Segueix la lluita dels veïns del Poblenou contra el delirant projecte de la Superilla. Segueix la nostra exigència de posar punt i final al que havien dit seria una "prova pilot". Però no volen fer-ho. No volen posar-hi punt i final i fer-ne una valoració rigorosa i participativa amb els veïns perquè saben perfectament que l'opinió dels veïns és majoritàriament negativa, molt negativa.
Els problemes i les gravíssimes afectacions que ha generat la Superilla segueixen igual que el primer dia. I la seva estupidesa en abordar el desastre que han generat, també. Avui, en una reunió de seguiment, s'ha tornat a estar mitja hora parlant de si unes possibles taules de pic-nic havien d'anar en un tram d'una de les voreres o en un altre. El deliri és això. El barri incendiat i els il·luminats parlant de taules de picnic.
Però la realitat de la barbaritat que han fet els comença a superar. Avui -fa uns dies que corre la brama- han deixat anar, per la boca petita, que igual s'ha d'obrir al trànsit un dels carrers ara tallats per la Superilla. No arreglarà res, absolutament res, però és l'evidència de la improvisació, de la falta de previsió, d'estudi, amb la que han perpetrat aquesta malifeta.
La seva estratègia enredar-nos amb una trama para-institucional de participació (comissions de seguiment, consells de barri, meses d'entitats, meses de partits, etc.) que impedeix saber qui pot prendre les decisions o que les demora ad eternum. Ens volen anul·lar desgastant-nos amb aquests processos participatius fraudulents. Pero VAN DAOS! La nostra paciència té un límit. I en canvi la indignació del barri és creixent., perquè cada dia que passa els problemes que generen són més grossos.
Aquests dies, però, ens hem trobat amb una fenomen molt curiós: amb tanta xerrameca com es veuen obligats a multiplicar en tants espais "de participació" han fet cert allò de "por la boca muere el pez", i han començat a explicar unes barbaritats que posen els pèls de punta.
Avui explicaré només una alineació de declaracions al voltant de la seva visió sobre la mobilitat a Barcelona, que podríem sintetitzar així: "els cotxes són caca i la manera de que la gent no faci servir el cotxe és fent impossible que circuli per la ciutat".
No es plantegen fer una política de transport públic urbà i metropolità millor, molt més competitiva, que sigui suficientment bona com perquè la gent es passi al transport públic. No, en cap cas. La seva política és no fer res... excepte fer la vida impossible, posar tantes traves com sigui possible, als que fan servir el cotxe.
No hi ha cap anàlisi de punts forts i punts febles de la mobilitat a Barcelona. Ni de quins i com són els fluxos de mobilitat, ni de les polítiques possibles al respecte. No hi ha res de res. Només cotxe caca i si fem impossible circulin, la gent no agafarà el cotxe. És brutal. És d'una demència política que fa fredor.
En les darreres setmanes hem sentit dir públicament, a diferents responsables municipals (sí càrrecs oficials de l'Ajuntament amb altíssimes responsabilitats, tant al Districte com a nivell de la ciutat), i davant diferents auditoris de veïns, coses com les següents:
- "Aquests dies esteu veient molts anuncis de cotxes per la TV. És la resposta dels grans fabricants de cotxes a la Superilla del Poblenou. Els hi fa por. I volen promocionar els cotxes, fer-los visibles a les vostres vides, perquè saben que acabarem amb els cotxes, que això de la Superilla és el principi". No sé si aquesta intervenció la vam poder gravar, ho estem mirant, perquè crec que seria molt interessant de que tot el Baix Llobregat n'estigués al cas, que els Comuns tenen al cap tancar les megafactories de SEAT i de NISSAN. Tots els milers i milers de treballadors i famílies que en depenen egur que estan molt contents de saber els plans que els Comuns tenen per a ells. Però tranquils, que tenen un projecte d'horts urbans amb el que podreu tirar endavant les vostres famílies.
- "Estem executant projectes que no són nostres. Nosaltres no hauríem fet mai el túnel de Glòries, nosaltres hi hauríem fet un bosc.". És a dir, que haurien tallat la Gran Via i la Diagonal a l'alçada de la Monumental i feu-vos fotre, tots els que diàriament entreu i sortiu de Barcelona pel que és una de les seves artèries principals, la Gran Via. Tot el trànsit derivat cap a unes Rondes que ja estan col·lapsades.
