Aquest dimecres el pamflet repugnant en que s'ha convertit El Periódico tenia una portada exemple del que és el pitjor periodisme escombraria: "ERC desautoritza el full de ruta de Puigdemont". Mentida. És una portada que només busca intoxicar, sembrar el desconcert, provocar tensió, generar desànim.
Això serà el pa nostre de cada dia. Acostumem-nos-hi. Però, sobretot, no ens en fem còmplices.
Ara és quan més important serà quina sigui la nostra actitud militant. Ara és quan més cal una actitud compromesa, serena, responsable, constructiva, lleial...
Els qui em seguiu al bloc o al twitter sabeu fins a quin punt he discrepat, obertament, de moltes de les coses que han passat els últims mesos. I que no he tingut pèls a la llengua per denunciar-les.
Fins arribar a l'acord. No em va agradar, i així ho vaig dir. Però també vaig dir que l'acatava disciplinadament, no perquè el fet d'acatar-lo jo tingui la més mínima rellevància, que no la té, sinó perquè crec és important una actitud militant de compromís que ens ha d'implicar fins i tot en allò que no ens agrada.
Hi va haver acord. I tenim nou President i nou Govern. Doncs a les ordres del nou President i del nou Govern, i a defensar-los sense fissures, sobretot en allò estratègic, transcendent per al procés.
No em veureu criticar ni al President ni al Govern. No ho faré. Tot el contrari, els defensaré, col·lectivament i a tots i cadascun d'ells amb totes les meves forces. Seguim avançant en el procés, i la clau de fer-ho exitosament és la solidesa que tingui el bloc del Sí a la independència, que per a mi el representen aquest Govern i Junts pel Sí.
No adoptaré una actitud imparcial ni d'observador "a veure-les venir". Estic compromès i hi estic implicat (*). Puc tenir la meva visió i opinió de les coses, però me la callaré, perquè en la fase en la que estem l'important no és el que jo pensi, sinó el que entre tots fem. No tindré la vanitat de pensar que jo veig les coses millor o les sabria fer millor que els que estan al capdavant. No tindré la deslleialtat de voler-me fer un homenet criticant, ni que puguin merèixer-ho algun cop, els qui han assumit la més alta responsabilitat per tirar endavant el procés. No seré tan presumptuós com per clamar "si això no es fa així, JO em desentenc", "si és fa això altre, JO no voldré saber res" i altres rucades narcisistes per l'estil.
No sóc cap periodista buscant un ull on fotre el dit. Només sóc algú que pren consciència del moment decisiu que vivim, i de que tots el que no siguem nosaltres -els compromesos- estaran treballant sense parar per rebentar el que estem fent.
Només exigeixo que es mantingui la unitat que deriva de l'acord que ha permès tenir nou Govern, nou President i nous consellers, perquè aquesta unitat és la que ha generat prou crèdit per mantenir un compromís així. Només exigeixo que Junts pel Sí, Convergència, Demòcrates, Democràcia i Llibertat, Esquerra, tots els independents compromesos en aquest procés... mantinguin la unitat assolida. Al Parlament de Catalunya. Al Govern. Al carrer. Al Congrés dels Diputats. Al Parlament Europeu. Arreu. Que es mantingui la unitat arreu.
M'és igual si el President diu A o B, si el vicepresident diu C o D o si algú altre diu E. M'és igual si Francesc Homs va a explicar el que volem al rei o si Joan Tardà no hi va. M'és igual si afavorim una investidura o no ho fem. M'és igual si fem uns pressupostos que dediquen X a una cosa o Y a una altra. M'és totalment indiferent.
Perquè l'únic rellevant serà mantenir la unitat. Si hi és, fins on calgui, amb qui calgui i com calgui. La unitat és la prova del cotó de la credibilitat del procés, perquè mentre hi sigui és segur que el procés estarà avançant. I hi serem, pel que convingui.
Actitud. DONEC PERFICIAM
Això serà el pa nostre de cada dia. Acostumem-nos-hi. Però, sobretot, no ens en fem còmplices.
