Amb aquest decàleg vull compartir amb vosaltres l'anàlisi política, sintetitzada en 10 punts, que em porta a donar suport i votar Junts per Catalunya. Són 10 arguments polítics de suficient pes com per atrevir-me també a convidar-vos a que hi penseu i, si pot ser, vosaltres també doneu suport i voteu a Junts per Catalunya.
1. Votaré Junts per Catalunya perquè és l'opció que en aquests moments de manera més clara assumeix el fet fundacional de l'1 d'Octubre, el valor polític del referèndum unilateral de l'1 d'Octubre, i ho fa amb des d'una doble responsabilitat: cap als votants, cap a tots, però també amb responsabilitat per fer possible implementar el seu resultat. I per a mi això són dos fets cabdals.
2. Votaré Junts per Catalunya perquè és la candidatura que d'una manera inequívoca ha estat treballant fins el darrer moment per la unitat. No una unitat darrere la que amagar res, darrere la que refugiar-se, sinó una unitat creativa, sumativa, la realitat de que l'1 d'octubre el vam fer junts i que només junts podrem fer realitat la República Catalana que volem ser.
3. Votaré Junts per Catalunya perquè vull votar i expressar així el meu suport a presos polítics i exiliats. Volia la unitat perquè volia votar i expressar el meu suport a tots els presos i exiliats, sense distincions de partit, i això és el que volia JxCat. No ha estat possible, cal deixar-ne constància, però mirar endavant. I mirar endavant per a mi és la mirada d'en Jordi Sànchez, d'en Josep Rull i d'en Jordi Turull i de tots els candidats de Junts per Catalunya. Els presos polítics necessiten el nostre suport. Jo vull expressar-los-hi. Jo vull que el món sàpiga de la injustícia que estan patint i que al darrere seu tenen tot un poble, el suport de tot un poble.
No, els presos polítics no estan a les llistes per, com diuen alguns miserables, exercir xantatge emocional. Hi són perquè formaven part del lideratge polític que va fer possible l'1-O, i per això són a la presó o exili. És fals que des de la presó no es pugui fer política. Se'n pot fer. Cert que seria un error que només es fes política des de la presó, però aquest no és el cas de Junts per Cat. En Jordi Sànchez, en Josep Rull i en Jordi Turull tenen una extraordinària visió política, i Junts per Cat la canalitza en un entorn en el que sota el lideratge d'un home lliure com és el President Carles Puigdemont, suma una enorme proposta de talent i compromís.
Són a la presó, i hi són per nosaltres. Sempre amb ells. I no hi ha manera més radical i determinant d'expressar el nostre suport i de fer-lo palès a tot el món que votant-los. Si lideren les llistes més votades pel poble de Catalunya expressem contundentment el seu caràcter de presos polítics, denunciem la seva situació. Situem a l'ull del conflicte el caràcter antidemocràtic de l'estat espanyol i el seu autoritarisme atroç i violència judicial.
4. Votaré Junts per Catalunya perquè és l'opció que representa el President Carles Puigdemont. El President a l'exili representa, a la seva vegada, la legitimitat democràtica del nostre procés, i la seva dimensió de conflicte viu. No hem assolit l'objectiu, però hem arribat més lluny que mai. No hem assolit l'objectiu, però no hem estat derrotats, i això qui millor ho encarna és el President Puigdemont, per això l'estat espanyol i tots els seus agents l'han convertit en el seu enemic públic número u. Volen liquidar el President perquè això ens situa en el terreny de la derrota. I no ho podem permetre. Votar Junts per Catalunya, també a les eleccions del 28A, és la millor manera de donar suport al President, de reivindicar la seva legitimitat i de mantenir obert el conflicte a tots els nivells, també -i molt decisiu- l'internacional.
