5 d’oct. 2015

El «misteri silenciós» dels votants de Ciutadans o perquè hem fracassat tant amb 735.000

Una de les moltes coses que han passat aquest 27S ha estat l'extraordinari increment de vot de Ciutadans, que dels 275.000 vots que va obtenir el 2012 ha passat a la tremenda xifra de 735.000 votants. És una dada sobre la que haurem de reflexionar, i molt, per saber què hi ha al darrere d'un fenomen d'aquesta naturalesa i de l'impacte i conseqüències que pot tenir no només al nostre panorama polític, sinó també a la nostra societat.

Aquests dies hi he pensat bastant, intentant entendre aquest fet, un fet que d'entrada em resulta altament incomprensible, s'escapa de les meves coordenades racionals d'anàlisi. I és que potser el fenomen ciutadans té molt poc de racional i molt d'altres coses. Però això podria ser un apriorisme meu desencertat i que m'impedís observar el fenomen d'una manera més global, més integral.

Què és el que sabem de Ciutadans i dels seus votants?

Ciutadans sorgeix com una aposta de laboratori per mobilitzar i radicalitzar el vot unionista. Fins el seu sorgiment el vot unionista no havia tingut una actitud centrada exclusivament en l'espanyolisme, en l'espanyolisme radical i desacomplexat com a única proposta. La gran força política espanyolista era el PP, però tenia també un fort component ideològic, a partir de propostes polítiques que vertebraven l'espai conservador. El PP era i és un partit espanyolista, però era i és també un partit conservador, d'ordre i de govern. A més el PP havia estat en alguns consensos inicials criminalitzats després per Ciutadans, com la immersió lingüística, que finalment el PP també ha acabat combatent. El PP, a més, com a partit de govern, havia participat de pactes amb CiU (a Madrid i a Catalunya) i amb el PSC (en els grans «temes d'estat» que ells en diuen).

L'objectiu de Ciutadans, des del seu naixement, és articular, captar, mobilitzar un segment de votant molt determinat, molt concret: el dels ciutadans de Catalunya nascuts fora de Catalunya i el dels seus descendents.

Dic que és una proposta de laboratori perquè és la primera que s'atreveix a explotar sense contemplacions una realitat de la societat catalana: l'origen dels seus ciutadans. Tots sabem que les grans onades migratòries cap a Catalunya del s.XX van provenir d'Espanya: d'Andalusia, d'Extremadura, de Galícia, de les Castelles, de Múrcia... Segons algunes dades que circulen, el 70% de la població de Catalunya o ha nascut fora, o ha nascut fora algun dels seus pares o ha nascut fora algun dels seus 4 avis.

La societat catalana ha tingut històricament -o això pensàvem- una gran capacitat d'integració. El fet que la catalanitat, el considerar-se català, es vinculés històricament a la voluntat de ser-ho n'és l'exemple més clar, com ho és allò tan cèlebre de «és català qui viu i treballa a Catalunya».

I tot i que el lerrouxisme ha estat sempre l'eina que ha fet servir l'estat per intentar dinamitar aquest procés d'integració i les seves conseqüències (l'assumpció d'una realitat social i política amb unes demandes i plantejaments propis), el cert és que sempre ha estat més fort el treball de la majoria de forces polítiques, sindicats i societat civil per fer realitat allò de «un sol poble». En aquest sentit no em cansaré mai de reivindicar l'enorme feina del PSUC, que va fer anar de la mà la qüestió social i nacional i que va donar un marc d'integració a moltíssima gent, com el meu pare, murcià i psuquero.

La transició i la recuperació de l'autogovern a Catalunya van anar acompanyades d'uns consensos molt grans i molt importants, en els que inicialment també hi havia el món actualment pepero, llavors UCD i Alianza Popular. L'impuls de la normalització lingüística i de la immersió lingüística a l'escola són dues fites d'aquell moment.

Malgrat el consens polític el cert és que ràpidament els sectors més ferotgement espanyolistes i anticatalans es van mobilitzar, superant els mateixos partits que podien recollir el seu vot.

I el seu gran objectiu sempre ha estat i ho continua essent la immersió lingüística. En aquells primers anys de l'autogovern recuperat es va produir la virulenta reacció que es va concretar en el «Manifiesto de los 2.300», contra la immersió lingüística i en general la normalització lingüística. Tots els partits i tots els sindicats de l'ensenyament hi van reaccionar amb una gran unitat. Jo recordo que mon pare, que va participar en el procés de fundació de la USTEC, el sindicat de mestres majoritari, d'un fort component esquerranista i catalanista, va anar, amb molts altres companys d'altres sindicats com Comissions, al Palau Blaugrana, on feien una assemblea-akelarre els d'aquest manifiesto per incendiar la comunitat educativa, per plantar-los cara. Ho recordo com si fos avui. I estem parlant de començaments dels 80...

Socialment es va aturar i no va tenir cap repercussió. I, sense suport social, la batalla la van traslladar -i encara segueix- a l'àmbit judicial.

Durant els anys 90 es va reprendre «la guerra de la llengua», per fer servir l'expressió tan precisa d'Eduard Voltas que va donar nom a un magnífic i indispensable llibre per saber tot el que va passar llavors i els seus actors. Un cop més l'escola i la immersió lingüística en el centre d'aquesta guerra.

La victòria sense majoria absoluta del PP d'Aznar a nivell espanyol i dels pactes del Majèstic amb CiU per garantir la governabilitat a Espanya va desactivar aquesta guerra, va ser una de les condicions de CiU. De retruc això va implicar que el PP va haver d'apartar qui era un dels màxims líders d'aquella guerra de la llengua, Alejo Vidal Quadras. I aquest relleu va acabar d'embogir aquest sinistre personatge.

En un context en el que CiU havia pactat amb el PP a Madrid i el PP havia acabat falcant els últims governs Pujol, quan va perdre la majoria absoluta, sorgeix Ciutadans.

Ciutadans es presentà davant la societat amb un únic objectiu i proposta política: convertir en un fet polític l'origen de les persones, mobilitzar les persones i el seu vot simplement pel seu origen. Ciutadans esdevé així una atroç proposta política de caràcter únicament identitari, que podríem dir també etnicista: l'origen ha de determinar el sentit del vot. I ho ha de fer no amb cap voluntat inclusiva socialment, sinó divisiva.

Si l'origen de la majoria de catalans està a Espanya, cal mobilitzar aquest origen, transformar-lo en vot, i així imposar un projecte polític inequívocament colonialista, que combatés, fins a la seva liquidació, qualsevol rastre o manifestació de la catalanitat. Fins aquell moment les expressions de la catalanitat, el fet de la catalanitat s'havia combatut sempre «por lo militar».

En un context d'eleccions democràtiques, si els ciutadans voten en funció del seu origen, és possible articular majories des de les que imposar un projecte radicalment espanyolista que liquidi qualsevol manifestació o expressió de la catalanitat, de la llengua, de la cultura, del sentiment, i acabar així no només amb el fet diferencial, sinó amb l'atàvica «qüestió catalana», expressió política amb que es defineix la resposta a un ininterromput i salvatge greuge i saqueig a la societat catalana.

