Per què votaré Ramon Tremosa

Un lleu toc a la porta “toc toc”. Obro els ulls. Suposo que m'he passat la nit mig en vetlla per por de no despertar-me. M'aixeco i em vesteixo ràpid. Surto de la cel·la. Miro dreta i esquerra, i veig un monjo que em fa senyal perquè el segueixi. És matinada intensa, encara. Arribo al cor. Ja tots els monjos estan al seu lloc. M'assenyalen on ficar-me. Ho faig. La basílica està totalment a les fosques. Al fons de tot, il·luminada, la Mare de Déu de Montserrat. El gregorià dels monjos de l'Abadia de Montserrat s'aixeca de sobte amb la primera pregària del dia. M'impregno totalment de la intensitat del moment. Tinc el paper dels càntics a la mà, però sóc incapaç de badar boca. Miro a la meva dreta, hi ha el Ramon. Ell sí que canta, sempre li ha agradat. Tinc el privilegi de gaudir d'aquell moment gràcies a ell, i al monjo Bernabé Dalmau, que ens ha convidat a conviure amb ells, que ens ha acompanyat a passejar per tot arreu, a visitar la Biblioteca, a parlar llargues estones, a submergir-nos en la intensitat plena, profunda, única, del Monestir de Montserrat. En Ramon i jo estem acabant la carrera, ell Econòmiques i jo Dret. Ens hem conegut i fet amics a la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya).

.............................

En aquell punt el riu baixa ample i tranquil. Hi he entrat suau, per mullar-me els braços i les cames abans d'entrar al kaiak. Comencem a remar. Al poc, davant dels meus ulls, s'aixequen majestuoses les parets del congost de Mont-Rebei, mentre la Noguera segueix el seu pas mil·lenari entre aquells roquissars altíssims i el fred de les llargues hores obagoses trenca l'estiu. Davant meu van en Ramon, la Maria Rosa -la seva dona-, i els seus fills -els bessons Ramonet i Màrius i la Muntsa-, en altres kaiaks. També hi ha l'amic comú Francesc Canosa i el meu germà. Hem passat el cap de setmana d'aquest agost del 2013 a ca els Tremosa, a Areny de Noguera, coneixent la terreta, Mont Rebei, i tota aquella gent amics del Ramon que formen part de les seves arrels.

.............................

Entre aquestes dos moments han passat més de 20 anys.

Amb en Ramon ens vam conèixer i ens vam fer amics a la FNEC dels 80´s, una escola de patriotes com poques n'hi ha hagut. Allà també vam fer amistat amb molts d'altres amics dels que han signat el manifest de suport a Ramon Tremosa. Tots hem volgut estar al seu costat en aquestes eleccions. Tots pensem que ha fet una feina increïble, excepcional, aquests darrers cinc anys, i tots pensem que és la nostra millor garantia pels intensos temps que ens tocarà viure.

L'amistat del Ramon m'honora. I m'esforço per estar a l'alçada. De fet som diferents en gairebé tot. En Ramon és extraordinàriament prudent i jo sóc extraordinàriament imprudent. En Ramon és una persona molt centrada i jo, a la meva edat, continuo essent un cabra. En Ramon és molt científic, ordena cartesianament el seu pensament a partir de les evidències i s'expressa calmadament, i jo sóc irresponsablement volcànic. Però tots dos ens vam reconèixer en la passió pel nostre país, en la necessitat de treballar per una Catalunya lliure, causa amb la que vam adquirir un compromís que avui perdura, però també en el debat al voltant d'altres fets transcendents de les nostres vides, com la fe.

Sé perfectament que si en el moment històric que estem vivint hi ha algú en el que puguem confiar, que ofereixi una garantia total, que des del primer segon estarà treballant eficaçment en el nou Parlament a favor de la voluntat dels catalans, de la consulta i de la independència... aquesta persona és Ramon Tremosa.