5. Votaré Junts per Catalunya perquè estic plenament convençut de que ens necessitem a tots, de que per fer la independència hem de construir i blindar un nosaltres sense el qual no és possible. És el nosaltres de l'1 d'octubre, sense el qual no hauria estat possible. Ara, fer la República, assolir la independència, necessita refer aquest "nosaltres", en el que hi hem de ser tots, els amics i companys d'ERC, els de Front Republicà, els de la CUP, els de l'ANC, els d'Òmnium, els de Súmate, els dels CDR... TOTS!
Ens necessitem tots. Els amics i companys d'ERC segueixen sent independentistes i volent la independència, evidentment! I em trobareu sempre amb ells, al seu costat, contra els qui els menystenen tan injustament. Però els amics i companys d'ERC han optat per una estratègia que fa molt difícil aquest nosaltres. És una estratègia amb la que no hi estic gens d'acord. És l'estratègia de prioritzar l'hegemonia del partit. Han situat com a objectiu estratègic un objectiu de partit, que el seu partit sigui l'hegemònic. Votar ERC és votar aquest objectiu de partit, l'hegemonia del partit, pel damunt de fer i blindar el nosaltres. I amb això no hi estic gens d'acord. Està a les nostres mans, als nostres vots, reconduir la situació. Si ERC quedés pel davant de Junts per Cat, no els podrem moure d'aquest objectiu partidista de l'hegemonia. La millor manera d'ajudar els amics i companys d'ERC i ajudar-nos així tots a fer possible la independència, és no votant-los, és votant Junts per Cat.
Si Junts per Cat i la seva aposta per un nosaltres inclusiu, amb tots, rep més suport electoral que ERC, ajudarem a que ERC abandoni aquesta estratègia tan errònia per a mi de prioritzar el partit i la seva hegemonia pel damunt de la unitat, del nosaltres, del fer-ho tots junts, com vam fer-ho l'1 d'Octubre.
6. Votaré Junts per Catalunya perquè han aconseguit sumar un equip humà d'enorme compromís i talent a les seves llistes. A Barcelona m'encanta l'equip que formen, al costat d'en Jordi Sànchez, la increïble Laura Borràs, la incansable Míriam Nogueras i l'extraordinari Ramon Tremosa, que ha estat durant 10 anys un eurodiputat que ha desplegat una feina impressionant, rigorosa, atrevida, en la defensa de la causa de Catalunya i dels interessos concrets dels catalans. Quin equip!!! Mereix el nostre suport. Com el mereix també una de les grans revelacions polítiques del moment: l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que encapçala la llista per Girona. O aquesta sempre exemplar lleialtat que ha demostrat en tot moment en Jami Matamala amb tots els exiliats, començant pel President. No va dubtar en posar-se al seu servei per ajudar en tot el que pugués en aquells moments tan difícils, i ara l'estat espanyol el persegueix demencialment per haver-ho fet, i ara podem votar-lo al senat per Girona. O l'admirat Marcel Padrós, company de lluites a l'ANC al Baix Llobregat i peça clau durant molt de temps en l'exemplar gestió econòmica de l'ANC. O l'estimada Míriam Santamaria, gent valenta sense por del compromís per fer el país que volem!
Experiència, renovació, transversalitat, activisme, talent, compromís, convicció, rigor i lleialtat.
7. Votaré Junts per Catalunya perquè és la manera també de votar-los a ells, a dos amics i companys de lluites com són els grandíssims Jordi Murgó, candidat al senat per Lleida i Hèctor Lòpez Bofill, candidat al senat per Tarragona. Si us plau, amics i gent de Lleida i amics i gent de Tarragona: voteu-los! Jo no ho podré fer perquè voto a Barcelona, però creieu-me que són extraordinaris. Gràcies per ser-hi, amics!
