4 de nov. 2016

A las cosas, por su nombre (o sobre allò de "las mejores intenciones")


Avui els Mossos d'Esquadra han "detingut" l'alcaldessa de Berga en compliment d'una ordre judicial per portar-la a declarar davant el jutjat, després que en les dues citacions prèvies l'alcaldessa no s'hi presentés. La citació per prendre declaració a l'alcaldessa era en el procediment judicial obert després de la denúncia de Societat Civil Catalana perquè el consistori de Berga té penjada l'estelada al balcó de l'Ajuntament. Després de declarar ha quedat -òbviament- en llibertat i ara la causa segueix el seu curs judicial.

A las cosas por su nombre 1:
Una legislació i un sistema judicial que permeten admetre i prosperar una demanda davant un fet com el de tenir penjada una estelada al balcó municipal és un marc jurídic lliberticida, que vulnera els drets polítics dels representants municipals i que permet exercir una coerció injusta i antidemocràtica sobre els electes municipals i introdueix una inadmissible tutela judicial a actes d'estricta naturalesa política i democràtica.

L'alcaldessa i el consistori de Berga tenen TOT el meu suport davant aquesta situació. Suport ple i incondicional.

A las cosas por su nombre 2:
Ezequiel 25:17
"El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la injusticias de los egoístas y la tiranía de los hombre malos. Bendito sea aquel pastor que en nombre de la caridad y de la buena voluntad saque a los débiles del Valle de la Oscuridad, porque es el auténtico guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos.

Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquellos que prentendan envenenar y destruir a mis hermanos, y tu sabrás que mi nombre es Yahvé cuando caiga mi venganza sobre ti"


Sí, la llei i el sistema que permet encausar l'alcaldessa de Berga per tenir una estelada penjada al balcó són injustos. Però el cert és que estem envoltats per tot arreu per injustícies i per la tirania dels "homes dolents", léase Estat espanyol.

Per això som independentistes. Perquè volem acabar amb aquesta tirania i amb aquestes injustícies que ens envolten. La injustícia que permet encausar l'alcaldessa per una estelada al balcó. La injustícia que permet encausar el president Mas, en Quico Homs, na Joana Ortega i na Irene Rigau per posar les urnes el 9N. La injustícia que permet un espoli fiscal de 16 mil milions d'euros anuals. La injustícia que encausa els regidors de Badalona per obrir les portes de l'Ajuntament el 12-O. La injustícia que encausa la Presidenta del Parlament Carme Forcadell per permetre un debat polític sense límits entre els diputats, representants de la voluntat del poble de Catalunya. La injustícia que ens imputa per xiular un himne o exhibir estelades a un camp de futbol. La injustícia que no ens permet aplicar lleis contra la pobresa energètica.

Etcètera, etcètera, etcètera.

I estem totalment convençuts que només podrem acabar amb aquestes injustícies i la tirania si assolim la independència, si esdevenim un estat independent, si fem néixer i construïm l'Estat Català.

A las cosas por su nombre 3:
La independència requerirà d'un acte de sobirania explícit, que implicarà la desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol per passar a estar sotmesos a un nou marc jurídic, el propi, al que deurem obediència, que ordenarà tota la nostra societat.I la decisió sobre aquest moment únicament està en mans del Govern i del Parlament de Catalunya (com, eventualment, altres decisions que impliquin col·lisió de sobiranies, com per exemple en l'àmbit tributari).

Transcorreguda aquesta mínima fracció de temps de desconnexió d'un ordenament i l'entrada en vigor del nou, el país estarà regit per una nova llei i un nou ordre d'obligat compliment (ens agradin o no, però que ja quedarà en les nostres mans la seva modificació). Amb una policia que vetllarà per garantir els nostres drets i llibertats. I un sistema judicial que resoldrà aquells casos d'incompliment de la llei o de violació de l'ordre del nou estat català.

Aspirem a canviar l'actual marc jurídico-institucional, de dalt a baix fins i tot. Però no pensem fer-ho convertint el nostre país en una selva, en una anarquia on el compliment de la llei quedi a criteri de cadascú. No, això no passarà. Perquè si passa és la fi de tot.

A las cosas por su nombre 4:

Avui no han "detingut" a l'alcaldessa de Berga per tenir una estelada penjada al balcó. Això no és cert. L'han detinguda perquè unilateralment havia decidit que no reconeixia el sistema judicial ni l'ordenament jurídic vigents, i no ha atès cap de les citacions del jutge.

L'han detinguda perquè, com en qualsevol procediment judicial, quan se cita a algú se l'adverteix que si no s'hi presenta se l'anirà a buscar per fer-lo comparèixer. Això passa si ets l'alcaldessa de Berga, si ets un conductor que has tingut una topada amb el cotxe, si ets un veí a qui ha denunciat un altre veí perquè fots massa soroll, si fas un "sinpa" i t'enxampen, etc etc etc.