En Ramon Tremosa es mereix el nostre vot ni que només fos com a reconeixement per la titànica feina que ha fet aquests anys al Parlament Europeu. Tot el que ha fet forma part dels engranatges clau del procés. No m'entra al cap que hi hagi qui reconegui això, que sàpigui que no hi ha ningú que ho pugui fer millor que el Ramon, però que en canvi racanegi el seu vot. Vull creure i confiar en la nostra maduresa perquè sapiguem valorar, reconèixer i expressar la nostra confiança amb el vot a Ramon Tremosa. Ningú s'ho mereix més.

A banda d'aquest vot guanyat simplement des del reconeixement, crec fermament, aquest cop fins i tot científicament, que votar Ramon Tremosa és la millor inversió que podem fer amb el nostre vot, la que més garanties ens ofereix, i l'única que ens assegura treballar eficaçment des del primer segon en els decisius mesos que van des de les eleccions del 25-M al 9-N.

Si una cosa està més que clara és que la feina d'eurodiputat és de 24 hores, i que el més important no és fer les coses perquè sí, sinó el treball invisible, de xarxa, de complicitats, de suports que es teixeix per assegurar-se majories.

En Ramon Tremosa ha estat membre de la Comissió d'Infraestructures del Parlament Europeu. El postureo hagués estat el primer dia presentar una moció perquè el PE votés a favor del corredor mediterrani, sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare i sense tenir ni punyetera idea dels suports que podria obtenir, menyspreant totalment la possibilitat d'una derrota, perquè l'important fora presentar la cosa i la roda de premsa que es convocaria a continuació.

En Ramon Tremosa no va fer això. Va estar treballant durament, picant pedra, fent informes, teixint complicitats, convencent grups parlamentaris, líders i eurodiputats en una feina invisible als ulls de la gent, però imprescindible, perquè finalment, el 19 de novembre del 2013, en una votació històrica, i contra la voluntat del govern espanyol, el PE aprovés amb una amplíssima majoria el corredor mediterrani.

Per això no puc entendre aquesta frivolitat d'alguns -Terricabres- de dir “presentarem una moció perquè el PE doni suport al dret a decidir de Catalunya”, perquè no està feta per guanyar, per ser útil per al procés, sinó per a legitimar-se a ell mateix. Sense pensar en les greus conseqüències que pot tenir presentar una moció així sense els suports necessaris (perquè senzillament no s'han treballat) i que sigui rebutjada. De manera que no només no tindríem suport del PE, sinó que tindríem oposició. Quin gran negoci, tu!

Deixeu-me dir, a més a més, una altra cosa en favor de votar Ramon Tremosa. Es presenta com a candidat de CiU, i crec que CiU ha fet molt bé els seus deures per presentar-se de manera globalment creïble, sòlida, homogènia, en aquestes eleccions. Només la gent de CDC i d'Unió saben el que ha costat que Salvador Sedó no fos el candidat d'Unió. Però ho han aconseguit. Qui acompanya a la llista de CiU per Unió a Ramon Tremosa és en Francesc Gambús, un patriota sobre el que seria miserable expressar cap dubte, perquè no hi pot ser, perquè és una persona totalment compromesa amb el procés. En Gambús és un digne hereu de la Unió de Carrasco i Formiguera. I en Tremosa i en Gambús treballaran plegats, eficaçment i lleialment amb el govern de Catalunya, el Parlament i el desig majoritari del poble de Catalunya.

Hi ha gent que també s'exclama amb grans crits i assenyala amb la ira inquisidora de qui desemmascara un heretge al mig del temple perquè el representant d'Unió s'enquadri dins el grup Popular del Parlament europeu... perquè ai làs! En aquest grup parlamentari, el principal fins ara al PE, també hi és el PP espanyol.

A veure si ens entenem. Compartir grup parlamentari al PE no és un problema. El problema seria si, com en la passada legislatura el parlamentari practica seguidisme de les directrius del PP espanyol. Això, amb en Gambús, tenim garantit que no serà així. Des del punt de vista del procés, en canvi, és CABDAL disposar del màxim de parlamentaris fidels al Govern i al Parlament a tots els grups parlamentaris del PE. Perquè, amb independència dels seus posicionaments previs sobre el procés, el moment decisiu serà quan convoquem la consulta. Llavors ens caldrà tenir veu a tots els grups per poder explicar de primera mà què és el que està passant a Catalunya, què és el que vol el poble de Catalunya, el seu govern i el seu Parlament.