8. No podré votar Junts per Catalunya a Tarragona, perquè com he dit voto a Barcelona, però sí voldria encoratjar a tots els meus amics i coneguts de la Terra Alta, de Terres de l'Ebre i de totes les comarques de Tarragona, a votar Junts per Catalunya. Si ho vau fer el 21D, feu-ho aquest 28A també. És important. A la circumscripció de Tarragona cal assegurar que Junts per Catalunya té més del 15% dels vots. Jo estic segur que això serà així, però ara mateix les enquestes no ho asseguren. I sense aquest 15% no es podria fer grup parlamentari a Madrid, per més bo que sigui el resultat a la resta de circumscripcions. Per tant, a poc que votar Junts per Catalunya entri dintre les vostres opcions, feu-ho. Assegurem que l'opció del President també ho és per a la gent de Tarragona i de Terres de l'Ebre, que no sigui per nosaltres que no es pot fer grup parlamentari!!!!
9. Votaré Junts per Catalunya per totes aquestes coses que he dit fins ara, però també hauria pogut votar Front Republicà. Els companys de Poble Lliure em mereixen plena confiança i aplaudeixo la trajectòria i el compromís de n'Albano Dante Fachín. Podria votar-los, però prioritzo tots els elements que en aquest decàleg us he explicat per votar JxCat.
Només hi ha una petita cosa que no em puc resistir a comentar-los-hi: quan se sap del tot que no es tindrà ni s'haurà de fer front a cap responsabilitat la coherència discursiva és mooooolt més fàcil. En el moment que se sap caldrà exercir responsabilitats, que haurem de prendre decisions, que seran decisions complexes en les que ens hi jugarem moltíssimes coses... la cosa ja es torna una mica menys fàcil. Vaig trobar poc afortunades algunes crítiques a la primera roda de premsa d'en Jordi Sànchez, no perquè el que va dir no sigui susceptible de crítica, sinó perquè aquella crítica que efectuaven la feien des d'aquesta comoditat de qui sap no haurà de prendre cap decisió, no haurà d'exercir cap responsabilitat. El nosaltres, que també defenseu, el fem possible situant-nos en la pell dels altres, entenent-los, sense "abusar" del confort discursiu que ens proporciona saber no s'ha de prendre cap decisió, no s'exercirà cap responsabilitat.
Fa uns dies, comentant això amb un amic que és pare de 3 criatures, li deia "això és com si jo, que no tinc cap fill, et faig discursos de com s'han d'educar als fills. Els podria fer. I podrien ser els discursos més coherents del món. Però l'autèntic discurs és l'exercici diari de la responsabilitat, i això cal ser pare per saber-ho. Jo puc fer discursos impecables. Però només quan s'exerceix tot el que implica la paternitat, quan s'assumeix i es viu diàriament la paternitat, aquests discursos poden ser plenament honestos. Només qui és pare sap què implica, què s'hi troba, tot el que ha de gestionar. Doncs en política és igual. Fer discursos quan no es té cap responsabilitat permet ser el més coherent del món. El sedàs d'exercir la responsabilitat, d'assumir les decisions, de fer-se'n plenament responsables és un sedàs imprescindible. No juguem amb "avantatgisme" per vendre coherència en el que només és no tenir ni esperar tenir ni exercir cap responsabilitat."
Els companys de FR obtindran segur representació a Barcelona, i jo me n'alegro moltíssim que això sigui així. Malgrat aquesta petita crítica que he fet, Front Republicà és una opció constructiva, compromesa amb el nosaltres i que neix per ajudar. FR estarà a Madrid, i aquest ser-hi ens farà més forts.
El que han fet en tan poc temps té un gran mèrit. Pràcticament dues setmanes abans de les eleccions van prendre la decisió de concórrer-hi, i van haver de sotmetre's a un primer escrutini popular recollint les signatures que els permetessin presentar-se. Ho van fer amb molt d'èxit. I sense suport de ningú, sense injeccions econòmiques de ningú, sense el paraigües de ningú, han connectat ràpidament amb un significatiu % de votants independentistes, fins a fregar ja el 3% a les enquestes. Brutal.