En aquesta estratègia, des de sempre, liquidar la immersió lingüística ha estat el gran objectiu. Una escola que formi i tracti per igual a tots els nens, que garanteixi les seves competències lingüístiques en català i en castellà, i que ho faci sense distinció d'origen era i és la gran amenaça per al projecte identitari i etnicista de l'unionisme que es condensa en Ciutadans. La divisió en funció de l'origen s'ha de donar des de la primera aula, perquè això és el que acabarà conformant dues societats, la dels «catalans», guetitzats, i la de la resta, que menats pel seu origen creixerien com a societat paral·lela, i que com estadísticament se sap som majoria els nascuts fora o amb origen fora dels nostres progenitors, doncs així es faria realitat el seu projecte polític.

Després d'una presència política poc més que testimonial, el 2012, en un moment en el que el procés ja avançava amb intensitat, van saltar del grup mixt a aquests 275.000 vots que van rebre.

I ara, aquest 2015, el 27S, en unes eleccions de caràcter plebiscitari, és quan el seu projecte identitari i etnicista de vehicular un vot a partir de l'origen ha assolit el seu gran èxit, amb aquests 735.000 suports.

Tot i que el creixement de Ciutadans ha anat radicalitzant el Partit Popular a Catalunya, el cert és que el PP mai ha deixat de fer propostes polítiques alineades amb la seva ideologia conservadora. Igualment, el PSC-PSOE, que és l'altre vot refugi de l'unionisme, no només presenta propostes ideològiques alineades amb la socialdemocràcia europea, sinó que també, a diferència de PP i, no cal dir-ho, de Ciutadans, manté el seu compromís amb els elements centrals que configuren els consensos per ser o seguir sent «un sol poble».

Una primera resposta, per tant, al creixement de Ciutadans la trobem directament alineada al mateix creixement del projecte independentista, i aquest 27S i el seu caràcter plebiscitari és la màxima tensió independentista que mai ha tingut Catalunya. Davant aquesta tensió evident, la reacció d'una part de la societat no ha estat fer-ho donant suport a altres propostes polítiques amb altres propostes per a les diferents problemàtiques socials que tenim a Catalunya, sinó convertir el seu origen en el motor del seu vot, que és la proposta que els estava fent de fa tants anys Ciutadans.

«Tu o tus padres no habeis nacido fuera de Catalunya? Pues a ti lo que te toca es votar contra los catalanistas, votar contra la independencia, porque esto es una cosa de los de aquí, y tu no lo eres, tu eres ESPAÑOL»

Fa uns anys l'inefable del Jordi Cañas bramava en un míting a Cornellà «como le voy a decir a mi padre -o a su abuelo, no ho recordo- que no está enterrado en España!!!! Como le voy a decir que ahora está enterrado en un país extranjero!!! Nunca! Esto es España!!!!»

Fixeu-vos l'abisme que va d'aquell PSUC que treballava incansablement per millorar les condicions de vida de tots els treballadors, a les fàbriques, als barris, a les escoles, i que ho feia sempre sense distingir origen, fent realitat el «un sol poble» a aquest discurs de Ciutadans, en el que no importa res del que passa a la societat, l'únic que importa és que som espanyols i per damunt de totes les coses hem de seguir sent espanyols, i no per voluntat, sinó perquè estàs encadenat a un origen.

¿Com puc jo ser tan miserable de pensar en un futur millor per als meus fills si el meu pare murcià està enterrat a Corbera d'Ebre i ara, quan el vagi a visitar al cementiri, a portar-li flors, li hauré de dir, pare, ho sento, no he pogut impedir que no estiguis enterrat a Espanya, ara a això li diuen Catalunya?

Bé, el meu pare, el pobre, si em sentís dir quelcom així, el sentiria regirar-se al nínxol, sentiria la seva bufetada i el sentiria cridar-me «esto es lo que yo te he enseñado? Esto es el ejemplo que te dí? Esto es lo que entiendes por luchar por una vida mejor para todos? Esto es lo que es para ti proteger a los más débiles?»

No, Cañas no parlava d'un futur millor per als seus fills ni per a cap dels que l'escoltava. Cañas parlava que tot el que feia políticament era per l'origen del seu pare, o del seu avi. És això el que estava transmetent a la gent. Oblideu-vos de la vostra vida, oblideu-vos de totes les xorrades d'un futur millor per a tots vosaltres i per als vostres fills. La vostra missió en aquesta vida i en aquest lloc on esteu és garantir-ne l'espanyolitat. I això està pel damunt de qualsevol altra consideració.

I això, aquest 27S, hi ha hagut 735.000 persones que ho han comprat, que ho han avalat. Ciutadans no té cap altra proposta, ni econòmica, ni social, ni en res de res, que un «yo soy español»

Oiga, ha oído hablar de los 16 mil millones de euros fruto del trabajo de todos los catalanes que confisca el estado español y que no retornan a Catalunya ni a su gente? Para un votante de Ciutadans sirve cualquiera de estas respuestas:

- no lo he oído

- lo he oído y no me lo creo

- lo he oído, lo sé y me da lo mismo porque «yo soy español»

Escolti, vostè agafa cada dia les rodalies, oi? Sí. Sap quina és la inversió que fa l'estat a Catalunya i quina a Madrid? Sap que per això cada dia té incidències, arriba tard o no pot ni entrar als trens?

- no lo sé

- lo sé y no me lo creo

- lo sé y me da lo mismo porque «yo soy español»

I així fins a l'infinit. Perquè infinites són pràcticament les motivacions racionals que tenim per voler la independència, que Ciutadans ha aconseguit no tinguin cap valor perquè, per als seus votants, l'important és «yo soy español».

Dues anècdotes d'aquesta campanya al barri de Sant Ildefons, on em vaig criar, on van anar a viure els meus pares procedents de Lora del Río, quan jo tenia 4 anys. Estàvem repartint opuscles d'informació «7 razones para la independencia»

Un noi, molt educadament, va sacsejar en aspa les dues mans perquè no li donés dient-me «lo siento, yo soy español». Ok. Fin de la cita.

Una senyora gran li dono, l'agafa, segueix caminant i a les poques passes es gira, ve cap a mi i em diu «y por qué ahora no nos quereis? Llevo más de 50 años aquí y ahora me decís que no me quereis?» Senyora, vaig intentar replicar, però no va ser possible, se'n va anar, ella i els més de 50 anys que deia portava aquí, pensant que li estàvem proposant una cosa que ofenia el seu origen, aquell lloc d'on fa més de 50 anys va sortir per tenir un futur millor i va arribar a Cornellà. Per a ella pesava més aquell lloc d'on feia més de 50 anys havia marxat que qualsevol altra consideració en relació al lloc i la gent on des de feia més de 50 anys vivia.

Em vaig quedar trist. No vaig poder-li explicar res. La dona se'n va anar «ahora no nos quereis», amb un plural que incloïa, per a ella, tota la gent que no havia nascut a Catalunya, pel simple fet de demanar la independència. No li calia atendre a cap argument, a cap motiu, a cap explicació.

És evident que perquè el missatge d'enervació identitària i etnicista de Ciutadans hagi triomfat ha calgut una presència en mitjans de comunicació que no hem pogut contrarestar de cap manera. Amb molta habilitat l'establishment ha promogut i impulsat les veus de Ciutadans, i ho ha fet a través dels mitjans que arriben més directament al seu públic de referència, i que nosaltres no hem tingut CAP possibilitat de contrarestar.

La gent que ha votat Ciutadans no ha anat als seus mítings, que han omplert amb autocars vinguts de tota Espanya. Ni es manifesten. Ni participen en la vida social o associativa dels seus barris, fàbriques, escoles o universitats. No els hi cal. Res de tot això no els preocupa.

Ciutadans està aconseguint una cosa contra la que sempre tots havíem treballat, fracturar la societat en funció del seu origen. No importa res del que et passi a tu ni del que passi al teu voltant. L'únic que importa és que o tu o els teus pares no han nascut a Catalunya. De manera que fes honor al teu origen i vota'ns, vota Ciutadans. I no preguntis. I no pensis en res més que en «yo soy español». Porque de aquí, al cielo, con la tranquilidad de saber que cuando te mueras estarás enterrado en España.

I així fins a 735.000 persones. 735.000 motius d'intranquil·litat i de fracàs en explicar que tot pel que treballem és amb la consciència de ser «un sol poble» i que la independència beneficia a tothom, absolutament a tothom, amb independència del nostre origen o el dels nostres pares.

52 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Ciutadans vol dividir la gent segons origen per tenir així un vot captiu. Tu, com que ets d'origen espanyol m'has de votar a mi i no als malvats catalanistes que t'odien i et menyspreen. Quan és tot el contrari. Aquí tothom es pot considerar català només volent-ho ser!
Saben també que un país dividit no pot avançar. Tenen en la ment l'Úlster i Bòsnia. No els importa destruir el país, crear problemes de convivència o el que sigui necessari. Volen crear una classe social de ciutadans de segona que siguin eternament estrangers al seu país i que els votin per tal que els protegeixin dels "nadius". I han aconseguit mobilitzar la gent que passa absolutament de tot, que ni s'informa ni vol estar informada.

Albert Bradomin ha dit...

Una clau addicional és que aquest projecte és nascut a Catalunya, i que té creadors catalans. La seva gènesi no s'explica sense tenir en compte la dualitat de personalitat política que li imprimeixen des del seu naixement. Ciutadans no s'entèn sense el PSC i sense Pujol. El seu ideòleg principal ho ha justificat avui mateix només en referència al PSC. Ens donarem cops de cap a la paret permanentment si ho volem entendre com un fenòmen exògen a Catalunya. La prova és que el PP no ha estat capaç de crear mai res semblant. Perquè es tracta d'un projecte ideat per burgesos, els fills dels que van idear Bellvitge i l'aluminosi. Pretenen la fosilització i cronificació en el temps de l'estranyament de la població inmigrada als seixanta i setanta, i ho dignifiquen amb l'espanyolitat entesa com la resistència a tot el que soni a català, lògicament la llengua entre els primers objectius. Molta gent "inmigrada" no és conscient d'aquestes intencions en els plans de C's. Cal admetre la hipòtesi que hagin votat contra la corrupció del PP i la catatonia política del PSC, i no només per Ciutadans. Salut!

Lord Nelson ha dit...

Jo diria que C’s creix en la crisi del bipartidisme.

Als últims temps l’aspecte conservador i d’ordre del PP ha quedat disminuït, eclipsat pels casos de corrupció que esguitaven la cúpula del partit i el govern. La desfeta del sistema de caixes, les nombroses infraestructures fetes per vertebrar Espanya i, sobretot, facilitar guanys als amiguets, la bombolla immobiliària... això també taca al PSOE, però jo diria que en la percepció de la gent ha calat la idea que el PP és un viver de corruptes que es vesteixen d'ordre per engreixar els seus comptes a paradisos fiscals.

Coincidint amb la disbauxa econòmica, el PP endureix el discurs. Vol reconduir el sistema autonòmic a la seva mínima expressió. La voluntat de ser dels catalans és una anomalia en un sistema autonòmic de descentralització administrativa, xarxes clientelars i corrupteles sistèmiques. Catalunya és l’anomalia. Cal liquidar-la. Campanya contra l’estatut. Cal alguna cosa més que l’asfíxia econòmica. Posen en marxa la campanya contra TV3 i després la llei Wert.

El PSOE comparteix molts punts de vista amb el PP. Fins ara, al PSOE no s’havien atrevit amb Catalunya, però sí amb València. Cal recordar sempre que l’infame Canal 9 no el va dissenyar el PP sinó el PSOE. I que el primer govern que va tancar repetidors de TV3 al País Valencià per impedir que els valencians poguessin sintonitzar-la (la TV3), va ser un govern de Felipe González per mitjà del seu ministre Barrionuevo. De tot això en Ximo Puig en sap molt perquè va ser conseller amb Joan Lerma. Encara no ha demanat perdó per què van fer.

Però el 2006, un PSOE, en declivi, amb la seva quota de corrupteles, s’atreveix, i tant. I se “cepillan” l’estatut. Hom dirà que ells són a favor de la immersió. Ho dubto. Si el PSOE fos realment a favor, el PP no s’hauria atrevit amb la llei Wert, o el Bauzà hauria tingut menys marge de maniobra a les Balears. La llei Wert cal desobeir-la, des del principi, i un PSOE federal, respectuós amb totes les cultures “espanyoles”, de sensibilitat suïssa en aquest aspecte, hauria d’haver fet un cop d‘autoritat moral i abanderar la desobediència en aquest cas. Altre punt de vista compartit amb el PP es refereix a TV3: recorda que van ser els sociates els qui parlaren de la “crosta nacionalista”.

Enfront del PP, i del PSOE, C's encara no ha tocat poder, ni tenia dimensió, ni temps d’enfangar-se. C’s, al contrari que PP i PSOE, no ha pactat amb CiU, amb els catalans. C’s és anticatalà sense manies i amb línies modernes, de bon rotllo, Arrimadas diu que és del Barça (com Monago o Zapatero). C’s transmet una imatge de renovació i joventut. En un moment de declivi dels partits dinàstics, amb una crisi econòmica fent estralls, sobredimensionada per l’altíssim nivell de frau fiscal, portant a la misèria milers o centenars de milers de persones que han perdut, feina, vivenda, etc., C’s és percebut com un partit net de corrupció, que gestionarà bé l’estat del benestar, que facilitarà les coses als emprenedors, als autònoms... i que acabarà amb aquesta tonteria dels catalans de voler ser més que la resta dels espanyols. Però tot, gràcies a les teles. No nego el pes del seu etnicisme, però no crec que hagi estat tan determinant. Es beneficien de la conjuntura, de la casualitat històrica: PP i PSOE immersos en el descrèdit, una CiU esguitada i sota la sospita permanent alimentada per les teles, una Iniciativa sense iniciativa, una ERC que va ser a uns tripartits de molt de lío i que li falta un punt de lleialtat i coherència amb la coalició, una CUP que sembla creure que tots els pobres som antisistema. Uns sectors, als que no hem acabat d’encertar el tipus d’atenció requerit. Amenaces, pensions, etc. I la tele.

