Cop d'ull a l'enquesta de LV i reflexió sobre partits polítics, enquestes i 21D

Avui diumenge LV ha publicat una nova enquesta electoral. Això realment és una bogeria, tanta enquesta, i tan poca informació com ens aporten. Al nou estat català caldria establir algun tipus de deontologia per publicar enquestes en mitjans de comunicació, de tal manera que s'hagi de publicar un conjunt mínim de dades que no deixi "venut" el lector a la possibilitat d'estar sent manipulat, en el sentit de no tenir la informació bàsica que el permeti formar-se la seva pròpia opinió.

Titula a tota portada LV: "La majoria sobiranista s'allunya i tres llistes pugnen pel triomf". D'aquesta afirmació:

1 - fals que la majoria sobiranista s'allunya

2 - cert que hi ha tres llistes que pugnen pel triomf

Analitzaré, amb la poca info disponible, per què sóc tan rotund en aquestes dues afirmacions que centren el titular LV, però en la meva anàlisi també hi inclouré 1 input més a partir d'algunes dades singulars -que només he vist en aquesta enquesta-  i que són prou interessants:

3 - l'efecte Puigdemont. Les bases del creixement incessant de la candidatura que encapçala el President, i la seva possible projecció en aquests 10 dies de campanya que queden.

Acabaré aquest article d'avui amb una petita reflexió política sobre enquestes i decisions polítiques que en aquestes eleccions del 21D podem observar amb tota la seva "cruesa".

Abans, però, dir-vos que en l'anàlisi de l'enquesta no m'estendré tant com altres vegades, per no repetir conceptes i perquè les enquestes de LV les explica molt bé a les seves pàgines en Carles Castro. Recomano, per tant, la lectura de l'article. Jo només em limitaré a situar els punts crítics perquè tingueu les dades que us permetin una millor i més lliure interpretació i/o valoració.

1. Perilla la majoria independentista?
LV diu que sí. Per a mi, rotundament, no.

Ja ho vaig observar així en l'anterior article. Fixeu-vos: LV projecta una intenció de vot del 21,5 a ERC i del 18,2 a JxCat, les dues forces que ara ocupen l'espai del que fou Junts pel Sí. La suma d'aquests 2 percentatges ens porta al 39,7% d'intenció de vot. Junts pel Sí tingué un % de vot del 39,6%.

És a dir, en el tronc central de l'independentisme, ni se sumen ni es perden suports, a la vista de les enquestes que tenim aquests dies. La fortalesa d'aquestes dues opcions assegura la fortalesa electoral de l'independentisme.

Però també tots sabem que aquesta fortalesa és insuficient per configurar la majoria absoluta, i cal sumar-hi la CUP. I amb aquesta suma el 27S es va assolir amb escreix la majoria absoluta (72 escons, 4 més d'aquesta majoria). En què es basa LV per dir que perilla? Atribueix un descens en la intenció de vot a la CUP que jo no veig enlloc.

Sempre us dic que cal analitzar la coherència de les enquestes amb d'altres que coneguem. El CIS, p.ex. projectava gairebé el doble d'intenció de vot a la CUP que LV.

Què és el que passa? Doncs una cosa molt habitual en les enquestes: de les forces polítiques més petites, dels conjunts més petits que volem analitzar, la mostra és molt més difícil que els reculli amb la precisió que recull la informació i representativitat dels grans. I la CUP, tot i que el 27S va tenir un molt bon resultat, va seguir sent la força més petita del Parlament. Recollir demoscòpicament l'opinió del seu "segment" és molt més difícil que del segment JxSí. Així, si mirem el record de vot, veiem que només un 2,9% dels enquestats diuen van votar CUP, quan tingué un 8,2% del vot. Això vol dir que són molt pocs els individus del "segment CUP" a la mostra, i per tant és molt sensible, massa, a les variacions que pot provocar un sol individu.

Així doncs, crec molt poc fiable la projecció de vot que efectua LV per a la CUP. Sí que és cert que té, com detecta, una baixa fidelitat de vot (al voltant del 50%), i que entre els seus votants es detecta ja vot decidit en altres direccions, des de JxCat fins Comuns. Però també és cert, com hem pogut veure al CEO o al CIS, que és la principal transferència de vot d'antics votants de JxSí, d'entre un 2 i un 4 per cent. En termes de percentatge és molt baix, però al tenir JxSí molt vot, un 3% de 1.600.000 votants implica molts milers de vots. I aquesta és una dada que no tenim de l'enquesta de LV, però sí tenim de la resta. Per això, entre aquest diferencial 8,2 de vot real i de només 2,9 a la mostra, i les dades de transferència de vot cap a CUP que sabem per altres enquestes, puc afirmar amb moltíssima seguretat que el % de vot de la CUP el 21D serà molt similar al del 27S.

O sigui que forts JxCAT, ERC i CUP, no hi ha cap dada, CAP, que ens permeti afirmar que "perilla" cap majoria. Tot apunta a repetir resultat.

2. El triple empat

Sant Tornem-hi amb aquest tema.

És cert que JxCAT, ERC i C's estan situats demoscòpicament en una mateixa franja d'intenció de vot. Però això és una mica un miratge, tot i que no negui el potencial perill a nivell d'imatge i credibilitat del procés que segons com "desempatem" podem trobar-nos.

Ara mateix JxCat i ERC s'estan repartint fifti-fifti el vot de Junts pel Sí. Si el 21D s'hagués abordat des d'una llista unitària, com va demanar el President, aquest "problema" del triple empat no el tindríem. El tenim per anar separats.

El hàndicap que en aquestes circumstàncies (llistes indy separades) també tenim des del punt de vista de visualització d'una força indy clarament majoritària en relació a la resta és la pujada de C's. Amb la llista unitària no hagués passat d'anècdota, aquesta pujada de C's, però amb separades els situa al mateix nivell.

C's s'ha convertit clarament en el Junts pel No o Junts pel 155. Diu LV, i és una dada del tot coherent amb el que trobàvem al CIS, que C's capta fins a un 45% d'antics votants del PP. Ja ho vam veure: hi ha més votants del PP que ara votaran C's que no pas seguiran votant PP. I això és tot el que explica el creixement de C's. És un repartiment del vot "intrabloc".

Però el cert és també que C's, un cop ha "captat" aquest vot, sembla estancat en el creixement que li projecta.

L'única zona d'incertesa segueix situada en aquesta zona de promiscuitat entre C's-PSC-Comuns. Hi ha moviments en totes direccions, que per ara semblen compensar-se, però que a 10 dies final campanya la veritat és que és una de les grans incògnites que tenim. Com es resoldrà? Algú n'acabarà sortint clarament beneficiat, i s'emportarà més vot del que transfereix als altres. No tenim prou dades per saber-ho. Caldrà estar atents a futures enquestes. Podria ser que C's encara rasqués una miajica més. Podria ser que ho fes el PSC. Tanto monta, monta tanto.

Pel que fa a les altres dos forces en l'empat, JxCat i ERC, la seva situació també és molt diferent. Junts per Catalunya no para de créixer, i ERC de perdre suports.

Tots heu tirat una pedra a un estany o una bassa o riu d'aigües tranquiles. Quan la llencem, des del punt d'impacte, es van generant onades circulars al seu voltant, cada cop més grans, amb més perímetre, fins que un últim cercle a partir del qual ja és imperceptible.

Això és el que està passant amb Junts x CAT i la candidatura del President.

3. Les bases de l'efecte Puigdemont. Per què segueix creixent i fins quan o fins on?
El fenomen electoral d'aquest 21D és l'impacte del que ja es coneix com a "efecte Puigdemont". En 3 setmanes la llista que lidera, generada ex-novo des d'una amplíssima transversalitat que ha trencat totalment les costures dels partits clàssics, no ha parat de créixer en intenció de vot. En aquests moments les enquestes projecten a JxCat i ERC la mateixa intenció de vot. Hi ha arribat, el President, sortint amb un desavantatge de fins a més de 15 punts. Tot sembla indicar que les noves enquestes que puguin sortir ja reflectiran un "sorpasso", és a dir, que Junts per Catalunya tingui més intenció de vot que ERC.

