Gairebé 2 mesos de SuperillaP9: la meva visió i un primer balanç (incomplet)

Gairebé portem dos mesos de la "Prova pilot" de la Superilla del Poblenou. En aquests dos mesos ja crec ha passat gairebé tot el que tenia que passar, i per tant ja es pot fer un primer balanç. L'únic camp en el que encara han de passar moltes més coses és en la mobilització veïnal contra aquest despropòsit: cada dia creix més i agafa més dimensió. La lluita acaba de començar.

Tot el que té a veure amb la prova pilot de la Superilla del Poblenou és un despropòsit monumental. No exagero si crec que entrarà a les escoles de gestió pública, per a l'estudi de casos, com un dels exemples més lamentables i desastrosos de plantejament i execució d'una política pública.

1. Prova pilot?
Van dir que era una "prova pilot". Les proves pilot són un instrument que serveix per ordenar o planificar les idees o projectes que es volen dur a la pràctica, però que necessiten d'un contrast d'aplicabilitat per poder finalitzar la planificació, o fins i tot per valorar-ne la seva mateixa aplicabilitat, o descartar-la.

En tot cas una de les característiques bàsiques de qualsevol prova pilot és que sempre té una durada determinada, un inici i un final. L'abast d'aquesta durada pot ser molt diferent, i dependrà de quin sigui l'objecte del pla o projecte. Hi ha proves pilot que poden durar uns dies o una setmana i hi ha proves pilot que duren anys. I quan finalitza és quan es procedeix a la seva valoració i a la integració dels seus resultats al projecte o a la planificació inicial.

Doncs bé, la "prova pilot" de la Superilla del Poblenou no contempla una data de finalització de la mateixa. És a dir, no és una prova pilot. És a dir, ens enganyen, ens prenen el pèl, començant ja pel mateix nom de la cosa.

2. L'evidència de la falta de planificació i de l'opacitat del projecte
En aquests dos mesos s'ha posat en total evidència la demencial falta de planificació del projecte i la vergonyosa opacitat amb que l'han gestionat, que els pensaven els permetria "torejar" els veïns.

El que han executat finalment ni tan sols es correspon amb el projecte que ja tan precàriament, tan d'amagatotis, van sotmetre a "audiència pública". La superilla del Poblenou, i d'això ara ja en tenim suficients evidències, no havia d'anar on finalment ha anat.

Un segon element d'aquesta falta de planificació és que finalment s'ha executat en una àrea que no reuneix els requeriments bàsics dels models teòrics de les superilles. Començant per una cosa tan evident com que els dos carrers que la delimiten verticalment tenen el mateix sentit de circulació, quan el model exigeix que siguin en sentits diferents.

Un tercer element és que s'ha executat menyspreant que les afectacions de la Superilla es produeixen simultàniament a d'altres afectacions que ja pateixen els veïns del barri. La superposició d'afectacions és també una de les causes del col·lapse actual. I, òbviament, una altra evidència d'incompetència, de falta de planificació.

Un quart element és que ni tan sols tenien previst que una cosa així pogués afectar als treballadors, autònoms, empreses i diferents negocis no només dins del perímetre de la superilla, sinó al seu voltant. Ja ha plegat una empresa. I els percentatges de pèrdua de clients i de reducció de la facturació de la majoria són esgarrifosos. Ja sabem que la Barcelona de la Colau és la que "no trabaja, pasa el rato", però la manera com han condemnat a tants negocis i treballadors és d'una frivolitat esgarrifosa. I quan finalment s'han reunit amb alguna d'elles tot el que en saben "treure" o en l'únic que s'hi fixen és en "habilitar una àrea de picnic!. Demencial.

Un cinquè element lliga la falta de planificació amb l'opacitat del projecte. En qualsevol política pública mínimament planificada es requereix que hi hagi uns objectius ben definits dels resultats que s'espera assolir, i una bateria d'indicadors amb els que mesurarem aquest assoliment. Això vol dir que abans d'iniciar-se el projecte hem de definir amb claredat el que volem aconseguir, un efecte concret i mesurable, amb indicació de la mesura abans d'iniciar-se i del resultat que esperem obtenir.

