Enquesta municipal sobre el turisme a Barcelona: el radical divorci entre l’opinió veïnal i el politiqueig de la manipulació en Comú

En algun dia del passat gener es van fer "públics", des d’un silenci pràcticament total, els resultats d’una de les enquestes ja clàssiques de Barcelona, l’Enquesta sobre la percepció del turisme de l’any 2022, que fa l'Ajuntament.

L’enquesta, programada anualment, es realitzà a finals del 2022, però l’únic paper municipal que n’he trobat que en parla és un de finals de gener 2023, i ho fa en un context de moltes altres coses. Jo, que em considero una persona informada i que estic atent a les coses, molt especialment a tot el que siguin enquestes de qualitat, no me’n vaig enterar, no em va arribar cap informació. Ha estat avui que per casualitat he entrat al web municipal del registre d’enquestes, que he vist els seus resultats estaven accessibles.

Aquest silenci municipal, aquesta clara ocultació de l’enquesta he pensat ràpidament que segur era perquè les dades de la percepció ciutadana sobre el turisme, no han agradat als Comuns.

I efectivament, ha estat descarregar-me les dades de l’enquesta i començar-les a mirar que no he pogut estar-me de pensar en lo miserables i manipuladors que és tot aquest personal dels Comuns, començant per l’alcaldessa Colau: “si una cosa no ens agrada, si podem ens la carreguem i si no podem, la silenciem”.

Com deia abans una de les poques infos públiques en les que es fa referència a l’enquesta és del 26 de gener d’aquest 2023, tot i que el treball de camp i el tractament de les dades de l’enquesta estava acabat, tancat, a finals de novembre del 2022.

Curiosament, mentre que l’ajuntament de BCN amagava els resultats de l’enquesta sobre el turisme, l’alcaldessa Colau, aquells mateixos dies, en una entrevista a l’ARA l’11 de febrer, feia un discurs que fou el titular de la mateixa i que circulà per tot arreu. El titular Colau a l’entrevista era “Trias clarifica el debat ¿Volem tornar al turisme de barra lliure?”

El discurs i el titular de Colau era clar, i vell: la criminalització del turisme, situar el turisme com el responsable de tots els mals de la ciutat, i fer-ne políticament responsable al seu arxienemic, Xavier Trias.

Només una caradura sense la més mínima ètica ni valor moral, com és la sra. Colau i com són els Comuns pot fer aquest discurs de culpabilitzar de tots els mals d’una cosa com el turisme a un sr. Xavier Trias, que només ha estat alcalde de la ciutat durant 4 anys, mentre que la gent de Colau i la gent amb qui governa, els socialistes, han estat ininterrumpodament al poder municipal des del 1979. En fi.

Però la cosa ja assoleix aquesta dimensió moralment repugnant quan veiem que l’enquesta sobre el turisme s’ha amagat perquè la senyora Colau pugui fer aquest discurs del “volm tornar al turisme de barra lliure?” que segons ella és el que hauria fet Trias, i que també segons ella, ella, qui si no, la lideressa Colau, hauria acabat amb ell, amb aquest turisme de barra lliure.

Perquè és clar, si mires l’enquesta veus que per a un 66,9% dels barcelonins el turisme és beneficiós per a Barcelona. O sigui, tant criminalitzar el turisme, però resulta que gairebé 3 de cada 4 veïns de Barcelona consideren que el turisme és beneficiós per a Barcelona.

Només amb aquesta dada ja s’entén perquè els colauers han fet tot el possible per amagar l’enquesta.

Però és que quan posem davant pel davant el discurs de Colau segons el qual Trias ens vol tornar a un turisme de barra lliure, que s’entén molt dolent per a la ciutat i els veïns, una barra lliure amb la que ella, la gran lideressa, la gran Ada Colau, hauria acabat, hauria posat fi a aquesta barra lliure... i això ho posem davant, com deia abans, de les dades sobre la visió dels veïns i la seva evolució en el temps... veiem que alguna cosa no quadra.

