22 de des. 2015

Eleccions i estratègies electorals: multidimensionalitat i unitat vs separats

(el post d'avui és llarg, és una anàlisi en dos parts: d'entrada analitzo, des del punt de vista del 27S, la multidimensionalitat que requereix qualsevol anàlisi electoral i en la segona part aporto dades del comportament de vot en les principals claus electorals que va tenir el 27S, l'abstenció i les principals transferències de vot)

La setmana passada, prèvia a les eleccions del 20D, l'amic Oriol Junqueras va fer unes declaracions molt sorprenents pel seu contingut i pel moment. Va dir que "Junts pel Sí havia estat un error, perquè en les eleccions prèvies (2012), CiU i ERC per separat havien sumat més vots que Junts pel Sí". I en els dies següents varen ser més les persones (des de polítics com l'alcalde d'Amposta, a opinadors i polítòlegs diversos) que des de l'òrbita d'ERC es van sumar a aquesta visió i la van donar per bona.

Al meu entendre aquesta visió és un error descomunal que no se sustenta absolutament en res. Una anàlisi comparativa entre diferents eleccions no es pot fer linealment o des d'una única perspectiva. Són molts els factors que intervenen en unes eleccions, de manera que la comparativa, per ser vàlida, les ha de prendre en consideració totes, o com a mínim les més rellevants. I entenent que els resultats és la més rellevant, tampoc poden comparar-se com si fossin dues columnes d'un excel.

1. PRINCIPALS FACTORS DIFERENCIALS 27S 2015 i 25N 2012:

CENS I PARTICIPACIÓ. El cens de votants el 2015 i el 2012 no era el mateix. El 2015 hi havia 450.000 votants més censats. I la participació en totes dues eleccions fou molt diferent: el 2015 s'enfilà fins el 75%, 7 punt superiors al 2012.

Certament l'elevadíssima participació fou una de les característiques més singulars, excepcionals, del procés del 27S. Tan històrica que fins i tot ha estat superior a la de les eleccions generals del 20D. Remarco aquest punt perquè històricament la participació a les eleccions al Parlament era inferior a la del Congreso, és el que se'n deia una "abstenció diferencial". Aquesta abstenció diferencial es llegia en termes que una part significativa de la població, la que menys identificació té amb la catalanitat, no participava dels processos electorals al Parlament de Catalunya. Això és el que "explicava" que històricament a les eleccions generals la victòria sempre fos de partits d'àmbit estatal, i que en canvi sempre hi hagués una majoria absoluta de diputats "nacionalistes catalans" al Parlament de Catalunya.

L'abstenció diferencial era el que portava l'unionisme a dir que el dia que la participació a unes eleccions al parlament de Catalunya superés el 70% s'invertirien aquestes majories, desapareixeria la majoria absoluta "nacionalista". Des d'aquest punt de vista tindríem un aval a com es van fer les coses el 27S, atès que no només es va mantenir aquesta majoria absoluta nacionalista, sinó que aquesta ja no era "nacionalista", sinó explícitament independentista.

UNES ELECCIONS PLEBISCITÀRIES Una altra perspectiva a tenir en compte a l'analitzar el 27S és que estem davant d'un procés electoral provocat únicament pel fet de voler aprofitar el mecanisme d'unes eleccions "autonòmiques" per transformar-les en un plebiscit sobre la independència. També des d'aquest punt de vista Junts pel Sí va ser un encert total que va fer possible, de manera inequívoca i reconeixible internament i internacionalment el caràcter plebiscitari de les eleccions. Sense Junts pel Sí tot això hagués estat molt més difícil, per no dir quasi impossible. És cert que després vam tenir la CUP, que també era sí, però sense aquella candidatura inequívocament del Sí i guanyadora, això no hagués tingut el mateix valor.

Els 2 milions de vots pel Sí del 27S constitueixen una fita històrica de vot a la independència, sense precedents.

CANVIS RADICALS EN EL PANORAMA POLÍTIC DELS PARTITS:  El més rellevant de tots és que aquella CiU del 2012 el 27S ja no existia, s'havia trencat, i CDC anava per una banda (formant part de Junts pel Sí) i Unió per la seva.

