Has seguit rebent correus electrònics, però la majoria ni els obres. Saps que et van dient coses, però també els saps buits de contingut, diguin el que diguin. Prefereixes no obrir-los. Fa un parell de setmanes vas deixar d'anar a la reunió setmanal. No saps què dir. Tampoc la resta, penses.
Posar la TV ha esdevingut un calvari, com la ràdio. Abans t'ho tragaves tot. Pel matí anaves passant d'en Basté a la Terribas. Al vespre, en Cuní, i els dies més intensos, el 3/24. Ara no pots. Van parlant i parlant, i tot et retrona al cap, i finalment veus que ni saps l'estona que portes pensant en altres coses, que has deixat d'escoltar-los, que has desconnectat del que diuen.
El grup de guasap que tenies amb la gent de la vila està inactiu. Millor, penses. Com a mínim no em truquen ni m'estan convocant per fer res. T'agafa un punt d'irritació, recordant totes les trucades i convocatòries dels últims anys. No has fallat mai. Que si una paradeta. Que si una encartellada. Que si un acte. Que si embustiar. Que si matinar per anar a repartir diaris a l'entrada dels ferrocarrils. Que si autocar cap aquí. Que si autocar cap allà. Que si concentració aquí. Que si assemblea allà. Tot era important. O t'ho semblava. O t'ho feien semblar.
Vas participar activament el 9N. Un dels dies més emocionants que pots recordar. El 27S també vas votar amb una il·lusió que a tu et semblava ho omplia tot, que s'encomanava. No vas poder estar en una mesa per temes familiars que no venen al cas. Però et vas passar per un parell de col·legis electorals del barri a saludar la teva gent i veure com anava tot. I tothom et deia que molta gent estava votant C's. Es va fer llarg, d'arribar a les 20:00. Però va valdre la pena. Al veure la projecció de resultats de l'enquesta de TV3 vas esclatar d'alegria. Fins i tot se't van humitejar els ulls.
Però la nit no va acabar amb la mateixa alegria. Junts pel Sí no depenia d'ell mateix per tirar endavant el procés independentista, i això sabies perfectament que implicava problemes, molts problemes. I tot i que el Sí guanyava amb autoritat i amb la CUP se sumava 72 diputats, no havíem arribat tampoc al 50% dels vots. Com a mínim, pensaves, aquell que em deia que si la participació pujava per sobre del 75% perdíem segur, no ho havia encertat, i el Sí havia guanyat.
Des de llavors que només vols saber una cosa, que només vols rebre una notícia: que hi ha pacte. I que el procés segueix endavant. No t'has refiat mai de la CUP, de fet no els entens, tot i que en David Fernández t'ha caigut molt bé gairebé des del primer dia. Però el cert és que tampoc no t'has acabat mai d'entusiasmar mai ni amb ERC ni amb CiU, bé, amb CDC, perquè al Duran sempre l'has tingut atravessat, no el suportes. Sempre has pensat que els partits no han estat a l'alçada de la gent, i miren massa per ells i els seus propis interessos.
I l'acord no arriba. I només xerrameca. I només que si això o això altre. No poden no arribar a un acord, penses, però cada cop hi creus menys. Has votat més vegades ERC que CiU, però respectes el President Mas i no entens aquest odi generalitzat que li tenen. I per això encara entens menys que la CUP el tracti igual que el govern espanyol i la brunete mediàtica, amb el mateix odi.
Et passa pel cap no votar el 20-D. Per a què, et preguntes. Que no em diguin res més fins que no hi hagi acord, has acabat interioritzant. I si no n'hi ha no vull saber res més, plego, has dit als de casa, que et miren en silenci.
Però no pots amb aquesta buidor que sents dins teu. Penses que tot plegat és massa injust, insuportable. I la xerrameca per tot arreu. Què diuen, què carai estan dient, et preguntes. Vas llegint algun article de tant en tant, d'aquests articulistes en els que confies, amb els que generalment t'identifiques, però tots tenen tants o més dubtes que tu.