La detenció d'avui de l'alcaldessa de Berga en termes de procediment judicial no té res d'excepcional, ni de polític. És d'allò més ordinari.

Es considera millor l'alcaldessa de Berga que el President Mas, que la Presidenta del Parlament Carme Forcadell o que el regidor de Badalona sr. Téllez (de la mateixa CUP)?

Perquè tots ells han respost, com era el seu dret i la seva obligació, a la citació judicial, i han defensat, de cara, la seva actuació. Han fet el que tocava, quan el que tocava era dir que el 9N era un procediment democràtic, quan el que tocava era dir que el Parlament pot parlar del que sigui i quan el que tocava era dir que un consistori pot decidir obrir les portes per atendre els ciutadans si així ho decideix.

No, l'alcadessa de Berga no ha fet més per la independència per no haver donat la cara davant el jutge i defensar la seva actuació quan ha estat requerida a fer-ho. No ha fet més que la resta de polítics encausats, que han defensat el que han fet, que han donat la cara pel que han fet, que no se n'han amagat. I al cap i a la fi ella també ho ha acabat fent, tothom sabia que això aniria així.

A las cosas por su nombre 5:
No és admissible una "desobediència a la carta". Pot no semblar just haver de donar explicacions per posar una estelada al balcó, però tampoc és just el sistema tributari espanyol, que recapta tots els nostres impostos, ens espolia i ens retorna el que vol, i l'alcaldessa, per més injust que sigui, no ha deixat de practicar les retencions de IRPF de tots els treballadors municipals, d'ingressar-les a l'Estat, ni ha deixat de declarar l'IVA a l'Agència Tributària, ni de pagar els crèdits als bancs...

En el punt en el que estem totes les decisions de desobediència i desconnexió han d'estar alineades amb allò que decideixen i impulsen el Parlament i el Govern de Catalunya. I no hi pot haver desobediències a la carta.

L'alcaldessa de Berga té tot el meu suport, ple, perquè està encausada per un fet estrictament polític, de llibertat d'expressió i de decisió.

Però la cosa ja no és igual quan exigeix a la Policia de Catalunya que perquè ella ho diu, desconnectin, desobeeixin, amb independència de quina sigui l'estratègia i el tempo del procés que han dissenyat Govern i Parlament.

A las cosas por su nombre 6
Un país sense llei i ordre és l'anarquia. I l'anarquia és l'enemic número 1 per assolir la independència. La nostra policia, els Mossos d'Esquadra, són la garantia de poder fer realitat la independència, perquè són la garantia de la llei i l'ordre al nostre país, tant en aplicació de l'actual i vigent ordenament com, decisivament, quan en desconnectem i establim un nou marc i ordenament jurídico-insitucional, el del nou estat català independent.

A las cosas por su nombre 7
Superar les injustícies i la tirania que ens envolta només té un nom: independència. Tot el que introdueixi elements de fractura de la majoria democràtica per la independència i per fer-la possible, ens allunya de la independència. Tot el que no sigui actuar unitàriament, també.

És responsabilitat de tots, amb els nostres actes, no situar-nos al marge de l'estratègia del procés, per no provocar situacions que puguin derivar en fractures internes o fer-lo descarrilar. Ens hem de situar en el "frame" de lleials militants d'una causa compartida i plural, i d'una estratègia que només si tots hi som i fem el que hem de fer, podrà triomfar.

DONEC PERFICIAM

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A las cosas por su nombre 8
Benet Salellas es la persona mes imbecil de tot Catalunya.

noatot ha dit...

L'alcadesa de Berga ha volgut els seus 15 minuts de glòria (Andy Warhol dixit) i ho ha fet a costa de posar en risc la unitat, la imatge i el somriure d'un procés fins ara impecable.
La Cup imitant als colauers; política espectacle, vuit i sense riscos.

Albert Pereira ha dit...

Benvolgut amic,

D'acord amb l'1, 2, 3 i 6. Amb la resta, alguna discrepància rellevant.

L'argumentació que fas al 4 ("no l'han detinguda per l'estelada, si no per no anar a declarar") no és de rebut. És mirar el dit i no la lluna. És EXACTAMENT el que deia Albert Gimeno (La Vanguardia, ex-cap de premsa de Jorge Fernández Díaz) a Rac1 o Sonia Sierra (diputada de C's) als Matins de TV3. Ep, i amb això, que quedi clar, no t'assimilo EN ABSOLUT a aquests personatges, només constato la coincidència. Jo crec que la lluna és que hi ha un estat que, ras i curt, està caient per la pendent antidemocràtica de la reinstauració dels delictes d'opinió contra l'independentisme (i atacant la llibertat d'expressió i la inviolabilitat parlamentària, entre altres coses). De fet, ho dius tu a l'1, 2 i 3. Però és que al 4 gairebé justifiques la detenció, coi!

