24 de juny 2016

Aproximació als èxits i fracassos de la guerra bruta contra l'independentisme

Dimarts el diari Público va començar a difondre 4 hores de conversa entre el Ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i el responsable de l'Oficina Antifrau de Catalunya, organisme que fiscalitza l'actuació de l'administració catalana i que és nomenat per majoria qualificada pel Parlament de Catalunya.

Les converses evidencien l'estratègia de l'estat espanyol per combatre l'independentisme: la criminalització, buscant el seu desprestigi i el dels líders del procés, tant per decapitar el moviment com per oferir-ne una imatge de corrupció generalitzada que el col·lapsi via desànim i distància i desconfiança de la gent i dels diferents agents.

La conversa "enxampa" a dos dels protagonistes d'aquesta estratègia de guerra bruta contra l'independentisme. No cal molta imaginació per veure-hi al voltant seu molts altres protagonistes, associats i compinxats per perpetrar aquesta trama: els fiscals de confiança, els responsables de mitjans de comunicació al servei de les clavegueres de l'estat i tota una trama de polítics corruptes que s'ofereixen per col·laborar-hi i per beneficiar-se'n, des de diferents posicions.

Convergència, no em cansaré de repetir-ho, ha estat, és i serà, la peça clau perquè ara tinguem aquesta majoria social per la independència, per això ha estat el gran objectiu d'aquesta conspiració contra l'independentisme. Convergència és qui ha fet un viratge polític més fort, des de l'autonomisme cap a l'independentisme explícit, en el que han aconseguit implicar la majoria del seu electorat. I aquest viratge i aquesta majoria de l'electorat que ha transitat fins a posicions independentistes era, és i serà la clau de la majoria social per la independència. Sense això no hi seria. Per això en aquesta trama decapitar els responsables d'aquest gir, singularment el President Mas i en Quico Homs era clau, era el gran objectiu estratègic. Per això surt el nom de Germà Gordó, com un peó al servei d'aquesta trama i objectiu de fer canviar el rumb de CDC.

Germà Gordó nega qualsevol participació en aquesta trama. Però de fa temps que el nom de Gordó està associat a la resistència interna en el món convergent contra d'aquest gir independentista.

Surt també algun nom d'Unió. Totalment previsible. Unió, i singularment qui ha estat el seu líder feudal durant gairebé 30 anys, Duran i Lleida, era una de les cartes de la trama estatal contra el procés independentista, tot i que el seu nom encara no hagi sortit. Això fa molt temps que ho sabíem. El gran dubte de tot plegat és com ha estat que a Convergència li ha costat tantíssim desempallegar-se d'un soci tan deslleial i que els sotmetia a un desgast tan brutal. El 2012 vaig demanar, des d'aquest mateix blog, que Mas i CDC fotessin una patada al cul a Duran. No ho van fer i durant tres llargs anys aquest no fer-ho va permetre a Duran i la seva Unió sotmetre a un desgast permanent a Mas i a CDC.

Però també entenc als convergents, des d'un punt de vista molt humà. Són els únics que han hagut de posar-ho tot, a nivell personal, polític i col·lectiu, a disposició de ser sacrificats per tirar endavant el procés. Això no ho ha hagut de fer ningú més. I a més a més ho han fet sempre acorralats per un entorn polític i social que els hi ha negat qualsevol confiança, reconeixement o suport. Ho han fet des d'un entorn que els ha criminalitzat políticament i socialment, com a partit i com responsables polítics i de govern. Ho han fet des d'un entorn que no ha valorat absolutament res del que han fet i ha menyspreat tot el moltíssim que han fet. En un context així entenc que humanament han pogut pensar que podria ser millor conservar el soci de sempre que no pas fer-se un nou harakiri i quedar-se encara més aïllats del que ja ho estaven.

