Mai com ara havíem assistit a una crisi migratòria d’aquesta escala planetària, sense cap control i per múltiples causes (econòmiques, polítiques, climàtiques...), que s’ha acabat projectant a les societats dels països receptors com una amenaça als fonaments de les seves societats i dels pilars del seu benestar.
Els moviments migratoris sempre han existit, sempre han estat presents a totes les nostres societats, i han estat motor de transformació i oportunitats... Ara és Europa el gran destí de molts d’aquests fluxos migratoris, però al llarg de la història han estat els europeus els que han protagonitzat episodis de migracions massives cap a altres continents.
Al nostre país i a la majoria de països europeus i els EUA aquesta situació està condicionant el dia a dia, l’escenari polític, econòmic, social.... i ho fa des del que en podríem dir la “col·lisió” de dues realitats determinants, en el seu origen i en les seves conseqüències:
- L’emergència de moviments populistes amb un atroç discurs racista i xenòfob, que dinamita tots els valors en els que s’han fonamentat totes aquestes dècades de prosperitat i millora social, democràtica, humana.... En menys d’una dècada per tota Europa s’ha escampat un discurs d’odi racista i xenòfob que ha alimentat l’emergència de nous partits d’una extrema dreta que pensàvem mai tornaria, que pensàvem l’horror de la 2a GM ens havia immunitzat.
- I per una altra banda tenim tot un sistema, el de les democràcies occidentals, que no han sabut veure, que no han sabut com reaccionar, com gestionar, davant del que estava passant, aquest enorme flux migratori, sense precedents, que sí, és extraordinàriament difícil, complicat, dolorós, de gestionar, però que mai s’hauria d’haver gestionat com s’ha fet. Els governs i les societats dels països destí d’aquest massiu flux migratori s’han vist atrapats en una triple realitat, que els està col·lapsant: per una banda intentar gestionar humanament aquesta dramàtica situació, per una altra banda impotents davant les causes que l’originen i finalment que tots aquests països han estat presoners de tot aquest discurs i posicionament del políticament correcte, que els ha encegat davant el que estava passant... fins que la cosa s’ha escapat de control.
En una recent enquesta del CIS la immigració se situava per primera vegada com el principal problema que actualment hi ha a l’estat espanyol.
Però també a les enquestes del CEO hi trobem dades clau, molt valuoses, que ens ajuden a explicar i entendre l’actual situació a Catalunya:
- La societat catalana creu que la immigració a Catalunya és bona, és econòmicament necessària, valorant-la amb un 6,6 sobre 10
- La societat catalana, un contundent 63% de la societat catalana, creu que els governs han perdut del tot el control del tema de la immigració.
No podem negar l’impacte, a tots els nivells, que té en un país com el nostre que en 20 anys la població migrant hagi passat a Catalunya dels 181.590 que hi havia a l’iniciar el s.XXI als actuals 1.361.981. És evident que aquest creixement, en un país tan petit com el nostre, té un gran impacte, el sacseja. Però sobretot perquè crec que tots assistim, ho veiem, a que és un tema sobre el que els governs han perdut el control: immigració il·legal, tant creuant el mar posant en perill les seves vides com a través de les xarxes de contractació en origen que alimenten tot aquest entramat de “falsos negocis” que omplen les ciutats.
I d’això, d’aquesta situació sense control que tothom veu no és normal, és del que s’aprofita aquesta nova extrema dreta racista i xenòfoba per escampar el seu discurs d’odi, les seves mentides, les seves manipulacions, el simplisme i ximplisme dels seus discursets.
Catalunya té un creixement vegetatiu negatiu des de l’any 2018. Cada any des de llavors mor més gent que no pas neix. Assistim a un radical envelliment de la població nativa catalana. Catalunya necessita de la immigració per evitar el col·lapse. Sense la immigració, ja hauríem col·lapsat. L’esperança de vida al nostre país és la més alta de la història, i tenim menys fills que mai. Fins i tot si ara es volguessin impulsar polítiques de natalitat, els primers efectes no els veuríem fins d’aquí vint anys. Per evitar el col·lapse Catalunya necessita de la immigració.
Però és evident igualment que es necessita, a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a la resta de països del nostre entorn, recuperar el control sobre aquesta crisi migratòria. No és fàcil, però cal començar:
- Des del nivell macro, actuant als països que ara mateix no ofereixen cap futur als seus habitants, que per això emigren massivament
- Fins al nivell micro, actuant contundentment sobre elements crítics de com gestionem l’acollida, com pot ser per exemple acabar fulminantment amb la multireincidència delictiva, acabant amb aquest entrar per una porta i sortir per l’altra del detinguts desenes i desenes de vegades, i en el cas que siguin estrangers, procedint a la seva expulsió, perquè això la mateixa ONU reconeix no vulnera cap dret humà.