Contrasta el seu èxit amb el fracàs de les primàries, amb el residual suport que després de tants mesos intentant situar en l'escenari electoral la seva proposta, han aconseguit. I això que han tingut el paraigües de l'ANC, la injecció de 150.000 euros que l'ANC hi va destinar, etc. Però també en aquest punt estem demostrant que l'1-O ens ha fet un poble madur. En tot aquest temps la toxicitat desplegada per primàries (BCN sobretot) no ha obtingut més d'un 1,5% d'intenció de vot a Barcelona, on cal un 5% per entrar. FR fa un discurs constructiu, que suma, mentre les Primàries neguen tots els altres, els menyspreen i difamen permanentment. FR està incondicionalment amb els presos i exiliats i el suport als represaliats, mentre els de les primàries se'n en foten, en fan brometa i els menyspreen (i el "fitxatge" de la Clara Ponsatí per tancar llista per BCN no pot amagar la vergonya de tots aquests mesos, el comportament miserable amb tots els nostres presos i el suport que rebien i reben). Resultat: FR tenen ja un 3% d'intenció de vot i entraran al Congrés segur, mentre que Primàries només té un 1,5% d'intenció de vot i no entraran a BCN segur. Això de FR i de les Primàries, combinat, és una excel·lent notícia.
10. Votaré Junts per Catalunya, en definitiva, perquè sé que per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi. Perquè estic amb la seva aposta d'unitat, de lleialtat a l'1 d'Octubre, de ser el més ferm i necessari suport que pot tenir el President Puigdemont, perquè vull expressar el meu suport als presos polítics, perquè m'hagués agradat votar-los a tots, però això no ha estat possible, i no perquè JxCAT no ho hagi intentat. Perquè crec en el nosaltres, perquè ens necessitem tots, i perquè sé perfectament que un triomf de Junts per Catalunya ens allunyarà de les lluites d'alguns per l'hegemonia i ens situarà en el millor escenari per fer possible aquest "nosaltres", amb els companys d'ERC i de Front Republicà. I aquest escenari és el millor per seguir treballant per fer realitat la República Catalana, per esdevenir independents.
DONEC PERFICIAM
1. Votaré Junts per Catalunya perquè és l'opció que en aquests moments de manera més clara assumeix el fet fundacional de l'1 d'Octubre, el valor polític del referèndum unilateral de l'1 d'Octubre, i ho fa amb des d'una doble responsabilitat: cap als votants, cap a tots, però també amb responsabilitat per fer possible implementar el seu resultat. I per a mi això són dos fets cabdals.
2. Votaré Junts per Catalunya perquè és la candidatura que d'una manera inequívoca ha estat treballant fins el darrer moment per la unitat. No una unitat darrere la que amagar res, darrere la que refugiar-se, sinó una unitat creativa, sumativa, la realitat de que l'1 d'octubre el vam fer junts i que només junts podrem fer realitat la República Catalana que volem ser.
3. Votaré Junts per Catalunya perquè vull votar i expressar així el meu suport a presos polítics i exiliats. Volia la unitat perquè volia votar i expressar el meu suport a tots els presos i exiliats, sense distincions de partit, i això és el que volia JxCat. No ha estat possible, cal deixar-ne constància, però mirar endavant. I mirar endavant per a mi és la mirada d'en Jordi Sànchez, d'en Josep Rull i d'en Jordi Turull i de tots els candidats de Junts per Catalunya. Els presos polítics necessiten el nostre suport. Jo vull expressar-los-hi. Jo vull que el món sàpiga de la injustícia que estan patint i que al darrere seu tenen tot un poble, el suport de tot un poble.
No, els presos polítics no estan a les llistes per, com diuen alguns miserables, exercir xantatge emocional. Hi són perquè formaven part del lideratge polític que va fer possible l'1-O, i per això són a la presó o exili. És fals que des de la presó no es pugui fer política. Se'n pot fer. Cert que seria un error que només es fes política des de la presó, però aquest no és el cas de Junts per Cat. En Jordi Sànchez, en Josep Rull i en Jordi Turull tenen una extraordinària visió política, i Junts per Cat la canalitza en un entorn en el que sota el lideratge d'un home lliure com és el President Carles Puigdemont, suma una enorme proposta de talent i compromís.
