Visca el Tsunami!!!!!!! (el que més en valoro: estratègia, tàctica i disciplina)

Jo de vegades flipo molt amb el personal que es mou al voltant de l'independentisme. Ja hi hauria d'estar acostumat, però no, encara em sorprenc.

Avui hem fet una acció Tsunami. Molts n'hem estat voluntaris. Moltíssims. I jo en faig una valoració extraordinàriament positiva. Després ho explico.

Abans, però, compartir l'estupefacció davant actituds de presumptes indepes:

- els que se n'enfoten que puguem seguir un activisme gestat i mantingut en l'anonimat. No sabeu qui hi ha al darrere i els seguiu submisament. Ningú no dona la cara, i vosaltres la doneu per ells. Jo algú que no doni la cara, que no signi les coses, que no bla bla bla... trobo que s'ha de ser molt estúpid per confiar-hi.

Amb els Jordis a la presó per haver intentat desconvocar una manifestació, que no derivés en violència. Amb els Jordis a la presó liderant moviments estrictament democràtics, cívics i no violents. Amb tot això, ara aquest estupendisme nostrat exigeix lideratges que donin la cara, actes de reunions i bla bla bla, per tenir-hi confiança. O sigui, exigeixen que les coses es facin de manera que qualsevol que les lideri acabi a presó.

Tsunami ha aconseguit situar-se com la gran referència mobilitzadora i fer-ho a través d'un compte de tèlegram. L'han intentat tancar. L'han acusat de terrorisme. Han fet tot el que han pogut contra aquest simple compte. Però no se n'han ensortit. Si Tsunami tingués algú al capdavant, ja estaria a la presó, tot l'aparell intervingut i tothom amenaçat d'acabar també al talego per col·laboració amb banda armada.

Tsunami ha aconseguit trolejar espectacularment tota l'estratègia repressiva de l'estat. Però això, per als nostres estupendistes, no és res. Crec que és impossible no ho entenguin. I per tant el rebote que tenen no és per no entendre-ho sinó per la ràbia que els hi fot aquest espectacular i intel·ligentíssim muntatge mobilitzador.

- els resultadistes, tots aquests estupendistes nostrats per als que qualsevol cosa que fem és un fracàs si no ens porta a la independència. L'acció d'avui és una gilipollez perquè encara no som independents. Fracàs Tsunami. Igual acció aeroport. Tsunami és un fracàs i una enganyifa perquè no es planteja mai accions que directament ens portin a la independència, el resultat de les quals sigui la independència.

Ovació, xatos, i xates. Ovació.

- els conspiranoics: Tsunami és una gran conspiració del processisme amb l'únic objectiu de tenir ocupada la parròquia i no es plantegin així accions decisives per fer la independència, com serien la d'ensorrar l'economia, la d'aturar tot el país, la de tallar totes les carreteres, etc. Tsunami és una manera de tenir-nos entretinguts per impedir que féssim allò que hem de fer, que tots sabem hem de fer, que tots sabem segur ens fa independents i que només no fem perquè som uns processistes.

A les 22:00 dels dilluns al Canal Historia teniu els nous capítols d'Alienígenes ancestrals, xatos i xates.

Quin és, per a mi, el gran èxit i encert de Tsunami?
Per a mi, indubtablement, el gran èxit i encert de Tsunami és que és un moviment, una proposta d'activisme... que ens fa co-responsables en termes d'estratègia i de tàctica.

Als països normals, als països que tenen exèrcit, els conceptes estratègia, tàctica i disciplina formen part dels conceptes socials compartits a tots els nivells.

A Catalunya fa molt temps no tenim exèrcit, i per tant som, desgraciadament, una societat molt poc formada en el que són aquests conceptes d'estratègia, de tàctica i de disciplina.

Si em permeteu un petit parèntesi personal, si jo hagués nascut crec que a qualsevol altre país, o a una Catalunya independent, sense cap mena de dubte, seria militar. Sí, tots hem tingut una vocació més o menys intensa. La meva, i molt intensa, sempre ha estat la de ser militar. Però no ho podia ser perquè el meu país, Catalunya, no té exèrcit, i mai dels mais hauria pogut canalitzar la meva vocació a un exèrcit, l'espanyol, que és enemic del meu país, del meu poble, de la democràcia, de tot en el que crec, de tot el que sóc.

Descartada per tant aquesta via, en la meva vida civil m'he acabat especialitzant en el que més s'hi assembla: l'avaluació i la planificació. En l'àmbit de les polítiques públiques, però també de l'empresa, la metodologia per a la planificació estratègica beu directament del que són conceptes generats en l'àmbit militar. Estratègia i tàctica arriben al món civil des del món militar. Com avaluem, com diagnostiquem, com planifiquem, com situem objectius estratègics i objectius tàctics a nivell metodològic s'ha produït una translació de la cultura militar a la civil.

I en això m'he especialitzat. I per això sé que qualsevol projecte sense planificació, sense estratègia, sense tàctica, i sense disciplina en la seva execució, és un projecte abocat al fracàs.