Recuperarem part d'aquest vot. Determinació i endavant.

Anònim ha dit...

Si Catalunya arriba a la independència, què faran els votants de Ciudadanos?
Demanar la nacionalitat catalana? Els que la demanin deixaran de votar-los perquè tindran un sentiment creixent de pertinença a Catalunya, i els que no la demanin no podran votar-los, llevat del cas de les municipals.
En tot cas, Ciudadanos va camí de ser el partit de la minoria espanyolista a Caralunya.
PP i PSC acabaran convertits en partits catalans. Ambdós són reconvertibles.

Josep

Anònim ha dit...

Molt bé! Cal tenir un estat per crear més catalans. Si Espanya no havia guanyat mundial de futbol fa poc, la independència havia guanyat segur ... es per això que molta gent insulta els catalans que per raons ultra egoistes lluita per una gran i lliure sense entendre que futbol = política.

Eduard ha dit...

http://blocs.mesvilaweb.cat/drake/els-propers-500-000-independentistes/2015/10/06/

Ferran López ha dit...

Discutiria tot d'aspectes concrets de l'anàlisi; per exemple, el PSUC tirà endavant mercès a una ambigüitat extrema que ha acabat generalitzant-se: la Catalunyeta autònoma era l'imperi d'un "tu ja m'entens" que a base d'elidir el referent ha acabat perdent-lo, com es manifesta avui en el neoindependentisme anacional. Bé; això a banda, el diagnòstic és correcte: no és veritat que tots els hispanòfons de Catalunya siguin colons, ni tan sols la majoria; però, efectivament, n'hi ha, de colons. I els colons voten Ciudadanos, coherentment. Ara: fracàs? Fracàs de qui? La democràcia és un fracàs perquè no sedueix els feixistes? El fracàs són ells; els colons. Ah! I un altre fracàs és el d'aquells que continuaven alimentant la faula del "cinturó roig", quan no és sinó un cinturó espanyol, si bé en curs de catalanització, on la lògica dels colons és la mateixa dels ex-votants del PCF que ara voten Le Pen. Dóna molt a pensar sobre la motivació real d'aquell vot presumptament comunista. I de les ambigüitats i incongruències de l'eurocomunisme en general.

Ferran López ha dit...

Postdata: uns quants ja dèiem que això d'anar a determinats barris a predicar la independència seria contraproduent, perquè només aconseguiria que despertar un vot colon que altrament s'hauria quedat a casa. El primer a dir-ho fou Marc Belzunces, arran del seu estudi del resultat de les eleccions de 2012 mesa per mesa. L'ANC ha insistit a despertar la bèstia, i ja en tenim el resultat. Home; potser sí que la major part de la feina l'han feta els mitjans d'incomunicació espanyols que tenen captiva aqueixa població; però l'ANC no tenia per què cooperar-hi, em fa l'efecte. De tota manera, tampoc no ha canviat gaire, el panorama: el bloc de colons ja hi era; simplement s'ha manifestat quan ha calgut. Això l'únic que demostra és que els independentistes anem de debò.

Eduard ha dit...

Vaig viure diverses anècdotes clavades a la del noi que diu "Lo siento, soy español". En un cas, tota una família em va refusar la informació, i el que va dir "Es que somos españoles" era el més jove, un nano que no tindria 14 anys. Crec molt encertada la teva anàlisi. La visió de la no mobilització que persegueix i afavoreix C's és clau per entendre aquest vot, el d'aquesta gent que prefereix sepultar-se al sofà davant la tele (qualsevol cadena espanyola) abans que sortir al carrer i saber què passa i no passa on està vivint.

Jordi carrera i serra ha dit...

Molt interessant el vostre anàlisi dels tants vots inesperats per a C's. Un vot ètnic castellà ? No ho crec encara que els diputats i promotors del partit ho volen, ho voldrien. I segur que n'hi ha. Més que ètnic, nacionalista espanyol ? Suposo que si. Inesperat però temut ? Si. Qui hi ha al munter de C's del 27 S ? Els promotors i els dirigents actual del partit. Tota la gents falangista o similar que abans anava al PP ara deuen ser a aquest. Una altra possibilitat o font de votants que em passava pel cap aquests temps: Podemos-ICV, CUP, ERC, ...massa esquerres a Catalunya.Si no vols una revolució de cap mena i ja has provat altre eleccions abans que podies votar ?

Salvi Puigbert i Costal ha dit...

Menys fressa i més processos de reflexió calmada com aquest article. La direcció que ens indica és la necessitat d'entendre (que per mi ja ho és) que el procés no és identitari sinó una qüestió d'autogovern i dignitat. Contra aquest plantejament d'enfrontament de C's només podem lluitar-hi desarmant-lo d'arguments.

Anònim ha dit...

Jo tinc també la sensació de que fins i tot no han enviat la seva correspondència electoral a les cases dels independentistes, per no generar l'efecte contrari...

Anònim ha dit...

Sinceramente. Toda la propaganda independentista se basa en vamos a vivir mejor en Disneylandia. En realidad se sabe que no se va a vivir mejor, se va a estar fuera de Europa sin posibilidad de financiar la deuda catalana y aun se cree en Micky Mas. En definitiva, como espanyol ex residente en Catalunya por 38 anyos y residente en el Reino Unido no lo entiendo. Solo se habla de una posibilidad. Me pregunto porque no se hace apologia del suicidio directamente. Seria mas barato y generaria muchos mas puestos de trabajo.
Gracias

Rosa Illa Gonzàlez ha dit...

La gent creu el que vol creure, i Ciutadans explica el que molts volen sentir des de la seva ignorància del país al que pertanyen. La fractura del paíis i la societat catalana només està dins aquesta gent perquè voldrien que fos així.

Rosa Illa Gonzàlez ha dit...

La gent creu el que vol creure, i Ciutadans explica el que molts volen sentir des de la seva ignorància del país al que pertanyen. La fractura del paíis i la societat catalana només està dins aquesta gent perquè voldrien que fos així.

Anònim ha dit...

Heu d'entendre que C's és un partit catch all, a l'estil de CiU. Podem parlar d'un aspecte o d'un altre de C's, però resultarà que tots tenen part de veritat i seguirem sense entendre res. Heu de ser conscients que si volíeu plebiscitàries, havíeu de tenir tassa i mitja de C's. Heu de saber que ha passat exactament el mateix que va passar el 2012. I heu de saber que estem parlant de nacionalisme... espanyol. I és clar que la gent que ha votat C's és gent dels nostres barris de l'Hospitalet, de Terrassa, de Rubí... Els teniu relativament a prop de casa... Oi que no us havíeu amoïnat per ells fins ara? Ha fet un sol gest dirigit a ells el MHP? Ha fet polítiques en què es poguessin reconèixer? Potser la Colau en sap més, d'aquesta gent, que el MHP. Oi que no hi havíeu pensat mai? Doncs ja va sent hora, perquè ja fa uns quants anys que els de C's es estan segant l'herba sota els peus...

Anònim ha dit...