De debò hi ha algú que es pensi que quan arribi aquest moment crític, que arribarà, és millor que en el primer grup de l'eurocambra, el Popular, no hi hagi cap veu catalana que pugui defensar el procés? De debò hi ha algú que es pensi que és millor que el grup Popular europeu prengui les seves decisions únicament a través del relat que en faci el PP espanyol?????

Però si és una benedicció que Unió formi part d'aquest grup al PE!!!! Això ens permetrà tenir-hi veu pròpia i defensar el procés. No sabem quin serà el resultat, però, sens dubte, serà més fàcil arrencar complicitats si hi ha algú que pugui explicar les coses i contrarestar la maquinària propagandística del govern espanyol i del PP!!! Tant de bo també hi hagués en el eurogrup socialista, el segon en importància, una veu catalana fidel al procés!!!! Dissortadament no hi serà.

Crec, a més, que en Ramon Tremosa ha estat capaç de recollir suports de gent molt diversa, amb posicionaments ideològics diferents, però que entenen la importància del vot a Ramon Tremosa. En el manifest que es va presentar dissabte passat s'hi poden trobar gent que ha estat treballant durament en l'independentisme sense concessions, com n'Emili Valdero, fins a tota la patriòtica gent de El Matí. Des d'investigadors de primer nivell a empresaris. És aquesta capacitat de transversalitat (que no suma de sigles) el que exemplifica el gran valor de la candidatura de Ramon Tremosa i el privilegi que és per nosaltres poder-lo votar.

Finalment, tinc un altre argument que per si sol ja és decisiu per votar Ramon Tremosa: és la millor manera de blindar la posició i el lideratge del President Mas. Des del 2012 que assistim a una intensa campanya unionista per desgastar el MHP. És una peça clau i insubstituïble del procés. Per això volen carregar-se'l. Un president afeblit, un lideratge qüestionat és tot el que necessita l'estat, el pont aeri i l'unionisme en general per carregar-se el procés.

Per això jo crec que el vot més estratègic en termes de procés és el que blindi al màxim al president Mas. I aquest vot és el vot a Ramon Tremosa.

Arribats a aquest punt ja tots teniu inequívocament clar que jo votaré a Ramon Tremosa. I ho faré amb total convenciment. Perquè és el meu amic. Perquè ho ha fet molt bé. Perquè és la garantia de poder treballar eficaçment des del primer minut al PE en aquests mesos decisius que van des del 25-M al 9-N, tant per la seva experiència com per tota l'enorme xarxa de contactes, complicitats i suports que ha sapigut teixir. Perquè a més a més CiU ha fet els deures i es presenta amb una candidatura sòlida, homogènia i compromesa amb el dret a decidir i la voluntat del govern i del Parlament de Catalunya. Perquè crec que és molt i molt important tenir veu pròpia al màxim de grups polítics de l'eurocambra. I perquè és vital pel procés blindar la posició del President Mas, i això només ho podem fer votant Ramon Tremosa.

Això és el que jo faré.

M'agradaria que penséssiu en tots aquests arguments. Especialment tots aquells que podeu tenir dubtes sobre el sentit del vostre vot. En cap cas ni vull ni aspiro a que cap dels votants convençuts d'altres partits modifiquin el seu vot. Com vaig dir en l'anterior post, el meu desig és que tot el sobiranisme voti, que cap vot que està pel dret a decidir i per l'estat propi no es quedi a casa. Però el meu desig també és que CiU i ERC siguin primera i segona força, i que la suma dels vots de tots dos superi el 50% dels vots emesos.

Fem-ho possible. Voteu CiU -si compartiu els meus arguments- o voteu ERC. Però voteu. Votem. Guanyem!