20 de des. 2019

Anàlisi del 3r BOP CEO 2019. Sense gaires novetats, tot i que no tot és com ens pot semblar

Avui hem tingut les dades del 3r. Baròmetre d'Opinió Política del CEO del 2019. M'estalvio els comentaris que sempre us faig sobre que és només una enquesta, però que és la millor enquesta que es fa a Catalunya, que podem accedir fàcilment a totes les seves dades i que ens ofereix una sèrie evolutiva de dades de gran vàlua.

La primera visió és ja un clàssic: tot el peix venut. Les dades ens presenten una gran estabilitat en totes les seves qüestions fonamentals.

Tanmateix, en aquesta edició del CEO ens trobem algunes coses que podem considerar inèdites:

- la primera, un cert estrany comportament entre l'electorat d'ERC. Ho mirarem. No puc arribar a cap conclusió. Però crec interessant apuntar aquests elements que m'han "sorprès".

- la segona és que el CEO ha introduit unes noves preguntes, molt interessants, i que hem de veure què projecten en relació a la visió que la nostra societat té sobre temes importants.

SOM-HI:

En els temes que per a mi són cabdals, com és el suport a la independència, l'enquesta evidencia un cop més una gran per no dir total estabilitat.

Un 43,7% diuen que volen que Catalunya sigui un estat independent i un 47,9% que no. Recordem que no pregunta què votarien en un referèndum, cosa que ja hem vist en anteriors anàlisis té un comportament diferencial de resposta. Pregunta pel que l'entrevistat vol. I així estan les coses. No es mouen gaire. A nivell del que volem, ens movem en xifres d'empat amunt ara el No, amunt altres vegades el Sí.

Igual d'estable és la xifra dels catalans que creuen Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia: un 61,8%. En aquest percentatge semblem clavats de fa molt de temps. Només un 6,2% creuen que tenim massa autonomia. I un 21,3% que suficient. Més de la meitat dels catalans coincidim en el nivell insuficient, insatisfactori, d'autonomia.

Aquestes dades es traslladen a una altra pregunta de les bàsiques amb idèntica estabilitat. A la pregunta de resposta múltiple sobre el que creu l'entrevistat hauria de ser Catalunya, una majoria respon que un Estat independent (36,7%), i un 21,7% un Estat dins una Espanya federal. Aquestes dues respostes agrupen les dues "solucions" majoritàries dels que creuen tenim una insuficient autonomia. Tot i això, en ordre de preferències després dels partidaris de l'estat propi tenim el 28% dels de seguir sent una comunitat autònoma. Finalment un 5,9, que una Regió, dada que coincideix pràcticament amb el 6,2% que creuen tenim massa autonomia.

Així estan les coses en aquest bloc clau del BOP del CEO.

El segon gran bloc d'estabilitat en l'enquesta, tot i que amb algun matís, el tenim en la projecció electoral que fa el CEO.  
Tot i que en aquest 3r baròmetre el CEO projecta que per primera vegada la suma d'escons dels partits indepes podria situar-se en els 80 escons, superant el 50% del vot, jo crec no li hem de donar massa importància a aquesta dada "pels pèls".

Fins i tot quan estem a les portes d'eleccions sempre us dic que no ens hem de fixar gaire en la projecció de resultats, en diputats, perquè sempre és un exercici arriscat a partir del que és una declarada intenció de vot directe, intentant corregir els biaixos de la mostra.

La meva manera d'enfocar les enquestes en aquest punt és, més que a través d'aquesta projecció, fer-ho a través de les dades que no depenen dels biaixos de la mostra, com són les dades de fidelització i de transvasament de vot.

Fixeu-vos, en relació a això que us explico, que una de les coses que més ha cridat l'atenció a molta gent d'aquest BOP del CEO és que si el Sí a la indy no es mou d'aquest 43%, per sota del 47 del No, el vot dels partits indys pugui enfilar-se pel damunt del 50%. Sí, és estrany, tot i que té explicació.

