a tota Catalunya, no haurien d'estar representants proporcionalment tots els territoris i no que alguns estiguin molt més representats que altres?

ApDig SCP ha dit...

Dies de Glòria, gràcies per aquesta anàlisi de les dades del CEO tan elaborada.

Anònim ha dit...

Una dada que m'ha sorprès es el creuament dels votants del NO, amb el record del vot de les eleccions al Parlament. Un 31.7% dels que votaran NO ( 122/386) no van votar a les darreres eleccions catalanes, i un 20.9%(81/386) no ho faran a les properes.

Pot ser que siguin abstencionistes a les catalanes i si participin a les espanyoles però poder son abstencionistes de pedra picada que van manifestar una intenció de vot NO que ja veurem si els farà trencar o no la seva dinàmica abstencionista.

Hasbarats ha dit...

Sen-sa-cio-nal !!!