Llavors, enmig del caos, han entrat "en acció" les enquestes... i el que realment estan explicant no són els titulars mediàtics

Doncs sí, i de sobte, quan l’independentisme està atrapat en una de les crisis més greus que podem recordar, que ha portat a la majoria de la gent independentista, excepte quatre sectaris partidistes, a un afartament sense precedents, a un cabreig generalitzat amb els partits polítics per tot el que està passant, a una situació que cada dia que passa ens acosta més a l’abisme del no-acord, del no-govern independentista, que implicaria la voladura, fer saltar pels aires el moviment independentista... quan tot això està passant, de sobte, en la mateixa setmana, apareixen 3 enquestes político-electorals sobre Catalunya: la postelectoral Catalunya del CIS, la de La Vanguardia i la del Periódico.

Els titulars del règim i els seus media han estat servils al poder com sempre: la culpa és de Junts i si hi hagués eleccions, ERC sortiria reforçada i Junts afeblit.

Com us podeu imaginar, amb tot aquest espectacle post 14F, no tenia cap motivació per entrar a remenar les dades de les enquestes. Però hòstia, el nivell de manipulació que pràctiquen els mitjans del règim (o sigui pràcticament tots) és tan irritant, que al final m'hi he posat. I al fer-ho, la realitat que n'emergeix és molt diferent de la mediàtica. El que realment expliquen les enquestes us sorprendrà.

Els meus tres titulars:

-          Titular 1: desaparició de C’s també a CAT

-          Titular 2: estabilitat molt marcada en la intenció de vot als partits independentistes amb representació parlamentària.

       Titular 3: Dins d'aquesta estabilitat del vot indepe, si alguna tendència s'apunta de creixement en alguna d'aquestes tres formacions indepes (ERC, Junts i CUP), tatxaaan, adivineu quina és! Quina, després dels titulars mediàtics, és la idea amb la que us heu quedat de qui pot crèixer? Doncs aquí és on salta la sorpresa! Ja veureu, ja veureu... dades impressionants, per clares.

 T2. Els fonaments de l'estabilitat del vot independentista:

AiMés enllà de la redistribució al bloc unionista dels vots de Cs, que desapareixeria, no canviaria res més. Ni s’alteraria l’equilibri entre blocs, ni unes noves eleccions oferirien, al camp independentista, uns resultats diferents dels del 14F. Sobre el tema Cs

Com sempre El Periódico és el més manipulador, amb aquest titular de que unes noves eleccions “farien caure a Junts” i reforçarien a ERC.

Però no, això no està passant. I les dades de La Vanguardia i del CIS són concloents, en aquest sentit, desmenteixen radicalment al Periódico.

La Vanguardia, tot i que no pot evitar intentar “colar” que l’independentisme podria patir un lleu retrocés, tampoc pot evitar reconèixer que tant ERC com Junts presenten tendència a un “ligero ascenso del sufragio”. Així, segons LV ERC passaria del 21,3% de vot al 22,2% (gairebé 1 punt més), i de 33 a 35 escons (2 més que ara), mentre que Junts passaria del 20% al 20,8% (també gairebé 1 punt més, gairebé mateix increment que ERC: 0,9 i 0,8), i de 32 a 33 diputats (un més que ara).

Tanmateix, la realitat demoscòpica és que aquests “increments” també estan en aquest escenari d'estabilitat, perquè estan dins del marge d’error de l’enquesta.

Les enquestes les hem de mirar des d’una perspectiva de coherència de resultats amb d’altres enquestes que puguem conèixer. Des d'aquest punt de vista l’enquesta de LV són molt coherents amb les de la postelectoral del CIS.

I totes dues, LV i CIS, s’allunyen del titular que, sense cap fonament, ens vol “colar” El Periódico, de que unes noves eleccions "farien caure a Junts".

Tot i que l'enquesta del CIS té molts elements que són també un autèntic escàndol demoscòpic, com tenim accés a totes les dades, podem anar a buscar informació molt interessant que ens aporta algunes de les preguntes de l'enquesta, perquè són preguntes i resultats, si els sabem buscar i llegir, no subjectes a manipulació, neutres.

El CIS planteja, a la seva pregunta 24, la següent qüestió: Como Ud. sabe, en Cataluña hay distintos partidos o coaliciones políticas a las que puede votar en unas elecciones. Megustaría que me dijera cuál es la probabilidad de que Ud. vote a cada uno de los que le voy a mencionar, utilizando paraello una escala de 0 a 10, sabiendo que el 0 significa que 'con toda seguridad, no lo votaría nunca' y el 10 significa que'con toda seguridad, lo votaría siempre'.

Doncs bé, si creuem aquestes respostes amb el record de vot el 14F veiem una cosa molt i molt curiosa i significativa:

-          Entre els votants d’ERC, la mitjana és de 9,1. Un 74,1 dels votants ERC 14F responen 9 o 10, és a dir, que amb total seguretat els votaria, votarien ERC.

-          Entre els votants de Junts, la mitjana és de 9,1. Un 75,2% dels votants de Junts 14F responen 9 o 10, és a dir, que amb total seguretat els votaria, votarien Junts

Ja ho veieu, ens agradi o no, ho entenguem o no, el cert és que, com a mínim fins ara, l’estabilitat és el que defineix les opcions electorals tant d’ERC com de Junts. És brutal que entre els seus respectius electors del 14F, davant un escenari futur, tots dos electorats se situïn en aquesta mitjana de 9,1, i en aquest 74,1/75,2 que seguiria votant-los amb total seguretat.