Això no acabarà bé, però ja s'ho faran, et dius, com per reafirmar-te en que tu has fet tot el que has pogut i més, i que si ara et fallen per a tu s'ha acabat, que no et busquin, perquè no voldràs saber-ne res més. Però encara hi ha una incertesa que et pesa i angoixa molt més que tot això. Tot i que la teva experiència de militància cívico-política és relativament curta (4 anys), saps perfectament que el no-acord implicarà la fi del procés independentista com l'hem conegut fins ara. Pots veure perfectament la tempesta tan negra i violenta que seguirà un no-acord. Què serà de nosaltres, et preguntes, mentre veus al Rajoy, el Pedro Sanchez i el Rivera reclamant que caiguin sobre nosaltres totes les calamitats possibles, totes les plagues possibles.
I tens por. I llavors, quan no et veu ningú, plores. La ràbia i la por que sents. Una infinita tristesa. I encara et fa vergonya que els sanglots d'aquesta tristesa s'aixequin per damunt de la xerrameca dels uns i dels brams d'odi i fúria contra Catalunya dels altres.
Entrades
25 comentaris:
M'has llegit el pensament...Totalment d'acord.
Plenament d'acord... Al final, els catalans de veritat haurem de veure com els nostres somnis d'independència moren per culpa d'una colla de traïdors ignorants i covards que van preferir els partits anticatalans. Estic començant a perdre la fe en la democràcia.
M'estàs espiant?? Excel·lent!!
M'estàs espiant?? Excel·lent!!
Fas un bon retrat del perfil del militant indepe amb el que molts ens sentim identificats però no així de l'estat d'ànim.
Penso que avui estàs trist potser perquè és Tot Sants però estic segur de que la gran majoria dels que hem arribat fins aquí no defallirem ara, seguirem fins assolir-ho encara que calgui repetir el camí tres cops.
Amunt els ànims catalans que la victòria definitiva està ben aprop.
Som-hi tots!
Endavant!
Si el procés d'independència no tira endavant per un no acord polític, el país entrarà a la deriva i Espanya hi anirà al darrera. Agradi o no els que mouen la societat catalana són milers de voluntaris, associacions, petites i mitjanes empreses que creuen en un projecte de país més digne, més humà, més democràtic.
Et penses que el Rivera i els seus amics aconseguiran curar la depressió de cavall que ens entrarà a tots si el projecte fracassa? La depressió portarà a la cancel·lació de projectes, aturada d'inversions, crisi d'expectatives, fugida de capitals... i això portarà a un aprofundiment brutal de la crisi econòmica.
Josep
Em rellisca tot el que diguin els peperos, socialistes espanyols i els ciudadanos.
El que em fot és que els socialistes catalans, els de iniciativa per Catalunya i els "creguts" de la cup no defensin el que demana any rere any milers i milers de catalans com jo.
Però no podran callar mai un poble. VC
Encara podria ser pitjor. En lloc d’un no pacte poden acabar pactant un altre President, no en Mas. Hi ha veus de màxima rellevància, que no són la CUP, que verbalitzen allò de “no és important el qui”. Potser és una manera de parlar per no enfurismar la CUP. Tant de bo sigui això.
Confio en el President, i vostè senyor Abad també hi confia en ell. I moltíssima gent també hi confia. És el comandant en cap. I el 20-D votaré, perquè encara no som independents i no regalaré res a en Duran, C’s, Podemos i PPSOE. Havent de triar, jo votaré els homes i dones de confiança del comandant. Vostè també ho farà, i tants d’altres, per lleialtat i reconeixement a qui ens ha facilitat arribar fins aquí i perquè sabem que cal reforçar la posició del President, pels sectors socials que representa, pel seu lideratge insubstituïble hores d’ara, perquè pot garantir millor que altres que la democràcia catalana serà de qualitat, perquè el país s’arrenglerarà entre els civilitzats del món... perquè representa la claredat de l’acció racional davant l’immobilisme de la xerrameca (de la CUP i d’altres).
Bé, senyor Abad, molts també confiem en vostè. Sabem que vostè no falla.
No sé en quin món viviu però el que està clar és que esteu en una altra galàxia, qui més plorarà seràn vostres fills que els heu fet creure en un món d'Alícia al país de les meravelles i haureu de dir-los que tot és mentira.Les explicareu o no que hos heu deixat il·luminar per quatre desaprensius que només els iporta seguir manejant els vostres diners però el poble "la pleve" per a ells no compteu per a res i així us ha anat.
