Fa un parell de setmanes vaig començar a escriure un article que finalment ni vaig acabar ni vaig publicar. Era un article en el que explicava que, per primera vegada a la meva vida militant (des del 1984), tot el que estava passant m'abocava a un pessimisme massa fonamentat com perquè el pogués ignorar.
Suscintament, aquest pessimisme aclaparador era conseqüència de dos fets o situacions dins de l'independentisme, que tot i tenir molt diferent pes, la seva combinació visualitzava un no-futur per a la causa de la independència per a la nostra generació.
El principal motiu, el fet de més pes en aquest pessimisme, és l'evidència del pacte blindat d'ERC amb els Comuns per a reeditar un nou tan llarg període com puguin estirar, de govern "tripartit", a la Generalitat. Un projecte polític blindat amb ERC i Comuns com a grans protagonistes i amb dos actors secundaris que segons quin sigui el resultat electoral esdevindran més o menys necessaris, però amb els que hi compten: el PSC i la CUP. Hi compten des d'un mínim per fer-ho possible en forma d'abstenció fins a un màxim de vot favorable a aquest tripartit. Sigui que amb abstenció PSC en tinguin prou, sigui que necessitin el seu vot favorable, el PSC el faria sempre possible, però sense entrar al Govern. La CUP té més números d'entrar al Govern.
El pacte d'ERC amb els Comuns s'ha acabat blindant per l'acord en el que són els seus dos grans eixos:
- Per una banda abandonar la independència com a objectiu polític immediat, s'entén de les generacions que hem viscut i fet possible l'1-O. No es renunciaria retòricament a la independència, però s'abandonaria com a objectiu polític a curt i mig termini
- Per una altra banda la determinació compartida entre ERC i Comuns, convertida en objectiu polític central de la seva aliança, per acabar, al preu que sigui, amb el món polític que representa el President Puigdemont i Junts per CAT. ERC i Comuns comparteixen diagnòstic que per acabar amb Puigdemont i el món polític de Junts per CAT cal apartar-los del "poder" de tot arreu on puguin. L'estratègia de Comuns i ERC, un cop ERC converteix la independència en un simple objectiu retòric tan allunyat en el temps que no cal ni parlar-ne, té en la destrucció de Puigdemont i de l'espai polític de JxCAT la garantia de la seva eternització al poder, a tot arreu, per dècades.
I això és el que per primera vegada, em feia sentir molt pessimista. Fins ara, d'acord a totes les projeccions electorals de cara a les futures eleccions al Parlament, sembla impossible que ERC, Comuns, PSC i CUP -cap d'ells- no millori resultats. El 21D van sumar 61 diputats, a 7 de la majoria absoluta. Tal i com fins ara les enquestes projecten l'evolució de la intenció de vot, sembla que ERC pot guanyar vot, i també PSC (provinent de Cs). I en qualsevol cas, fins i tot anant mal dades, no hi podria haver cap candidatura alternativa, de manera que podrien investir i formar govern amb majoria simple.
Per això, fins ara, ERC i Comuns s'han mostrat tan desacomplexadament segurs de tenir-ho tot lligat.
Només hi ha una cosa que ho podria impedir. Una cosa fins ara tan improbable que se situava gairebé en una opció que només un miracle podria fer-la possible, podria impedir el tripartit.
I així arribem al segon motiu que alimentava el meu pessimisme, tot i que a una escala molt i molt menor en relació al primer tema.
Fins ara no havíem vist res que ens fes pensar que el món de Junts per CAT estigués en condicions d'aspirar a treure aquest resultat excepcional que fes impossible el tripartit.
Però a més a més, tot el que ha passat des de l'1-O, amb la frustració de veure com aquell moment excepcional se'ns va fondre, ha generat el sorgiment d'un petit però molt sorollós i tòxic "independentisme Amazon", en brillant definició del gran Antonio Baños, un independentisme incapaç d'analitzar res políticament, i destructiu en les formes i l'aberrant simplisme verinós de les seves formulacions.
I quan tot semblava perdut, hem vist renéixer l'esperança en els nostres cors, en la nostra lluita i en la victòria
Sí, llavors, quan tot semblava perdut, quan tot ens abocava al pessimisme i la tristesa, el lideratge del President Puigdemont s'ha aixecat enmig de tot aquest panorama, amb una força extraordinària i amb una contundència tan engrescadora que ens ha fet recuperar a moltíssims, l'esperança de poder revertir la situació, de poder trencar aquest mur de resignació en el que el pacte ERC i Comuns ens tancava com a poble.
El President Puigdemont, acompanyat de 50 veus polítiques, que totes elles estan entre les més valuoses que ara mateix té el nostre país, va anunciar es posava en marxa el procés fundacional d'un nou moviment polític, rupturista i no sotmès a cap xantatge de cap buròcrata de partit. Un nou moviment polític independentista, obert a totes les sensibilitats, abocat a aplegar al seu voltant el millor talent i lideratges del nostre país.
Suposo que el President Puigdemont ja devia estar més que fart de tot aquest aparell de buròcrates de la direcció de Pdecat i del seu permanent xantatge i pals a les rodes, i que, al veure el menyspreu indigne i inadmissible amb que aquesta direcció va "arxivar" la proposta política que els hi havien fet arribar els consellers presos i a l'exili, que ho havien estat tot en aquest espai polític, i que estan pagant el preu tan gran que estan pagant per la repressió de que són víctimes pel seu compromís amb la llibertat de Catalunya... al veure tot això suposo que el President devia dir PROU.
I d'aquest "prou" és d'on suposo devia néixer la decisió d'articular un nou moviment polític independentista, rupturista, lleial a l'1-O i amb vocació de sumar talent i compromisos, d'estar obert a tothom que comparteixi aquests valors, però sense quotes ni xantatges de les burocràcies dels partits. I aquest anunci i crida a articular aquest nou moviment polític és, no en tinc cap dubte, l'únic que pot treure'ns d'aquest destí de resignació en la derrota al que semblàvem abocats pel pacte entre ERC i Comun's!
Només un moviment així, si som capaços d'articular-lo, pot evitar aquest dissortat destí al que ERC i Comuns es pensaven havien aconseguit encadenar-nos. I quan dic això ho dic des del convenciment que només si aconseguim fer fracassar aquest projecte de nou tripartit que amb mà de ferro ha aconseguit imposar dins ERC la secta del Sol, només així, podem fer reaccionar i recuperar per a la causa, a tota la bona gent d'ERC, perquè els necessitem. Perquè hi hem de ser tots.
BONUS TRACK: DADES CONTRA LA IMBECIL·LITAT I LA MANIPULACIÓ:
Anem amb unes quantes i rotundíssimes dades del Baròmetre d'Opinió Política del CEO que haurien de fer avergonyir tots aquests que van fent discursos de l'espai "postconvergent", polítics i periodistes. No s'avergonyiran, perquè no tenen vergonya. Ni tan sols tindran la decència de, a la vista d'aquestes dades, callar. Però per això estem nosaltres aquí, per restregar-los-hi, a partir d'ara, aquestes dades pels morros cada cop que ens tornin amb aquestes imbecilitats.
Mirar amb ulls de política antiga partidista l'actual escenari polític a Catalunya és tan absurd que qui ho fa només ho fa perquè té intenció difamatòria i manipuladora.
Això que alguns diuen "l'espai postconvergent" NO existeix. El que hem viscut aquests anys ha canviat radicalment les actituds polítiques i el paper de les diferents propostes polítiques.
Fins ara un d'aquests discursets clàssics de la secta del Sol d'ERC era que ERC era el partit independentista de referència.
Bé, això es podia dir, i era cert, abans, fins l'esclat del procés. Ara ERC ja no és el partit independentista de referència ni la referència per als independentistes. Ara aquest paper, aquest lideratge de referència el té el President Puigdemont i el seu "Junts per Catalunya"
En resposta múltiple, que creu que hauria de ser políticament Catalunya?
- votants Junts x CAT: 84,3% estat independent
-votants ERC: 60,3% estat independent
-votants CUP: 81,8% estat independent
Si hi hagués un referèndum per la independència, vostè què votaria? Sí o No
- votants Junts x CAT: 94,1% Sí a la independència
- votants ERC: 78,1% Sí a la independència
- votants CUP: 93,4% Sí a la independència
Les dades són aclaparadores! Junts x CAT és el partit independentista de referència i la referència electoral dels independentistes, 24 punts més de força independentista JxCAT que ERC en la múltiple i 16 punts en la binària.
I ara aquestes dades comparatives que venen us les guardeu per tenir-les sempre a prop quan algun gilipolles torni a sortir amb això de "l'espai convergent"
Sabeu quins eren aquests % l'última vegada que Convergència encara era marca i projecte polític (primer semestre 2015)?:
Més dades contra les rucades de tot això de "la dreta catalana":
En l'autoubicació ideològica esquerra/dreta (0 màxima esquerra 10 màxima dreta)
-votants JxCAT: 3,94
-votants ERC: 3,35
-votants CUP: 1,97
Ja ho veieu, diferència votants JxCAT i ERC és de 0,6 punts. Sabeu com eren les coses quan hi havia la CiU que tant enyoren els de la secta del Sol? votants CiU 5,05 i votants ERC 3,16
Ha canviat l'escenari polític, han canviat les propostes polítiques, han evolucionat els votants. Res és com era.
Per acabar amb aquest petit apartat de dades contra la imbecilitat i la manipulació...
Què us imagineu quan us parlen dels postconvergents i de la dreta catalana? Uns burgesos porucs que no es mouen del sofà i tal, oi?
A la pregunta "quins riscos està disposat a assumir?" (0 màxim risc, 10 tots els riscos)
- votants Junts x CAT: 6,49
- votants ERC: 6,10
Als enyorats temps de CiU del trollisme del Sol i Comuns, els votants de CiU 5,62 i els d'ERC 6,25
Quines coses més estranyes per tot aquest rotllo postconvergent i dreta catalana, oi? Ser la referència independentista, estar pràcticament igual en autoubicació ideològica esquerra/dreta i estar disposats a assumir més riscos.
No, no són estranyes. Són realitats diferents incomparables. I tots aquests discursets, una imbecilitat. Tot ha canviat. Tot ha evolucionat. I no tothom positivament des d'un punt de vista indy
Per acabar, també tots aquest trollisme que diu "mira, els que reclamen la unitat fent divisions" i tal. Una altra gilipollez.
Pdecat no existeix com a projecte polític. Només és una direcció de buròcrates de la política que s'han blindat per intentar mantenir quotes de poder, per sectarisme partidista.
Però Pdecat, en termes de possible incidència política i electoral és un zero. Abocats a un dels ridículs més estratosfèrics que es recordaran a la ciència política.
Sabeu quin és el líder polític propi més ben valorat pels votants d'aquella opció política? Pues sí, la valoració que fan els votants de JxCAT del President Puigdemont: un 8,38 (escala de 0 a 10). El segueix Oriol Junqueras per als votants d'ERC (8,32)
Algú es pensa que amb aquesta extraordinària valoració del lideratge del President Puigdemont, el vot que ha tingut JxCAT no el seguirà al nou projecte polític que lideri?
De debò hi ha qui creu que entre un nou i ambiciós projecte polític plenament adaptat als nous temps, al nou escenari polític i a l'evolució dels electorats, liderat per MHP Puigdemont, amb els consellers Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, etc etc etc... de debò hi ha qui creu que entre això i els carismàtics líders de la direcció de Pdecat, com Bonvehí i Bel....hi haurà un sol votant del JxCAT de Puigdemont que voti l'oferta electoral que acabi proposant l'actual direcció de Pdecat?
S'ha d'estar molt, però que molt flipat.
Així són les coses, i amb dades contundents us les he explicat. Puigdemont i la seva proposta política lideren l'independentisme i són la gran referència electoral de l'independentisme. L'escenari polític actual no té res a veure amb el de fa només 5 anys. Ni els partits són els mateixos (canviïn o no de nom), ni ho són els votants.
El lideratge del President Puigdemont és el més sòlid de tot el mapa polític català. I els votants de Puigdemont expressen una contundent i alhora exemplar consciència i compromís polític. Res a veure amb el ridiculisme que alguns volen vendre. És un votant que expressa la més alta satisfacció amb la seva vida entre els votants de tots els partits (7,36 en escala 0-10). És un votant que té claríssim què vol, la seva prioritat: la independència! I és un votant, a més, que d'entre els votants de tots els partits polítics, són els segons més disposats a assumir riscos personals per defensar les seves idees, amb un 6,49 en escala de 0 a 10, només superats pels votants de la CUP que se situen amb una mitjana de 6,91
DONEC PERFICIAM
Suscintament, aquest pessimisme aclaparador era conseqüència de dos fets o situacions dins de l'independentisme, que tot i tenir molt diferent pes, la seva combinació visualitzava un no-futur per a la causa de la independència per a la nostra generació.
El principal motiu, el fet de més pes en aquest pessimisme, és l'evidència del pacte blindat d'ERC amb els Comuns per a reeditar un nou tan llarg període com puguin estirar, de govern "tripartit", a la Generalitat. Un projecte polític blindat amb ERC i Comuns com a grans protagonistes i amb dos actors secundaris que segons quin sigui el resultat electoral esdevindran més o menys necessaris, però amb els que hi compten: el PSC i la CUP. Hi compten des d'un mínim per fer-ho possible en forma d'abstenció fins a un màxim de vot favorable a aquest tripartit. Sigui que amb abstenció PSC en tinguin prou, sigui que necessitin el seu vot favorable, el PSC el faria sempre possible, però sense entrar al Govern. La CUP té més números d'entrar al Govern.
El pacte d'ERC amb els Comuns s'ha acabat blindant per l'acord en el que són els seus dos grans eixos:
- Per una banda abandonar la independència com a objectiu polític immediat, s'entén de les generacions que hem viscut i fet possible l'1-O. No es renunciaria retòricament a la independència, però s'abandonaria com a objectiu polític a curt i mig termini
- Per una altra banda la determinació compartida entre ERC i Comuns, convertida en objectiu polític central de la seva aliança, per acabar, al preu que sigui, amb el món polític que representa el President Puigdemont i Junts per CAT. ERC i Comuns comparteixen diagnòstic que per acabar amb Puigdemont i el món polític de Junts per CAT cal apartar-los del "poder" de tot arreu on puguin. L'estratègia de Comuns i ERC, un cop ERC converteix la independència en un simple objectiu retòric tan allunyat en el temps que no cal ni parlar-ne, té en la destrucció de Puigdemont i de l'espai polític de JxCAT la garantia de la seva eternització al poder, a tot arreu, per dècades.
I això és el que per primera vegada, em feia sentir molt pessimista. Fins ara, d'acord a totes les projeccions electorals de cara a les futures eleccions al Parlament, sembla impossible que ERC, Comuns, PSC i CUP -cap d'ells- no millori resultats. El 21D van sumar 61 diputats, a 7 de la majoria absoluta. Tal i com fins ara les enquestes projecten l'evolució de la intenció de vot, sembla que ERC pot guanyar vot, i també PSC (provinent de Cs). I en qualsevol cas, fins i tot anant mal dades, no hi podria haver cap candidatura alternativa, de manera que podrien investir i formar govern amb majoria simple.
Per això, fins ara, ERC i Comuns s'han mostrat tan desacomplexadament segurs de tenir-ho tot lligat.
Només hi ha una cosa que ho podria impedir. Una cosa fins ara tan improbable que se situava gairebé en una opció que només un miracle podria fer-la possible, podria impedir el tripartit.
I així arribem al segon motiu que alimentava el meu pessimisme, tot i que a una escala molt i molt menor en relació al primer tema.
Fins ara no havíem vist res que ens fes pensar que el món de Junts per CAT estigués en condicions d'aspirar a treure aquest resultat excepcional que fes impossible el tripartit.
Però a més a més, tot el que ha passat des de l'1-O, amb la frustració de veure com aquell moment excepcional se'ns va fondre, ha generat el sorgiment d'un petit però molt sorollós i tòxic "independentisme Amazon", en brillant definició del gran Antonio Baños, un independentisme incapaç d'analitzar res políticament, i destructiu en les formes i l'aberrant simplisme verinós de les seves formulacions.
I quan tot semblava perdut, hem vist renéixer l'esperança en els nostres cors, en la nostra lluita i en la victòria
Sí, llavors, quan tot semblava perdut, quan tot ens abocava al pessimisme i la tristesa, el lideratge del President Puigdemont s'ha aixecat enmig de tot aquest panorama, amb una força extraordinària i amb una contundència tan engrescadora que ens ha fet recuperar a moltíssims, l'esperança de poder revertir la situació, de poder trencar aquest mur de resignació en el que el pacte ERC i Comuns ens tancava com a poble.
El President Puigdemont, acompanyat de 50 veus polítiques, que totes elles estan entre les més valuoses que ara mateix té el nostre país, va anunciar es posava en marxa el procés fundacional d'un nou moviment polític, rupturista i no sotmès a cap xantatge de cap buròcrata de partit. Un nou moviment polític independentista, obert a totes les sensibilitats, abocat a aplegar al seu voltant el millor talent i lideratges del nostre país.
Suposo que el President Puigdemont ja devia estar més que fart de tot aquest aparell de buròcrates de la direcció de Pdecat i del seu permanent xantatge i pals a les rodes, i que, al veure el menyspreu indigne i inadmissible amb que aquesta direcció va "arxivar" la proposta política que els hi havien fet arribar els consellers presos i a l'exili, que ho havien estat tot en aquest espai polític, i que estan pagant el preu tan gran que estan pagant per la repressió de que són víctimes pel seu compromís amb la llibertat de Catalunya... al veure tot això suposo que el President devia dir PROU.
I d'aquest "prou" és d'on suposo devia néixer la decisió d'articular un nou moviment polític independentista, rupturista, lleial a l'1-O i amb vocació de sumar talent i compromisos, d'estar obert a tothom que comparteixi aquests valors, però sense quotes ni xantatges de les burocràcies dels partits. I aquest anunci i crida a articular aquest nou moviment polític és, no en tinc cap dubte, l'únic que pot treure'ns d'aquest destí de resignació en la derrota al que semblàvem abocats pel pacte entre ERC i Comun's!
Només un moviment així, si som capaços d'articular-lo, pot evitar aquest dissortat destí al que ERC i Comuns es pensaven havien aconseguit encadenar-nos. I quan dic això ho dic des del convenciment que només si aconseguim fer fracassar aquest projecte de nou tripartit que amb mà de ferro ha aconseguit imposar dins ERC la secta del Sol, només així, podem fer reaccionar i recuperar per a la causa, a tota la bona gent d'ERC, perquè els necessitem. Perquè hi hem de ser tots.
BONUS TRACK: DADES CONTRA LA IMBECIL·LITAT I LA MANIPULACIÓ:
- Les dades q evidencien q el President Puigdemont i el "seu" JxCAT (no el d pdecat) exerceixen el gran lideratge independentista d'aquest país.
- Prou imbecil·litats de "postconvergents" (dades i evidències contra el sectarisme dels propagandistes d la secta del Sol d'ERC i dels Comun's)
- La rotunditat de les dades que expliquen perquè de la trencadissa amb MHP Puigdemont de la direcció del Pdecat, no quedarà RES del Pdecat
Anem amb unes quantes i rotundíssimes dades del Baròmetre d'Opinió Política del CEO que haurien de fer avergonyir tots aquests que van fent discursos de l'espai "postconvergent", polítics i periodistes. No s'avergonyiran, perquè no tenen vergonya. Ni tan sols tindran la decència de, a la vista d'aquestes dades, callar. Però per això estem nosaltres aquí, per restregar-los-hi, a partir d'ara, aquestes dades pels morros cada cop que ens tornin amb aquestes imbecilitats.
Mirar amb ulls de política antiga partidista l'actual escenari polític a Catalunya és tan absurd que qui ho fa només ho fa perquè té intenció difamatòria i manipuladora.
Això que alguns diuen "l'espai postconvergent" NO existeix. El que hem viscut aquests anys ha canviat radicalment les actituds polítiques i el paper de les diferents propostes polítiques.
Fins ara un d'aquests discursets clàssics de la secta del Sol d'ERC era que ERC era el partit independentista de referència.
Bé, això es podia dir, i era cert, abans, fins l'esclat del procés. Ara ERC ja no és el partit independentista de referència ni la referència per als independentistes. Ara aquest paper, aquest lideratge de referència el té el President Puigdemont i el seu "Junts per Catalunya"
En resposta múltiple, que creu que hauria de ser políticament Catalunya?
- votants Junts x CAT: 84,3% estat independent
-votants ERC: 60,3% estat independent
-votants CUP: 81,8% estat independent
Si hi hagués un referèndum per la independència, vostè què votaria? Sí o No
- votants Junts x CAT: 94,1% Sí a la independència
- votants ERC: 78,1% Sí a la independència
- votants CUP: 93,4% Sí a la independència
Les dades són aclaparadores! Junts x CAT és el partit independentista de referència i la referència electoral dels independentistes, 24 punts més de força independentista JxCAT que ERC en la múltiple i 16 punts en la binària.
I ara aquestes dades comparatives que venen us les guardeu per tenir-les sempre a prop quan algun gilipolles torni a sortir amb això de "l'espai convergent"
Sabeu quins eren aquests % l'última vegada que Convergència encara era marca i projecte polític (primer semestre 2015)?:
- A la múltiple, sobre estat independent: el 72,3% votants CiU i el 88,2% votants ERC
- A la binària Sí/NO a la indy, Sí a la indy del 78,7% votants CiU i 91,9% votants ERC
Més dades contra les rucades de tot això de "la dreta catalana":
En l'autoubicació ideològica esquerra/dreta (0 màxima esquerra 10 màxima dreta)
-votants JxCAT: 3,94
-votants ERC: 3,35
-votants CUP: 1,97
Ja ho veieu, diferència votants JxCAT i ERC és de 0,6 punts. Sabeu com eren les coses quan hi havia la CiU que tant enyoren els de la secta del Sol? votants CiU 5,05 i votants ERC 3,16
Ha canviat l'escenari polític, han canviat les propostes polítiques, han evolucionat els votants. Res és com era.
Per acabar amb aquest petit apartat de dades contra la imbecilitat i la manipulació...
Què us imagineu quan us parlen dels postconvergents i de la dreta catalana? Uns burgesos porucs que no es mouen del sofà i tal, oi?
A la pregunta "quins riscos està disposat a assumir?" (0 màxim risc, 10 tots els riscos)
- votants Junts x CAT: 6,49
- votants ERC: 6,10
Als enyorats temps de CiU del trollisme del Sol i Comuns, els votants de CiU 5,62 i els d'ERC 6,25
Quines coses més estranyes per tot aquest rotllo postconvergent i dreta catalana, oi? Ser la referència independentista, estar pràcticament igual en autoubicació ideològica esquerra/dreta i estar disposats a assumir més riscos.