Quan Trias era alcalde, és a dir, quan segons la faraona Colau a Barcelona hi havia un turisme de barra lliure, un 90% dels veïns consideraven que el turisme era beneficiós per a Barcelona. Ara que segons la lideressa Colau ja no hi ha barra lliure, la xifra s’ha reduit al 66,9%.

Alguna cosa no quadra. O ella no ha reduït res, o no hi havia cap barra lliure, o totes dues coses, totes dues mentides, edificades al sopluig del paraigües d’aquesta massiva manipulació en Comú que caracterítza aquest moviment polític.

Gairebé 3 de cada 4 veïns de la ciutat consideren que el turisme és beneficiós per a la ciutat, i ho fan des de la racionalitat dels seus posicionament i arguments, que no estalvia crítiques o alertes a alguns impactes del turisme, però que en cap cas ni criminalitza ni fa responsable de tots els mals de la ciutat, com tramposament, per eludir les seves responsabilitats, vol fer veure el discurs colauer.

I la gent té clar, claríssim, que els aspectes més beneficiosos del turisme no són uns de pocs o de molt concrets, sinó generals, globals: el 69,8% dels veïns de BCN creuen que l’aspecte més beneficiós del turisme és l’activitat econòmica (en general) que comporta, l’aportació de riquesa que comporta.

Alhora fins i tot entre els crítics, hi ha una major racionalitat de la que hi ha en la majoria de discursos turismofòbics. Així la massificació turística (22,7%) i l’incivisme dels turistes (13,7%) són els dos principals perjudicis que es veu en el turisme.

Sembla mentida que la gent tingui molt més seny i coneixement que tot aquest personal polític i mediàtic abocat a la turismofòbia, que té en fer responsable el turisme dels problemes d’habitatge a la ciutat i de ser així el culpable de la gentrificació. Només un 8,7% situen el turisme com a responsable de la pujada de preus del lloguer o la compravenda.

Com ja he explicat en altres articles el problema de l’habitatge a Barcelona (lloguer i compravenda) existeix, hi és, i és greu, però no pel turisme. Només hi ha 9.600 pisos turístics legals i uns 900 d’ilegals. Això no explica en cap cas el problema que hi ha a la ciutat amb l’accés a l’habitatge. Aquest problema sí, l’explica en canvi, els més de 300.000 nous veïns procedents de fluxes migratoris internacionals que ha tingut Barcelona en els últims anys, i el fet que aquests fluxes migratoris tenen un “efecte pinza”: s’han produït massivament tant en els nivells de renda més baixos com en els alts, i això ha afectat a l’oferta i preu de tot l’habitatge, en tots els seus segments econòmics.

Tornant a la valoració veïnal del turisme, les dades evidencien que la visió veïnal no és acrítica, que hi ha molta consciència del que aporta i, alhora, d’on se situen els seus principals impactes negatius. Així tenim que per a un 80,6% de veïns el turisme genera oportunitats econòmiques i de treball per als habitants de Barcelona, mentre que el principal problema, assenyalat així per un 67,9% dels veïns són els problemes de pressió/massificació que genera el turisme als espais públics.

Això ens porta a una altra molt racional evidència, visió ciutadana sobre el turisme: en aquests moments un 55,9% dels veïns opinen que Barcelona ja ha arribat o està arribant al límit de la seva capacitat d’atreure turisme. I tot i que per a un 40,7% cal seguir treballant per atreure més turistes, és evident que és compatible reconèixer els efectes favorables del turisme i estar-hi a favor amb una visió no incrementalista del mateix.

Aquesta racionalitat veïnal en relació a la seva percepció sobre el turisme també la veiem en el tipus de visitant turístic preferit. De les diferents modalitats de turisme (de negocis, vocacional, etc.) només en relació a una majoritàriament els veïns reclamen la seva limitació: els creueristes (embarcament/desembarcament de creuers).

Sembla mentida les lliçons de racionalitat que els veïns imparteixen permanentment a aquest ajuntament de la irracionalitat en comú, que rebutja fer estudis previs, avaluació d’impactes... de les seves polítiques, per imposar-les des d’un autoritarisme mai vist.

L’Ajuntament Colau ha emprès una repugnant batalla contra la mobilitat privada culpabilitzant-la de tots els mals de la ciutat en temes de contaminació. Els estudis assenyalen que l’impacte dels creuers és fins i tot superior al de la mobilitat privada. Per això majoria de veïns volen limitar aquesta activitat. Però els irracionals en Comú no han fet res i mantenen aquesta perversa criminalització de la mobilitat privada, fent la vida impossible a la majoria de veïns i treballadors de la ciutat.

Per acabar, és evident la manipulació colauer d’aquest tema. És evident perquè han amagat una enquesta com aquesta. És repugnant el discurs turismefòbic que fan, pura manipulació i intoxicació.

L’enquesta municipal que han volgut amagar retrata una ciutadania madura i racional, que valora positivament el turisme, que sap tot el que aporta a la ciutat, i que n’és partidària, que el defensa.

Alhora l’enquesta també ens assenyala que aquesta visió positiva encara evidencia més la seva racionalitat ciutadana amb la claredat amb la que s’identifiquen els elements crítics del model, que aquests sí, són els que haurien de centrar l’actuació dels poders públics, les polítiques municipals, no aquest demencial discurs turismefòbic amb que el criminalitzen.

I jo assenyalaria dues qüestions crítiques a abordar en relació al turisme a Barcelona:

• Evitar seguir creixent, evitar caure en la massificació turística que ara ja impacta negativament per al veïnat en la massificació dels espais públics. Cal gestionar encertadament la capacitat turística de la ciutat, i fer-ho des d’un model turístic integrador de les diferents modalitats que clarament només hauria d’abordar la limitació, pel seu impacte negatiu des de molts punts de vista, del turisme creuerista.

•  Evitar la imatge d’una Barcelona sense llei, sense ordre, en la que tot pot passar i tot es pot fer. Els nivells de delinqüència que ara mateix hi ha a Barcelona són els més alts de la història. Aquesta ciutat sense llei en la que ens hem convertit alimenta comportaments incívics i vandàlics tant de la població local com d’una part del turisme que rebem. Tot i que majoritàriament els veïns de la ciutat valoren com a bo el comportament del turisme a la ciutat (51,9%), mai s’havia arribat al 25,9% que aquest 2022 considera que el comportamnte del turisme a la ciutat és dolent/més aviat dolent.

Sobre aquesta última dada, d’aquest 25,9% de veïns que consideren que el comportament del turisme és dolent o més aviat dolent, només afegir que quan Colau va arribar a l’Ajuntament només un 16%-17% dels veïns així ho creia.

La pitjor gestió municipal de la història de Barcelona també és això, també és el que ha provocat que en 7 anys el comportament dolent/més aviat dolent, incívic, fins i tot vandàlic, d’una part del turisme que té la ciutat, s’hagi incrementat gairebé 10 punts.

Quan parlo que les eleccions municipals del maig a Barcelona són un plebiscit em refereixo a tot això, també a aquestes dades. 

El malson del que és la pitjor gestio´municipal de la història de Barcelona afecta i arriba absolutament a tot. 

No hi ha res que hagi millorat, tot ha empitjorat. 

O posem fi a aquest malson, o fem fora de l’Ajuntament Colau i la seva secta en comú o la destrucció de la ciutat seguirà... i aboqui a l’abisme d’una decadència mai vista, de manera irreversible, a la nostra ciutat. 

IMPEDIM-HO! Salvem Barcelona! Acabem amb aquest malson del que és la pitjor gestió municipal de la història de Barcelona, la d'ADA COLAU i els seus Comuns