Un exemple (INVENTAT):
Objectiu: "reduir el fracàs escolar al batxillerat per facilitar la transició a la universitat"
Percentatge d'abandonament sense finalitzar estudis abans de l' inici pla (any 2015): 28%
Percentatge d'estudiants amb nota mitja d'expedient abans d'iniciar el pla < 6: 30%
Resultats que s'esperen obtenir en un període de 3 anys (2018):
Abandonament: reduir-lo fins al 18%
Estudiants amb expedient <6: 20="" br="" el="" fins="" reduir-lo="">
De tot això amb la superilla no s'ha fet res de res. No sabem què esperen aconseguir, no sabem quins són els objectius i no s'ha fet cap mesurament mínim rigorós i transparent que permeti avaluar el que està passant. Res de res. Un autèntic escàndol. Una autèntic engany i presa de pèl als veïns.

Han dit, així en genèric "hi ha massa cotxes, volem reduir els cotxes". Quants cotxes hi ha i com els hem mesurat? Quants cotxes esperem reduir amb la Superilla (una xifra concreta i mesurable)? No hi ha res de tot això. També en genèric, "volem reduir la contaminació". D'acord, quins són els nivells de contaminació previs i com els hem mesurat? I a quins nivells aspirem a reduir-la amb el pla (una xifra concreta i mesurable)? Tampoc hi ha res de tot això. Res de res.

Aquesta opacitat és la manera que tenen d'enganyar als veïns, d'estafar-los. Si voleu fer un pla, si voleu fer una prova pilot, si teniu interès en executar una política determinada, digueu-nos què voleu aconseguir, quin és el punt de partida i on espereu arribar. No ho han fet. I ara ja no ho poden fer.

Sisena evidència de la falta de planificació: Ni una sola mesura de millora del transport públic. Ni una sola. Diuen que volen reduir l'ús del cotxe, però no implementen ni una sola millora en el transport públic per assumir i donar un adequat servei. Res de res. Pensament màgic. Tallo quatre carrers, poso quatre plaques i quatre cons a terra i així la gent deixarà de fer servir el transport privat i farà servir el transport públic.

Quines són les característiques del trànsit rodat en aquesta zona del Poblenou i en general al barri? Quines alternatives podem oferir-los-hi de transport públic?

No hi ha res de res. Cap estudi. Cap preocupació. Cap planificació. Només prejudicis: si agafes el cotxe o la moto és perquè vols i perquè t'agrada contaminar o ets un comodon. Fi del diagnòstic.

Tinc un amic que treballa a la zona. Viu a la segona corona metropolitana, al Vallès. Ve a treballar en moto. De porta de casa seva a la feina, 30 minuts. Els dies que plou ve en la combinació de transport públic que té. De porta de casa seva (i no viu en una urbanització allunyada del món!) a la feina, 1 hora 15 minuts. Podem exigir a una persona que canviï el seu mitjà de transport perquè això l'impliqui passar d'invertir 60 minuts al dia a invertir 150 minuts, és a dir, de destinar 1 hora al dia i 5 hores a la setmana per "anar a la feina" a haver de destinar-hi 2 hores i mitja al dia i 12 hores i mitja a la setmana????

Estem bojos? No es pot menysprear la gent pensant que prenen decisions irracionals simplement perquè no ens agraden. La gent legítimament maximitza el seu temps i minimitza el temps perdut. Ningú vol invertir més d'un dia de treball a la setmana en desplaçaments quan pot fer-ho en 2 hores.

3. Los problemas crecen
El col·lapse del barri és diari. La saturació de trànsit provoca cues, frenades, arrencades, increment del soroll, de l'emissió de CO2, etc.

El transport públic actual funciona més deficientment, perquè també és víctima del col·lapse del barri.

La ghetització de l'espai de la superilla, una realitat també diària, especialment acusada fins a límits de condicionar hàbits de vida (la gent té por, sí, por) en els caps de setmana.

Les empreses tenen uns problemes extraordinaris. I els treballadors pateixen, amb raó, pel seu futur.

4. Els veïns s'organitzen
En algun post anterior sobre el tema us havia explicat com aquesta incompetència i presa de pèl de l'Ajuntament de la senyora Colau havia provocat una gran indignació veïnal, i que els veïns havíem començat a organitzar-nos. Des de zero, perquè no ens coneixíem entre nosaltres, ni res de res.