El trencament s'havia produït justament pel caràcter plebiscitari de les eleccions, perquè CDC volia defensar el Sí a la independència. Des del 2007 CDC havia començat un viratge cap a posicions independentistes, i tot i que en el món de CiU sempre hi havia hagut molts militants i moltíssims votants independentistes, la seva proposta política mai havia contemplat la independència en el seu programa. 

La CiU del 2012 és la que, com a coalició, més lluny havia arribat en la formulació de la seva proposta sobiranista, concretada en la defensa del dret a decidir, però no explícitament independentista. Només per això ja són incomparables les dades del 2012 amb les del 2015, perquè no són traslladables les dues realitats polítiques en cap cas.

EL VOT MODERAT O NO INDEPENDENTISTA DE CiU: Un dels grans dubtes que plantejaven unes eleccions com les del 27S, amb una CDC integrant una proposta explícitament independentista, era fins a quin punt podrien retenir els seus votants, tenint en compte que Unió hi acudia en solitari. Fixem-nos en una dada: a totes les enquestes, quan es preguntava sobre si en cas d'un referèndum per la independència l'enquestat votaria Sí o NO, com a molt un 70% dels votants de CiU deien que votarien Sí. Hi havia per tant una possibilitat molt certa que més de 300.000 vots de la CiU del 2012 es perdessin.

El 2012 els únics vots explícitament independentistes eren els 498.000 d'ERC. I aquesta és una altra perspectiva que mai podem deixar de fer quan analitzem el 27S i quan el comparem amb processos electorals anteriors.

L'IMPACTE ELECTORAL DE L'AVERSIÓ AL RISC: quan mirem altres processos independentistes del nostre entorn, com el del Quebec o el d'Escòcia veiem que les majories parlamentàries a favor de la independència, al votar en referèndum, decauen. Això va passar al Quebec i això ha passat ara més recentment a Escòcia. Curiosament a Escòcia, després de perdre el referèndum, l'SNP va obtenir els seus millors resultats.


Aquest risc a l'aversió també el teníem, a casa nostra, i es concentrava bàsicament sobre el votant de la CiU del 2012. Des d'aquest punt de vista, Junts pel Sí també va ser un grandíssim encert que el va minimitzar extraordinàriament, tot i no poder-lo fer desaparèixer del tot, com veurem més endavant. Junts pel Sí va permetre sumar moltes personalitats diferents, amb perfils molt diferents, d'una enorme transversalitat, que va traslladar una imatge de solidesa i confiança a l'electorat. Això, quan l'estat va desencandenar tota la seva guerra bruta informativa (corralito, sortida de la UE, pensions, etc.) va ser més important que mai. I probablement sense Junts pel Sí hagués estat molt i molt difícil fer-hi front. És una altra perspectiva que no podem deixar de tenir en compte en l'anàlisi.

EL CONTROL DE L'AGENDA I EL DISCURS: L'existència de Junts pel Sí va permetre controlar en tot moment el discurs i l'agenda de les eleccions. I les altres formacions no van tenir cap oportunitat de discutir ni disputar aquesta possessió. Això és el que explica el fracàs de Catalunya en Comú, perquè tot i que ho van intentar en cap moment van poder imposar el seu discurs, el seu relat. Tota la campanya va girar al voltant de Junts pel Sí. I aquestes eleccions del 20D hem vist com l'independentisme no ha tingut aquesta possessió ni un sol minut, i en canvi l'ha tinguda sempre En Comú Podem. I així ens ha anat. Per tant Junts pel Sí també va permetre aquest control del discurs i del relat. I els bons resultats de C's curiosament també van ser fruit d'això, perquè es van saber postular com l'opció clarament més del NO.