Després hi aprofundirem. Ara només ressaltar una cosa, que reforça la meva precaució davant aquestes projeccions electorals. Tot i saber que el record de vot a les enquestes pot ser una dada no del tot fiable, és evident que a grans trets ens l'hem de mirar, per saber de quin peu pot coixejar biaixos l'enquesta. Doncs quan ens hi fixem, veiem que l'enquesta té un més que significatiu biaix des del punt de vista de record de vot, a favor d'ERC.

ERC va tenir un 16,85% de vot el 21D del 2017, i en aquesta enquesta té un record de vot aquelles eleccions del 23,6%, de fet el % de record més vot a ERC des del 21D... Per contra, JxCAT, que va tenir un 17,07% de vot, té un record de vot de l'11,6% a l'enquesta. En termes de representativitat de l'enquesta no ho hem de valorar, atès que la representativitat de la mostra es determina per altres factors de caràcter sociològic més fiables. Tanmateix, quan analitzem projeccions de vot sí ho hem de tenir en compte.

I per això, perquè aquest diferencial de 13 punts entre la realitat de vot del 21D i el record de vot a JxCAT i a ERC a l'enquesta, és prou rellevant, jo sóc molt prudent en les projeccions de vot, no m'hi fixo gaire.

Però en termes electorals sí hi ha dades molt interessants en aquest CEO, no influenciades per possibles biaixos. I la dada més interessant és el contrast entre la fortalesa de vot de les opcions indepes des del punt de vista de la fidelització de vot, i la feblesa dels unionistes.

Fixem-nos: ERC té la major fidelitat de vot de totes les forces polítiques, del 78%, seguida de la CUP amb un 75,9%. I la de Junts x CAT no està en el top, però també és altíssima, del 69%. Són tres magnituds molt significatives que contrasten amb el 34% de fidelització de Cs o el 41,7% del PP.

En termes de projecció electoral això condiciona totalment l'enquesta. Mentre l'independentisme i les seves opcions es mostren sòlides, consolidades, l'unionisme està vivint una autèntica centrifugació.

En el cas de Cs, amb aquest ínfim 34% de fidelització de vot, estem davant un nou cataclisme. Cs està seguint l'estela del 10N en la seva imparable residualització i inevitable desaparició.

En el bloc del 155 el PSC és l'únic que salva els mobles. Manté una fidelització alta (69,9%) i tot i que poc a poc, sembla convertir-se en el vot refugi de l'unionisme: un 12,8% dels antics votants de Cs i un 8,3% dels antics del PP. Aquesta dada evidencia que l'única ideologia del votant del 155 és Espanya. Ell vota Espanya, i ho fa sense problemes ara a Cs, ara a PP i si ara convé, al PSC.

Tanmateix on amb més cruesa s'observa la descomposició i desorientació del vot unionista és en aquests 24,5% i 25% d'antics votants de Cs i PP respectivament que ara estan en el No Sap, en la indecisió. Dades que, altre cop, contrasten amb les dels antis votants indepes, on només un 8,6% dels antics votants de JxCAT i un 7,1% dels d'ERC es manifesten indecisos, en el No Sap.

En aquest context no deixa de sorprendre que només un 1,1% dels enquestats diguin votaran VOX. No cal dir que sempre millor així que aquest grup declaradament, desacomplexadament feixista i racista no tingui suport. Tanmateix dues dades de % de vot entre antics votants de Cs i de PP ens han d'alertar, per més que no hagin tingut impacte directe en aquest CEO. També són les dues formacions amb més antics votants que el seu vot ara computa en "Resta": 10,6% i 8,3%. El que passa és que en aquest resta del CEO hi ha el vot a altres formacions que no identifiquem (pot ser VOX), però també vot en blanc i nul.