Doncs pensa que aquesta tristesa que ara sents és la que has fet sentir durant anys als milions de catalans que ens sentim totalment a gust sent espanyols, com sempre ho hem estat. Ara estem d'enhorabona, perque comença el nostre temps: gràcies pels serveis prestats, heu fet possible que despertem i ens organitzem. Gràcies, indepes.
Ploreu, ploreu com cobards llepasubvens que sou, per tot el mal que esteu fent. Sou feixistes de sofà i seguiu tapant el vostre 3% culpant als altres.
Òscar
A Lord Nelson:
I Jo!
No pasa nada. El fin del proceso está próximo pero la vida continua. Solo nos queda leer, viajar por toda España, ser abiertos, tolerantes, dejar de ser racistas, cultivarnos de toda la riqueza que pose España.
No plorem home!
És normal la frustració, i aquesta encara creixerà més mica en mica quan la gent s'adoni de tot el que ha passat aquests anys. Però aquesta no pot portar-vos a la discriminació, destrucció de la convivencia i faltes de caritat amb els que vivim al mateix pais.
Ara, passada l'euforia irracional dels primers anys, toca aprofundir realment en el tema: estudiar la història dels catalans (no la inventada de INH), mirar realisticament al futur procurant el bé comú, fer moooolta autocrítica, veure el "procés" amb distancia i procurant una globalitat objectiva, i mirar-nos uns als altres com a germans que som. Però sobretot sobretot, abandonar el nacionalisme com a ideologia excloent i nociva que arrassà Europa el segle passat. Com?
1. Deixar de pensar que els catalans som collonuts només pel fet de ser-ho
2. Deixar de veure enemics en tots aquells que no pensen com nosaltres, especialment "la resta d'Espanya". No son cap enemic i ens estimen de veritat (sempre hi haurà imbècils, a tots llocs)
3. Deixar d'imaginar un futur de paper on "la independència" és la solució a tots els mals. Un estat propi que ens portarà tot el que mai hem sommiat.
Ànims i endavant, mireu al voltant que tenim molta sort amb ser catals i espanyols, tota una riquesa extraordinària. (No fem com en Gollum: quedar-nos empetitits de tant mirar "mi tesoooroo")
Malaïda realitat, sempre trenca els somnis, per macos que siguin
Potser plores perquè en el fons te n'adones de lo trist que és el fet que la teva felicitat depengui del devenir d'un procés de caràcter nacionalista.
Els teus problemes no els arreglararà una Catalunya independent. Per sort el malson aviat acabarà i Catalunya tornarà a ser una regió lliure del provincianisme i la ignorancia del nacionalisme. Seurem amb Espanya i li direm, doncs hem de millorar en aixo i aixo. Però sempre des de la convivencia que ens ha unit des de SEMPRE. El que ha patit i gaudit Espanya, també Catalunya n'ha estat part.
Però tú seguiràs plorant, esser fanatitzat i infantil, amb la pataleta tipica del que no aconsegueix el que vol sense entendre en primer lloc perquè ho vol.
Que li sigui lleu, senyor Abad.
PD: Dolça Catalunya li envia records :P
¡No llores, bobitoooo!
Venga, pídele a Jordi Pujol Jr. que te deje dar una vueltecita en alguno de los Ferrari que has ayudado a pagarle y verás qué pronto te animas.
;)
Veig molt feixista content perquè creu que això s'ha acabat. Em penso que venen la pell de l'ós, que per cert és de mida considerable, abans d'haver-lo caçat. Estimats unionistes, us queda força bilis per engolir encara. I és que aixó continua. I va a més com comprovareu properament.
Perquè aquesta Espanya vostra, que jo d'altra part no menyspreo i és més, estimo, no té remei. Seguirà la crisi, seguiran els escàndols, i seguirà el desgavell.
I nosaltres anirem guanyant terreny, ara ja pam a pam.
Ens fal falta alguns vots? Podria ser, però a vosaltres us en fan falta moltíssims més.
Amb carinyu
Per cert, Francesc, ets una referència almenys des del 2010
Roc
Sientes tristeza,agobio,desaliento....pues bebés de vuestra propia medicina. Lleváis años dando por saco con el pruses infinit, después de todo este entramado no llegáis al 50%. Apaga y vamonos! Dejadnos tranquilos ya hombre! Y si tu felicidad depende de esto,vaya mierda de vida tienes chico!!!