No sé com acabarà el tema Gordó. Però sí sé que a hores d'ara el que passi és pràcticament irrellevant. Allò important és que si donem credibilitat al que recullen les converses, Gordó era un peó més per decapitar la direcció independentista de Convergència, amb Mas al capdavant. I aquesta decapitació, internament, en el món convergent, no s'ha produït ni es produirà. Allò que és important és que en aquest context de violents sotracs en el món convergent, s'ha mantingut cohesionat al voltant del lideratge de Mas, ara també Puigdemont, i del compromís polític per la independència, per l'Estat Català.

Un dels elements necessaris amb els que ha comptat la guerra bruta contra l'independentisme ha estat l'existència del que es coneix com a brunete mediàtica, que inclou tots els grans mitjans de comunicació de masses (TV, premsa i ràdio), i que ha actuat i actua al dictat de les instruccions que li arribaven de la trama, àlies aparells de l'estat.

És el moment de recordar una seqüència sense la qual no s'entén prou bé la cosa: el govern espanyol va "salvar" la pràctica totalitat de les entitats financeres espanyoles de la fallida, va facilitar-los-hi fons econòmics, va legislar al seu favor i va protegir-los de les males pràctiques que havien desenvolupat en els anys previs a l'esclat de la crisi. Totes aquestes entitats financeres són ara mateix les que controlen, directament o indirectament, els consells d'administració de la pràctica totalitat de mitjans de comunicació de l'estat espanyol (als que han rescatat de la fallida). Aquesta cadena de dependències és una de les grans manifestacions del poder de la casta i és el que ha fet possible el relat urdit per la trama dels aparells de l'estat contra l'independentisme. A l'estat espanyol no hi ha ni dret ni llibertat d'informació des del punt de vista dels mitjans de comunicació de masses.

Entre aquests elements i objectius que participen i fan possible la trama cal parlar també del paper dels partits polítics no independentistes. Després de les converses fetes públiques ja tenim evidència de la seva complicitat i participació en la trama, convertint el relat que fabricaven les clavegueres de l'estat en el seu discurs polític. I aquí hi trobem des del PP i el PSOE fins, també, els nous partits com Ciutadans i, el que és més penós, ICV-EUA, Podemos i els Comuns. La senyora Colau, actualment alcaldessa de Barcelona, va basar tota la seva campanya electoral en atacar Trias amb les acusacions de corrupció dels informes falsos que fabricava la trama dels aparells de l'estat.

El gran èxit, fins ara, de la trama de la guerra bruta contra el procés independentista:

Les converses que s'han fet públiques se situen, en el temps, abans del 9N, que és, justament, el moment en el que es produeix la gran ruptura, que encara arrosseguem, entre Junqueras i Mas, entre ERC i CDC.

Mireu, l'octubre del 2014, en un article en aquest mateix blog, jo escrivia això: "En allò que crec no puc estar-me de dir, és la sensació horrorosa que tinc que sobre la cúpula d'ERC planen alguns voltors que només fan que intoxicar el procés i generar-los-hi, induir-los-hi, marcs mentals i polítics enverinats, falsos i letals pel procés. És un secret a veus les filtracions que des de l'estiu s'estan generant en l'entorn de la cúpula d'ERC (alerta perquè no és una cosa banal, ja que crec que també han generat moltes desconfiances). És un temor compartit en silenci per moltíssima gent que respecta i s'estima ERC que la seva cúpula pot estar “atrapada” en un joc maquiavèl·lic d'amistats i vanitats amb personatges que arriben directament fins a les clavegueres de l'estat."

Sí, això era fa dos anys, quan aquesta trama de les clavegueres de l'estat estava plenament operativa i havia convertit en objectiu estratègic provocar la trencadissa entre ERC i CDC, entre Junqueras i Mas. Quan vaig escriure això, octubre del 2014, tenia certa informació del que estava passant, fins i tot amb noms i cognoms. I de la manera que vaig poder ho vaig intentar fer veure als companys d'ERC amb qui tinc més confiança. No hi va haver res a fer. Tot havia saltat pels aires. Ara, avui, amb tot el que s'està fent públic, ja sabem que va ser una operació perfectament planificada, en la que unes persones van ser letalment claus per traslladar aquestes informacions falses fins a la direcció d'ERC, que hi va caure de quatre potes, van donar-los-hi  credibilitat i no van donar cap oportunitat ni a Mas ni a CDC.