En el bloc independentista la millor notícia la podríem tenir en que la projecció de vot i escons a JxCAT i a ERC per primera vegada els situa en la majoria absoluta. I això és fonamental per a l'independentisme.

Com sempre dic i diré, perquè a las pruebas me remito, la CUP és necessària per sumar la majoria per la independència, però és, alhora, un dels majors obstacles per FER la independència. La CUP mai no ha respectat a l'independentisme majoritari. Mai no han assumit des del respecte als altres representar el % minoritari de l'independentisme. I el fet que la gran majoria de l'independentisme sempre s'hagi quedat a les portes de la majoria absoluta, sense arribar-hi, ha estat aprofitat per la CUP per practicar política de xantatge permanent. Aquest ús sense la més mínima complicitat ni respecte amb la majoria indepe ha portat a estendre el seu xantatge a deixar gairebé permanentment en minoria a JxCAT i ERC al Parlament, perquè la CUP no ha tingut ni té cap problema en votar al costat de Cs, PP i PSC. No ha tingut cap problema en impedir investidura d'en Turull, acusant-lo d'autonomista. I en Turull l'endemà entrava a la presó, d'on no n'ha sortit. El xantatge permanent i la poca fiabilitat de la CUP, de la doctrina CUP de "els pactes muten", que vol dir, és igual el que pacti amb tu, perquè no ho respectaré, ha estat un dels principals obstacles per fer la independència. Sense la CUP no és possible la independència, però si es necessita la CUP per fer la independència, és un problema molt i molt greu, obstacle molt difícil de superar.

Per tant, molt bona notícia la solidesa d'ERC i de Junts per Catalunya.

Finalment, per acabar aquest bloc electoral, no puc evitar riure amb la desorientació nòmada del vot indepe estupendista i sermonejador, d'aquest vot que es mou buscant fer mal a altres. Aquell vot que va votar CUP el 27S per castigar a JxSí, i que ara podem veure en aquest 8% i 6,8% d'antics votants JxCAT i ERC el 21D que ara diuen votarien CUP. Mai cap projecte al darrere. Sempre fer-ho perquè fent el que fan creuen que hi haurà uns altres "que ara s'enteraran", perquè mereixen ser castigats. Perquè sempre de flor en flor en cerca del polen del pensament màgic. En fi. Un càstig com qualsevol altre que ens ha enviat Déu nostru Senyor.

"Racons" suggerents en el mapa dels lideratges.

Una de les notícies que també han recollit tots els mitjans en relació a aquest CEO, és que Oriol Junqueras era el líder més ben valorat. És així, un 6,03. I que amb Asens (5,10) són els dos únics que "aproven".

Tanmateix el més interessant políticament per a mi és com es reflexa el mapa de fòbies promogudes pels partits i mitjans de comunicació i que és el que està al darrere d'aquesta valoració, que no té, tot sigui dit, cap mena d'importància.

És brutal veure com el MHP Puigdemont és l'enemic públic número 1 de tot l'unionisme. Del 0 al 10 els d Cs el valoren amb un 0,8 (a OJ 1,98), els del PP amb 0,26 (a OJ 1,35) i els del PSC amb 1,20 (a OJ 3,98).

També té un punt commovedor, a aquestes alçades, el reflexe del "putaconveryensia" que encara perviu entre alguns votants, significativament Comuns, que valoren Puigdemont amb un 2,68, mentre a OJ amb un 6,02. És igual que sigui un exiliat. Un 2,68. Putaconveryensia. En fi. Això és el que explica perquè OJ és l'únic que aprova.

En aquestes valoracions també crida l'atenció com el votant mig d'ERC no es deixa arrossegar pel putaconveryensia que des de fa temps es viu a la direcció d'ERC. Els votants d'ERC valoren el President Puigdemont amb un 6,39. En canvi Oriol Junqueras entre els votants de JxCAT és valorat amb un 7,65, el que evidencia menys "partidisme" des de la direcció i en els votants.