Són a la presó, i hi són per nosaltres. Sempre amb ells. I no hi ha manera més radical i determinant d'expressar el nostre suport i de fer-lo palès a tot el món que votant-los. Si lideren les llistes més votades pel poble de Catalunya expressem contundentment el seu caràcter de presos polítics, denunciem la seva situació. Situem a l'ull del conflicte el caràcter antidemocràtic de l'estat espanyol i el seu autoritarisme atroç i violència judicial.
4. Votaré Junts per Catalunya perquè és l'opció que representa el President Carles Puigdemont. El President a l'exili representa, a la seva vegada, la legitimitat democràtica del nostre procés, i la seva dimensió de conflicte viu. No hem assolit l'objectiu, però hem arribat més lluny que mai. No hem assolit l'objectiu, però no hem estat derrotats, i això qui millor ho encarna és el President Puigdemont, per això l'estat espanyol i tots els seus agents l'han convertit en el seu enemic públic número u. Volen liquidar el President perquè això ens situa en el terreny de la derrota. I no ho podem permetre. Votar Junts per Catalunya, també a les eleccions del 28A, és la millor manera de donar suport al President, de reivindicar la seva legitimitat i de mantenir obert el conflicte a tots els nivells, també -i molt decisiu- l'internacional.
5. Votaré Junts per Catalunya perquè estic plenament convençut de que ens necessitem a tots, de que per fer la independència hem de construir i blindar un nosaltres sense el qual no és possible. És el nosaltres de l'1 d'octubre, sense el qual no hauria estat possible. Ara, fer la República, assolir la independència, necessita refer aquest "nosaltres", en el que hi hem de ser tots, els amics i companys d'ERC, els de Front Republicà, els de la CUP, els de l'ANC, els d'Òmnium, els de Súmate, els dels CDR... TOTS!
Ens necessitem tots. Els amics i companys d'ERC segueixen sent independentistes i volent la independència, evidentment! I em trobareu sempre amb ells, al seu costat, contra els qui els menystenen tan injustament. Però els amics i companys d'ERC han optat per una estratègia que fa molt difícil aquest nosaltres. És una estratègia amb la que no hi estic gens d'acord. És l'estratègia de prioritzar l'hegemonia del partit. Han situat com a objectiu estratègic un objectiu de partit, que el seu partit sigui l'hegemònic. Votar ERC és votar aquest objectiu de partit, l'hegemonia del partit, pel damunt de fer i blindar el nosaltres. I amb això no hi estic gens d'acord. Està a les nostres mans, als nostres vots, reconduir la situació. Si ERC quedés pel davant de Junts per Cat, no els podrem moure d'aquest objectiu partidista de l'hegemonia. La millor manera d'ajudar els amics i companys d'ERC i ajudar-nos així tots a fer possible la independència, és no votant-los, és votant Junts per Cat.
Si Junts per Cat i la seva aposta per un nosaltres inclusiu, amb tots, rep més suport electoral que ERC, ajudarem a que ERC abandoni aquesta estratègia tan errònia per a mi de prioritzar el partit i la seva hegemonia pel damunt de la unitat, del nosaltres, del fer-ho tots junts, com vam fer-ho l'1 d'Octubre.