Els independentistes catalans som hereus d’una lluita plena de valors i compromisos dels que ens han precedit, i de la que ens sentim orgullosos perquè sabem és la que ens ha permès seguir vius com a poble, com a Nació i mantenir la lluita davant els intents d’aniquilar-nos que patim des del 1714. Ara, com sempre, sabrem estar al costat de la democràcia, la llibertat i els valors polítics, humans i morals que hem heretat dels que ens han precedit en la lluita, sabrem plantar cara al bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba i els seus missatges d’odi que formen VOX i AC. Però també sabrem plantar cara a la irresponsabilitat i les mentides dels discursets aquests d’un encegat progressisme que proclama voler acollir sense cap límit, i que tenim els open arms a tothom, per acollir-los, a milions i milions, fins i tot a milers de milions.
Cal acabar amb les mentides d’aquest nou neofeixisme de l’extremadreta racista i xenòfoba, i crec que amb un parell de dades veureu clarament el que vull dir: el 43% de la població migrant està afiliada a la Seguretat Social, pel que fa a la població “nacional”, un 43,5%. Tenint en compte que entre la població migrant hi ha molt treball no regularitzat aquestes dades evidencien la repugnància d’aquests discursets del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba que el immigrants venen a viure de subsidis. No. Treballen igual que nosaltres. I no, no ens treuen els ajuts socials als nostres avis, com també propaguen els de l’odi racista. La població migrant és un 17,5% del total de la població de Catalunya, i tenen un 18,8% dels ajuts de prestació social. Tenint en compte que és un conjunt poblacional amb importants bosses de precarietat, aquestes dades evidencien altre cop que no tenen més ajuts que la població “autòctona”.
Però igual que tenim dades per criticar les mentides de l’extremadreta racista i xenòfoba de VOX i AC i els seus discursos d’odi, també cal reclamar a governs i administracions major transparència amb aquest tema, explicar les coses, i avaluar com estan funcionant i replantejar les coses que no funcionen.
I una de les coses que no funciona és que algunes de les polítiques d’acollida s’han convertit en polítiques d’efecte “crida”. I això no pot ser. Catalunya, amb les seves polítiques d’acollida, ha acollit els darrers 14 anys més de 17 mil menors migrants no acompanyats als q s'ha donat un servei integral d'acollida al llarg del temps, fins al punt que un 45,6% als que es presta servei d'acollida ja tenen més d 19 anys.
Però l'impacte enfangador de les polítiques d'acollida bonistes, d'anem a salvar nosaltres sols el món, té la seva màxima expressió amb la dada que el 51,1% d'aquests joves migrants no acompanyats que arriben a Catalunya no venen de cap país en guerra, ni amb fam, ni enfonsat en la misèria pel canvi climàtic... sinó que venen del Marroc, ara mateix potser el país més endreçat i pròsper no només de tot el Magrib, sinó de tota Àfrica.
Així doncs, com és que el 51,1% dels menors migrants no acompanyats que arriben a Catalunya provenen d'un país així, sense fam, ni guerra, d’un país ordenat...?
Doncs perquè les polítiques d'acollida s'han transformat en polítiques d'efecte crida. Calen polítiques d’acollida, i sempre les hem tingut, però hem d’evitar que esdevinguin polítiques d’efecte crida.
Per veure això que dic, en un treball d’un investigador sobre el tema de l’acolliment dels Menas a Catalunya, s’hi diu: “Amb aquest treball s’ha aconseguit analitzar la situació real dels menors estrangers no acompanyats, a través de la comparativa del marc legal amb algunes experiències de nois que han passat per aquest procés. S’ha pogut comprovar que molts dels menors que estan acollits valoren positivament la DGAIA i els centres i projectes implicats, i estan contents de que Catalunya els doni aquesta oportunitat. És per aquest motiu que Catalunya és projectada com una de les millors comunitats autònomes per a ser acollits mentre són menors, ja que hi ha molts recursos existents”
I el que és definitiu per valorar com per una banda van els discursos i la hipocresia de molts polítics i per una altra la realitat, aquí us deixo tres captures d’un informe de l’Ajuntament de Barcelona de l’alcaldessa Colau (sí, dels Comuns) i de la DGAIA.
Atents al que s’hi diu:
“Motius principals de l’arribada a Barcelona dels menors estrangers no acompanyats:
- Barcelona és una ciutat atractiva com a destí migratori.
- Coneixen la bona atenció que se’ls dispensa pel sistema de protecció de Catalunya (centres no tan plens, paga, roba, tramitació de la documentació més ràpida, suport a la majoria d’edat...). Això comporta un efecte crida innegable.”
En un altre punt, a l’informe, del 2017, s’hi diu:
“Arriben a Catalunya (i especialment a Barcelona) molts MENAS procedents de centres d’altres comunitats, sense acompanyament professional, i a través dels transports públics. Molts menors manifesten que el bitllet els ha estat comprat per un professional, verbalitzacions que no han pogut ser contrastades tot i que s’estan investigant, però que un elevat número de menors han afirmat a diferents interlocutors (serveis socials municipals, sistema de protecció a la infància, policia).”