Sobre ERC

Com he avançat en el plantejament de l'article, en l'anàlisi d'aquest BOP del CEO crec que és indispensable referir-se singularment a ERC, des de la perspectiva del comportament dels seus votants.

Per una banda ERC és ara mateix el partit que sembla més fort de tot l'arc parlamentari. És el que té una major fidelitat de vot, un altíssim 78%. Un votant fidel i convençut. En relació a les eleccions del 10N, el CEO planteja als votants de les diferents opcions si el seu vot estava decidit amb convicció, amb dubtes o com a mal menor. Doncs bé, el votant d'ERC és el que més clar ho tenia de tots, un 73,7% va votar ERC amb convicció, dada que contrasta amb el 60,6% entre els votants de JxCAt i ja no diguem amb el 53,5% entre els de la CUP.

Ara com ara, doncs, ERC és qui té més intenció de vot, qui té major fidelitat de vot i major convenciment entre els seus votants. Són tres potes que assenyalen la seva fortalesa.

Dit això, en observar el creuament de vot per opcions polítiques en relació a diferents qüestions polítiques és quan han emergit algunes dades que m'han cridat poderosament l'atenció.
  • La primera és la que tenim creuant intenció de vot amb resposta a la pregunta múltiple sobre el que es creu hauria de ser Catalunya (estat independent, federal, autonomia o regió). La resposta varia molt per votants de partits, òbviament. Així, entre els partits independentistes els partidaris de l'estat independent són la gran majoria. Però amb unes diferències que criden poderosament l'atenció. Els "més" independentistes els trobem entre els votants de JxCAT: un 87,5% estat independent, que és la preferència entre el 82% dels votants de la CUP, però -i aquesta és la cosa- només és la preferència entre un 66,5% dels votants d'ERC, mentre que l'Espanya federal és l'opció del 22,8% dels votants d'ERC.
  • La segona és creuant directament intenció de vot amb la pregunta "vol que CAT sigui un Estat independent" de resposta dicotòmica (Sí/No). El 95,1% dels votants de JxCAT estan en el Sí, i un 92,1% dels de la CUP, però això baixa fins el 80,8% entre els d'ERC.
  • La tercera dada sorprenent és la que ens proporciona creuar intenció de vot amb la pregunta sobre quin consideren els enquestats és el problema més important que tenim. Per a la majoria de votants de tots els partits, menys els d'un, el problema número 1 són les Relacions CAT-ESP. Per als únics votants entre els quals aquest no és el primer problema, sinó que ho és un altre ("la insatisfacció amb la política") és entre els votants d'ERC.
Són tres dades que m'han cridat l'atenció. No entro a valorar-les. Cadascú pot tenir la seva visió. Fins i tot pot ser una cosa circumstancial. En farem seguiment en propers CEO.
(*)Sobre aquest tema, després de publicar l'article he fet una addenda, en forma de PS al final de tot, comentant algunes coses absolutament errònies i tendencioses que he vist publicades i tuitejades

Quan les coses no són com pot semblar

L'anàlisi del CEO d'avui ens ha proporcionat tot un conjunt de dades noves (primera vegada que es plantejaven) molt interessants, que per a mi tenen en comú que, des de diferents perspectives, l'evidència que ens assenyalen no és la idea o la impressió o la valoració que tindríem sense aquestes dades.

La primera qüestió és la que obtenim en la valoració que demana l'enquesta al pacte entre PSOE i Unidas Podemos. Es demana sigui valorat en una escala del 0 al 10, on el 0 és cap satisfacció i el 10 plena satisfacció. Doncs bé, la valoració mitjana entre tots els enquestats és d'un 5 clavat, i en termes d'aprovació (valorar 5-10), un 61,6% l'aprova.