- "La Meridiana la deixarem amb dos carrils, és el que ens han demanat els veïns". Intervé un del públic: "perdoni, quins veïns, perquè fins ara només hem sentit que hi estaven en contra per les afectacions que generarà" Resposta "alguns veïns ens ho han dit, tot i que l'important és que entrin menys vehicles a Barcelona, si reduïm els carrils d'entrada, entraran menys cotxes". És d'una lògica abrumadora commovedora. Sí, i si aixequeu barricades a tots els accessos no n'entrarà ni un, de cotxe. I si m'ho diuen "alguns veïns", per a què necessito saber més! per a què consultar-los democràticament?
La mentalitat és aquesta. Si tinc quatre carrils i els redueixo a dos, m'entraran la meitat de cotxes. Objectiu assolit. La gent que accedeix per la Meridiana només són uns éssers molestos, amb ganes d'emprenyar, que agafen el cotxe per polucionar Barcelona.
Fins aquí arriba el discurs i les propostes dels Comuns. Tres perles sentides aquesta última setmana però que jo crec són prou reveladores que estem davant uns il·luminats que només tenen al cap fer polítiques demencials, delirants. I que, tot i no sé com, si no hi posem fre, ensorraran la ciutat i les vides de la immensa majoria de barcelonins, de baixllobregatins que treballeu a la SEAT o a la NISSAN o a empreses subministradores d'aquestes dues megafactories, i de tots els qui diàriament entreu a Barcelona a treballar, que no sou benvinguts, capullos, a veure si us queda clar.
Això sí, a canvi la ciutat morta -aquesta sí, ara sí, ara de debò- oferirà magnífics espais "recuperats" als cotxes als veïns que hagin fet bondat per fer-hi horts urbans i s'hi instal·laran taules de picnic per les cantonades.
Y a vivir que son dos dias.
Els problemes i les gravíssimes afectacions que ha generat la Superilla segueixen igual que el primer dia. I la seva estupidesa en abordar el desastre que han generat, també. Avui, en una reunió de seguiment, s'ha tornat a estar mitja hora parlant de si unes possibles taules de pic-nic havien d'anar en un tram d'una de les voreres o en un altre. El deliri és això. El barri incendiat i els il·luminats parlant de taules de picnic.
Però la realitat de la barbaritat que han fet els comença a superar. Avui -fa uns dies que corre la brama- han deixat anar, per la boca petita, que igual s'ha d'obrir al trànsit un dels carrers ara tallats per la Superilla. No arreglarà res, absolutament res, però és l'evidència de la improvisació, de la falta de previsió, d'estudi, amb la que han perpetrat aquesta malifeta.
La seva estratègia enredar-nos amb una trama para-institucional de participació (comissions de seguiment, consells de barri, meses d'entitats, meses de partits, etc.) que impedeix saber qui pot prendre les decisions o que les demora ad eternum. Ens volen anul·lar desgastant-nos amb aquests processos participatius fraudulents. Pero VAN DAOS! La nostra paciència té un límit. I en canvi la indignació del barri és creixent., perquè cada dia que passa els problemes que generen són més grossos.
Aquests dies, però, ens hem trobat amb una fenomen molt curiós: amb tanta xerrameca com es veuen obligats a multiplicar en tants espais "de participació" han fet cert allò de "por la boca muere el pez", i han començat a explicar unes barbaritats que posen els pèls de punta.
Avui explicaré només una alineació de declaracions al voltant de la seva visió sobre la mobilitat a Barcelona, que podríem sintetitzar així: "els cotxes són caca i la manera de que la gent no faci servir el cotxe és fent impossible que circuli per la ciutat".
No es plantegen fer una política de transport públic urbà i metropolità millor, molt més competitiva, que sigui suficientment bona com perquè la gent es passi al transport públic. No, en cap cas. La seva política és no fer res... excepte fer la vida impossible, posar tantes traves com sigui possible, als que fan servir el cotxe.
No hi ha cap anàlisi de punts forts i punts febles de la mobilitat a Barcelona. Ni de quins i com són els fluxos de mobilitat, ni de les polítiques possibles al respecte. No hi ha res de res. Només cotxe caca i si fem impossible circulin, la gent no agafarà el cotxe. És brutal. És d'una demència política que fa fredor.
