24 de nov. 2018

3a onada BOP CEO: entre el "tot el peix venut" i el "ante todo mucha calma" (1a part, anàlisi projecció electoral)

Avui divendres s'han fet públics els resultats de la 3a onada del Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Com sempre us dic, la millor, més representativa i més completa enquesta que es fa a Catalunya.

L'he estat estudiant, mirant les dades, comparant-les, interpretant-les... i a l'hora de fer l'anàlisi em permetreu que el situï en 3 eixos:

- Eix 1: estem parlant d'una ENQUESTA. 
És una eina amb una molt potent base científica que ens permet projectar, a través d'una mostra representativa, el que "pensa, opina, etc." un conjunt superior, en aquest cas, la societat catalana. Però és una enquesta. No són unes eleccions. No són un referèndum. No són una estadística feta a partir de registres administratius. És una enquesta. A partir de recollir el que pensen 1.500 persones, seleccionades per constituir una mostra representativa, inferir el que pensa el conjunt.

Com a eina d'anàlisi social està sotmesa a limitacions tècniques, per exemple el seu marge d'error, que és del +/- 2,5

Però també està sotmesa a limitacions subjectives, com per exemple, les incoherències en les que poden caure els individus entrevistats, ja sigui per error, ja sigui per oblit, ja sigui per mala fe, ja sigui perquè no han entès alguna cosa, etc.

Tot plegat fa que ens hi hàgim d'aproximar sempre amb molta prudència. És un retrat fiable en els seus grans trets del que és l'opinió majoritària de la societat, sobretot en la seva evolució en el temps. Però no ens l'hem de mirar mai com miraríem unes estadístiques. Les variacions de les seves magnituds no tenen el mateix valor de les variacions en una anàlisi estadística.

Us poso un exemple molt evident en l'enquesta d'avui, i perdoneu si em passo d'intentar ser pedagògic.

Avui la majoria de mitjans han titulat "creix l'independentisme", perquè en la resposta de si l'enquestat vol un estat independent, hem passat del 46,7 de sí al 47,2 de sí, és a dir, 0,5. Això, en termes demoscòpics, no té gaire valor, no en podem inferir cap conclusió excepte que les coses segueixen com estaven, que en si mateix ja és una info rellevant. Per què? Doncs perquè el marge d'error de l'enquesta és del 2,5. Vol dir que els percentatges que s'ofereixen poden estar sotmesos a un error, per dalt o per baix, de 2,5. I és evident que aquest "creixement" del 0,5 està dins el marge d'error.


- Eix 2: tot el peix venut:
La segona reflexió que m'ha generat l'anàlisi dels resultats de l'enquesta és justament que en les seves principals magnituds i en relació a les anteriors onades, pràcticament no hi ha cap variació significativa. Fa molt temps que en els principals temes de país l'opinió ciutadana es mostra molt estable. Això en si mateix ja és una notícia. Amb coses bones i coses dolentes.

Sí, amics i amigues, fa temps que tot el peix està venut i no es mouen les coses. Ni en el % de favorables a la independència, ni en la seva expressió global en la representativitat electoral al Parlament, ni en elements d'identitat, de valoració política o econòmica del país...

Vol dir això que no hi ha res que ens aporti informació diferencial en relació a anteriors onades? No. Tenim moltes cosetes que són molt interessants d'observar, d'analitzar i d'intentar explicar.

I, sobretot, en aquest BOP, tenim un parell de preguntes noves que són absolutament llamineres, destacant pel damunt de tot la pregunta sobre si l'enquestat tingués l'oportunitat, quin seria el seu vot en relació a la CE del 78.

Eix 3: Ante todo mucha calma
La tercera imatge que m'ha vingut al cap quan he acabat d'analitzar les dades de l'enquesta és aquesta expressió, "Ante todo mucha calma", que fou el títol d'un dels discos més celebrats d'una de les bandes rockeres més emblemàtiques dels 80s, els gallecs Siniestro Total.

Des de fa mesos estem envoltats de molt soroll polític. A les xarxes, en declaracions, en posicionaments, etc. Si hom s'hagués de guiar per un cert perfil d'activisme i posicionament polític a les xarxes semblaria que tot estaria carbonitzat. No quedarien ni partits polítics, ni líders, ni procés, ni res. A aquest soroll també hi han contribuït soflames i posicionaments com els que ha tingut l'ANC o els CDR o iniciatives com l'acampada a la Plaça Sant Jaume. Soflames del pal "el poble mana el Govern obeeix", posicionaments que acusen a partits i govern d'haver traït el mandat popular i electoral, etc.