Entre els votants del 10N de cada partit, és entre els dels Comuns on aquest pacte aixeca més satisfacció, amb una mitjana del 7,59, que contrasta amb el 5,72 pelat entre els votants del PSC. Un "soviètic" 94,9% dels votants dels Comuns l'aproven, i també un 74% dels del PSC. És a dir, els del PSC l'aproven, però sense el més mínim entusiasme. L'entusiasme està a la vorera dels Comuns.

Però hi ha més. Més coses que ens evidencien que les coses no sempre són com semblen. Aquest pacte PSOE-Comuns també aprova entre els votants de tots els partits independentistes: l'aproven els d'ERC, amb un 71,5% d'aprovats, els de JxCAT, amb un 66,6% d'aprovats, i els de la CUP, amb un 58,1% d'aprovats. En la puntuació mitjana, només aprova entre els votants d'ERC, amb una nota mitjana de 5,58. Entre els de JxCAT i CUP frega el cinc, però no hi arriba: 4,87 i 4,70 respectivament.

La segona qüestió són les respostes a un molt interessant bloc de preguntes sobre la valoració de la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets al voltant de l'1-O. 
L'enquesta planteja als enquestats que valorin de 0 (gens) a 10 (molt) el sentiment (ràbia, por, orgull, vergonya, satisfacció, tristesa) que va tenir respecte a 5 qüestions: la sentència del TS, la concentració Tsunami a l'aeroport, l'actuació policial davant les mobilitzacions de protesta a la sentència, els aldarulls i finalment el resultat de les eleccions 10N. És una pregunta atrevida i molt singular.
  • La sentència del TS va generar sentiments de ràbia (6,32), vergonya (6,7) i tristesa (6,67). Per contra només obté un 1,24 en termes de satisfacció o 1,19 d'orgull.
Quan ho mirem per partits veiem coses interessants. Òbviament el sentiment de ràbia, vergonya i tristesa és total entre votants de JxCAT, ERC i CUP (valoració al voltant del 9, màxima intensitat aquests sentiments). Però també destaca que són els sentiments més intensos entre votants dels Comuns (mitjanes de 6/6,5). I també destaca que la valoració d'aquests tres sentiments és el doble d'alta entre votants del PSC que la valoració que obtenen sentiments positius en relació a la sentència: tristesa 4,25, vergonya 4,10 vs 1,94 orgull o 2,82 satisfacció. La satisfacció només aprova entre votants PP (5,68). Entre els de Cs la satisfacció i la tristesa empaten a 3,93.

És obvi que hi ha un xoc brutal entre el discurs sanguinari, inhumà, dels partits unionistes, dels seus líders, i la visió que en tenen els seus votants. I això pot estar a la base de la descomposició electoral que assenyalàvem abans.
  • La concentració de l'aeroport va provocar ràbia (4,28), por (3,02), orgull (3,68), vergonya (4,27), satisfacció (3,66) i tristesa (4,79). En termes globals, per tant, òbviament no té el suport que té la contestació a la sentència del TS.
En aquesta qüestió la cosa per partits és molt interessant... i sorprenent. Entre votants de JxCAT i de CUP va tenir un ampli suport, en forma d'orgull (7,04 i 7,34 respectivament) i de satisfacció (6,64 i 7,57). Però vet aquí, i aquí linkem amb l'anterior apartat de l'anàlisi, sobre ERC, veiem que només entre els votants d'ERC la satisfacció i l'orgull sobre l'acció estan en el 5,9, lluny de la valoració dels votants de JxCAT i CUP.