I, senyors, aquest punt, aquell agost 2014, és cabdal en l'èxit de la guerra bruta d'aquesta trama dels aparells de l'estat, perquè ens va portar a aquell punt de ruptura que és el que buscaven i que va estar a punt de carregar-s'ho tot.

Això és el que explica, també, que el proper diumenge l'independentisme no vagi a les eleccions amb una estratègia unitària. Perquè en la cúpula d'ERC fins ara el marc mental amb el que han estat prenent decisions és el que els hi van induir els aparells de l'estat.

Cometríem un error si ens miréssim la conversa del Ministre i el De Alfonso com una torrentada. Aquesta trama ha aconseguit notables èxits que quasi s'han carregat el procés:

- va rebentar les opcions del President Mas el 2012 amb els informes falsos sobre ell i la seva família

- va rebentar, com ja hem vist, la unitat Mas-Junqueras, CDC-ERC prèvia al 9N, fins al punt que gairebé aconsegueixen carregar-se'l

- la intoxicació a la cúpula d'ERC és el que els ha permès provocar que el procés entrés en fases agòniques, de fractura i de total desconfiança d'ERC cap a CDC, que des del partit republicà van voler escampar també cap a la societat civil. Carregar-se la unitat era un dels grans objectius d'aquesta trama, i ja tots sabem el desgast que tot plegat ha comportat al procés.

- Després de l'èxit de Junts pel Sí, la trama s'ha desplaçat a actuar sobre l'entorn cupaire i les seves relacions amb Junts pel Sí i el Govern, i també ho han fet amb notable èxit. Van aconseguir decapitar el President Mas, líder natural del fins llavors principal partit independentista, que va fer un pas al costat, en el que és una de les més grans manifestacions de compromís personal i generositat que hem tingut des de l'inici del procés i que va permetre salvar un procés que la CUP no tenia el més mínim problema en fer descarrilar. Com ha evidenciat ara, novament, carregant-se els pressupostos de la independència. Suposo que ja no queda ningú que no intueixi en tot plegat un nou èxit d'aquesta trama de les clavegueres de l'estat

Amb la mosca al nas:

Tot i que per les xarxes circulen versions de tota mena, a mi encara hi ha una cosa que em té amb la mosca al nas: qui està al darrere d'aquesta gravació? qui l'ha custodiada durant 2 anys? qui ha decidit "treure-la" ara? Quin objectiu últim persegueix fent-ho?

Perquè el que és evident és que al darrere de fer-ho públic no hi ha cap independentista. Qui ho ha fet segurament està combatent activament l'independentisme.Alerta, doncs.

En termes de lectura i aprenentatge per al procés independentista, crec que tenim algunes lliçons importants:

- la unitat és absolutament clau per a l'èxit del procés. Per això aquesta trama s'ha esforçat tant a dinamitar-la.

- Convergència potser té, de la seva etapa passada, algunes "motxilles", però no la Convergència d'ara. I, a més, sobre l'etapa passada, segurament els aparells de l'estat ja ho han regirat tot sense trobar res més, per això, en absència de noves coses des del tema dels Pujol, tot són informes falsos (Trias, Mas...)

- el que ha passat hauria de permetre a ERC i CDC recuperar l'estat d'ànim i la confiança mútua que van tenir entre novembre 2012 i juliol 2014. Els necessitem amb la complicitat que llavors compartien.

- l'objectiu de la trama és l'independentisme, fer avortar el procés independentista. Qui més ha rebut ha estat CDC i la gent de CDC. Però qui ha caigut de quatre potes en les trampes que els hi ha preparat la trama ha estat la direcció d'ERC. Tot això ara ja és aigua passada, i en sabem l'origen. Cal que ens blindem. L'objectiu som tots i les víctimes podem ser tots. La guerra bruta no pararà.