"En realidad se sabe que no se va a vivir mejor" Esa realidad nacida de esas bolas de cristal (quizás calaveras, ojalá) que nos permiten ver perfectamente como será el futuro y pre-ver esas crisis de mierda que empiezan en Asia y parten en dos la "economía occidental". El #EVERYBODY_KNOWS suele funcionar mejor a posteriori. A saber que "pasaría si" (por no nombrar que quizás una independencia actual no daría el mismo resultado que una independencia hace 5 años o una dentro de 15. Las cosas, las personas, todo cambia constantemente).

p.d: Luego esta el tema eterno de la lucha contra la "hitlerización" de Mas (un poco como ese articulista de SCC que escribe en El Periodico). Todo proyecto de fascismo es preocupante y debe ser analizado y "esterilizado". De acuerdo. Lo que luego me acojona es que ESA misma gente no se preocupe por los neo-fascistas dentro de SCC, Ciutadans o las manis del 12O. Por no hablar de la Fundación Franco. España es ese país donde el fascismo futuro/posible acojona mas que el franquismo real. Acojonante (la última vez que hable del tema por el tuiter con gente de SCC, la respuesta fue clara: "La Fundación Franco no importa porqué son 4 gatos". La lucha contra el fascismo se reduce al simple número de followers. No es una batalla moral. Cojonudo).

Salvador ha dit...

Més amunt Ferran López comenta "L'ANC ha insistit a despertar la bèstia, i ja en tenim el resultat". Crec que han fet molt bé ja que era necessari sortir de dubtes i a més ha sortit un bon resultat.
Amb una participació molt alta que serà difícil de repetir s'ha acabat l'argument de la majoria silenciosa i ha quedat ben clar que l'independentisme té la majoria i que l'unionisme molt probablement ha tocat sostre, ja no li queden reserves entre els abstencionistes.
En resum ha estat arriscat però ha sortit bé.

Josep ha dit...

No entenc la sorpresa pel gran resultat de C's. Qualsevol que conegui la realitat metropolitana ho enten perfectament. A Catalunya ens sentim "catalans" la meitat de la població; l'altra meitat se sent espanyola o indiferent. Exactament així s'ha manifestat el 27S, i podem estar ben contents d'haver guanyat tot i la mobilització general de l'espanyolisme.
Els emigrants dels 60-70 se sentien com andalusos, extremenys i votaven al Felipe, al gran partit del Sud, aquesta gent continuen votant el mateix, no es canvia fàcilment, però s'han fet grans, es van morint i el vot PSC es va apagant. Els seus fills i nets ja no se senten andalusos, però tampoc catalans, son castellanoparlants i els resulta més propera la identificació com espanyols, aquest és el típic votant C's. Es pot veure en el mapa de vot del 27s com en els barris d'immigrants més antics hi ha molt vot PSC però en els barris nous adjacents domina C's.

Però tinguem en compte que ha estat un vot molt mediàtic, el promig cultural d'aquest grup és més baix i molt influenciable pels mitjans populars com la TV. La promoció del Rivera durant tota la campanya ha estat massiva en les tv espanyoles (les úniques que mira aquest segment de la població). Però fa uns mesos qui era publicitat era el Pablo Iglesias, i els mateixos barris que ara han votat C's a les municipals van votar Podemos. No tinc dubte que de cara a les generals començarà una campanya de desprestigi de C's per redirigir el vot al PP. No oblidem que tots els grans mitjans espanyols es deuen a la mateixa obediència, Van promocionar a Podemos per debilitar al PSOE, però quan van pujar tant que amenaçaven guanyar, llavors van sortir tota mena d'informes i notícies desqualificant-los. Per les eleccions catalanes han publicitat al Rivera com espanyol, però ara l'atacaran. Subtilment el presentaran com català, això és suficient.

Anònim ha dit...

Dentro de la admiración que te tengo. paso a decirte que me da la sensación que lo has esquematizado mucho, creo que existan causas distintas y variadas, la primera es la entrada de Podemos y su "noviazgo" con la izquierda, restando votos, a ERC
Pero una de las mas profundas son el "cumulo de desilusiones" proporcionado por los casos Pujol. Echos que han sido utilizados como autenticas "catapultas" por lo Hoy "Corruptos Cañas Y otros " con el apoyo de las "cloacas" estatales como esa FALSA UDEF, aprovechada por el "Fanático " Inda, sin castigo por la Judicatura Española. Con esos mimbres y otros proporcionados por la prensa ,TV , Entidades Financieras, y "algunos" interesados Empresarios, se han echo esos cestos. El otrora cinturón Rojo hoy de C's, pronto se dará cuenta del fascismo Jose Antoniano de C's, todo a su tiempo.No es motivo de preocupación.

peptara ha dit...

curiosament el discurs de Pablo Iglesias en aquestes eleccions es centrava tambe en el fet d´haber nascut fora o ser fill de persones nascudes fora. i no gens en denunciar les desigualtats socials.

Anònim ha dit...

Somos muchos del área metropolitana que estamos hartos:

Hartos de generar riqueza y pagar impuestos para que se aprovechen las regiones de la pagesia.

Hartos de que un voto en Lleida valga tres veces más que en Barcelona.

Hartos de ver como Los Pujoles y su hijo predilecto roben y todo se esconda para no estropear el procés.

Hartos de los tics pseudofascistas de TV3 y CatRadio cuando presentan a los castellanohablantes como analfabetos.

Hartos de ver como la gente se moviliza por banderas y no contra los recortes sociales. Donde PP y CIU han votado siempre juntos.

Podría escribir miles de razones. Pero el procés acabo con las elecciones no se puede crear un país con un 30 o 40% de la población en contra, menos aún sin una mayoria.

Josep M Esteve ha dit...

Aixi doncs la solució es seguir com si res? Suposo que quan parles de l pagesia que s'en aprofita dels teus impostos et refereixes al PAR.

Anònim ha dit...

Señor Josep, usted ha utilizado el típico argumento de un independentista al que le han lavado el celebro y ni siquiera comprueba datos

PER 2013

700 millones que equivale al 2% del total de gastos por desempleo 32000 millones

130.000 beneficiados de una población de casi 20 millones de ciudadanos. ¿Porque sabías que el PER se cobra en ocho autonomías?

¿Ese es realmente el problema?

Entiendo que los 1800 millones de euros que ha escondido tu amigo Pujol en paraísos fiscales con el voto de la pagesia te parezca poco.Este si que robaba cada año, pero claro como es de la secta hay que defenderlo.

CICLISMO NINJA ha dit...

Menudo rollazo para no decir nada. Yo soy hijo de murciano y he votado a la CUP pero en mi círculo soy un friki. Los de Junta Pel Si viven en una nube de autocomplacirncia y no entienden el auge de Cs? Hagan autocrítica señores, no todo lo malo viene de afuera. Si en un tiempo de crisis con un PP por los suelos no saben convencer... haganselo mirar!!! Y para el autor del artículo, sintetize un poco sus escritos o no le leerá ni Dios!!!

CICLISMO NINJA ha dit...

Menudo rollazo para no decir nada. Yo soy hijo de murciano y he votado a la CUP pero en mi círculo soy un friki. Los de Junta Pel Si viven en una nube de autocomplacirncia y no entienden el auge de Cs? Hagan autocrítica señores, no todo lo malo viene de afuera. Si en un tiempo de crisis con un PP por los suelos no saben convencer... haganselo mirar!!! Y para el autor del artículo, sintetize un poco sus escritos o no le leerá ni Dios!!!