Entre els votants dels partits unionistes, però també Comuns, els sentiments més intensos sobre aquesta acció són la ràbia, , la vergonya i la tristesa.
  • L'actuació policial davant les mobilitzacions post-sentència també ens proporcionen dades que cal tenir molt en compte. Els sentiments més intensos que van provocar han estat els de tristesa (6,44) i vergonya (6,15). El sentiment de satisfacció és tan baix que es queda amb 1,97.
Aquí es recupera una certa visió compartida entre els votants dels partits indepes: va provocar ràbia entre els de JxCAT (8,27), ERC (7,85) i CUP (8,69). Va provocar vergonya entre JxCAT (8,33), ERC (7,89) i CUP (8,62) i tristesa (8,08 JxCAT, 7,71 ERC i 7,85 CUP). També hi ha unanimitat en la negativa valoració de sentiments com satisfacció (0,99 JxCAT, 0,78 ERC, 0,53 CUP). La satisfacció queda reservada als votants del PP (6,20) i -menys- Cs (4,65).

És una visió molt contundent. Una desaprovació molt contundent. Que té més valor quan veiem la valoració que fan els mateixos enquestats sobre els aldarulls. Per a mi és una combinació que evidencia una societat molt madura i que sap què vol i què no vol.
  • Els aldarulls en les mobilitzacions post sentència TS els sentiments que han provocat han estat ràbia (5,37), por (3,67), orgull (2,77), vergonya (5,31), satisfacció (2,66) i tristesa (6,19). O sigui, majoritàriament tristesa, seguida de ràbia i vergonya.
És molt interessant el creuament segons vot, perquè aquests aldarull només han provocat un sentiment de satisfacció, valorat amb un 6,5, entre els votants CUP. 4,59 entre els d JxCAT i 3,99 entre els d'ERC.

El sentiment més intens que van provocar els aldarulls entre els votants de tots els partits excepte CUP fou el de tristesa (8,35 Cs, 5,34 JxCAT, 5,52 ERC, 7,51 PSC, 6,15 Comuns, 7,37 PP).

Les coses no són com poden semblar.

- el rebuig a la sentència del TS és absolutament total entre votants indepes, però també és viscuda majoritàriament amb tristesa entre votants de PSC, Comuns i àdhuc Cs. Només els del PP la viuen amb sentiment de satisfacció.

- l'acció de l'aeroport té suport entre els indepes, i rebuig en la resta, matisant menor rebuig entre Comuns.

- l'actuació policial davant les mobilitzacions torna a ser unànime i intensa entre els voltants de tots els partits indepes, però també genera rebuig, negativitat, entre els votants dels Comuns. I ni tan sols els del PSC l'aproven. La satisfacció amb l'actuació policial queda limitada a votants Cs i PP.

- els aldarulls en canvi només tenen l'aprovació, des de sentiments positius, només són aprovats en votants CUP. Les coses no són com sembla. I els aldarulls sí que tenen el seu "públic", però l'evidència majoritària és que allò que provoquen és divisió, no ja entre vot indepe i vot unionista, sinó entre el mateix vot indepe. Això ja sabem, els que vam viure etapes passades "d'aldarulls" (anys 80) és un efecte clàssic d'aquest tipus de mobilització, la divisió entre els qui comparteixen objectiu. Perquè no deixa territori intermig. Fixeu-vos que entre els votants de JxCAT la satisfacció té un 4,59, i entre els d'ERC un 3,99, és a dir, no és "aprovada", tot i que té el suport d'una part dels seus votants. Però és que el sentiment oposat, el de ràbia, és el que expressen amb un 4,20 els votants de JxCAT i amb un 4,73 els d'ERC. I, sobretot, ens allunya i ailla absolutament dels sectors de votants d'altres opcions que comparteixen amb indepes el rebuig a la sentència i a l'actuació policial.

Les coses no són com poden semblar. I algunes coses sumen, permeten tenir un més ampli suport social. I algunes coses divideixen, fracturen el moviment independentista i n'allunyen la resta de votants amb els que podíem compartir coses.

Les coses no són com de vegades sembla, i és bo tenir-ho present per bastir estratègies guanyadores. Perquè volem guanyar. I guanyarem si ho fem bé!

I per avui ja n'hi ha prou. Aplaus als que hàgiu arribat aquí. Espero ho hàgiu trobat interessant!