D'altra banda, al 4 i 5 deslegitimes la desobediència, si més no si no està inscrita en una estratègia global independentista. Doncs jo no hi estic d'acord: la desobediència és un acte essencialment individual (per això la practiquen Montse Venturós i Joan Coma i no José Téllez, tots tres de la CUP, i tu els ho retreus, i no tens raó, penso), i qui el fa n'assumeix les conseqüències (punitives). Ni el pot imposar a ningú, ni pot exigir que les institucions "amigues" el secundin (aquí la CUP no té raó, estic d'acord amb tu), però tampoc no el podem menystenir perquè qui el protagonitza no ens agrada. Ni Rosa Parks quan va pujar a l'autobús ni les estudiants negres que van entrar al campus de la Universitat de Mississipi (si no recordo malament) executaven un pla de tot el moviment de drets civils. Van ser accions essencialment individuals, o de grups reduïts, però que llavors -això sí- rebien tot el suport del gran moviment que encapçalava Luther King.

Jo penso que la desobediència que practiquen alguns membres de la CUP demostra coherència i valentia. Que a Joan Coma se l'endurà la Guàrdia Civil -un cop l'hagin detingut els Mossos- a l'Audiència Nacional a veure's amb el jutge que va engarjolar aquells titellaires, hòstia, que això no és cap broma! I també penso que ajuda al procés, perquè visibilitza el caràcter repressiu i antidemocràtic del règim espanyol. No comparteixo, doncs, en absolut, la teva crítica, com tampoc comparteixo GENS la utilització de la detenció per crear mala maror contra el govern i els Mossos que van fer alguns elements de la CUP.

I pel que fa al punt 7, d'acord en la literalitat, però la crida a la unitat i la lleialtat no pot servir per coartar el debat independentista, ni per censurar totes les iniciatives no pactades per tothom. Ep, que tu mateix has discrepat sorollosament de la utilització del terme "república" per part de l'ANC (terme que també ha fet servir el propi president Puigdemont en alguna ocasió, per cert), i de la campanya de l'Òmnium, i de càrrecs del govern d'ERC. I no passa res: tens les teves raons, compartides per una part del moviment independentista.

I ja està, benvolgut amic. Gràcies per enriquir el debat amb les teves reflexions i per la teva incansable feina independentista. Salut.

Berta Montaner Farrera ha dit...

I qui no ho entengui, o és "tonto" o manipulador!

Ramon Miquel ha dit...

Una anàlisi impecable, marca de la casa.

Gràcies, Francesc, està molt bé que algú hi posi una mica de seny en aquest afer.

És una pena que a hores d'ara encara hi hagi gent que no sàpiga el que ens estem jugant.

Xavier de Valls ha dit...

Hola, Dies de Glòria.

Deixeu-me dir d'entrada que comparteixo la contraanàlisi que fa n'Albert Pereira. Però hi afegiré que no estaria de més una certa posada en comú entre tots els actors independentistes a l'hora de donar resposta a les agressions judicials de l'Estat espanyol. Vull dir: pot ser que l'alcaldessa de Berga decideixi fer tal cosa, però no hauria estat de més que la CUP, ERC, PDECat, Demòcrates, MES, l'ANC, l'AMI, etc., haguessin parlat abans de què farien en aquest escenari. I si es veu que hi haurà accions diferents, com a mínim intentar que no impactin negativament en la unitat de l'independentisme. Es poden fer coses diferents sempre que s'hagi parlat abans com fer-les sense que danyin l'independentisme.

Anant al cas de l'alcaldessa de Berga, amic Dies de Fúria, coincideixo amb tu que havia hagut d'anar a declarar. Però vaig més enllà. Tant ella com el president Mas, penso que haurien hagut de respondre una sola frase a la primera pregunta de jutges i/o fiscals: "Això és un judici polític, i a l'Europa occidental del segle XXI els judicis polítics no hi tenen cabuda". I llavors hauria dit que aquesta és la resposta a totes i cadascuna de les preguntes que ens facin. Fixa't si era fàcil, la unitat d'acció.

Si jo fos processat com en Coma, en Téllez, en Mas, na Venturós, na Forcadell, etc., diria això. Però encara diria més. Preguntaria als jutges i fiscals: "Vostès ja tenen advocat? Perquè en aquest judici no se'm jutja a mi: se'ls jutja a vostès".