Agradezco al articulista su franqueza. Creo que su tristeza es sincera y está motivada por la sensación de quién ha cruzado líneas rojas apostando por una opción y esa opción no va a ganar finalmente. Ahora es el turno de quienes hemos visto como cruzabais las líneas rojas, insultando nuestro himno, ridiculizando nuestra lengua en las escuelas, y llamándonos fachas solo por querer seguir siendo españoles y estar en Europa.
Ahora es nuestro turno y os vamos a devolver las ofensas. El primer objetivo es tener a Albert Rivera tocando gobierno para poder acometer con garantías el fin de la infame y nazi inmersión lingüística.
Luego seguiremos con el saneamiento ideológico de la costra nazi en TV3.
Esa es tu tristeza. Que los catalanes españoles nos hayamos unido para barrer vuestra locura.
Todos a votar a Ciutadans el 20D!!!!
En esta negociación, a la CUP le importa menos la independencia de lo que JxS y ERC creen, a JxS le importa conservar su posición y tapar su corrupción y la de los Pujol incluso más de lo que cree la CUP, y ERC seguirá siendo el único partido al que sólo le importa la independencia.
Los que perdemos somos los demás, los que respetamos la legalidad y no tenemos problemas de identidad, que vemos que se han gastado los impuestos de todos en lo que unos quieren, y se ha ignorado al resto de los ciudadanos de Cataluña. Porque Cataluña somos todos, y no me alegra que que los separatistas estéis tan tristes, pero lo prefiero a que estéis contentos de imponer vuestros criterios al resto.
Bon dia tingueu, senyor nacionalista.
Curiós, el vostre vessament de frustració col·lectiva. Encara que, en realitat, es veia a venir.
Després de quatre anys de cadenes humanes, mosaics amb banderes, de "som el poble català", de bombardeig mediàtic, de tanta subvenció i propaganda, de manipulació de la història, de tantes caçerolades, marxes de torxes... en definitiva, després de tant d'orgasme col·lectiu i tanta fe en el cel a la terra, resulta que NO ARRIBEU NI AL 50% DE VOTS.
Ah no, m'equivocava, QUE NO ÉS AIXÒ EL QUE US PREOCUPA! El que us preocupa és LA FI DEL PROCÉS simplement per la falta de pacte amb un altre grup parlamentari que prioritza fer fora al pitjor president de Catalunya de la història.
Doncs sí, s'ha acabat el procés com el coneixíeu. Un procés "pacífic i democràtic", perquè el fet de voler tirar endavant en contra de l'opinió de més de la meitat de catalans demostra que, de pacifisme i democràcia, res de res.
I nosaltres no tenim dret a decidir, o què?
No hem patit de frustració col·lectiva, nosaltres, aquests interminables quatre anys, per la falta de concòrdia i de diàleg, (això que vós anomeneu xerrameca)?
Per la poca voluntat de resoldre les coses com déu mana?
No hem vist com se'ns titllava de faches -irònicament- per ésser, precisament, NO NACIONALISTES i no bramar "un sol poble"?
No se'ns ha acusat de mals catalans, a nosaltres, per voler resoldre els problemes reals de la gent abans que fugir a Ítaca?
No resulta injust, tot plegat? I motiu de preocupació? PER DESCOMPTAT!
Així que, senyor nacionalista, després de tant somiar despert, potser ja tocava tastar una mica de la nostra frustració.
I ja era hora de que nosaltres tinguem un motiu per estar contents. Perquè tampoc no estem sols, i perquè ningú no ens podrà negar que també tenim dret a decidir que volem continuar junts i resoldre el que cal resoldre en comptes de carregar sempre les culpes al "malvat estat espanyol".
Veig que la comprensió lectora és una assignatura pendent.
La majoria dels que heu fet comentaris sobre el post no l'heu entès. No explicava com em sento jo. Explicava una història anònima. De fet, una història creada a partir de moltes històries que he volgut recollir en aquest escrit per donar-los-hi veu, perquè són les històries de la gent del carrer, de les seves esperances, il·lusions i pors. El meu escrit, la meva història anònima, només volia donar-los-hi una veu.
Pel que fa a tot el fatxerio que ha fet comentaris, poc a dir. Negar-vos a vosaltres mateixos la condició de fatxes és desposseir-vos de la vostra principal senyal d'identitat.