- Cal desplegar estratègies polítiques i comunicatives intel·ligents i eficaces que ens permetin denunciar la miserable complicitat necessària amb la guerra bruta de l'estat de la majoria dels mitjans de comunicació de masses i de molts polítics que van donant lliçons i només són una repugnant baula més en aquesta trama dels aparells de l'estat contra l'independentisme.

Aquí tenim, amb noms i cognoms, polítics que s'han aprofitat electoralment i miserablement de totes les merdes que han sortit d'aquesta trama. Però també tenim polítics, i comencem a saber qui són, que han format part directa d'aquesta trama i dels seus productes i estratègies.

- Cal recuperar el sentit col·lectiu que va tenir la Via Catalana. M'hagués agradat veure Mas, Puigdemont, Junqueras, Forcadell... en un acte unitari de denúncia de la guerra bruta. No l'hem tingut. Només hem tingut una compareixença de Mas, Homs, Rigau i Ortega, legítima però per al meu gust massa "partidista". I un hàstag lamentable d'ERC (#ERCgate) volent-se visualitzar, impúdicament, com a les úniques víctimes del que ha estat un atac global contra l'independentisme i del que, a més a més, ells no n'han estat les principals víctimes. A partir del 26J tot això s'ha d'acabar i d'una vegada per totes fins que assolim la independència.

- El que ha passat és una evidència de per què li diem "procés": perquè està viu i perquè està sotmès a tota mena de circumstàncies, algunes de les quals les controlem nosaltres, però la majoria no. Procés implica capacitat d'adaptació a aquestes circumstàncies canviants. I el que ha passat aquests dies situa el procés en un nivell i en un estat, encara indeterminat i imprevisible, però sense cap mena de dubte molt diferent d'on estàvem dilluns.

- Des de la mateixa nit de diumenge 26J ens haurem de posar a treballar per digerir el resultat electoral, i tot el que ha passat aquests dies, que ha estat molt greu. Si a això hi afegim la traïció de la CUP i la qüestió de confiança prevista pel setembre, crec que és el moment d'abordar la vigència i viabilitat del full de ruta com es va dissenyar al gener i d'actualitzar-lo en tot allò que calgui. Amb intel·ligència. Amb unitat. Amb democràcia. De cara.

Jo faig plena confiança al meu Govern, al President Puigdemont, al Vicepresident Junqueras, i al grup parlamentari de Junts pel Sí. I també faig plena confiança a la direcció de l'ANC que encapçala Jordi Sánchez. Entre tots hem d'actualitzar el full de ruta. I, disciplinadament, seguir-lo. Tots.



13 comentaris:

joan ha dit...

I les gravacions no podrien ser cosa d'un servei secret estranger?

Jesús (Xess) ha dit...

Diuen que de Alfonso era qui portava el micro.

Lluis PR ha dit...

És evident que el micro el duia De Alfonso, per la proximitat de la seva veu i la distància a la que se sent la del Fernandez Diaz.
I no cola el dir que igual estava col·locat pel despatx perquè en certs moments en que De Alfonso es velluga per remenar alguns papers se sent com hi ha fricció al micro.
Que no ens prengui el pèl!!!!

Lord Nelson ha dit...


Excel·lent article, Senyor Abad. Divertit l'anterior.

Tant de bo aquestes converses serveixin per refer i consolidar la unitat independentista. Tant de bo que també hi ajudin molta gent a rectificar i anar a votar, i votar a Convergència per la importància que en té per al procés i en desgreuge al President Mas i l'Alcalde Trias.

Hasal ha dit...

Les hemos destrozado el sistema sanitario": Algú pot quantificar en els últims cinc anys el nombre de persones mortes a la sanitat catalana , producte d´aquesta actuació , pròpia d´un estat en guerra amb un altre??? Es pot matar de moltes maneres, aquesta és una, no ho oblidem.... !!!! . Independentment de l ´idioma que parlem, dels orígens , del que em votat fins ara.... em perdut amics, pares , mares , germans , avis , tiets , persones properes que pel fet de viure a Catalunya han perdut la vida abans d, hora.... que fort !!!!! Assasins!!!!!
No vull dir res més de moment , estic molt encès---- ja xerrarem , una abraçada company!!!