Ara és quan més important serà quina sigui la nostra actitud militant. Ara és quan més cal una actitud compromesa, serena, responsable, constructiva, lleial...
Els qui em seguiu al bloc o al twitter sabeu fins a quin punt he discrepat, obertament, de moltes de les coses que han passat els últims mesos. I que no he tingut pèls a la llengua per denunciar-les.
Fins arribar a l'acord. No em va agradar, i així ho vaig dir. Però també vaig dir que l'acatava disciplinadament, no perquè el fet d'acatar-lo jo tingui la més mínima rellevància, que no la té, sinó perquè crec és important una actitud militant de compromís que ens ha d'implicar fins i tot en allò que no ens agrada.
Hi va haver acord. I tenim nou President i nou Govern. Doncs a les ordres del nou President i del nou Govern, i a defensar-los sense fissures, sobretot en allò estratègic, transcendent per al procés.
No em veureu criticar ni al President ni al Govern. No ho faré. Tot el contrari, els defensaré, col·lectivament i a tots i cadascun d'ells amb totes les meves forces. Seguim avançant en el procés, i la clau de fer-ho exitosament és la solidesa que tingui el bloc del Sí a la independència, que per a mi el representen aquest Govern i Junts pel Sí.
No adoptaré una actitud imparcial ni d'observador "a veure-les venir". Estic compromès i hi estic implicat (*). Puc tenir la meva visió i opinió de les coses, però me la callaré, perquè en la fase en la que estem l'important no és el que jo pensi, sinó el que entre tots fem. No tindré la vanitat de pensar que jo veig les coses millor o les sabria fer millor que els que estan al capdavant. No tindré la deslleialtat de voler-me fer un homenet criticant, ni que puguin merèixer-ho algun cop, els qui han assumit la més alta responsabilitat per tirar endavant el procés. No seré tan presumptuós com per clamar "si això no es fa així, JO em desentenc", "si és fa això altre, JO no voldré saber res" i altres rucades narcisistes per l'estil.
No sóc cap periodista buscant un ull on fotre el dit. Només sóc algú que pren consciència del moment decisiu que vivim, i de que tots el que no siguem nosaltres -els compromesos- estaran treballant sense parar per rebentar el que estem fent.
Només exigeixo que es mantingui la unitat que deriva de l'acord que ha permès tenir nou Govern, nou President i nous consellers, perquè aquesta unitat és la que ha generat prou crèdit per mantenir un compromís així. Només exigeixo que Junts pel Sí, Convergència, Demòcrates, Democràcia i Llibertat, Esquerra, tots els independents compromesos en aquest procés... mantinguin la unitat assolida. Al Parlament de Catalunya. Al Govern. Al carrer. Al Congrés dels Diputats. Al Parlament Europeu. Arreu. Que es mantingui la unitat arreu.
M'és igual si el President diu A o B, si el vicepresident diu C o D o si algú altre diu E. M'és igual si Francesc Homs va a explicar el que volem al rei o si Joan Tardà no hi va. M'és igual si afavorim una investidura o no ho fem. M'és igual si fem uns pressupostos que dediquen X a una cosa o Y a una altra. M'és totalment indiferent.
Perquè l'únic rellevant serà mantenir la unitat. Si hi és, fins on calgui, amb qui calgui i com calgui. La unitat és la prova del cotó de la credibilitat del procés, perquè mentre hi sigui és segur que el procés estarà avançant. I hi serem, pel que convingui.
Actitud. DONEC PERFICIAM
(*) Suposo sabeu la diferència entre "participar" i "estar implicat". Si teniu dubtes, un exemple metafòric típic de consultora, però que és molt clar: En un plat d'ous ferrats amb bacon... qui hi participa i qui hi està implicat?
La gallina que ha posat els ous hi participa, i el porc... hi està implicat....
Entrades
1 comentari:
D'acord, Senyor Abad. Ara, per al cas que es tornessin a convocar eleccions espanyoles que es presenti Junts pel Sí.
Publica un comentari a l'entrada