I finalment, en el que he trobat més extraordinari de l’informe de l’Ajuntament de la Barcelona de la sra. Colau i dels seus Comuns, diuen i signen, literalment, això:
"Caldria abordar la relació amb els països d’origen en dues línies:
- Per a treballar la noció de realitat europea i prevenir les migracions voluntàries que fa aquests menors amb expectatives totalment desajustades i amb grans esforços personals i de les seves famílies. A l’any 2011 es va finalitzar el Programa Catalunya-Magreb que treballava des d’aquesta perspectiva. Cal tenir en compte que el 70,7% dels nouvinguts provenen del Marroc.
- Cal reprendre les repatriacions no voluntàries als països d’origen. Des del 2007 no s’ha pogut fer cap per les garanties jurídiques que marca la llei d’estrangeria. Es competència estatal”
Sí, ho heu llegit bé, l’any 2017 l’Ajuntament de Barcelona de la sra. Colau i els Comuns signaven un informe en el que deien que calia reprendre les repatriacions no voluntàries dels menors migrants no acompanyats.
Sí, és flipant, però més enllà de la hipocresia que estan demostrant sempre els Comuns, realment és la via, l’única via, perquè la crisi migratòria que ara mateix s’està donant a tota Europa, reverteixi, acabant amb aquesta situació i percepció certa de la immensa majoria de la ciutadania, que els governs, tots, han perdut el control del tema migratori.
Hem de ser una societat prou madura i responsable com per abordar el tema migratori sabent que és clau, en positiu, per al futur del nostre país, i que és un tema d’escala mundial, que no podem abordar en solitari, i ho hem de fer sense els encegaments irresponsables de l’extrema-dreta racista i xenòfoba i dels igual d’irresponsables discursets del progressisme oficial.
El gruix de la nostra societat és conscient que el nostre país té un creixement vegetatiu negatiu i que econòmicament el nostre país s’aguanta, en moltíssims sectors, gràcies a l’arribada de població migrant. Per això aquest 6,6 amb que es valora la importància positiva per a la nostra economia de la població migrant. Aquesta pregunta ens permet identificar clarament l’extremadreta racista i xenòfoba: només els votants de VOX i d’AC això no ho veuen, i ho valoren negativament, els de VOX amb un 4,2 i els d’AC, com sempre, evidenciant que són els més racistes del nostre país, amb un 3,8. Els votants de la resta de partits, inclosos els del PP, són conscients d’aquesta realitat, i la valoren positivament.
Una altra dada: el 65,9% de la ciutadania de Catalunya defensa i valora que la immigració està fent una contribució molt valuosa al manteniment de l’economia i els serveis al nostre país. Només entre els votants de VOX i d’AC no arriben al 50% els que així ho veuen, evidenciant una altra vegada que són el bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba. I com sempre, dins d’aquest bloc, AC i els seus votants sempre s’evidencien com els més racistes i xenòfobs: mentre un 42,2% dels votants de VOX reconeixen la contribució positiva de la immigració, només un 20% dels d’AC així ho reconeixen, 22 punts per sota dels de VOX (és a dir, els d’AC són amb diferència els més racistes de tots, amb un nivell de racisme fins i tot 22 punts superior al dels votants de VOX)!!!!
Però igual que evidenciem això hem d’evidenciar que un 65,7% de la ciutadania del nostre país veu que l’estat espanyol ha perdut totalment el control sobre els fluxos migratoris, sobre qui entra al nostre país, i que això és un greu problema. Així ho veuen la immensa majoria dels votants de tots els partits, inclosos el 56% dels votants d’ERC i el 59% dels del PSC. Només els votants de dos partits no ho veuen així: els de la CUP i els de Sumar. Només un 28% dels votants de Sumar diuen que això és un problema i només un 24,6% dels de la CUP, que es configuren així com el bloc de la irresponsabilitat “progre”, un bloc que amb aquests discursets i posicionaments l’únic que fa és alimentar el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba.
El xoc d’aquestes dues irresponsabilitats, la dels posicionaments racistes i xenòfobs i la dels que creuen Catalunya pot solucionar els problemes de tota la humanitat i que hi vingui tothom, a milions i a milers de milions, sense problema, i que tothom que hi vingui tingui tots els drets només posar-hi els peus... arrossega el nostre país a un carreró sense sortida, de col·lapse, perquè impedeixen abordar aquest tema amb la responsabilitat i el realisme i compromís que necessita, i alimenta el bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba.
Estem com estem, i no podem esperar a ser independents per abordar aquest tema. Cal un gran pacte de país, de la centralitat de país, a tots els nivells, per fer el que tots sabem cal fer. Sabem que sense immigració el nostre país col·lapsaria. Però també sabem que sense cap control sobre aquest moviment migratori, el nostre país també col·lapsarà. Cal un pacte de país, de l’enorme centralitat del nostre país, que abordi aquest tema des dels elements que totes les dades visualitzen compartim majoritàriament els ciutadans d’aquest país, i que neutralitzi les mentides i la manipulació dels irresponsables discursets de l’extrema dreta racista i xenòfoba i de la progressia que només vol acollir, sense límit, sense cap límit, perquè hem estat cridats a resoldre els problemes de tota la humanitat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada