Anàlisi de l'enquesta postelectoral del CIS: Catalunya i Espanya, moviment de vot, vot indepe, col·lapse de Cs i retrats socials

Avui s'ha fet pública l'enquesta postelectoral de les eleccions generals del 10N del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Les postelectorals del CIS ja són un clàssic demoscòpic, i jo les considero un encert. Permeten una aproximació molt interessant, molt oberta, des de moltes perspectives, al comportament electoral.

És una enquesta de gairebé 5.000 enquestats, feta a tot l'estat, evidentment. El CIS és un organisme estatal que gaudeix d'un merescut prestigi, reputació. És cert que ha tingut alguna etapa una mica fosca, però en general les seves són les millors enquestes que podem trobar a nivell de tot l'estat (a nivell només de CAT són les del CEO). A més a més en l'actual etapa, des que PSOE va arribar al poder amb moció de censura a Rajoy, el CIS ha estat més "valent" que mai. Ha fet algunes enquestes, com la que va fer sobre la percepció ciutadana de la justícia a Espanya que mai s'havia fet i que calia coratge per fer-la. Encara no s'atreveixen, però, a desafiar demoscòpicament el gran tabú del règim, la monarquia. Però no ho descarto. A més a més el CIS sempre ha proporcionat, en relació a les seves enquestes, una informació i accés a les dades molt obert i transparent. I ara més que mai, ja que és el propi CIS qui ens ofereix informes de les seves enquestes amb creuaments a partir de variables sociològiques, polítiques i per primera vegada també amb resultats desagregats a nivell de comunitats autònomes.

Des del punt de vista que més m'interessa, i crec que també a tots vosaltres, els meus lectors habituals, aquesta enquesta postelectoral del CIS aborda directament el tema de Catalunya i la seva incidència electoral, en el que és una perspectiva inèdita. Però també hi trobem moltes altres coses interessants, com les relatives al comportament electoral, moviments del vot i perspectives electorals i polítiques (en aquest punt em recrearé amb les evidències del col·lapse de Ciutadans, que, inequívocament, el situen ja com una opció política que desapareix). Un altre grup de preguntes molt interessant és el que permet veure les diferències socials i polítiques entre la societat catalana i la resta de l'estat des del punt de vista d'implicació i participació social, cívica i política. Hi trobem també elements vinculats a la configuració del vot des d'un punt de vista d'identitat, tant a nivell de Catalunya (especialment interessant) com a la resta de l'estat.

A diferència de la majoria de lectures que s'han fet de l'enquesta, el que menys m'interessa i al que no dedicaré ni una línia és a la projecció de resultats electorals a nivell en escons i percentatges de vot.

Catalunya i les coses que fem els catalans...Som o no som un problema? Pues depende...

Pregunta el CIS quin creuen els enquestats que és el primer problema que existeix actualment a Espanya. I quan mires els resultats penses o tothom menteix o tothom s'ha tornat mig boig, o el règim borbònic ha arribat a certes conclusions sobre com protegir-se, al marge de com veu la societat espanyola les coses.

Perquè resulta que el primer problema que els enquestats assenyalen és l'atur, amb un 35,5% de les respostes. En tercer lloc, d'alguna manera formant paquest amb aquest primer problema de l'atur, els problemes de "índole" econòmica, un 8,1%. O sigui un 43,6% atur/economia

El segon problema assenyalat pels enquestats són els polítics, els partits polítics i la política, així, en general. És el principal problema per a un 26,2% dels enquestats. I d'alguna manera associat a aquest problema de "la política", el quart problema és el de la corrupció i el frau, per a un 5,6% dels enquestats.

O sigui, els quatre primers problemes assenyalats pels espanyols són, agrupats per blocs:

- atur i economia, per a un 43,6%
- política, corrupció, frau, per a un 31,8%

No és fins a la cinquena posició que ens apareix, com a principal problema que existeix actualment a Espanya, la independència de Catalunya, que ho és per al 3,4% dels espanyols.

O sigui, el tema CAT és gairebé un monogràfic, i només és vist com un problema pel 3,4%. Mi no entiende nada.

I la cosa ja ens porta a l'APM i aquell gloriós "que no nos engañen, que nos digan la verdá" quan mirem els resultats d'una de les preguntes inèdites i més interessants que trobem en aquesta enquesta postelectoral del CIS, la que planteja als enquestats: "Lo que ha ocurrido últimamente en Catalunya ¿ha tenido alguna influencia en su decisión de voto en las elecciones del 10 de noviembre?"

Doncs bé, un 24,2% dels enquestats diuen que Sí. Un 75,3% No.

O sigui, 1 de cada 4 espanyols reconeixen que el tema CAT ha influït en el seu vot. Però no és un problema. Curiós.

Més curiós encara quan creuem la resposta per record de vot el 10N, perquè llavors veiem que ha estat decisiu per al 55,9% dels votants de VOX, per al 36,9% dels de Cs i per al 35% dels del PP.

I... com els ha influït?

- Le ha llevado a votar por el partido que mejor podía parar a los partidarios de la independencia de Catalunya per a un 27,9% dels votants de VOX, 20,9% del PP i 17,2% de Cs

- Ha cambiado su voto a favor de un partido que defiende más la unidad de España per a un 24,1% dels votants de VOX i 17,4% de Cs

Des de la perspectiva catalana, dels partits independentistes, és evident que la situació de Catalunya ha influit en la decisió dels seus votants, del 60,5% d'ERc i del 63,2% de JxCAT, i ho ha fet perquè "les ha llevado a votar un partido que defienda la independencia de Catalunya" en el 60,4% dels votants d'ERC i el 75% dels de Junts per Catalunya.

Finalment, per tancar aquesta part, el CIS fa una pregunta que ens aporta moltes pistes del que va passar el 10N. Pregunta el CIS, només per als que han reconegut que van canviar el vot pel tema de Catalunya, a quin partit tenien intenció de votar abans d'aquest canvi. Així veiem que entre els votants de VOX la intenció prèvia de vot, abans de posar Espanya pel damunt de tot un 23% era pel PP, un 13,7% per Cs i un 10,6 pel PSOE. Insisteixo, només entre els que han reconegut van canviar vot pel tema CAT.

El col·lapse de Ciutadans: les dades de la seva segura desaparició

Permeteu-me que em recreï una mica en el col·lapse d'aquesta opció política que tant odi ha sembrat, que té un comportament polític i personal tan inhumà, tan repugnantment inhumà.

Com ja havia avisat abans de l'estiu, totes les dades que teníem de Cs després del 28A apuntaven que havien entrat en fallida. I el resultat del 10N ho va confirmar. D'abril a Novembre Cs va passar de 57 diputats a 10. Hòstia còsmica.

Doncs bé, la postelectoral del CIS dibuixa un panorama de col·lapse total d'aquesta opció política. Normalment a les postlectorals, fetes poques setmanes després de les eleccions, la majoria del vot que han tingut els partits, el conserven. Així, quan es pregunta per intenció de vot si hi hagués noves eleccions, els percentatges de fidelitat són superiors al 80%: el 94,7% dels que van votar JxCAT el 10N ara ho tornarien a fer, tornarien a votar JxCAT, un 94,3% dels que van votar ERC, també votarien ERC, un 87,8% dels de Podemos, un 87,9% dels de VOX, un 84% del PP i un 82,6% del PSOE.

Tots no. En menys d'un mes, del vot que va tenir Cs el 10N, més d'un 50% ara no els votarien. Només un 46,7% dels que van votar Cs el 10N ho seguirien fent ara. El segon partit amb menys fidelitat de vot és el PSOE, amb un 82,6, i Cs se situa 35 punts per sota!!!! Acollonant

Un 10% dels seus votants ara votaria PP, un 2,5% al PSOE i un altre 2,5% a VOX. Són el partit que aboca més vot a l'abstenció, un 7,1% ara no votarien. I els que tenen més indecisos, un 27,4%.

Vull cridar l'atenció contra un reduccionisme que sovint es fa quan es parla de la fallida de Cs, dient que el vot que perdi va a VOX. Això ja veiem no és així, es reparteix cap a PP majoritàriament i tant cap a PSOE com cap a VOX, a distància del PP.

En relació al 28A segons la postelectoral del CIS, el vot de Cs es desplaçà gairebé per igual cap a VOX i cap al PP, i fou el PP qui més antic votant perdé cap a VOX.

Que el col·lapse és indubtable, ho veiem amb altres dades, com per exemple la que pregunta als enquestats si quan van votar el 10N a qui ho van fer, ho van fer amb convicció, dubtes o mal menor. Liderant els qui van votar amb dubtes també trobem Cs, un 42,9% dels que finalment els van votar. La mitjana de dubtes dels altres partits és del 21,1%. Només un 44% votà Cs amb convenciment, la xifra més baixa de tots, que té una mitjaa del 66,1%, o sigui més de 20 punts per sobre.

I la "Montapollos", què tal, com li va? Doncs mireu, en una escala de valoració de l'1 (molt malament) al 10 (molt bé), la Montapollos té una mitjana del 3,6 a tot l'estat i del 2,4 a Catalunya. El que és espectacular és que a CAT pràcticament el 50% dels enquestats (49,2%) la valoren amb un 1, la puntuació més baixa! Un 60,1% dels catalans la valoren pitjor impossible (1-2).

Coherentment amb aquestes dades si ara hi hagués eleccions generals a Catalunya Cs no obtindria representació: només un 2,1% dels enquestats de Catalunya diuen que votarien CS, per sota del 3% PP i del 2,6% VOX. La CUP p.ex. tindria un 3,9%. O sigui, col·lapse monumental, i també a Catalunya, on dos anys abans de l'enquesta Cs guanyava les eleccions del 21D. També a CAT, doncs, que és el lloc on Cs va néixer, desapareixeran.

Finito. L'últim o última que tanqui el llum.

Sobre el vot independentista:

Les dades de la postelectoral del CIS aporten una informació molt valuosa sobre el vot indepe que faríem bé d'interioritzar i assumir, ens agradin o no.

Si una cosa hauríem de tenir molt clara tots és que el vot indepe sap el que fa, que ningú no està enganyant ningú, que el vot s'expressa pluralment, que només podem ser majoria indepe si hi som tots i ens respectem entre nosaltres, i que tampoc no cal que se'ns estigui intentant vendre motos amb dades que no són certes d'eixamplament de bases, ni películes de captació de vot no indepe.

Mireu, aquest 10N el votant indepe que va votar ERC i Junts per Catalunya ho va fer amb absoluta convicció: un 83,7% dels votants d'ERC i un 80,7% dels de JxCAT. La mitjana estatal és del 66,1. O sigui, vam votar ERC i JxCAT amb plena convicció.

I ho seguiríem fent fins i tot d'haver sabut abans el resultat d'aquelles eleccions: un 99% dels d'ERC i un 96,5% dels de JxCAT. Mitjana estatal del 78,3, o sigui molt per sobre.

Un mes després del 10N, amb tot el tema dels pactes i posicionaments polítics no tancats al 100% però inequívocament lligats, ERC té una fidelitat de vot del 94,2% i Junts per Catalunya del 94,7%. És a dir, que tothom sabia què votava i que tothom està content amb com han gestionat, aquestes dues forces polítiques, el seu vot. No hi ha cap, cap, fisura.

Per tant, sí, el vot indepe s'ha expressat clarament, s'han evidenciat estratègies diferents, que eren conegudes pels seus votants i que s'han gestionat també satisfactòriament des del punt de vista d'aquests votants. Cap dubte. Agradarà o no. Però és així. Radicalment així. Fer una estratègia unitària requereix, per tant, fer convergir aquesta realitat. Si no convergim i gestem i blindem el "nosaltres" l'independentisme no té cap opció.

També, ens agradi o no, les úniques transferències significatives de vot es produeixen entre independentistes. Jo puc entendre que no hi hagi consens per bastir una opció política i electoral excepcional, que situï la independència com a objectiu del vot, amb la intenció d'abastar el gruix central i majoritari de l'independentisme, que és, a més, l'únic que pot gestionar fer la independència, o sigui, els espais de JxCat i d'ERC, però les fòbies partidistes que la falta d'unitat generen ens desgasten a tots. Perquè no és cert que així "arribem a més gent", l'únic que fem és centrar la pugna electoral entre nosaltres i alimentar tota mena de fantasmes contra els altres.

A Catalunya, abans del 10N, entre qui més dubtava la gent el seu vot? Doncs entre JxCAT i ERC.

La postelectoral del CIS també és contundent en evidenciar aquest fals relat que des d'alguns àmbits d'ERC s'intenta alimentar que s'està eixamplant la base, que s'està captant vot no indepe... Sí, és cert que ERC té una petita frontera amb espai de Comuns i PSC, però és fals que faci créixer res. Fixeu-vos, si ara hi hagués eleccions ERC podria guanyar un 8,6% de vot de l'espai Comuns i PSC, però és que perdria un 8,7% de vot que aniria cap a PSC i Comuns. O sigui, suma zero.

País, identitat i vot independentista

Una de les petites, però alhora més tòxiques i autodestructives conseqüències que s'han derivat de la "frustració" o confusió que ha seguit a no poder fer realitat la República després de l'1-O, a l'onada de repressió i als dubtes estratègics ha estat l'emergència d'un cert discurs que nega la nostra realitat nacional. Aquesta negació porta a discursos agressius dialècticament i contra el concepte integrador que ens ha permès arribar on som del "un sol poble" pacocandelià. Que si negació de la nostra realitat, orígens, llengües, identitats, que si repartidors de carnets, etc etc etc.

A aquestes alçades no puc entendre com hi hagi qui encara faci aquest "antiindependentisme" (és a dir, fer impossible assolir la independència), negant com ho fan la realitat. Perquè no crec sigui desconeixement.

Avui, aquest article, no és espai per explicar aquesta realitat. Però sí l'evidència de la dimensió política que té aquesta realitat en un aspecte tan sensible com és la identitat.

El nostre país, la Nació catalana, s'edifica a partir d'una realitat d'identitats compartides. El sentiment majoritari des del punt de vista de la identitat és el de sentir-se tan catalans com espanyols, un 40,4%. Un 65% dels catalans expressa un sentiment clar d'identitat compartida (més espanyol que català, tan català com espanyol i més català que espanyol). Només un 22,4% únicament català i un 6,2% únicament espanyol.

CSi això no ho entenem i processem constructivament, àdhuc ho potenciem i aixequem com a exemple de societat integradora capaç de bastir projectes polítics respectuosos amb identitats i orígens, i alhora inequívocament independentistes, no només no creixerem, sinó que ens carregarem la majoria assolida.

Un 50% dels votants d'ERC i un 49,1% dels votants de Junts per Catalunya expressen un sentiment d'identitat compartida. És evident que el sentiment d'identitat "només català" es concentra en aquests dos partits (49% i 49,1% respectivament), però encara és més evident que un independentisme que no processes adequadament aquesta realitat esdevindria minoritari, perquè un 50% del nostre vot expressa, ara i avui, un evident sentiment d'identitat compartida.

El vot independentista, un vot implicat a la seva societat, participatiu i solidari

Pregunta el CIS als enquestats si en els últims temps ha participat de mobilitzacions i actes de protesta. La mitjana estatal és del 19,9% que sí. Entre votants d'ERC i de JxCAT és del 58,6% i del 45,6% respectivament.

Pregunta també si es pertany a algua associació cultural o artística. A nivell estatal un 22,3% responen afirmativament. Entre votants d'ERC i de Junts x CAT un 45,6% i un 58,3% respectivament.

Un 30,4% dels espanyols pertany a alguna ONG o associació de solidaritat: un 56,9% dels votants d'ERC i un 33,3% dels de JxCAT

També una mitjana del 30% dels espanyols pertany a alguna associació ja sigui esportiva, sindical, política, laboral, veïnal... Entre els votants d'ERC i de Junts per CAT un 42,3% i un 42,1% respectivament.

He volgut acabar aquesta anàlisi amb aquestes dades. Són molt il·lustratives. Si abans veiem l'independentisme s'ha fet majoritari i pot créixer gràcies a integrar identitats compartides, ara també veiem que això ha estat possible gràcies a la gran implicació social dels independentismes, gràcies a la seva mobilització, a la seva participació en una riquíssima xarxa associativa cultural, solidària, esportiva, veïnal, etc.

Si l'independentisme no sortís de les fronteres de l'activisme independentista, no hauríem pogut arribar on ara som. És aquesta implicació i aquest moure'ns per tot arreu que ens permet créixer. Seguim així! FINS ACONSEGUIR-HO!!!!