Anònim ha dit...

Home, la veritat és que aquest tòpic suat de la "pagesia" enfront als "treballadors industrials" és patètic. Com si a les zones rurals no s'alcessin abans que el sol per anar a treballar (igual que en el torn de matí de les fàbriques). Com si els productes agrícoles no tinguessin els preus per terra (igual que el salari dels treballadors industrials) i així fins l'infinit.
Respecte als Pujol, sí que tens raó són uns corruptes, la diferència és que a Catalunya hem tardat menys d'una setmana a cremar-los a lo Bonzo i fer-ne foc nou, començant pel ex-MH i a Espanya encara es defensen entre ells i acabaran per no ser ni condemnats.
Un altre tòpic és el de TV3 i Catràdio. Es veu que no t'has adonat que la pluralitat informativa en les cadenes de Madrid és inexistent, i ja em diràs tu quina força "ideologitzadora" pot tenir una televisió que té el 17% de share.
Sobre això de PP i CiU votant junts és totalment cert, però fes una repassada a les votacions de C's i veuràs que són sempre amb el PP també. Per no parlar que a les municipals estatals, allà on han pogut pactar PP i C's s'ha beneït l'acord per la patronal.
Per últim un parell de videos per a fer-te la idea de la ideologia de C's:
https://www.youtube.com/watch?v=v-jLZ5frT88
https://www.youtube.com/watch?v=YQ60ewc3wCY

El problema de la gent de C's és que només veuen mitges veritats, que acaben sent mentides totals.

i sobre si no es pot crear un estat nou amb un 30% de població que no ho vol, i tant que e pot, simplement es pot, permetent que aquest 30% continuï sent el que vulgui i deixant-li la porta oberta a que s'incorpori a l'altre 70% quan vulgui.
Se'n diu ser un país integrador

Salut a tots i totes

Josep ha dit...

No estic d'acord amb l'article. Les coses són més senzilles, En Mas va muntar un plebiscit i de la mateixa manera que hi havia un "Junts pel Sí" es va crear un "Junts pel No". Totes les enquestes deien que el segon partit més votat seria el de color taronja i els que volien votar "Junts pel No" van votar taronja. Tota aquesta gent va votar NO i prou, i hauria pugut votar al PP, al PSC o fins i tot a PODEMOS.

Anònim ha dit...

Doncs una cosa tant ximple d´entendre i aquest senyor Abad ens ha cascat tota una parrafada illegible, tant manipular amb les idees del poble únic i català que no te cabuda cap altre pensament.

Alguns Catalans com jo mateix, no ens sentim patriotes ni de catalunya ni de España, treballem i estimem les nostres famílies com qualsevol i ja estem cansats que ens vulguin vendre la catalanitat com una superioritat racial, amb drets a demanar el que sigui necessari per la terra, aquest pensaments Sr. Abad son els que han portat a Europa a les mes cruentes guerres aquest centenars anys passats, serà catalunya el darrer vagó de la historia vèlica, si no s´aconsegueix la independència?

Potser que obrim els ulls una mica a les persones i prou de pàtries.

Xavier ha dit...

L'anàlisi és excel·lent i la comparteixo. Ara el següent pas és pensar com hem d'abordar aquest problema. És evident que el discurs economicista i pràctic no ha fet forat en aquest segment de la població. Potser cal tornar a seduïr-los amb la nació i el sentiment de compartir-la amb tothom. Més lent, d'acord, però l'única manera de seguir sent un sol poble d'aquí uns anys.

Anònim ha dit...

Sr. Anònim,

no ha entès res. Demanem DIGNITAT. El que parla de superioritat és vostè.

Jordi Castellà ha dit...

Ciutadans = a una operació d'estat molt elemental! On el PP ha fet de Poli dolent i Ciutadans de Poli bo, doncs són nets aparentment de corrupció i amb candidats verges de gestió, apareixen com l'espanyolisme reconciliador i transformador! D'aquí el seu èxit! Han aparegut en la forma diferents als que amenacen a Catalunya dia a dia, però en el fons són els mateixos que frisen per una intervenció Mano Militari a Catalunya, que faci agenollar als rebels separatistes...Només cal furgar al seu programa i en el seu ADN polític, per veure que en realitat són un partit ultradretà radical amb pell de xai, que intenta moderar el seu discurs per no semblar anti català i xenòfob com li va passar a PXC o el PP! És un partit per tant molt cínic que cal posar en evidència!

Anònim ha dit...

Aquesta creença que els catalans ens creiem superiors només pot respondre a un complex d'inferioritat incomprensible.

Anna ha dit...

La idea d'un sol poble, cal treballar-la, materialitzar-la. Crec que la immersió lingüística és necessària, però potser no suficient. Quina és la visibilitat de la Generalitat a la perifèria? Quines polítiques de proximitat ha fet la Generalitat a la perifèria? Quin conseller de la Generalitat representa la perifèria? Quins programes de TV3 connecten amb la perifèria? Em sembla que hi ha feina per fer.

Xavi Amat ha dit...

Benvolgut Francesc, molt interessant i completa la teva reflexió.
En gran part hi coincideixo però en algunes coses discrepo. O si més no, me les miro d'una altra manera. Si vols i en tens temps, et convido a llegir aquest article que vaig escriure ja abans de les eleccions sobre la importància de Ciutadans de cara a tenir un sistema de partits propis i singular a Catalunya (http://setembre2015.blogspot.com.es/2015/09/9-moltes-gracies-ciutadans.html?q=Ciutadans); també aquest altre article que va més en la línia que expliques, sobre la impossibilitat de convèncer, per molts arguments que tinguem, a determinades persones sobre els avantatges de la independència (http://setembre2015.blogspot.com.es/2015/09/10-queden-indecisos.html); i finalment, aquesta reflexió postelectoral més optimista que la teva sobre els resultats de Ciutadans (http://setembre2015.blogspot.com.es/2015/10/arrimadas-i-el-boom-de-la-mentida.html). Salutacions!

Anònim ha dit...

M'he llegit tot l'article, i crec que no has entès res de les raons per les quals hem votat a Ciutandans.
Malgrat tot el bombardeig mediàtic, fins i tot dins dels cinemes (com el NODO) amb els diners de tots, CiU + ERC segueixen perdent vots.
Ciutadans representa un partit de respecte a TOTS els ciutadans, inclosos els que, amb tot dret, són separatistes, però defensant alhora els drets de TOTS.
Per aquest camí, Ciutadans no només continuarà creixent, sinó que serà un català el que pugui governar en una Espanya de TOTS i per a TOTS.
A mi m'agradaria un país on la gent parli més idiomes, no menys, on els madrilenys també sàpiguen nocions d'euskera, els gallecs de català i tots un idioma estranger, i que les llengües serveixin per a l'entesa, i no per a la divisió.

Jaime ha dit...