No, no són estranyes. Són realitats diferents incomparables. I tots aquests discursets, una imbecilitat. Tot ha canviat. Tot ha evolucionat. I no tothom positivament des d'un punt de vista indy
Per acabar, també tots aquest trollisme que diu "mira, els que reclamen la unitat fent divisions" i tal. Una altra gilipollez.
Pdecat no existeix com a projecte polític. Només és una direcció de buròcrates de la política que s'han blindat per intentar mantenir quotes de poder, per sectarisme partidista.
Però Pdecat, en termes de possible incidència política i electoral és un zero. Abocats a un dels ridículs més estratosfèrics que es recordaran a la ciència política.
Sabeu quin és el líder polític propi més ben valorat pels votants d'aquella opció política? Pues sí, la valoració que fan els votants de JxCAT del President Puigdemont: un 8,38 (escala de 0 a 10). El segueix Oriol Junqueras per als votants d'ERC (8,32)
Algú es pensa que amb aquesta extraordinària valoració del lideratge del President Puigdemont, el vot que ha tingut JxCAT no el seguirà al nou projecte polític que lideri?
De debò hi ha qui creu que entre un nou i ambiciós projecte polític plenament adaptat als nous temps, al nou escenari polític i a l'evolució dels electorats, liderat per MHP Puigdemont, amb els consellers Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, etc etc etc... de debò hi ha qui creu que entre això i els carismàtics líders de la direcció de Pdecat, com Bonvehí i Bel....hi haurà un sol votant del JxCAT de Puigdemont que voti l'oferta electoral que acabi proposant l'actual direcció de Pdecat?
S'ha d'estar molt, però que molt flipat.
Així són les coses, i amb dades contundents us les he explicat. Puigdemont i la seva proposta política lideren l'independentisme i són la gran referència electoral de l'independentisme. L'escenari polític actual no té res a veure amb el de fa només 5 anys. Ni els partits són els mateixos (canviïn o no de nom), ni ho són els votants.
El lideratge del President Puigdemont és el més sòlid de tot el mapa polític català. I els votants de Puigdemont expressen una contundent i alhora exemplar consciència i compromís polític. Res a veure amb el ridiculisme que alguns volen vendre. És un votant que expressa la més alta satisfacció amb la seva vida entre els votants de tots els partits (7,36 en escala 0-10). És un votant que té claríssim què vol, la seva prioritat: la independència! I és un votant, a més, que d'entre els votants de tots els partits polítics, són els segons més disposats a assumir riscos personals per defensar les seves idees, amb un 6,49 en escala de 0 a 10, només superats pels votants de la CUP que se situen amb una mitjana de 6,91
DONEC PERFICIAM
Entrades
9 comentaris:
Cal trobar la manera que persona que digui 'espai post convergent' quedi automàticament desqualificada
Potser ja és hora que s'adonin que espai post-convergent = Junquerisme.
. Els de ER han aconseguit ser la versió moderna del peix-al-cove/qui-dia-passa-any-empeny
Magnífic article. Tota la vida m'he considerat d'esquerres, però no votaré altra cosa que no sigui Puigdefucker.
Molt bones reflexions. A les cuines dels partits, massa gent amb l'únic propòsit que el "vellut" i cotxe oficial. Amb el temps, sense adonar-se'n, s'han espanyolitzat.
Magnífica anàlisi 👏👏👏👏 la comparteixo 100%
Ja tocava i ja toca, ja ha arrihat el moment.mm
I ELL tornarà i al seu pas la terra catalana florirà, au nanos amb gent com vosaltres no calen ventiladors.
Sempre habia votat,a les esquerres pero cambiar d'opinió,sembla d'savis,dons cambiarem,molt bon article,tots amb Puigdemont,
Boníssim, Senyor Abad, boníssim. Amb moral de victòria.
Els dissenyadors d'un altre tripartit, o el quartet de l'esquerra digerida pel règim del 78, ja poden fer el paperot amb Pedro i Pablo i encomanar-se al Suprem (tribunal). No els hi servirà de res.
Publica un comentari a l'entrada