Doncs bé, la resposta veïnal és acollonant. Actualment la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou té una coordinadora formada per 20 veïns, organitzats en diferents àrees de treball. La Plataforma té un gruix d'uns 175 veïns que participen de les diferents activitats i convocatòries i uns 150 més que volen estar en contacte, tot i que no s'han ofert a participar en grups de treball o activitats concretes. Organitzar això no ha estat fàcil, començant de zero com s'ha fet i sense res al darrere, cap entitat ni, molt menys, cap partit. Però ara ja estem organitzats.

Aquesta setmana s'ha fet la primera tirada de banderoles per a balcons i finestres del barri, que pràcticament ja s'ha esgotat. La setmana vinent es posarà en funcionament una web de la Plataforma d'Afectats, per millorar la comunicació amb tots els veïns i la ciutadania en general, i poder situar amb claredat els nostres posicionaments.

S'ha participat de totes les reunions de barri amb les que l'Ajuntament ens intenta marejar. I s'han mantingut reunions amb tots els partits polítics amb representació al Districte que han respost la petició d'iniciar un diàleg per donar a conèixer el  posicionament i les reivindicacions de la Plataforma.

S'està parlant diàriament amb veïns de diferents carrers. I, també amb totes les empreses, negocis, botigues, propietaris, treballadors i treballadors autònoms afectats, que són molts. La PASP9 té la voluntat de poder canalitzar, visualitzar i incorporar a les seves reivindicacions totes aquestes afectacions.

S'ha atès molts mitjans de comunicació, inclosa premsa internacional. Sembla ser que ja "no compren" la propaganda Colau que inicialment va enlluernar alguns mitjans, i ara veuen que darrere la propaganda només hi ha paraules buides i un munt de problemes que abans no hi havia i ara sí.

S'està seguint amb la campanya de recollida de signatures. Ja en portem gairebé 3.000 al Change (us animo a signar si encara no ho heu fet) i s'han dinamitzat diferents grups de recollida de signatures "presencial", entre veïns i amb la col·laboració de molts establiments comercials, plenament solidaris amb la problemàtica que ha generat tot aquest despropòsit al barri.

I s'ha treballat en un pla d'accions de protesta contundent. Al carrer. De fet podríem dir que la lluita veïnal tot just comença ara, que fins ara prou feina hi ha hagut per organitzar-nos, per aprendre a funcionar començant de zero.

5. Què esperem?
Aquesta mobilització veïnal que ha provocat la senyora Colau ara està agafant una dimensió que probablement ultrapassi les pretensions veïnals inicials amb la Superilla.

D'entrada, com a principi general, el que volem és poder decidir sobre els nostres carrers, i totes les polítiques que afectin la nostra qualitat de vida de la manera com ho fa la Superilla. Prou omplir-se la boca de "participació" i negar la veu i la capacitat de decidir als veïns sobre coses que ens afecten tan radicalment.

Si això no ho fan, si no podem decidir, la mobilització veïnal anirà in crescendo en les seves protestes fins que no es doni per finalitzada la "prova pilot" i es restitueixi el barri i els seus carrers a la situació prèvia al seu inici.

A partir de que es posi fi a la prova pilot, hi ha voluntat constructiva d'analitzar-ne el funcionament conjuntament en els diferents espais de participació que es puguin posar en marxa per fer aquesta anàlisi.

També hi ha una voluntat constructiva de participar en el disseny de totes les polítiques i actuacions que afecten al barri, tant -prioritàriament- de les que impliquin solucionar alguns dels problemes més greus que tenim, com de les que es plantegin com a propostes de futur.

I, finalment, aquesta voluntat constructiva de participació cooperativa i col·laborativa també la tenim en relació a les diferents actuacions que es puguin plantejar en els àmbits de mobilitat, medi ambient, etc. a nivell de ciutat.

Però tot passa, d'entrada, perquè l'Ajuntament o ens permeti decidir als veïns o doni per finalitzada la prova pilot. Aquest és el primer objectiu que ara mateix tenim, i que precedeix a qualsevol altra cosa. Si no es dona per finalitzada la prova pilot seguirem instal·lats en una situació de conflicte. En un conflicte que anirà in crescendo. I molt.