Doncs bé, d'acord a les dades de l'enquesta, de tot això, pràcticament ni rastre. En l'opinió política majoritària, immensament majoritària de la societat catalana, específicament de l'independentisme, de tot aquest soroll, ni rastre. Per tant, ante todo mucha calma.

A partir d'aquests 3 eixos, entrem a analitzar les coses que em semblen més interessants de l'enquesta.

1a PART DE L'ANÀLISI DEL BOP DEL CEO: LA PROJECCIÓ ELECTORAL

En termes globals la projecció electoral és potser el menys interessant de tota l'enquesta, però entenc que és el més mediàtic, per tant l'hi dedicarem aquesta primera part de l'anàlisi. Des d'una visió de representativitat política electoral dels favorables i dels contraris a la independència les coses pràcticament no es mouen.

Estabilitat entre blocs no vol dir avorriment analític, perquè intrablocs sí que s'apunten algunes coses interessants, tot i que caldrà estar atents a la seva evolució en futures enquestes per veure si són prou concloents.

Bloc indy:

El bloc indy el 21D va obtenir 70 diputats, i l'enquesta projecta ara una forquilla entre 69 i 73 diputats. O sigui, estabilitat.
 
La següent dada més destacada és que l'enquesta situa ERC com la principal força independentista. El CEO projecta que passa de 32 a 36-38 diputats. Això per a mi ara mateix no té cap mena de transcendència. El que és políticament més significatiu és que ERC se situa clarament com l'opció política més sòlida i estable en l'independentisme. La posició de primera força que li atorga el CEO no és tant conseqüència del seu creixement, expansió, etc. sinó que és resultat de la incompareixença de les altres forces.

Tot i que irrellevant, fixem-nos en l'anècdota demoscòpica que ERC en el baròmetre anterior tenia una lleugera intenció de vot directe superior a la d'aquest baròmetre. Ha passat del 22,8 al 22,3. L'important, la notícia política important, és la solidesa electoral que li atorga el CEO. El 21D va tenir un 21,38% dels vots. L'anterior BOP li donava un 22,8% de vot directe i l'actual un 22,3%.

Situada aquesta solidesa en la seva estabilitat electoral d'ERC, la notícia més inquietant del bloc indy és l'evidència del desconcert en el món de Junts per Catalunya, que té una inequívoca trasllació en la pèrdua d'expectatives electorals.

Avui divendres era 23N del 2018. Les eleccions que en el bloc indy va liderar l'emergent i innovadora formació i proposta política de Junts per Catalunya varen ser el 21D del 2017, fa 11 mesos. En aquests 11 mesos, què se n'ha fet, de tot allò que va permetre generar JxCAT i convertir-la en líder en l'independentisme? Doncs s'ha deixat diluir. 11 mesos de silenci. 11 mesos sense institucionalitzar res. I encara pitjor, 11 mesos de confusió i despropòsits incomprensibles, com fou aquella aberració perpetrada pel PDECAT de voler-se apropiar, fagocitar, la marca de Junts per Catalunya.

Doncs bé, tot això, tot aquest no fer el que calia fer per articular aquell moviment emergent i la força que havia aconseguit generar, té conseqüències electorals. El 21D JxCAT va tenir el 21,66% dels vots. L'anterior BOP tenia una intenció de vot directe del 12,5, que ha seguit baixant fins aquest 10% d'aquest BOP. Si us fixeu, percentatges que ja no estan dins el marge d'error de l'enquesta. Perdre 2,5 punts és demoscòpicament significatiu.Tanmateix, el treball de camp de l'enquesta va coincidir amb l'inici del desplegament del projecte de la Crida Nacional, de manera que aquesta desorientació que l'enquesta evidencia ha afectat a una part dels votants de Junts per Cat, és altament reversible, reorientable.

Pel que fa a la CUP, sembla estar recuperant unes certes expectatives de creixement electoral. Després de l'èxit electoral del 2015, quan la CUP va recollir l'enorme treball que havia fet aquest líder excepcional -i per a mi desaprofitat en l'actual context- que és el molt enyorat David Fernández, que els va projectar de 3 a 10 diputats, el 21D la CUP va patir un important retrocés, tornant al grup mixt amb 4 diputats.

Doncs en l'anterior i actual CEO és perceptible que la seva política de desentendre's de tot i d'acusar a tots els altres de tots els mals, sense implicar-se en res per no contaminar-se de cap bacil de responsabilitat de govern, aka-cup autonomisme, els està reportant petits rèdits electorals. En l'anterior BOP havien passat del 4,46% de vot el 21D a una intenció de vot directe del 6,2, que creix fins al 8,2 en l'actual BOP. Aquests 4 punts del 21D a l'actual BOP crec que són els 4 punts de tot aquest soroll del que parlàvem abans. Es limita a això. Així doncs, per fer la República d'acord a l'estratègia de la CUP ja només els hi falta sumar un 40% més dels vots totals. Projectant un creixement constant i ininterromput, això podria ser possible, de mantenir-se les actuals condicions, en uns 15-20 anys. Suposo per tant que tindrem uns 15-20 anys d'inhibició i culpabilització permanent a la resta de forces independentistes de tots els mals, a l'espera que aquesta decantació del vot els permeti ser la única força independentista i llavors sí, sense haver-se d'embrutar treballant amb impurs, fer la independència.

Bloc del 155

El 21D el bloc del 155 (C's, PSC i PP) varen obtenir 57 diputats. L'actual BOP els projecta entre 48 i 51, és a dir, un significatiu retrocés, conseqüència de la pèrdua de suports de C's.

El 21D C's va esdevenir un cert vot útil per a molta gent que pensava era la manera més ràpida d'acabar amb el procés. Així, va recollir un vot força plural, procedent de molts àmbits ideològics. La deriva ultra de C's del 21D ençà ja està passant factura.

Equidistants

Els Comuns-Podem de l'actual situació sembla són els que en treuen més rèdit. El BOP del CEO els projecta passar dels 8 diputats actuals a 12-13. És un creixement significatiu, tot i que també pot ser molt conjuntural.

Fidelitat (solidesa) i transvasaments (moviments) del vot

Analitzar la fidelitat de vot i els moviments de vot entre partits apunta coses interessants, en aquest BOP, que tenen més recorregut del que inicialment podíem pensar.

D'entrada, la primera de les dues coses més rellevants per a mi és que ERC basa la seva solidesa electoral en la gran fidelitat dels seus votants, la més alta de totes les forces, amb un 78,2% de fidelitat de vot.

La segona cosa més rellevant és que, reiterant la constant històrica que alguns s'entesten en negar o ignorar, els moviments més significatius de vot sempre són entre el món d'ERC i el món de l'antiga CDC, PDECAT, actual Junts x CAT.

I segueix sent així. Si JxCAT va guanyar el 21D és pel transvasament de vot provinent d'ERC que va tenir. I si ERC lidera ara el bloc indy és pel transvasament de vot procedent de JxCAT que sembla tenir, de fins a un 19,7%. Molt alt. Molt significatiu.

El 95% del vot indy s'explica en aquesta confluència. Per això molts sempre apostem per la unitat, en unes circumstàncies tan excepcionals com les actuals. Perquè la no unitat implica que totes les nostres estratègies les basem en disputar-nos el vot. Perquè tots sabem que el gruix del nostre vot és el que ens disputem entre aquests dos mons. I la disputa implica desgast. I el desgast impedeix créixer, o ampliar base, com es diu ara. Per això la unitat és la millor manera de créixer.

Fixem-nos que el vot que té ERC procedent d'altres formacions és totalment residual, gairebé irrellevant demoscòpicament. Podria arribar a tenir un 3,6% del vot que va tenir el PSC el 21D, un 3% del dels Comuns i... un 2,3% del de Ciutadans. Insisteixo en el que explicava abans. Si en lloc d'una enquesta fossin registres administratius, estadística, podríem dir, alerta, que estem parlant d'un 8,9% de vot. Però no ho és. Ens ho hem de mirar en aquests percentatges i la incertesa que els acompanya. És creible aquest 2,3% de C's a ERC? I que estem en percentatges molt baixos. Si ERC no vol la unitat per disputar vot als Comuns, està clar que està fracassant, perquè de fet, en vot, no en %, va més d'ERC cap als Comuns que al revés. L'únic vot que de debò està en disputa és aquest 23% amb Junts per CAT (19,7 + 3,3).