SENSE LLUITES PER L'HEGEMONIA Aquest és un altre patrimoni excepcional de Junts pel Sí. Que gent tan diversa es posés a treballar junta va tenir un efecte catalitzador i va estalviar-nos una lluita sagnant pel vot. Aquest 20D no hem anat junts, i tot i que s'han mantingut molt les formes, ha estat inevitable p.ex. que el dia abans des d'un partit es comencés a apel·lar al vot útil, i això que no estava en joc cap altra cosa que seguir mínimament vius, però si dura una setmana més el ball de bastons hauria estat èpic. No ens enganyem, sense Junts pel Sí el 27S hauria estat una carnisseria, i és normal, perquè tothom es disputaria un vot similar, perquè la bossa de votants en joc entre uns i altres és un terreny de joc molt petit, i allà hi hauríem fet cap tots, perquè el món de CDC i el d'ERC s'estarien disputant l'hegemonia i el lideratge, etc. És a dir, un desastre d'un potencial devastador brutal que ens vam estalviar. No només ens el vam estalviar, sinó que vam saber canalitzar totes les energies constructivament per mirar d'eliminar les amenaces que abans he descrit.

2. QUÈ VA PASSAR EL 27S? QUINES VAREN SER LES CLAUS ELECTORALS DES DEL PUNT DE VISTA DE TRANSFERÈNCIES DE VOT I DE L'ABSTENCIÓ?

Arribats aquest punt us preguntareu, si Junts pel Sí va tenir tantes coses positives des de totes aquestes perspectives, què va passar que va impedir que obtingués una majoria més àmplia? Les dades que a continuació faré servir són el resultat d'aplicar diferents mètodes d'anàlisi, combinant dades de vot per territori, amb l'objectiu d'analitzar la transferència de vot entre partits i l'impacte de l'abstenció.

2.1. Què va passar amb l'abstenció 2012 que va votar el 27S?

Al voltant del 70% de l'abstenció del 2012 que va votar el 27S ho va fer a opcions unionistes, singularment a Ciutadans (un 60% d'aquest 70%), però també cap a PP i PSC (que es distribueixen el 40% restant).

Però també sabem que un 25% del vot del 27S provinent de l'abstenció del 2012 va votar a favor de la independència, singularment via Junts pel Sí, que mobilitza el 85% de tota l'abstenció que el 27S vota Sí. Per tant, Junts pel Sí també va aconseguir en aquest punt un efecte positiu que cal tenir molt en compte, perquè el vot que té la CUP provinent de l'abstenció és baixíssim, no arriba ni al 4%.

Així, podem afirmar rotundament que la quota d'abstenció mobilitzada pel Sí és mèrit d'una proposta com Junts pel Sí.

2.2. Què va passar amb el trencament de CiU i amb el vot moderat i no independentista que tenia el 2012?


Com hem vist abans, una de les "amenaces" que teníem per a consolidar una majoria independentista explícita el 27S era aquest % de vot moderat que tenia CiU el 2012 que en un 30% no volien la independència.

L'encert de Junts pel Sí el tenim en que d'aquella potencial amenaça de perdre 300 mil vots, només se'n perden al voltant de 100 mil cap a posicions no independentistes. Aquest és un èxit molt gran de la proposta política de Junts pel Sí el 27S, haver estat capaços de retenir 2 de cada 3 vots més moderats, en el sentit de dir inicialment no-independentistes, de l'antiga CiU del 2012. Aquests 200.000 vots retinguts per la intel·ligència i solidesa de la formulació de Junts pel Sí són un dels seus més grans patrimonis. I a l'hora ens assenyalen una de les fronteres més permeables a la que caldrà estar més atents per conservar la majoria social independentista.

Els votants de CiU el 2012 que van considerar que l'explicitació independentista era una línia vermella que no podien franquejar van ser uns 100 mil, que es van distribuir unes 2/3 parts cap a Unió i 1/3 part cap a Ciutadans. És un vot que hem d'interpretar no espanyolista, però que es va "creure" la votació plebiscitària i que va votar en clau de protegir el seu status quo. Un vot que pot tenir àmplies aspiracions d'autogovern, però que creu la independència posa en perill massa coses, i no hi dona suport. Aquesta frontera moderada és la que a hores d'ara ofereix més vulnerabilitat i pot implicar una fuga de vot massiva.