Francesc, está muy bien q le tengáis miedo a C’s pero es bastante absurda toda esa parrafada que sueltas. Dices que no se entiende “de manera racional” el voto a C’s, cuando luego tú mismo eres capaz de ver de dónde sale.
Te resumo y explico para que lo veas del modo más racional y concreto posible. Resulta que la gente en Cataluña votaba mayoritariamente a CiU por norma general, partido de derechas pero que no daba la sensación, a priori y gracias a su ambiguedad, de ser tan conservador como el PP, además parece que al ser un partido catalán (y catalanista aunque no independentista) vaya a pensar más en nuestros intereses. Hay gente inde-pendentista, por supuesto, que vota mayoritariamente a ERC y algunos a la CUP o a otros entes testimoniales (el partido pirata de Laporta y demás). Hay gente que vota a PP o PSC sobretodo porque en toda España hay gente que, hasta ahora, vota a los partidos como si fueran equipos de fútbol. El resto de partidos se suelen repartir los votos como bien pueden y, gracias a que no hay una ley electoral legal y justa en Cataluña, poco pueden rascar. Al hablar del subidón de C’s en las votaciones sueltas que a partir del 2012 “el procés ja avançava amb intensitat”.
¿No es curioso que justo cuando CiU se quita la careta y deja su ambigüedad a un lado y cambia su discurso de “soy-catalanista-pero-no-independentista” a “si-eres-catalán-tienes-que-ser-independentista” porque es la manera de tapar sus vergüenzas (algo que al gobierno central le va muy bien, por cierto) sea justo cuando más gente se decanta por C’s?

Jaime ha dit...

El independentismo de nuestros dirigentes no es lo que más preocupa a la gente de a pie por mucho que los medios de comunicación sobornados intenten vendernos eso y crear opinión mediante una propaganda exhaustiva. Hablar mal de los partidos “grandes”, hablar bien de los partidos separatistas y no hablar de los partidos que puedan ser rivales reales a todo este montaje es la norma principal de TV3, el Periódico o la Van-guardia durante bastante tiempo.
Comentas que a C’s (comparándolo con el PSUC, no sé muy bien porqué) no le interesa lo que ocurre en la sociedad y solo el “ser espanyols”, la realidad es muy distinta. La realidad es que a los gobiernos nacionalistas no les interesa hablar de sus corrupciones y sus recortes y solo hablan de ser catalanes (que ya lo somos) y de dejar de ser españoles (aunque últimamente resulta que interesaría mantener la nacionalidad española) y C’s es el único partido que se atreve a atacar al Régimen de nuestro Duce particular. PSC se vende a la ambigüedad cuando le interesa (que tan bien le fue a CiU) y el PP ha tenido miedo, desde que cesó a Aleix Vidal-Quadras (por órdenes de su corruptísimo Jordi Pujol como afirmas), de poner un verdadero referente al frente de su proyecto en Cataluña hasta hoy día que por fin recula y propone a Albiol (aunque me da la sensación de que ya es tarde para el PP en Cataluña). De los nuevos, Podemos y Unió no hace falta ni hablar.
Lo de atacar a Cañas por hacer unos comentarios que no reflejan el programa político del partido (por cierto, es de los pocos partidos que tiene un verdadero programa) sino la sensación de que se discute por algo tan absurdo sobre si Cataluña debe estar fuera de España mientras hay gente que se muere en los hospitales a causa de los recortes de Artur Mas es patético.
Decir que hay gente que ha votado a C’s solo “por ser españoles” no es mentir demasiado, mucha gente les vota especialmente por eso y es cierto que su nacimiento fue espe-cialmente para plantar cara a un nacionalismo extremo desfasado en la historia implan-tado en nuestro “govern” y que usaba (y aún usa) herramientas como la educación y la propaganda para engañar y culpar a otros de las ineptitudes propias. Decir que no tiene ninguna propuesta aparte de eso es de ser bastante inculto o malintencionado, léase el programa y verá que tiene bastantes más propuesta que “Unirse por el Sí” (eso sí es votar a alguien solo “por no ser españoles”). Todo eso serviría si los éxitos de C’s fueran solo a nivel autonómico, pero resulta que gana fuerza en el país entero y acecha a los dos “grandes”
Me hace gracia un punto en el que ya he reparado, pero que vuelvo a mencionar por seguir, más o menos, tu escrito. ¡¡Aseguras que C’s ha triunfado gracias a su propaganda en medios de comunicación!! ¿En qué medios? La propaganda nacionalista recibió un pequeño golpe al ser TV3 obligada a emitir un espacio especial hablando de los demás candidatos puesto que solo hablaban de Romeva y amigos. TV3 dedicó 49 minutos al PSC, 44 al Partido Popular, 26 a Ciudadanos y 25 a Catalunya Sí que es Pot. Si hay algún canal en el que C’s tenga algo más de propaganda (que comparado con el resto de partidos es de risa) sería en Antena 3, tal vez.
Luego acusas a C’s de fracturar la sociedad cuando es algo que ha conseguido Artur Mas por seguir los consejos de ERC, él mismo dijo hace unos años que nunca seguiría este tipo de políticas puesto que solo servían para, precisamente, fracturar la sociedad.

Félix LLonch Müller ha dit...

jo sóc català , de cognoms catalans i he votat a ciutadans . Crec que es pot ser català i encara que no tinguis cap arrel de la resta del estat , és pot estimar Espanya , perque m´agrada ser espanyol , català i espanyol i això no és cap pecat . M´agrada el meu país, Espanya i he votat a ciutadans perque no sóc independentista , no sóc comunista i tampoc del pp . així que per fi a aparegut un partit en el que em sento identificat. gràcies!!!

Jaime ha dit...

Como comentario extra quería recordarte que la mayor parte de independentistas son hijos de gente nacida fuera de Cataluña, que el grueso de los musulmanes de Cataluña apoya la secesión y que hay muchísimos catalanes de varias genereaciones que votan partidos no separatistas. Lo digo porque o bien es algo que desconoces o mientes por puro placer. Aquí tienes una pequeña lista:
Romeva es madrileño
López Tena de Valencia
Arturo Mas se cambió el nombre cuando ya tenía 44 años
Carod Rovira es hijo de un Guardia Civil Aragonés
David Fernández hijo de Zamoranos
Vicent Sanchís, el enchufado de Ómnium, es valenciano
Ah, y Vicent Partal Montesinos (¿Te suena?) es valenciano

Esther ha dit...

El fet, que tant us sorprèn, és que som catalans de ple dret però espanyols també i tenim l'ambició de no perdre ni una cosa ni l'altre. He viscut les acaballes d'una dictadura quan no es podia ser català i ara he vist créixer el sentiment nacional adobat pels mitjans de comunicació i he sentit pena de no aprofitar la riquesa del nostre mestissatge. Paraules com immersió em fan vergonya aliena, alguns s'han ofegat, d'altres s'han convertit però alguns som lliures i mantenim la nostra tria individual C's ens dona oxigen en aquest oasi podria que és la política catalana i ara per sort immigrants també la política espanyola. Visca C's

Esther ha dit...

Perdó, oasi podrit, volia dir!
i també que ara per sort, oxigenarà també la política espanyola que està igualment podrida

Pere C ha dit...