6. Votaré Junts per Catalunya perquè han aconseguit sumar un equip humà d'enorme compromís i talent a les seves llistes. A Barcelona m'encanta l'equip que formen, al costat d'en Jordi Sànchez, la increïble Laura Borràs, la incansable Míriam Nogueras i l'extraordinari Ramon Tremosa, que ha estat durant 10 anys un eurodiputat que ha desplegat una feina impressionant, rigorosa, atrevida, en la defensa de la causa de Catalunya i dels interessos concrets dels catalans. Quin equip!!! Mereix el nostre suport. Com el mereix també una de les grans revelacions polítiques del moment: l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que encapçala la llista per Girona. O aquesta sempre exemplar lleialtat que ha demostrat en tot moment en Jami Matamala amb tots els exiliats, començant pel President. No va dubtar en posar-se al seu servei per ajudar en tot el que pugués en aquells moments tan difícils, i ara l'estat espanyol el persegueix demencialment per haver-ho fet, i ara podem votar-lo al senat per Girona. O l'admirat Marcel Padrós, company de lluites a l'ANC al Baix Llobregat i peça clau durant molt de temps en l'exemplar gestió econòmica de l'ANC. O l'estimada Míriam Santamaria, gent valenta sense por del compromís per fer el país que volem!
Experiència, renovació, transversalitat, activisme, talent, compromís, convicció, rigor i lleialtat.
7. Votaré Junts per Catalunya perquè és la manera també de votar-los a ells, a dos amics i companys de lluites com són els grandíssims Jordi Murgó, candidat al senat per Lleida i Hèctor Lòpez Bofill, candidat al senat per Tarragona. Si us plau, amics i gent de Lleida i amics i gent de Tarragona: voteu-los! Jo no ho podré fer perquè voto a Barcelona, però creieu-me que són extraordinaris. Gràcies per ser-hi, amics!
8. No podré votar Junts per Catalunya a Tarragona, perquè com he dit voto a Barcelona, però sí voldria encoratjar a tots els meus amics i coneguts de la Terra Alta, de Terres de l'Ebre i de totes les comarques de Tarragona, a votar Junts per Catalunya. Si ho vau fer el 21D, feu-ho aquest 28A també. És important. A la circumscripció de Tarragona cal assegurar que Junts per Catalunya té més del 15% dels vots. Jo estic segur que això serà així, però ara mateix les enquestes no ho asseguren. I sense aquest 15% no es podria fer grup parlamentari a Madrid, per més bo que sigui el resultat a la resta de circumscripcions. Per tant, a poc que votar Junts per Catalunya entri dintre les vostres opcions, feu-ho. Assegurem que l'opció del President també ho és per a la gent de Tarragona i de Terres de l'Ebre, que no sigui per nosaltres que no es pot fer grup parlamentari!!!!
9. Votaré Junts per Catalunya per totes aquestes coses que he dit fins ara, però també hauria pogut votar Front Republicà. Els companys de Poble Lliure em mereixen plena confiança i aplaudeixo la trajectòria i el compromís de n'Albano Dante Fachín. Podria votar-los, però prioritzo tots els elements que en aquest decàleg us he explicat per votar JxCat.
Només hi ha una petita cosa que no em puc resistir a comentar-los-hi: quan se sap del tot que no es tindrà ni s'haurà de fer front a cap responsabilitat la coherència discursiva és mooooolt més fàcil. En el moment que se sap caldrà exercir responsabilitats, que haurem de prendre decisions, que seran decisions complexes en les que ens hi jugarem moltíssimes coses... la cosa ja es torna una mica menys fàcil. Vaig trobar poc afortunades algunes crítiques a la primera roda de premsa d'en Jordi Sànchez, no perquè el que va dir no sigui susceptible de crítica, sinó perquè aquella crítica que efectuaven la feien des d'aquesta comoditat de qui sap no haurà de prendre cap decisió, no haurà d'exercir cap responsabilitat. El nosaltres, que també defenseu, el fem possible situant-nos en la pell dels altres, entenent-los, sense "abusar" del confort discursiu que ens proporciona saber no s'ha de prendre cap decisió, no s'exercirà cap responsabilitat.