La unitat implica evitar barallar-nos pel que compartim. La unitat implica evitar el desgast de la disputa fratricida entre nosaltres, i la possibilitat de dissenyar estratègies de creixement fora dels nostres límits.

L'absència d'unitat implica barallar-nos per aquest 95% del vot que compartim, que o el té un o el té l'altre. L'absència d'unitat implica la pugna per l'hegemonia. I en aquest punt, no hi ha res escrit. L'estabilitat d'ERC i la confusió entre votants de JxCat és un escenari cojuntural, que ja ha començat a canviar mentre es feia l'enquesta, amb la constitució de la Crida i el procés de posar-se en marxa i reactivar-se electoralment.

El bloc unionista presenta moviments també interessants. El més destacat de tots és que segueix el descalabro del PP: un 21,1% dels seus votants del 21D (recordem que ja van ser l'última força parlamentària) han decidit votar a C's. I significativament apareix un 8,1% a "altres o resta", que si atenem a l'enquesta del CIS sobre eleccions andaluses, és un vot que podem presumir se'n va cap a VOX. Total, que el PP es queda amb un paupèrrim 41,5% de fidelitat de vot, el més baix de tots i el més baix en molt de temps. PP EN LI QUI DA SI Ó

Pel que fa a C's, tot i mantenir una significativa fidelitat de vot, del 65,8%, s'observa com una mena de centrifugació d'una part també significativa del seu votant. I el que sempre ho fa més "devastador": en totes les direccions.

Sí, costa d'explicar o entendre que, del vot de C's del 21D, ara un 2,3 digui votarà ERC, un 6,2 a PSC, un 5,4 als Comuns, un 3,7 a PP i un 5,4 a altres (VOX). Aquesta centrifugació en totes direccions necessitem seguir-la per veure com acaba. Ara mateix només la podem explicar per allò que dèiem que el 21D C's havia tingut vot procedent de moltes fonts diferents, amb la idea de ser vot útil per aturar el procés. Tot i això a mi em costa d'entendre que en menys d'un any algú pugui passar de votar Cs a votar ERC o Comuns.

El més rellevant i sòlid és aquest 6,2% de vot que transvasa de C's a PSC. Sempre us he parlat de la frontera promíscua que hi ha entre aquests dos partits. Una de les coses que més interès tenia en veure d'aquest CEO era si la deriva ultra de Cs del 21D ençà els hauria passat factura i aquest vot moderat estaria tornant als seus orígens, és a dir, al PSC. I sí que ho fa, però amb menys intensitat de la que esperava. Caldrà seguir-ho de prop.

Una de les sorpreses de l'enquesta és la fortalesa dels Comuns. No hi havia pistes de que estiguessin en un cicle polític de suma com d'alguna manera apunta l'enquesta. Fixem-nos que els Comuns presenten una gran fidelitat de vot (70,8%), i així com C's perd vot en totes direccions, els Comuns en guanyen procedent de totes direccions: un significatiu 5,4% del vot de C's el 21D, un 1,3 d JxCAT, un 1,3 d'ERC, un també molt significatiu 7,6% del PSC i un sorprenent 7,9% procedent de la CUP.

Finalment, el vot indecís que apunta el BOP del CEO és molt baix, del 16,3%. Perquè us feu una idea, recordeu que quan vaig analitzar el CIS sobre eleccions andaluses, a un mes de les eleccions hi havia un 26,6% d'indecisos, 10 punts més!

És significatiu, en el bloc indy, que ERC té el % d'indecisió més baix de tothom, amb un irrellevant 5,1%, el que és una altra dada que apuntala la seva estabilitat. I en canvi Junts per CAT, amb un 12,3%, tot i ser un % relativament baix, és el segon més alt de tots els partits, fet que confirma la visió de cert desconcert entre els seus votants del 21D.

La dimensió de l'enquesta del CEO, amb una mostra de 1.500 persones, ens permet fer una última projecció política, a partir d'inferir una lectura no explícita d'aquestes dades i les seves preguntes: l'espai polític que pot aspirar a ocupar la quarta força política indepe que s'està gestant amb el procés de primàries i el suport de l'ANC és minúscul, testimonial.

