16 de juny 2018

Què tal si ens calmem tots una mica i intentem no desconcertar-nos més encara?

A veure, fa dies ho estic demanant. Calmem-nos tots una mica. Deixem de sobreactuar i intentem no desconcertar més el personal. Plis.

I faig servir la primera del plural perquè no hi ha absolutament ningú en aquest país que se salvi d'aquesta sobreactuació i d'aquests pals de cec que tant ens desconcerten a tots. Ningú.

Avui hem tingut una d'aquestes notícies que ens desconcerten a pràcticament tots, per dir-ho suau. Resulta que PdeCat ha fet una mena de convenció municipalista i ha decidit presentar-se a les eleccions municipals del 2019 amb la marca Junts per Catalunya.

Però, a veure, què coi heu fet?

Jo no sóc de PdeCat, ni tinc carnet, ni he militat ni res semblant a Pdecat, com tampoc no ho vaig fer a CiU (ni CDC ni Unió). Això no obstant, no m'ha importat mai fer públic el meu suport a candidats com Artur Mas, Ramon Tremosa o Xavier Trias. Igual que abans ho havia fet per candidats d'ERC o de Catalunya Lliure en unes europees.

Les eleccions del 21D em vaig implicar més enllà del que és donar suport públic a un candidat, en aquest cas el President Puigdemont, i vaig ajudar en el que vaig poder a Junts per Catalunya. Em vaig sentir atret per aquest projecte que superava absolutament les sigles de partit, que apostava per fer una llista molt transversal de persones compromeses amb la idea de la restitució del govern legítim, d'intentar fer-ho possible per tots els mitjans. Em va semblar molt motivador el plantejament que feia Junts per Catalunya, de sumar talents, de sumar visions, de sumar accents de tot tipus. Pdecat estava dins de JxCAT, però només en formava part.

Junts per CAT era una cosa nova. Totalment nova. Com a marca i, el que és més important, com a proposta política. I va triomfar. Gent de l'independentisme més combatiu de tota la vida, gent del món convergent, gent de l'antiga Unió i de Demòcrates, gent d'ERC, gent de PSC, gent d'ICV, gent independent, gent de marcats perfils d'esquerres i gent de perfils liberals, conservadors i socialcristians de tota la vida. Sí, Junts per CAT va ser, sense cap mena de dubte, una cosa molt i molt diferent a tot el que havíem conegut fins llavors. Un autèntic revulsiu.

I ara avui ens trobem que PdeCat diu, sense encomanar-se a ningú, que es presentaran a les municipals amb la marca Junts per CAT.

A veure, companys de PdeCAT, què és el que no heu entès?

Amb quin dret us apropieu d'unes sigles, una marca i un projecte com el de Junts per CAT?

Jo flipo. Si us penseu que el que va arrossegar Junts per CAT es va moure per les sigles esteu molt equivocats. Potser podeu apropiar-vos de les sigles, però fent-ho només demostrareu que mai no vàreu entendre res del que era i representava Junts per CAT.

Diputats del nucli dur de Junts per CAT com Aurora Madaula i Josep Costa han expressat públicament el seu estupor per la notícia.

En Josep Costa, en un lacònic tuit, ha dit:
"No és el mateix ser Junts per Cat que dir-se Junts per CAT
#AhíLoDejo"


L'Aurora Madaula, també en un tuit, ha estat encara més contundent:
"Ei Pdecat, NO en el meu nom. Sóc diputada de Junts per CAT i no em representa ni la vostra manera de fer ni el vostre projecte. Junts per CAT va néixer com un projecte transversal de país i no de partit. El nom no fa la cosa. I ho sabeu"


I jo em sento plenament identificat amb en Josep Costa i Aurora Madaula. Ells sí em representen.

Aquest desconcert delirant que ha provocat Pdecat coincideix en el temps amb el desconcert que també viu l'altre gran partit independentista del nostre país, ERC. De la nit al dia ERC es va despenjar amb tot de declaracions i posicionaments rebutjant, abandonant, la unilateralitat. En el procés precongressual que està protagonitzant l'històric partit, la majoria d'esmenes s'han plantejat justament per no rebutjar la unilateralitat. El desconcert que va provocar ERC no només ha estat entre votants, sinó també i molt especialment entre la seva militància, que ha reaccionat.

També em diu gent d'ERC q aquest procés precongressual no està mobilitzant la gent que pensaven podia mobilitzar. I que si aquest desconcert de la militància no s'expressa més contundentment és per respecte a tot el tema presos i exiliats (i a mi em sembla bé que sigui així, que hi hagi aquesta maduresa i respecte, però clarament millor evitar desconcertar el personal).

L'altre dia també l'ANC va proposar, si no ho he entès malament, que el dia 1-O sigui festiu. I això altre cop crec que ha desconcertat més que no cap altra cosa. En un moment en el que no sabem com reprendre el procés, què cal fer per fer realitat la República, coses com aquesta desconcerten. Tothom reconeix l'1-O com una data fundacional, però és realment difícil incorporar-la al calendari de festius laborals per a "recordar-la", quan el que volem és fer realitat el que aquell dia vam decidir, convertir en realitat el que vam defensar a les urnes contra la violència atroç de l'estat. No, no acabo de veure-hi la cosa, i en canvi sí crec ha desconcertat a molta gent.

De manera que amics, amigues, companys, companyes, si us plau, us ho demano per favor, deixem de fer coses que només desconcerten la gent.

Ens necessitem tots. Fer la República només és possible si hi som tots, si hi som lleialment entre nosaltres. Parlem menys i pensem i compartim entre nosaltres molt més allò que volem fer i com fer-ho. No vull ser injust amb els partits. El moment és molt complicat. I quan dic que ens necessitem tots, també hi incloc, amb majúscules, als partits polítics. Tots tenim encerts i desencerts. Però ens necessitem tots, de manera que accepteu un humil consell: menys sobreactuar i mirem de no desconcertar ni encabritar el personal. Plis.

7 comentaris:

Teresa Molina ha dit...

Exacte. El país per sobre dels partits i per celebrar derrotes ja tenim l onze d setembre. Ara fins a la victòria!

XAVIER MASGRAU ha dit...

Totalment d'acord Francesc !!!

Rosalia ha dit...

No és pot ser tan innocent Francesc. Tothom sabia que JxCat era la refundació de la refundació (Pdecat no va tenir grup propi a Espanya, era una marca que va néixer ja cremada), JxCat una forma subtil d'apropiar-se de JxSí. PDecat i també alguns independents van aprofitar-se de Puigdemont per intentar salvar els mobles i, sorpresa, al final van guanyar, això sí, mentint sense vergonya (Aira, Clotet, etc) a la gent i fen-los xantatges emocional (com després per formar govern). Si vol que Puigdemont sigui president voti Puigdemont. Restitució del Govern. Per això calia anar a eleccions novament i que tots els partits expliquessin els seus programes reals, amb els seus candidats reals. Era el més honest. Ara mateix tenim un govern il·legítim. Les enquestes ens eren favorables, el PP hauria desaparegut del Parlament. L'independentisme no pot perdre temps en disputes internes dels partits, el joc del poli bo (JxCat) i el poli dolent (Pdecat). Les subvencions del 21D de JxCat són de CDC i la marca és seva. Teòricament poden fer el que volen. No hauria sigut més honest dir la veritat, quedar tercers i refer el partit d'una vegada? El que tinc molt clar és que els partits i les seves cúpules són el nostre gran problema i no Espanya. Pdecat i ERC han regalat la refundació del règim regalant al PSOE al govern. Espanya ha aconseguit netejar la seva imatge i aviat nosaltres estarem al voltant del 40%. El govern efectiu s'ha convertit en el govern de la paguita (Trinitro és el gran exemple, però hi ha desenes als dos grans partits). Prefereixo que Arrimadas governi abans que aquest govern il·legítim que governa sense donar compliment a cap de les seves promeses electorals. Ens han destrossat. Ómnium està desactivada i al servei d'ERC. Només queda Paluzie i les primàries a BCN (Munté, que va dir que l'1O va ser una broma, vol apropiar-se d'elles).

Josep Maria Bagant ha dit...

Estic molt d'acord amb el teu article. I en referència a les municipals, sintonia total amb el teu article al respecte. Sembla demostrat que tant ERC com PdCAT són i a les alçades que som, seran incapaços d'implementar accions cap a la república i la independència, accions efectives no vendes de moto per a infants. Davant el rebuig que els fan propostes com les d'en Graupera en veure perillar els seus espais de confort, cal que ens mobilitzem els electors, forçant a ANC i Òmnium a prendre un paper de catalitzadors i impulsors, activar a fons l'Assemblea d'electes, l'AMI, les propostes d'en Ximenis... Per deixar de plorar en un racó, mig desesperats de ràbia i impotència.

Lord Nelson ha dit...


L'endemà del meu últim comentari a un dels seus posts, el de Temps estranys..., apareixen aquelles declaracions de Na Clara Ponsatí sobre allò del "farol" i l'article d'en Colomines "Fins que pixin sang", que subscric excepte en l'assumpte de la moció de censura. Uns dies després Vicent Partal explica la divisió a l'interior d'ERC i de PDECAT a partir dels fets del 20S. A Estremera no parlen d'unitat, conta l'Honorable Turull. El PDECAT vol aprofitar il·legítimament les sigles JxCAT. Qui va impedir la votació per restituir el President Puigdemont ara ens torna a aixecar la camisa dient que ha posat una querella que no ho és. Aquest Torrent ha superat a Torrente.

Ja n'hi ha prou.

Ens cal unitat i ens cal eixamplar base. Però tots dos objectius s'assoliran a partir d'un nucli amb ferma voluntat d'assolir-los, el que comporta passar per damunt de totes les capelletes dirigents dels partits. Molt difícil, però possible.

Ja no s'ha de perdre ni un segon amb qui no vegi que n'hem de guanyar per golejada a Barcelona, que Barcelona és capital. Primàries amb el Graupera. No en farem res amb candidat/es que tenen el vistiplau dels dirigents que ens portaren al desgavell de finals d'octubre. No hi penso acceptar el xantatge aquest que si muntem altra candidatura dividirem el vot. Ells estan dividint-lo fa anys. A cagar. I primàries a tot arreu. Karles que es mogui ja.

Per si no l'heu llegit, us recomano "En una estació de trens de l'Est" de Joan Ramon Resina https://www.vilaweb.cat/noticies/a-una-estacio-de-trens-de-lest-opinio-mail-obert-joan-ramon-resina/

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...


Qui atia els trolls contra ERC?