I per això m'agrada tant Tsunami, perquè és evident que té una estratègia planificada, perquè és evident que sap amb quina tàctica ha de treballar, i perquè encara és més evident que ha generat una massa de voluntaris i activistes disciplinada com mai havíem tingut a l'independentisme.

L'estratègia de Tsunami no és la d'aconseguir la independència a través de les seves accions, sinó que les seves accions complementin l'acció política per fer-nos cada cop més fort i per fer-nos estar cada cop més a prop de la independència.

La tàctica de Tsunami és igualment clara: grans mobilitzacions de gran impacte, des de la més ortodoxa noviolència i perfectament ordenades en el seu inici i en el seu final.

Pel que fa a la disciplina de la mobilització, mai com ara, mai fins Tsunami, s'havia aconseguit una massa de voluntaris/activistes que disciplinadament espera les instruccions, sense ansietat, i amb total determinació. Mai fins Tsunami havíem treballat com ho estem fent, des de la discreció més absoluta. Tothom sap què ha de fer. I s'aboca a fer-ho. I no en fa propaganda. I no se'n paveja. I no està esperant les instruccions per fer-se l'interessant a les xarxes socials.

Fixem-nos en totes aquestes coses en relació al que hem viscut avui:

- Estratègia: hem de fer evident als ulls de tot el món que a Catalunya hi ha un conflicte polític molt greu, que hi ha repressió, que hi ha un poble en lluita i amb unes aspiracions polítiques que vol veure satisfetes des del diàleg, des de la democràcia, des de la política.

Doncs bé, després de la primera acció Tsunami, a l'aeroport, quan va deixar anar que un dels seus propers objectius "fer-se present" al clásico, la LFP, acollonida, el va ajornar. I des de l'ajornament, fins avui, tothom, en fer referència a aquest partit, que és un dels de més dimensió planetària, ja sabia que havia estat ajornat per un conflicte polític, i que es jugaria enmig d'unes circumstàncies excepcionals per aquest conflicte polític.

I així ha estat.

- Tàctica: mobilització i accions no violentes. Amb el compte de tèlegram n'hi ha prou per acollonir tothom. Jo dic que hi serem (tàctica) i jo dic que en faré alguna, que no implicarà suspensió partit, sinó visualització (tàctica). I jo marejo tothom. I trolejo tothom. I arribo al dia sense que ningú sàpiga què passarà. Tàctica.


I arriba el dia, després que tothom estigui parlant de mi (Tsunami) i visualitzant el conflicte polític, i malgrat les descomunals mesures policials i coercitives activades per impedir qualsevol cosa de Tsunami, el camp llueix enormes pancartes, s'omple de pancartes individuals i s'acaba aturant per la irrupció de desenes de pilotes de futbol al minut 10 de la segona part.

Tàctica. Èxit.

- Disciplina: aquestes dues últimes setmanes sobretot gairebé tothom qui em trobava em preguntava si sabia alguna cosa del que s'hauria de fer avui, al partit. Sempre deia que no, perquè realment no ho sabia. I sempre ens acomiadàvem dient que ens trobaríem avui dia 18 de desembre, pels volts del Camp Nou. I així ha estat. Disciplina.

La mateixa disciplina que han tingut tots els voluntaris que han aconseguit fer entrar al camp pilotes de cuir grogues i llençar-les al camp al minut 10 de la segona part. Sí, cert, l'emissió hispànica, absolutament adoctrinada, tan bon punt ha saltat la primera pilota al camp, ha tancat càmeres del camp i ha fet un plànol de l'estadi des de l'estació interespaial. I ha repetit jugades fins l'avorriment. Però malgrat tot no ha pogut evitar que les imatges de la suspensió del partit per llençament massiu de pilotes al minut 10 amb el lema "Sit and talk" hagin donat la volta al planeta.

Disciplina. En calia molta per una acció això. I els voluntaris de Tsunami l'han tinguda.

EN RESUM:

Que Tsunami és el més intel·ligent, efectiu i engrescador que podíem tenir en aquests moments. I que ho tenim.

Que com sempre tindreu estupendistes i agonies diversos per als que tot serà ridícul, absurd, insuficient. Són els mateixos que mai faran res. Com deia a l'anterior post, escopiu a la closca pelada dels tòxics.

Que Tsunami no ens portarà a la independència, però ens hi acosta i ens hi prepara.

Que ens prepara per fer la independència introduint en les nostres vides militants conceptes com els d'estratègia, tàctica i disciplinada, i allunyant-nos del pensament màgic dels telepredicadors.

Que Tsunami és, des del seu anonimat i la seva credibilitat, la més genuïna expressió del "nosaltres" que hem de ser per poder fer la independència. Qui és el meu company? Amb qui em trobaré fent l'acció? són preguntes de partidisme i de divisió que Tsunami supera. No ens importa qui tindrem al costat. Sabem que qui tinguem al costat forma part del "nosaltres", d'aquest "nosaltres" que és l'única recepta i possibilitat que tenim per fer la independència.

Això és, per a mi, Tsunami

Visca Tsunami!

PS: i per a Tsunami el que esperem tenir avui, dijous 19D, amb la sentència del TJUE.