Jesús (Xess) ha dit...

Puc fer difussió del teu comentari??

Hasal ha dit...

Jesús (Xess) , si et refereixes a mi , cap problema. De fet es un plantejament en el que , o no es vol o no si cau , per part dels opinadors habituals o partits polítics..... :)

Jesús (Xess) ha dit...

Moltes gràcies. D'aquí una estona faig spam. :)

Jesús (Xess) ha dit...

Moltes gràcies. D'aquí una estona faig spam. :)

Anònim ha dit...

Hola a tots,

Aquest escrit l'havia volgut publicar ahir, però per un error meu, no es va arribar a publicar. Aprofitaré per actualitzar-lo amb els darrers esdeveniments. També vull agrair a l’usuari de Twitter @cervera_jess que m’hagi avisat que el comentari no estava publicat. Per limitacions d’espai ho hauré de publicar en dos cops.

El meu nom és Oriol Gordó, i sóc familiar del Germà Gordó.

Conec al Germà Gordó tota la meva vida, quaranta-un anys, i res em farà creure que no és patriota i independentista.

Analitzem els fets. Un bon dia, el director de l'Oficina Antifrau, espanyol i espanyolista convençut, decideix que la salvació de la Sacrosanta Unitat de la Pàtria depèn d'ell. Així que decideix, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, aprofitant que gràcies al seu càrrec té accés a tota una colla d'empresaris d'alt nivell, tots ells obertament contraris a la independència, anar a parlar amb tots ells, i tots li diuen (2014, abans del 9N), que això no pot continuar, que els dos governs han de parlar entre ells, i que la situació és una bestiesa (coses, que per altra banda, s'han cansat de dir a tots els mitjans de comunicació).

Per altra banda, també a causa del seu càrrec, ha de mantenir converses periòdiques amb el Germà Gordó, que com a conseller de justícia és el seu enllaç amb el govern.

En aquestes converses, el Germà Gordó expressa la seva opinió sobre el procés independentista i CDC. No està d’acord amb els que això ho veuen guanyat, perquè hi veu més dificultats que alguns altres, però tampoc està d’acord amb que això està perdut.

Permeteu-me dir que, de moment, l’encerta. Estem a juny de 2016, i no hem perdut, però encara no hem guanyat. Tenim una qüestió de confiança al setembre i ja veurem com anirà tot plegat. Esperem que bé. Treballarem tots perquè acabi bé.

Però tornem al 2014. El Germà Gordó no veu un camí de roses. Penso que té motius. Només cal llegir els apunts del Francesc de l’època per saber de quin pal anava ERC. De fet, només cal repassar l’apunt present. CDC estava posant tota la carn a la graella i ERC estava mirant-s’ho des de la barrera esperant a recollir els trossos. Tots sabem que la llista unitària va anar del canto d’un duro, que si el president Mas no s’arriba a plantar, la llista unitària ens la hauríem pintat els independentistes a l’oli. Cal recordar que els dos episodis lamentables de la CUP amb la investidura i els pressupostos van anar precedits de l’episodi lamentable de la confecció de la llista única.

Per altra banda, sabem per altres mitjans que el Germà Gordó ha expressat els seus dubtes i les seves opinions a l’executiva de CDC sempre que ho ha cregut convenient. Això no és deslleialtat. Al contrari, això és lleialtat. Lleialtat no vol dir estar sempre d’acord en tot. Lleialtat no és ser un «yesman».

En aquestes circumstàncies, el director de l’oficina antifrau li diu al Germà Gordó que ell hauria de fer-se amb el control de CDC i acabar «con esta locura separatista», que ha parlat amb tot d’empresaris i que tots li donarien suport.

Què feu vosaltres en aquesta situació? D’entrada, De Alfonso sembla que expressa una opinió personal. És legítim ser espanyolista. Però no siguem ingenus. Diu que ha parlat amb tot d’empresaris i vés a saber amb qui més. Si algú amb un càrrec com el director de l’Oficina Antifrau et diu això, tu ets conseller de la Generalitat, i amb la tensió que hi havia en l’ambient en aquell moment, és possible que parli per algú més.