Junts per Catalunya i la icònica figura del President s'han convertit clarament en el vot "útil" contra el 155, en el vot que, sobretot, el que vol, és que quedi clar que no ens han derrotat, que seguim vius, que mantenim intactes les nostres aspiracions i que el President a l'exili i el Govern a l'exili o a la presó són el nostre President i el nostre Govern legítim. I deixar-ho ben clar als ulls del món. Sense més coses al darrere. Sense cap possibilitat de que el vot obri "altres cistelles".

En què em baso per una afirmació així? En dues dades de l'enquesta LV. Una del tot nova.

- Puigdemont és qui la majoria de catalans preferiria tenir com a President. Ho volen, evidentment, la pràctica totalitat de votants de JxCat, però, i aquí és la part més singular, d'entre els votants d'ERC n'hi ha més que prefereixen Puigdemont de President (un 48%) que Oriol Junqueras (un 43%). La dada és espectacular, i explica moltíssim els moviments de vot que hi ha en el bloc indy. Però no únicament entre els votants d'ERC: un 33% dels votants de la CUP prefereixen a Puigdemont com a President, davant el 39% que prefereix Junqueras. És una altra dada espectacular, en aquest cas per la "idiosincràsia" de la proposta cupaire, vot antisistema, etc. Doncs també en aquest entorn, 1 de cada 3 votants vol Puigdemont de President.

- LV planteja una pregunta que fins ara no havia vist en cap altra enquesta: "després del 21D quin Govern preferiu?" i dona diferents opcions de resposta. La majoria (27,8%) vol seguir amb una formula com l'actual, és a dir, acord de Junts x Cat i ERC amb suport extern CUP. La dada interessant és que només un 10% voldrien un tripartit liderat per ERC i els Comuns. Aquesta opció, que es va plantejar per ERC aquesta setmana passada, ni tan sols té el suport dels seus votants. Dissortadament l'opacitat de l'enquesta no ens permet veure d'on surt aquest 10%, però fins i tot considerant-los tots votants d'ERC, del partit que va llençar la proposta, només seria compartida pel 50% dels seus votants. L'enquesta LV atorga un 19,9% d'intenció directa de vot a ERC. I la reedició d'un tripartit d'esquerres liderat per ERC i Comuns només recull, com a molt, el suport del 10%.

Aquestes dues dades fan pensar clarament que la intenció de vot de Junts per Catalunya seguirà creixent, atès que elements fonamentals de la candidatura: presidència de Puigdemont i restabliment Govern legítim són compartides per pràcticament el 50% dels votants d'ERC, en contra del que públicament està defensant el partit al que volen votar. I aquesta dissociació d'objectius és un jaciment de vot brutal per a Junts per Catalunya.

4. Reflexió final: enquestes electorals, partits polític i 21D

Des dels partits polítics es viu amb una certa esquizofrènia el tema enquestes.

De cara enfora la "posició oficial" sempre és aquell discurs de "no feu cas de les enquestes", "l'única enquesta que serveix és la de les eleccions", etc. Però al mateix temps, no es deixa d'aprofitar discursivament cap dada d'enquesta que serveixi per demanar el vot cap a la pròpia opció.

Però el més fort és que, de cara endins, tots sabem que molts partits han fonamentat la seva estratègia exclusivament en les enquestes, en el que projectaven les enquestes.

Estudiar aquesta esquizofrènia política en relació a les enquestes donaria per fer una tesi electoral. Avui, però, només voldria reflexionar sobre l'impacte que això està tenint a la campanya en el camp independentista.

Mireu, per explicar com estem concorrent a aquestes eleccions del 21D en el bloc independentista hem de parlar de com els companys d'ERC fa molt temps estan prenent decisions a partir del que projecten les enquestes.

Quan el President Puigdemont va llençar la proposta d'una llista unitària, una proposta que també tenia dues importantíssimes iniciatives en el mateix sentit des de la societat civil, des d'ERC ni tan sols es va voler valorar l'opció.

Feia molt de temps que totes les enquestes situaven ERC com el partit que clarament guanyaria les eleccions, i a molta distància de la resta. I a ca n'ERC van pensar que havia arribat el moment de convertir-se en la força hegemònica. I això, que és un objectiu del tot legítim, en aquest escenari tan excepcional en el que estem, plantejava -com a mínim- dubtes sobre la idoneïtat en aquest moment. I tot i que aquesta era la raó per defugir una llista unitària, de cara enfora es va voler vendre com que per separat es podria mobilitzar més vot, atreure més vot.

Tots els que fem anàlisi d'enquestes o de resultats electorals sabíem que això era fals, que no es movia cap vot entre blocs i que una decisió així -anar separats- l'únic que acabaria provocant seria topades, atès que el vot principal en disputa és comú, és compartit.

Però res. I ens vam trobar en aquest escenari de llistes separades. Què hi farem. "Sobretot, que tothom faci la seva campanya en positiu, que anar separats no derivi en atacs, en crítiques, etc."

Ok. Això volia dir que cadascú treballés el vot sense fer referència a les altres llistes indy. I per la xarxa un munt de gent es va erigir, des de la millor de les voluntats, en guardians de que això anés així, criticant qualsevol sortida de to que hi pogués haver i fent crides a la concòrdia indy. Tot bé.

Llavors és quan, ai làs! tornen a aparèixer les enquestes de manera massiva. I als quarters generals d'ERC, sempre tan pendents de les enquestes, salten totes les alarmes: la llista del President no para de créixer i això està fent retrocedir acceleradament, la intenció de vot a ERC.

I això, el que projecten les enquestes, és el que explica aquest incomprensible i decebedor gir argumental i discursiu d'ERC dels últims dies, que podríem ordenar en dos eixos:

- "cal fer vot útil cap a ERC perquè C's no sigui la força més votada". A veure, companys, si el problema era que C's fos la força més votada, n'hauríem tingut prou amb reeditar Junts pel Sí o qualsevol altra opció unitària del tronc central indy. Aquest argument implica evidenciar el fracàs d'allò d'anar a buscar vot més enllà del vot indy que ja hi havia. Com que això era una fal·làcia, en quan les enquestes pinten bastos passa el que molts ja vam avisar podia passar: s'entra en disputa del vot indy.

- I així és com arribem a la part més desagradable de tot plegat. Què fer -es pregunten a ERC- quan veuen que les enquestes segueixen reflectint la puja imparable de la proposta política que encapçala el President? I què és el que han fet? Doncs començar els atacs sistemàtics contra el President. "Si fins i tot la majoria dels nostres votants -dels d'ERC- prefereixen a Puigdemont de President, cal destruir les opcions que sigui President". I això, tristament, s'han abocat.

Fan servir dos tipus d'arguments:

- que Puigdemont no podrà ser el President, perquè hi ha el 155, el TS, etc. I com que ell no ho podrà ser, cal votar a Junqueras que (sic) sí ho podrà ser. Aquest argument lamentable s'estavella contra la principal motivació que té la gent per votar Puigdemont: visualitzar davant tot el món que és el President dels catalans, pel damunt del 155 i la repressió de l'estat.

- vincular la llibertat d'Oriol Junqueras a que sigui el més votat. Ens estan dient, més o menys, que si volem veure lliure el nostre vicepresident, l'hem de votar. I que si no el votem, no l'alliberaran. A veure, companys, això sí que no. Els presos han de sortir tots i hem de treballar per la llibertat de tots, i pel retorn de l'exili de tots. Votar Junqueras perquè quedi lliure i no votar - d'acord a aquest falaç argument- a Jordi Sànchez (número 2 candidatura Junts x Cat) o a Quim Forn (també a la candidatura de Junts x Cat) perquè també quedin lliures? Ens hem begut l'enteniment???

No, amics, diguin el que diguin les enquestes, no hi ha cap raó que justifiqui un argumentari tan inacceptable des de tots els punts de vista, que es basi en destruir l'altre amb tecnicismes que deriven de la repressió del 155, ni en el xantatge que implica haver de votar un dels presos i no els altres, per aconseguir la seva llibertat (i no la dels altres). Per aquí no, si us plau. Per sort, seguint la màxima que dos no es barallen si un no vol, des de Junts per Catalunya no s'ha entrat en la dialèctica de resposta a aquests atacs.

SEGUIM! TOT PER FER, TOT POSSIBLE!

DONEC PERFICIAM