I el mèrit d'haver aconseguit mantenir aquests 200 mil vots no indepes que tenia CiU el 2012 és, clarament, del President Mas. Mas és la figura que ofereix garanties al sector més moderat que està per la independència o fins i tot que no estant-hi inicialment el vota. El valor de Mas, des d'aquest punt de vista, és extraordinari, insubstituïble, clau.

2.3. Quina va ser l''aportació de la CUP a la majoria pel Sí del 27S?


En el seu moment ja ho vaig escriure, i totes les dades que hem tingut ho confirmen. La gran aportació que podia fer la CUP no formant part de Junts pel Sí era la de facilitar una transició a un votant de posicions socialment molt extremes. I aquest paper el van tenir. La meitat de l'increment de vot que va tenir la CUP el 27S prové del món d'ICV-EUA, uns 100 mil vots. És la seva única aportació, ja que com hem vist no va aconseguir captar pràcticament cap vot provinent de l'abstenció.

Sobre el paper ja era fàcil, per a qualsevol teòric o analista, veure que hi ha un cert tipus de votant que només atorgarà la seva confiança a una proposta com la de la CUP. I els resultats del 27S ho van ratificar. Però també vaig dir, i ha estat profecia, que els vots de la CUP només ens servirien per sumar-los als vots pel Sí, i que mai servirien per fer la independència. I així estem. Tenim majoria pel Sí, però no la podem gestionar, perquè hi ha la CUP, que esdevé així un vot que la fa possible i alhora un vot que, si és necessari, la fa impossible.

2.4. Qui o què ha fet gairebé impossible la independència?

Dades a la mà qui està fent gairebé impossible la independència no és l'increment de participació, la mobilització de l'abstenció ni el vot als partits unionistes. Res de tot això.

El 27S la CUP va tenir uns 337.000 vots. D'aquests una part eren vots de sempre de la CUP, i res a dir, respect. I una altra part van venir, com hem vist, de posicions socialment tan extremes que només podien sumar-se al Sí des de propostes com la CUP. Tampoc res a dir, fantàstic.

Els únics realment responsables, amb el seu vot, de posar en perill el procés són els "estupendistes", vaja, els nostres estúpids, que no vam ser capaços d'impedir exercissin com a tal i que no vam poder frenar els efectes devastadors de la seva estupidesa.

Un total aproximat de 25.000 gilipolles que havien votat CiU el 2012 i d'uns 50.000 gilipolles que havien votat ERC el 2012, aquest 27S van votar la CUP.

Són aquests 75.000 representants de la nostra més extraordinària estupidesa els que han ficat en un cul de sac el procés independentista. No estem en el cul de sac perquè ho hàgim fet malament, que no ho hem fet, no hi estem tampoc perquè no tinguem la majoria social, que la tenim. Res de tot això. Hi som, única i exclusivament perquè no vam poder fer res davant el potencial devastador de l'estupidesa.

L'estupidesa hi és sempre, i a tot arreu, i es distribueix en una constant universal, com va estudiar el professor Carlo M. Cipolla. Nosaltres, els independentistes, també els teníem. Ho vam fer tot i ho vam fer bé perquè el gruix de la societat donés suport a la independència i la fes possible. Tot excepte neutralitzar els nostres estúpids.Si aquests 75.000 estúpids ho haguessin estat menys i haguessin continuat votant el que van votar el 2012, combinat amb tots els altres encerts de Junts pel Sí, ara estaríem imparablement caminant cap a la independència

3. RESUM:

L'anàlisi del 27S no es pot fer des d'una única perspectiva, perquè en té moltes i totes elles decisives. No hi ha cap dada, ni una sola, que indiqui que no ho vam fer bé. L'aposta de Junts pel Sí és, des de tots els punts de vista, un encert històric total. Va ser una experiència que a la vista de totes aquestes dades i anàlisi que avui us he traslladat, evidencia mereixia tenir continuïtat, i en cap cas ser qüestionada.