DONEC PERFICIAM

(*) Addenda:
Un cop publicada la meva anàlisi he vist que començava a circular informació publicada i tuitejada segons la qual tot l'increment de vot indepe és gràcies a ERC, que a més a més seria vot no indepe, vot que el 21D no va votar indepe.
Al meu entendre això no té cap fonament. És pura propaganda partidista.
- Com ja he dit a l'article, la projecció electoral és la part menys interessant i menys sòlida de l'enquesta.
- Increment d'ERC? Amb una sobrerepresentació d'ERC de 7 punts en relació al seu vot el 21D, combinada amb la infrarepresentació p.ex. de JxCAT, de menys 6 punts en relació al seu vot el 21D, per tant un diferencial de 13 punts... dir que "incrementa" vot em sembla pura propaganda. Molt poc consistent demoscòpicament com per treure cap conclusió.
- Increment d'ERC gràcies a captar vot no indepe del 21D? Doncs un altre atreviment. Generar titulars i tuits dient que aquest increment (que ja hem vist no hi és) es produeix gràcies a que ERC capta vot no indepe del 21D té un molt poc fonament demoscòpic, per no dir un ridícul fonament demoscòpic. Sabeu, d'elevar a categoria com han fet alguns, de qui seria el % més alt d'aquesta presumpta transferència de vot no indepe que tindria ERC? Del PP, més d'un 8%. RIDÍCUL

Pues eso, que en relació a ERC ni increment ni ser el principal destí del vot que perd el PP. No ens flipem! 
I pel que fa als lectors del meu blog, espero haver-vos pogut ajudar a distingir el que és anàlisi del que és propaganda.




3 comentaris:

Lord Nelson ha dit...

Senyor Abad, vostè mai baixa el nivell.

mstrubell ha dit...

Gràcies. Fascinant lúcid.
Només una cosa.
Bona part de l'aparent diferència, entre una enquesta i una altra, es deu a canvis en la composició de la mostra. La variable més sensible és l'origen familiar dels enquestats, a través del lloc de naixement dels pares dels enquestats. Encara no he tingut temps de mirar aquesta variable a l'enquesta que has comentat.

hug ha dit...

Si agafem els resultats a Catalunya de les darreres 6 eleccions (m2015,
21d17, g19-A, m2019, e2019, g19-N), amb els % de vot de cada partit i
calculem el % de vot indy, veurem que sorprenentment hi ha una correlació
negativa entre el %erc i el %indy. Això indicaria que erc NO amplia la base
independentista sinó tot el contrari.

https://chart.googleapis.com/chart?cht=s&chs=250x250&chxt=x,y&chxr=0,35,55|1,0,50&chds=35,55,0,50&chd=t:51,51,51,51,48,48,48,48,39,39,39,39,50,50,50,50,52,52,52,52,44,44,44,44|8,16,21,41,4,21,22,21,0,25,12,22,5,23,16,35,0,21,28,36,6,22,14,28&chco=FF0000|0000FF|FFFF00|FF00FF&chdl=cup|erc|jxcat|abs

A la gràfica he situat els resultats de les eleccions amb el % de vot a
partits indys sumat sobre l'eix X, i sobre l'eix Y els % de cada partit.
A part d'erc (amb correlació negativa amb el %indy), també hi he
representat jxcat (amb correlació positiva), la cup (horitzontal, sense
correlació), i l'abstenció (% sobre el cens, amb correlació positiva). No
hi són representats la resta de partits unionistes, que presenten tots
correlació negativa seguint la lògica. Simplificant i unificant entre
diferents tipus d'eleccions he fet
%indy=(jxcat+erc+cup)/(jxcat+erc+cup+psc+cs+comuns+pp+vox)

Hi ha pocs punts i els coeficients de correlació es mouen entre el
0.4-0.65. Es podria calcular amb resultats desagregats per veure si
augmenten.