Doncs en Germà Gordó va optar per sortir per la tangent, no respondre directament, i respondre amb una obvietat. Que el govern espanyol no havia fet ni el més mínim moviment. Cosa, que per altra banda, no deixa de tenir astorats a tots els analistes estrangers que s’acosten al procés català.

Anònim ha dit...

Doncs en Germà Gordó va optar per sortir per la tangent, no respondre directament, i respondre amb una obvietat. Que el govern espanyol no havia fet ni el més mínim moviment. Cosa, que per altra banda, no deixa de tenir astorats a tots els analistes estrangers que s’acosten al procés català.

Llavors, el nostre salvador de la pàtria autoanomenat, de Alfonso, decideix que, com que no li ha dit «no» de forma rotunda, és que li ha dit que sí, i corre a dir-li al ministre de l’interior.

I en què queda, tot plegat. Doncs en el mateix que els negocis del germà i el pare d’Oriol Junqueras, i que les cunyades de Felip Puig. EN RES!

Si en Fernández Díaz es va prendre aquesta possibilitat seriosament, estic segur que hauria enviat a algú altre amb molt més pes específic a sondejar en Germà Gordó. Doncs aquest altre, si va existir, se’n va tornar amb la cua entre cames, perquè és obvi que no hi ha va haver el més mínim intent de descavalcar el president Mas del seu lloc. Pensem que, pel govern espanyol, descavalcar en Mas hagués estat òptim, però un intent fallit amb tot el merder intern i descrèdit extern, també hagués estat acceptable. No hi va ser. Mai. En cap moment.

En Germà Gordó va fer una nota de premsa on afirma que el president Mas va estar informat en tot moment de les converses amb de Alfonso. Ahir, al Kursaal de Manresa, el president Mas va proclamar que, contra les insinuacions que el problema el tenia CDC internament, en un col·laborador molt proper, tots els seus col·laboradors més propers van ser sempre lleials a la causa de la llibertat de Catalunya. En Mas podria haver destruït la carrera i el prestigi d’en Germà Gordó molt fàcilment. No ho va fer.

Estic segur que algú sortirà amb una explicació ben retorçuda i recargolada de perquè això és així, en la que el Germà Gordó serà un monstre egoista i deslleial i el president Mas un corderet indefens en mans d’aquest monstre. Difama, que alguna cosa queda.

Però com deia al principi, jo fa quaranta-un anys que conec en Germà Gordó, hem discutit, a cops sols, a cops acompanyats d’altres parents i amics, de política, de filosofia, d’història i de l’estat del món més cops dels que sóc capaç de recordar, i res em farà dubtar ni un moment del seu compromís amb Catalunya i la seva llibertat.

Jere Ferrer ha dit...

Molt d'acord amb tot.

Sobre la gravació tinc la meva teoria. Per la qualitat de l'enregistrament i ateses les lògiques dificultats d'accedir a un despatx molt ben protegit -no crec que hi tingui accés en Pepe Otilio- l'autoria és el propi ministre Fdez Díaz, amb els seus serveis de fontaneria. El ministre, amb tota seguretat, grava totes les seves converses a efectes d'extorsió futura a l'interlocutor de torn (amics, col·legues, enemics, empresaris, cardenals, etc.). La difusió d'aquestes gravacions és perquè se li han escapat del seu control. Qui? la facció de la policia que es vol revenjar d'ell. Ja s'han fet públiques les ganivetades que volen entre els comissaris que estaven assignats a la guerra bruta. No es descobrirà els autors. S'han blindat bé. Saben molt. Són gent dura. Si, desgraciadament, el PP governa, Fdez Díaz no serà en el govern. I aquí pau i, després, glòria.

Josep Aguilà Alabart ha dit...

Si us sembla be, avui tambe es pot votar a Esquerra Republicana .