L'única reflexió constructiva que ara mateix ens podem plantejar és sobre com, fent-ho tot tan bé com ho vam fer, no vam ser capaços de neutralitzar aquesta bossa d'estupidesa i el seu poder devastador. Dintre de les estratègies futures una ha d'estar pensada i adreçada als nostres estúpids. La resta ho tenim controlat i seguir-ho fent com ho hem fet ens assegura fer-ho tot millor i és de les poques garanties de victòria que tenim.

Tot el que vagi més enllà d'això, es mogui en unes altres coordenades ja segurament seria un escenari imprevisible pel que fa als seus resultats i a la conformació d'una majoria indy.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Com a quasi estúpid, he de confessar que les meves temptacions cap a la Cup era perquè prometien una via ràpida. Pensava que no eren prou seriosos per gestionar però si per presionar.

Per sort, només va ser una temptació.

Bon article, gràcies!

Pepi ha dit...

Aquesta inrerpretació s'adiu exactament amb allò que com a voluntària d'ANC i d Junts he percebut al meu voltant. Gràcies per l'explicació que m'endreça els pensaments

Pepi ha dit...

Aquesta inrerpretació s'adiu exactament amb allò que com a voluntària d'ANC i d Junts he percebut al meu voltant. Gràcies per l'explicació que m'endreça els pensaments

Lord Nelson ha dit...

Boníssim, senyor Abad.

Ara potser no només tenim un problema d'estupendistes que havent votat CiU i ERC votaren CUP el 27S. Potser ara tindrem un problema amb ERC al complet, si acaben inclinant-se per fer no sé què molt d'esquerres.

Trobo magnífic l'article d'Agustí Colomines a El Món "Contra el pacte amb la CUP". Però discrepo de la possibilitat que apunta que s'investeixi un altre President sense convocar eleccions, almenys és el que interpreto, i no ho comparteixo.

Hasal ha dit...

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/12/antics_membres_del_front_d_alliberament_catala_fac_a_favor_d_investir_mas_155768.php

Enhorabona per les teves reflexions , crec que som moltes les persones i amics que ens sentim reflectits al 100% , posant en les teves lletres els nostres pensaments i sentiments.

Bon Nadal , Salut i Cava !!

Àngels Folch i Borràs ha dit...

El meu objectiu, durant els darrers quatre anys, dins l'ANC, ha estat prioritàriament intentar neutralitzar aquests estúpids, evitar que els de sempre, amb els argumens de sempre, aconseguissin fer canviar el vot dels estúpids estupendíssims, desemmascarar els que malèvolament han treballat per inocular el verí de la desconfiança com mètode més eficaç per aconseguir que la nostra quota d'estúpids fes allò que Espanya necessitava que fessin: votar de manera estúpida.
He vist a venir, com d'altre, totes les ensopegades, les he denunciat, combatut i intentat evitar, però no ho hem aconseguit. L'estuppidesa és un dels enemics més perillosos per a qualsevol objectiu polític seriós (de fet ho és per a qualsevol cosa). He patit i m'he desesperat veient el perill que molts negaven i no volien veure. M'he sentit impotent.Per això agraeixo articles lúcids com aquest que em confirmen que no anava errada, però alhora em preocupo encara més perquè el que voldria seria comprovar quue era jo qui anava equivocada. Com combatrem i neutralitzarem la estupidesa? Com gunayar la partida?

Dies de fúria ha dit...

El període que va de les eleccions de finals del 2010 fins ara ha alimentat moltes coses.

Ha permès créixer el procés independentista fins assolir resultats mai abans assolits, però també ha patit tota la demagògia que s'hi ha llençat en contra, tant com a propi procés com vinculat a les polítiques que han desplegat alguns dels seus actors.

Tot plegat ha fet que tinguem una bossa de votants totalment "captada" per aquest discurs destructiu que hem patit i per totes les mentides que dissortadament s'han consagrat, a força de repetir-se, com a dogmes.

La majoria social per la independència és excepcional, però també és feble. Gestionar aquest escenari requereix molta prudència, intel·ligència i generositat. I no sé si la combinació d'aquests tres requeriments la tenim assegurada...

Blogger ha dit...

Find out how THOUSAND of people like YOU are making a LIVING from home and are fulfilling their wildest dreams right NOW.
SUBSCRIBE TODAY