Sou uns fatxes integrals, i a sobre us humilieu negant la vostra pròpia condició, és a dir, avergonyint-vos de ser el que sou, uns fatxes.
La vostra condició us fa com sou, i us fa negar la realitat que us envolta. Ser fatxa ja ho té això. Estàs al servei del poder, de l'establishment, d'un estat, l'espanyol, que saqueja a tots els ciutadans de Catalunya. que els empobreix injustament i que mutila totes les seves possibilitats de progrés.
Si, sou uns fatxes de merda, uns autèntics tontos útils de l'establishment i d'un estat que us vol aniquilats, com a la resta dels que vivim a Catalunya. El problema no és que siguem catalans, el problema és que no ens resignem a la condició de subdits, a la condició d'espoliats, a la condició de saquejats, a la condició d'esclaus constitucionals.
Si no us agrada reconéixer-vos com a "fatxes" podeu provar amb "colonos", "botxins", "ocupants", "guardians del gueto", "zipayos", etc. etc. etc. Res no alterarà la vostra condició ni la vostra misèria moral.
Per cert, que jo sóc un xarnego orgullós. Només que aneu un parell de posts més avall, abans que aquest, hi veureu una història personal. Estic orgullós dels meus orígens, del meu pare murcià i de tota la seva lluita. Vaig viure fins els 4 anys a Lora del Río, Sevilla. Vaig arribar a Cornellà de Llobregat que no sabia fer la "s", vaig arribar a l'institut sense haver rebut una puta classe de llengua catalana, sent un total analfabet en una de les meves llengües, el català.
Només tenia l'exemple del meu pare, murcià, que va ser detingut perquè en el tardofranquisme va tenir la molt "nacionalista" idea de que els xavals de les escoles públiques del barri de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, poguéssim rebre alguna classe de llengua i cultures catalanes. Pues al talego con mi padre. Denunciado por una directora del colegio catalana de pura cepa.
Supongo que ahora todo este facherío del mundo de C's pediría la hoguera para mi padre.
Sé lo que soy y sé lo que quiero. Sé lo que son mis orígenes y sé lo que es luchar por el bien común de una comunidad, país, nación. Un hermano de mi padre no emigró de Murcia a Catalunya, sinó de Murcia a Alemania. Habla alemán, sus hijos se sienten alemanes y españoles, no renuncian ni a sus origenes ni a la comunidad, país, nación, donde han nacido y crecido, de la que forman parte.
Avui heu tingut sort, fatxes. Normalment no perdo ni un minut amb vosaltres. Però què hi farem, tothom té un moment de tendresa. Jo seguiré lluitant per la meva gent, pel meu país, per la nostra prosperitat, i ho faré pensant en tothom i per a tothom.
Uns tenim sempre al cap un "nosaltres" que no entén d'orígens, que els respecta, però que es construeix a partir de la voluntat col·lectiva de ser.
Uns altres, vosaltres, tot aquest facherío, l'únic que teniu al cap és un "nosaltres" de subdits, de desposseits de drets, d'orígens que encadenin, de por i d'amenaça, sigui la Brunete sigui el TC. Per a vosaltres l'única col·lectivitat que existeix és la subjugada, silenciada, desposseida, atemorida.
Y para el tontarria ese que decía que lo que me falta es conocer España, pues nada, cuando hayas crecido en Lora del Río -Sevilla-, con un padre murciano y una madre catalana, pues me explicas algo más, ok?
Això és el que produeix veure el món a través d'un nacionalisme. Que un està convençudíssim de tenir la veritat absoluta. Quan en realitat, ningú no la té, la veritat absoluta. Ningú.
I per a algú que es creu que poseeix la veritat absoluta, és lícit fer croades contra els infidels, perquè segons ell, els que no opinen igual estan absolutament equivocats.
Ja sabeu com es comporten els yihadistes. I els nazis. I quan aquest home ens digui que som fatxes, no us poseu a plorar. Es refereix simplement a que no pensem com ell. És el major compliment del que és capaç.
Dies tard....però el sentiment és ben vigent.....i no sortim de la roda de hàmster dels collons!...tenim ganes de veure la fi sense fer massa el ridícul!
Publica un comentari a l'entrada