Però a El Periódico van a la seva bola, i res no els espatllarà el seu titular al servei del règim. Si el servei al Règim reclama dir que unes noves eleccions "harían caer a Junts", doncs es diu. I no passa res si a la mateixa informació després diuen que Junts té una fidelitat de vot del 69,3% i ERC del 65,1%. 

3. I... com estarien les coses si anéssim a un nou escenari electoral? Dintre d'aquesta estabilitat, si algú pot crèixer en vot, qui és? I per què?

Doncs per a desesperació del Periódico i del Règim, ara mateix, a l’escenari independentista, si algú presenta opcions de millorar el seu resultat electoral, aquest algú és Junts.

Quan vam analitzar els resultats del 14F ràpidament vam assenyalar que l’entrada en campanya d’Artur Mas, en contra del que havia dit que se’n mantindria al marge, a favor de PDeCAT, va implicar un increment de vot a aquesta formació, al PDeCAT, que tot i que evidentment en cap cas els permetia obtenir representació, sortir de l’extraparlamentarisme, sí va comportar, aquest vot que va arrossegar Mas cap a PDeCAT, que Junts no guanyés les eleccions, com a mínim dins l’independentisme.

L’enquesta del CIS ens confirma l’encert d’aquesta anàlisi que vaig fer. El CIS pregunta als enquestats quan van decidir votar el partit o la coalició que finalment van votar el 14F. Les dades entre l’electorat del PDeCAT confirmen plenament la meva anàlisi: un 40,5% ho va decidir durant l’última setmana de les eleccions i un 28,8% el mateix dia de les eleccions.

Del total de vot que va tenir el PDeCAT el 14F, el 70% van decidir votar-los últims dies. Per tant les enquestes, com ja vam dir, reflectien clarament el que era la intenció inicial de vot de PDeCAT, un 30% del que finalment van tenir.

Doncs bé, si l’entrada en campanya de Mas demanant vot per a PDeCAT va impedir el triomf de Junts el 14F, això ara, davant unes noves eleccions, ja no passaria. Les dades són concloents.

Així, segons LV PDeCAT passaria d’haver tingut el 2,7% del vot el 14F a tenir ara un 0,8%, és a dir, res. La desaparició de PDeCAT, com la de C’s, estan absolutament cantades.

El meteorit de l'extinció pedecator el veiem també molt clarament en un altre parell de preguntes del CIS. Fixem-nos-hi: pregunta el CIS: “Si hubiera sabido que los resultados de las elecciones del 14 de febrero iban a ser los que han sido, ¿Ud...?”

Doncs bé, un 35,7% de votants PDeCAT diuen que si ho arriben a saber haurien votat un altre partit. Fixem-nos que entre els companys de desaparició dels pdecators, els ciutadanes, només un 14,4% dels seus votants el 14F diuen que d’haver-ho sabut haurien votat una altra cosa. 20 punts menys que PDeCAT. Mai vist, aquest 35,7% de votants d'un partit que el mateix dia de les eleccions ja s'estaven empenedint del que havien votat, en aquest cas PDeCAT.

Finalment, també en el CIS trobem una altra pregunta les dades de la qual ens acaben confirmant, sense marge d'error, que si ara hi hagués noves eleccions l'única formació independentista que té opcions de millorar els seus esultats és Junts: 1 de cada 4 votants PDeCAT del 14F ara votaria, amb total seguretat, a Junts, i 2 de cada 4 també expressen força probabilitats de fer-ho, de votar Junts.

Les dades de les enquestes, ben triades i ben analitzades, com hem vist, són molt clare: un 75,2% dels votants de Junts del 14F diuen seguirien votant Junts amb total seguretat, en el que és un percentatge lleugerament superior al que té ERC entre els seus votants. I a més davant un escenari de noves eleccions, Junts ja seria el receptor, ara mateix, d’entre el 25% i el 50% del vot que va tenir PDeCAT

Per acabar:

Tot i que per ara les enquestes no reflecteixen el que per a mi és una situació crítica entre l’independentisme, amb un afartament generalitzat, massiu, davant tot el que està passant, recomanaria a tots els partits polítics indepes que no juguin amb foc, perquè poden provocar que tot salti pels aires.

Si algú creu que girar l’esquena a l’1-O, ignorar el 52% de vot independentista del 14F i rebentar el “nosaltres independentista” fent impossible un govern independentista i una estratègia compartida, sortirà gratis, crec que està molt i molt equivocat.

Insisteixo, les enquestes no ho evidencien encara, però hi és. Mentre més d’un 50% del vot “unionista” vol noves eleccions, entre els votants indepes aquest escenari de noves eleccions el vol només un 20%. El govern ERC-Junts, un govern independentista, té el suport majoritari entre els independentistes. Em costa molt d’entendre i de pair els moviments d’ERC per dinamitar el nosaltres independentista, ja sigui amb els seus acostaments a partits del Règim del 78 com els Comuns, ja sigui excloent Junts i tot el que representa d’un projecte compartit fidel al 52% de vot independentista que hi va haver el 14F.

Un escenari de noves eleccions en el millor dels casos ens abocaria a una situació més o menys com la d’ara. I en el pitjor, a una fractura irreversible de l’independentisme. 

Si us plau, no malmetem el somni. Són molts i molts anys de lluita i de sacrifici de moltes generacions com perquè ara siguem nosaltres mateixos els qui ho acabem fent impossible.