En les darreres setmanes hem sentit dir públicament, a diferents responsables municipals (sí càrrecs oficials de l'Ajuntament amb altíssimes responsabilitats, tant al Districte com a nivell de la ciutat), i davant diferents auditoris de veïns, coses com les següents:
- "Aquests dies esteu veient molts anuncis de cotxes per la TV. És la resposta dels grans fabricants de cotxes a la Superilla del Poblenou. Els hi fa por. I volen promocionar els cotxes, fer-los visibles a les vostres vides, perquè saben que acabarem amb els cotxes, que això de la Superilla és el principi". No sé si aquesta intervenció la vam poder gravar, ho estem mirant, perquè crec que seria molt interessant de que tot el Baix Llobregat n'estigués al cas, que els Comuns tenen al cap tancar les megafactories de SEAT i de NISSAN. Tots els milers i milers de treballadors i famílies que en depenen egur que estan molt contents de saber els plans que els Comuns tenen per a ells. Però tranquils, que tenen un projecte d'horts urbans amb el que podreu tirar endavant les vostres famílies.
- "Estem executant projectes que no són nostres. Nosaltres no hauríem fet mai el túnel de Glòries, nosaltres hi hauríem fet un bosc.". És a dir, que haurien tallat la Gran Via i la Diagonal a l'alçada de la Monumental i feu-vos fotre, tots els que diàriament entreu i sortiu de Barcelona pel que és una de les seves artèries principals, la Gran Via. Tot el trànsit derivat cap a unes Rondes que ja estan col·lapsades.
- "La Meridiana la deixarem amb dos carrils, és el que ens han demanat els veïns". Intervé un del públic: "perdoni, quins veïns, perquè fins ara només hem sentit que hi estaven en contra per les afectacions que generarà" Resposta "alguns veïns ens ho han dit, tot i que l'important és que entrin menys vehicles a Barcelona, si reduïm els carrils d'entrada, entraran menys cotxes". És d'una lògica abrumadora commovedora. Sí, i si aixequeu barricades a tots els accessos no n'entrarà ni un, de cotxe. I si m'ho diuen "alguns veïns", per a què necessito saber més! per a què consultar-los democràticament?
La mentalitat és aquesta. Si tinc quatre carrils i els redueixo a dos, m'entraran la meitat de cotxes. Objectiu assolit. La gent que accedeix per la Meridiana només són uns éssers molestos, amb ganes d'emprenyar, que agafen el cotxe per polucionar Barcelona.
Fins aquí arriba el discurs i les propostes dels Comuns. Tres perles sentides aquesta última setmana però que jo crec són prou reveladores que estem davant uns il·luminats que només tenen al cap fer polítiques demencials, delirants. I que, tot i no sé com, si no hi posem fre, ensorraran la ciutat i les vides de la immensa majoria de barcelonins, de baixllobregatins que treballeu a la SEAT o a la NISSAN o a empreses subministradores d'aquestes dues megafactories, i de tots els qui diàriament entreu a Barcelona a treballar, que no sou benvinguts, capullos, a veure si us queda clar.
Això sí, a canvi la ciutat morta -aquesta sí, ara sí, ara de debò- oferirà magnífics espais "recuperats" als cotxes als veïns que hagin fet bondat per fer-hi horts urbans i s'hi instal·laran taules de picnic per les cantonades.
Y a vivir que son dos dias.
Entrades
2 comentaris:
Aquesta ocurrència que els fabricants de cotxes estan fent molts anuncis per TV en resposta a la Superilla dels colauers peronistes perquè saben, els fabricants, que els colauers peronistes acabaran amb els cotxes és senzillament SEN-SA-CIO-NAL, és un autèntic diamant en brut que cal treballar i polir en els polígons industrials.
VIUEN EN LA SEVA BOMBOLLA D'IRREALITAT,LO INCREIBLE SON ELS SEUS VOTANS,DE DEBO VOLEN AQUESTA SOCIETAT DIGNA DELS ANYS "30"?..,I AN DOMENECH A QUE JUGA?.
Publica un comentari a l'entrada