Al començament de l'article parlava que les dades de l'enquesta són una autèntica desautorització de tot el soroll polític que hem viscut aquests mesos i que encara vivim. El 21D ERC i Junts x Cat van sumar 66 diputats. Ara estan en una forquilla de 59 a 62, conseqüència de la feblesa conjuntural de la marca Junts x Cat en el moment de fer l'enquesta. I ERC, que és el partit que d'una manera més inequívoca està fent moviments de reinterpretació estratègica, com ara tot el tema de l'abast de la unilateralitat, és qui en surt més beneficiada, malgrat ser l'objectiu preferent de tot aquest soroll mediàtic, en xarxes i en soflames.

En el que per a mi és un error que pot tenir conseqüències devastadores per a la pròpia ANC i per a tot el moviment independentista en general, l'ANC ha esdevingut una de les fonts del soroll, amb tot el tema de les primàries. No ho entenc.


Si bé en un principi a algú de moooolt bona fer li podia colar la cosa ben intencionada d'un procés que pressionés els partits per poder formular estratègies unitàries, des del moment que ni ERC ni Junts per CAT ni la CUP s'hi van implicar, en resten al marge, ja tots sabem que les primàries són un procés per "legitimar" la creació d'una quarta força política.

L'enquesta del BOP del CEO d'avui deixa molt i molt clar que aquesta quarta opció està abocada a ser purament testimonial. Perquè malgrat tot el soroll, els votants de Junts per CAT, ERC i la CUP ja tenen decidit el seu vot en un 92%. Per tant aquesta quarta força política com a molt pot aspirar a entrar en el repartiment d'aquest 8% de vot independentista indecís. Pur testimonialisme. Pur personalisme. Pura atomització. Pura divisió.

El despropòsit ja és de proporcions galàctiques quan p.ex. veiem que aquest procés a qui potencialment més pot perjudicar és a qui més ha treballat per fer possible la unitat, que és Junts per CAT, i a qui menys perjudica és a qui més obstacles ha posat a aquesta unitat, ERC.

De debò, Assemblea, reconsidereu el que esteu fent. 

Fins aquí aquesta primera part de l'anàlisi del CEO des del punt de vista de la projecció electoral que efectua. Si Déu vol, en propers dies faré noves anàlisis d'altres continguts de l'enquesta que considero tan o més rellevants que el tema de projecció electoral.




2 comentaris:

Mariona ha dit...

D'acord amb tothom, però discrepo sobre l'ANC. La seva aposta per les primàries és valenta. El desgast de veritat és quedar-se parada, organitzar Diades i concentracions pels presos i seguir veient com els partits prometen una cosa i fan la contrària. A diferència d'Òmnium, la joguina d'ERC actualment, l'ANC va néixer amb l'objectiu de la independència.

Com tu mateix has reconegut si anem junts a BCN i d'altres municipis concrets guanyem. Què fem? Pressionar amb una eina democràtica oberta a tothom i fiscalitzadora que ens permet renovar lideratges. El que tu proposes Francesc és: anem junts i si ERC no vol votem a JxCat BCN per castigar-los. Ho mires des del partidisme. Jo dic: anem junts i si ERC i JxCAt no volem remem tots junts per crear una alternativa tan popular que no tinguin més remei que sumar-se. No t'agraden els candidats? Presenta't! No et quedis assegut carregant contra gent que s'organitza mentre esperes que Puigdemont nomeni un candidat. Això no és un moviment de baix a dalt? Demostrem-ho.

Josep Castelltort Panadés ha dit...

Frontera entre C's i PSC? A Santa Margarida de Montbui, 9.500 habitants, tres votacions successives guanyades una per PSC, segona per Comuns i tercera per C's.
Tambe afegir que ni una ni dues votacions esgoten el procés polític. La falta d'unitat obliga a una resposta etratègica, si pot ser, encertada. Però no podem esperar més temps mirant com els partits esgarrien el que el poble fem
Si un partit és un obstacle per avançar cap a la República s'haurà de sotmetre a tensió política i, si no rectifica, es convertirà en un obstacle a abatre pel moviment. Crec que el temps de les mitges tintes s'està acabant.
Moltes gràcies pel teu compartir el resultat del teu treball.