Quan haguem assolit la independència, tots els ciutadans de Catalunya haurien de fer un Jurament de Lleialtat a Catalunya, al estil del "Oath of Allegiance" dels Estats Units, que ve a dir que si hi ha una guerra lluitaràs pel país del que tens la nacionalitat i no per un altre. Aquesta és la única manera de ser "un sol poble". Tots els que no vulguin fer aquest jurament tindran la opció de ser estrangers a Catalunya o de marxar. Ells mateixos.

https://en.wikipedia.org/wiki/Oath_of_Allegiance_%28United_States%29

Jaime ha dit...

Hay muchos ejemplos parecidos, también hubo un juramento al fuhrer...
Por suerte, Cataluña siempre se mantendrá libre d esas cosas dentro d una democracia tan grande como la española.

Santi! ha dit...

Aquest pobre articulista no s'ha enterat de res el pobre. Ciutadans ha estat la resposta a la aposta identitària i de Junts Pel Si. Són el Ying i el Yang. Quan només apel.les a les emocions más bàsiques i als debats només parles de banderes i que si Europa ens acceptara o no... i deixes de banda els debats socials i l'agenda política, al final Ciutadans és el que tens per resposta. El corazoncito con la bandera española. És la infantilització de la política. I culpar només a Ciutadans d'això em sembla d'un cinisme intolerable. A mi em va arribar un sms de Junt Pel si que acabava dient: "No votis pensant amb el cap, vota pensant amb el cor". Aqui tothom ha jugar brut, i ara tenim el que ens mereixem: un parlament de dretes. El 27s només calia veure a l'Arrimadas dient a càmera que volia solucionar els problemes reals de la gent mentre darrera seu la gent cridava "Cataluña es España, Cataluña es España". I al mitin de Junts Pel Sí la gent escridassant "Un sol poble! Un Sol poble!". Què vol dir "un sol poble"? Feixisme pur. I ni se n'adonen. Però res, aqui seguim uns quants, en mig del foc, intentan que algun dia, deixem de tenir eleccions cada dos anys i poguem començar a fer polítiques reals que afectin a la gent. Mentrestant seguim parlant del "conflicte", que sembla que interessa a molts, que mentrestant no parlem d'altres coses...

Anònim ha dit...

Vale maco.. si ho dius tu. será veritat. pero potser i sols pot ser que cerqueu uns altres arguments que aquestos tant pujolians de "el andalus.. es un home desfet" mes que res per la vostra dignitat. Jo soc pagés Llicenciat en Dret i he votat ciutadans. trepitjo el carrer, escolto catradio i veig tv3 i teleGodó. i he votat Cs. perque doneu por.

Anònim ha dit...

Si no es identitari.. una llengua un pais un poble..
No se estic. pensant a suissa: 3 o 4 llengues i cap problema d'imposicions. "igualico que aqui"

Anònim ha dit...

Pues precisamente por la inmersión lingüística es por lo que voto Cs. El único lugar del mundo en el que se practica de forma obligatoria la inmersión es en cataluña. Un poquito de respeto a los origenes de los demás.. habría llenado el granero de la casa gran del catalanisme. .. el pal de paller estaria soportando un gran peso. menos etnicismos historico-linguisticos que los demás también tienen su idioma y su historia y mas reclamar racionalmente esos medios que tanto faltan para mejorar la vida de la gente.

De historias y sentimientos están los cementerios a rebosar.
QUe mania con eso de un sol poble.. a donde nos lleva eso ? que aburrido no ?. Patrioterismos del siglo pasado Si de verdad somos una sociedad occidental moderna, nos preocupariamos de otras cosas más importantes que esas pijoflautadas. respetariamos las identidades personales y nos pondriamos a reclamar lo que es justo y a avanzar juntos en la prosperidad.


Anònim ha dit...

Pues precisamente por la inmersión lingüística es por lo que voto Cs. El único lugar del mundo en el que se practica de forma obligatoria la inmersión es en cataluña. Un poquito de respeto a los origenes de los demás.. habría llenado el granero de la casa gran del catalanisme. .. el pal de paller estaria soportando un gran peso. menos etnicismos historico-linguisticos que los demás también tienen su idioma y su historia y mas reclamar racionalmente esos medios que tanto faltan para mejorar la vida de la gente.

De historias y sentimientos están los cementerios a rebosar.
QUe mania con eso de un sol poble.. a donde nos lleva eso ? que aburrido no ?. Patrioterismos del siglo pasado Si de verdad somos una sociedad occidental moderna, nos preocupariamos de otras cosas más importantes que esas pijoflautadas. respetariamos las identidades personales y nos pondriamos a reclamar lo que es justo y a avanzar juntos en la prosperidad.


Anònim ha dit...

El problema del nouvingut, des del meu punt de vista, és que l'arribada d'altres llocs de l'Estat es va produir sota un règim violent i fanàticament anticatalà i es va tancar en veritables guetos, en forma de tallers, fàbriques, barris, pobles i ciutats de l'extraradi, d'on no sortia en cap moment i no participava, ni tenia interès, en allò que ell considerava aliè a la seva terra. Si a aquesta circumstància l'única "cultura" (ja de per sí molt minsa) que rebia era la propaganda franquista dels "dias de la raza" i "esto es España" explica aquest fenomen de desarrelament. Desarrelament que els fills van viure, a més a més, en les seves cases des que van néixer. Personalment, i per això crec que en puc parlar amb cert coneixement de causa, vaig arribar-hi, amb vint-i-tres anys i amb una carrera d'enginyeria acabada, des d'un poble de Badajoz, amb la certesa que començava una nova vida i que vaig tenir la sort d'entrar a treballar en una empresa d'un poble de la Segarra. Allò, i la formació d'una nova família, va ser el meu descobriment de la catalanitat. En sóc, d'independentista, des del llunyà 1992.

Anònim ha dit...

Un sol poble... Es nazismo. Hitler defendía Ein Volks (un solo pueblo) para poder invadir Austria, Chequia y finalmente Polonia.
Lo mejor de todo es que no se dan ni cuenta, jajaja. Son nazis encantados de conocerse.

Anònim ha dit...

Hola, maco.

Lamento haver-te de dir que no en tens ni idea.
En primer lloc, els únics que volen convertir-ho tot en un fet identitari sou vosaltres, amb tot aquest rotllo de la catalanitat i d'un sol poble. Doncs miri, de pobles n'hi ha molts! I Per sort estem al segle XXI i es respecta la diversitat. Cridar "un sol poble" és negar aquesta diversitat. Que no ho veieu?

Jo he votat a ciutadans. Parlo, llegeixo i escric en català i castellà. I no em sento espanyola. Tampoc no em sento catalana. L'única cosa que em sento és cosmopolita, ciutadana del món. El fet de néixer en un lloc i no en un altre és degut a la mera casualitat. I n'hem tingut sort, de néixer en un lloc pròsper. Però n'hem d'estar orgullosos? De què, si no depèn de nosaltres!

I vostè, dient que Ciutadans és una proposta etnicista, i alhora donant la tabarra amb que els seus votants com gent sense cultura, que repeteix SOY ESPAÑOL com si fos un mantra, que no té sentit crític i mira programes com Sálvame.

I doncs, qui està fent servir més prejudicis, aquí?