Fa uns dies, comentant això amb un amic que és pare de 3 criatures, li deia "això és com si jo, que no tinc cap fill, et faig discursos de com s'han d'educar als fills. Els podria fer. I podrien ser els discursos més coherents del món. Però l'autèntic discurs és l'exercici diari de la responsabilitat, i això cal ser pare per saber-ho. Jo puc fer discursos impecables. Però només quan s'exerceix tot el que implica la paternitat, quan s'assumeix i es viu diàriament la paternitat, aquests discursos poden ser plenament honestos. Només qui és pare sap què implica, què s'hi troba, tot el que ha de gestionar. Doncs en política és igual. Fer discursos quan no es té cap responsabilitat permet ser el més coherent del món. El sedàs d'exercir la responsabilitat, d'assumir les decisions, de fer-se'n plenament responsables és un sedàs imprescindible. No juguem amb "avantatgisme" per vendre coherència en el que només és no tenir ni esperar tenir ni exercir cap responsabilitat."
Els companys de FR obtindran segur representació a Barcelona, i jo me n'alegro moltíssim que això sigui així. Malgrat aquesta petita crítica que he fet, Front Republicà és una opció constructiva, compromesa amb el nosaltres i que neix per ajudar. FR estarà a Madrid, i aquest ser-hi ens farà més forts.
El que han fet en tan poc temps té un gran mèrit. Pràcticament dues setmanes abans de les eleccions van prendre la decisió de concórrer-hi, i van haver de sotmetre's a un primer escrutini popular recollint les signatures que els permetessin presentar-se. Ho van fer amb molt d'èxit. I sense suport de ningú, sense injeccions econòmiques de ningú, sense el paraigües de ningú, han connectat ràpidament amb un significatiu % de votants independentistes, fins a fregar ja el 3% a les enquestes. Brutal.
Contrasta el seu èxit amb el fracàs de les primàries, amb el residual suport que després de tants mesos intentant situar en l'escenari electoral la seva proposta, han aconseguit. I això que han tingut el paraigües de l'ANC, la injecció de 150.000 euros que l'ANC hi va destinar, etc. Però també en aquest punt estem demostrant que l'1-O ens ha fet un poble madur. En tot aquest temps la toxicitat desplegada per primàries (BCN sobretot) no ha obtingut més d'un 1,5% d'intenció de vot a Barcelona, on cal un 5% per entrar. FR fa un discurs constructiu, que suma, mentre les Primàries neguen tots els altres, els menyspreen i difamen permanentment. FR està incondicionalment amb els presos i exiliats i el suport als represaliats, mentre els de les primàries se'n en foten, en fan brometa i els menyspreen (i el "fitxatge" de la Clara Ponsatí per tancar llista per BCN no pot amagar la vergonya de tots aquests mesos, el comportament miserable amb tots els nostres presos i el suport que rebien i reben). Resultat: FR tenen ja un 3% d'intenció de vot i entraran al Congrés segur, mentre que Primàries només té un 1,5% d'intenció de vot i no entraran a BCN segur. Això de FR i de les Primàries, combinat, és una excel·lent notícia.
10. Votaré Junts per Catalunya, en definitiva, perquè sé que per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi. Perquè estic amb la seva aposta d'unitat, de lleialtat a l'1 d'Octubre, de ser el més ferm i necessari suport que pot tenir el President Puigdemont, perquè vull expressar el meu suport als presos polítics, perquè m'hagués agradat votar-los a tots, però això no ha estat possible, i no perquè JxCAT no ho hagi intentat. Perquè crec en el nosaltres, perquè ens necessitem tots, i perquè sé perfectament que un triomf de Junts per Catalunya ens allunyarà de les lluites d'alguns per l'hegemonia i ens situarà en el millor escenari per fer possible aquest "nosaltres", amb els companys d'ERC i de Front Republicà. I aquest escenari és el millor per seguir treballant per fer realitat la República Catalana, per esdevenir independents.
DONEC PERFICIAM
Entrades
3 comentaris:
Molt d'acord, Senyor Abad.
Jo ho tinc clarisim!!!
La votació i qui es el meu President !
Junts per Catalunya te el meu vot assegurat fins que no es restitueixi el govern legítim de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada