14 de set. 2011

Allegro ma non tropo: dels idiotes, els estúpids i els superestúpids


Aquest Onze de Setembre el Dr. Carretero, també conegut pels ambients independentistes com a Dr.amb diferents paraules que comencen per “M” i segueixen amb vocals com la “U” o la “E”, va etzibar que “a qui digui que és independentista i vota CiU li podem dir que és idiota”.

Bé, tothom sap que el Dr. Carretero i els seus ja escassísims deixebles sectaris són uns zombis polítics, “Walking Dead”.

Per tant, el que digui o deixi de dir aquest home és totalment intranscendent, i de fet així ha estat. Perquè és clar, algú que després d’anys de taladrar el personal i, com diu ell mateix, haver fet milers de quilòmetres, es presenti a unes eleccions, no arribi a 40 mil vots, no passi de l’1,28% de votants… i encara vagi donant lliçons i sermonejant és que es tracta d’algú que no hi és tot, d’algú atrapat en un ego malaltís i absolutament allunyat de la realitat.

Tanmateix, i com també tothom sap, a mi m’hi uneix una tira còmica –de la qual pel que sembla encara no està escrita ni vista l’última paraula ni vinyeta- que fa que no pugui estar-me d’aprofitar l’ocasió per a repartir alguna merescudíssima galeta… amb l’objectiu que tots disfrutem una estoneta.

Tot i que no s’ho mereix, comencem per la cosa sèria. En la macroenquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada aquest passat juliol, i en relació al posicionament de la ciutadania de Catalunya davant l’opció de votar a favor o en contra de la independència, vam poder observar i analitzar que la majoria social favorable a la independència es construïa amb ciutadans que votaven una gran disparitat d’opcions polítiques.

En un article a La Vanguardia, el professor Salvador Cardús recollia l’anàlisi que anteriorment jo mateix havia fet d’aquest fenomen, en els següents termes: “Les noves dades del CEO aporten, entre d’altres, dues constatacions molt interessants. Primer, que hi ha votants independentistes a tots els partits. Segons una observació que dec a Francesc Abad, CiU aporta el 37,6% i el PSC un 8,4% al conjunt dels sí al referèndum. Però també que els partits explícitament independentistes només hi afegeixen el 17,2%, i un 12,6% de favorables a la independència resulta que són habitualment abstencionistes. Per tant, es referma la idea que la independència és cosa de tots.”

No deixa de ser francament sorprenent, malgrat la ja coneguda deriva del del Puigcerdà, que per intentar colar un titular en la seva patètica existència política, només se li acudeixi fer-ho insultant al gruix majoritari de catalans que construeixen aquesta majoria social per la independència per la que tants estem treballant des de tants llocs. Que no se li acudeixi cap altra cosa que atacar aquesta evidència que deia en Cardús de que “la independència és cosa de tots”.

Dels votants de CiU, un 55% es manifesta independentista. I aquest 55% representa al voltant del 40% del conjunt de favorables a la independència.

Doncs segons el líder dels Walking Dead tots aquests catalans són, sou o som uns idiotes.

Si aquest bocamoll fós algú o hagués demostrat mai res, que no ho ha fet, hom podria mirar-s’ho o valorar-ho en termes polítics.

Però és que aquest exabrupte surt d’algú que té una NUL·LA contribució a la independència.

Els partits explícitament independentistes només aporten un 17,2% al total. D’aquest 17,2% de “contribució independentista” ERC és la força majoritària, amb un 13,1% del total de favorables a la independència. I després ja ve Solidaritat, que té un 4,1% del total.

De tal manera que la secta que dirigeix el de Puigcerdà té una aportació, com ja hem vist, que amb prou supera el 0%.

No és la primera vegada ni serà l’última que aquest personatge exhibeix tan impúdicament el seu auto-odi, la seva rancúnia contra tot quant independentista no l’ha secundat en el seu projecte sectari i totalitari, que per sort som la pràctica totalitat d’independentistes.

Aquest estiu n’hi va haver una altra de formidable que va tractar brillantment en Sebastià Alzamora en un article al diari ARA: Amb la clarividència habitual, el líder de Reagrupament, el senyor Joan Carretero, ha abundat en una idea força recurrent dins les files de l'independentisme català, i que alguna vegada ja hem comentat aquí. "Per a Catalunya és millor que guanyi el PP amb majoria absoluta"”

N’Alzamora socarrimava l'argumentació paranoïca del personatge: “De fet, el que més li convé a Catalunya és que Espanya aboleixi l'Estatut i la Generalitat, que es promulgui novament el Decret de Nova Planta, que tornin els tancs per la Diagonal i que ens facin portar distintius grocs damunt la roba. Ja veuries com caurien les caretes i quedarien les coses ben clares. Proclamaríem la independència l'endemà mateix, a trenc d'alba des del Fossar de les Moreres.

És una alegria comprovar que el sobiranisme català continua comptant amb ments preclares com la del Sr. Carretero. Endavant les atxes i que Déu hi faci més que nosaltres.”

Aquesta Diada hem pogut tornar a constatar que aquestes “ments preclares” continuen essent el pitjor enemic del procés polític cap a la independència.

En comptes d’interrogar-se perquè ningú en aquest país no el recolza, no li dóna suport, o ho fa amb una insignificància que l’hauria de fer avergonyir, el gurú es dedica a insultar a la majoria dels independentistes. Coherent amb la seva estratègia vital aquests últims anys de predicar l’independentisme intentant destruir-lo.

I és que l’abuelete i la seva exígua tropa representen amb claredat un dels problemes que tenim en aquest procés que serà tan complicat: el de la bogeria independentista. Dissortadament no són els únics, tot cal dir-ho.

No entendre que el vot independentista es manifesta pluralment. No entendre que no hi ha una única estratègia per a arribar a la independència. No entendre que l’independentisme majoritari ha fet una aposta per l’estratègia del dret a decidir sense límits, amb l’estació concert. No entendre que si la gent no dóna suport a un personatge com ell és perquè la gent fuig d’aquesta mena d’il·luminats totalitaris, perquè no són una proposta política sinó un cas de psiquiatria… No entendre això ratifica el diagnòstic que el tractament que cal és el del divan, rotllo “siéntese y hábleme sobre su infancia….”

Tot i que podria acabar aquí l’article, i seria més que suficient, no puc estar-me de comentar una altra dimensió en què s'emmiralla l’idiotisme que predica el de Puigcerdà.

Té collons que la persona que es va carregar tot un moviment polític per una escalfada salvatge de bragueta s’atreveixi a qualificar ningú d’idiota.

De la “transició” a ençà, l’independentisme polític ha tingut dos moments i/o projectes que haurien pogut generar una expressió política sòlida en termes de representació parlamentària i lideratge en el procés.

Primer va ser ERC, el partit independentista que havia esdevingut un autèntic pal de paller a començaments del 2.000 i que el 2.003 i el 2006 esdevé clau per a la governabilitat a Catalunya. L’aposta pel tripartit liquida aquell projecte d’ERC. I avui en dia tenim que el tripartidisme ha costat a ERC perdre pràcticament el 70% dels suports que havia rebut. Un desastre.

El segon projecte que hauria pogut ser alguna cosa important és el de Reagrupament, que plantejava una proposta política independentista lligada a la regeneració democràtica. Reagrupament va començar a ocupar amb solvència i credibilitat aquell espai que en Salvador Cardús va batejar com de “els sense nom”, i que s’havia generat entre l’independentisme justament arran l’aposta tripartita d’ERC.

Tal i com el primer Reagrupament plantejava les coses, treballava i estava creixent… estic absolutament convençut que hauria entrat al Parlament de Catalunya amb una força molt significativa, d’entre 9 i 10 diputats. I sense descartar haver fet el “sorpasso” a l’Esquerra tripartita.

Tot això hauria esta possible si el de Puigcerdà no s’hagués xalat, no hagués embogit.

Sobtadament, gairebé sense que ningú se’n pogués adonar, qui havia de ser el líder de la regeneració democràtica es va transformar en un patètic dèspota sectari, que l’únic que plantejava era “si no es fa el que jo dic, plego”.

Segons comenta n’Albert Pla al diari ARA a la Grècia clàssica “Hi havia els polites, els ciutadans políticament actius, i els idiotes, que es limitaven a ocupar-se dels seus afers privats”

Per tant, el gran idiota de tota aquesta història és el Dr. Carretero, que, liderant un moviment en creixement espectacular, va passar únicament a ocupar-se dels seus afers privats, de naturalesa sentimental, però als que buscava donar un “paraigües polític”.

La crisi que desencadena la idiotesa carreteril el gener del 2010 liquida Reagrupament. Va liquidar el gruix de l’estructura que l’havia organitzat i dotat de corpus ideològic i discursiu, però, sobretot, va fulminar davant tota l’opinió pública tota la credibilitat personal i del moviment. Fins esdevenir la pitjor experiència política del catalanisme al llarg de la seva història, un moviment, el dels reagrupats, que va treure el pitjor que portaven a dintre les persones, seguint cegament l’exemple del seu líder, una mala persona (realment es van convertir en la gent més dolenta que mai he conegut).

Malgrat tot, crec que l’adjectiu que més s’escau al de Puigcerdà no és el que fa servir ell, sinó el que brillantment va descriure el professor Carlo M. Cipolla en el seu assaig Allegro ma non tropo, sobre l’estupidesa humana: ESTÚPID O SUPERESTÚPID. Segons el reconegut acadèmic italià, “Estúpids són els que amb les seves accions perjudiquen els altres i a si mateixos. Les seves accions absurdes fan mal sempre als altres sense que ells hi guanyin res: al contrari, molt possiblement ells també en sortiran perjudicats: són els que Cipolla classifica com a superestúpids.”

Està clar, no???

Apa, enjoy it!!!

16 comentaris:

Dessmond ha dit...

El que més m'ha xocat d'aquest impuls d'en Carretero és la suficiència. En comptes de perseverar en el seu projecte, ha anat a furgar a casa dels altres d'una forma altament desafortunada.
Com si a ell no se li puguessin fer de retrets, que van molt més enllà de la condició d'idiota. L'aposta per un i més d'un tripartit, per exemple, és d'una magnitud tal quant a gravetat nacional, que qualsevol idiota al seu costat queda com un perfecte Sant Baró.
Amb una mica més d'intel·ligència i nas polític avui no aniria arrossegant-se per les cantonades dient tals barbaritats.
La veritat és que m'ha emprenyat i molt aquesta sortida de to. Difícilment li ho perdonaré.

Benplantat ha dit...

Jo cada dia estic més tip de Reagrupament. Sense anar més lluny, fa uns dies van esborrar un article meu al web de Reagrupament només per que feia una petita autocrítica del funcionament i l'estratègia politica de l'associació i a mi ni m'ho van comentar. He demanat esplicacions i m'han respos amb xuleria. Així no anirem en lloc.

joliu ha dit...

És una certesa que no saben assumir, hi ha més independentistes a Convergència que a tots els partits independentistes juns. No ho entenen ni ho entendran mai.

Eva ha dit...

Primer de tot: no puc estar més d'acord amb tu pel que fa "l'1'28% dels vots"... El proper cop que ens veiem, ja en parlarem ;)

I respecte a les declaracions del dr.Muerte... què dir-ne? Ganes de sortir a la premsa, de tenir el titular, ho ha aconseguit (a l'e-notícies)... no té més, tu mateix ho dius.

Ara bé, hem de tenir clar que tot i que aquest exabrupte ha sortit de qui ha sortit i té el valor que té (cap), si és cert que molts independentistes pensen el mateix, és a dir, costa d'assimilar que un partit com CIU que recull la majoria de vot independentista permeti que el PP faci i desfaci (de moment) a nivell municipal i inclús hi pacti. És cosa de convergència o és cosa d'unió? o és cosa dels dos? Creus realment que si CIU segueix per aquest camí de doble joc d'anar per un cantó pactant amb el PP i per altra banda fent declaracions (només declaracions, de moment) patriòtiques no hi haurà votants indepes de CIU que deixaran de votar-los?

Cal que CIU cuidi el seu electorat donant mostres reals del seu compromís amb el país i del seu camí cap a la independència que no siguin només paraules, de moment els fets indiquen una altra cosa: Pactes municipals amb el PP, no blindar l'escola en català fent de la nostra llengua la ÚNICA llengua vehicular, Duran i el seu galdós paper a les espanyes...

En fi, crec que entens què vull dir... Em sembla genial que els votants de CIU siguin independentistes, ara cal que el seu partit els representi si no, idiotes no seran, però poc exigents, molt poc si que ho semblaran si segueixen votant CIU sense que des del partit es treballi de manera clara, precisa i decidida cap a la independència.

Dies de fúria ha dit...

(I)
Eva, CiU té un 55% dels seus votants que són indepes i un 45% que no. I això els obliga a equilibris i estratègies diferents a les dels partits que els seus votants són 100% indepes.

Per què CiU "recull" tant de vot indepe, per què la immensa majoria d'indepes han votat CiU?

No perquè tots siguem idiotes, uns discapacitats polítics, com alguns semblen pensar.

CiU ha ofert una proposta política amb una estratègia molt clara: 1) Dret a decidir sense límits 2) Estació concert o pacte fiscal.

Pot agradar o no, però a hores d'ara és l'estratègia que recull més suport dels independentistes, la que resulta més creïble.

És del tot legítim discrepar d'aquesta estratègia i plantejar-ne una altra. No hi ha cap problema. Es vota i llavors es veu la confiança i el recolzament que tenen les diferents estratègies i propostes. Això no les fa ni més ni menys independentistes. Les fa diferents, amb estratègies legítimes, però diferents.

CiU està fent els deures, i ho fa al seu ritme i d'acord amb la seva estratègia. No és un bon negoci per a l'independentisme ni per al país fonamentar l'acció política en intentar torpedejar, menystenir, rebentar, tot el que fa CiU. Tampoc és una bona cosa per al país posar-se a repartir carnets d'independentista, i de considerar als qui hem votat o en algun moment han votat CiU gent amb una discapacitat que els fa éssers perversos, manipulables, abjectes, idiotes,mancats de criteri, etc.

No fotem!

Dies de fúria ha dit...

(II)
Pel que fa al tema de l’escola, Eva, et recordo que CiU, fa 30 anys, va posar en marxa la immersió. I ho va fer no només d'acord al seu criteri, sinó amb un total consens polític, que era el necessari. Això s'ha mantingut així fins ara, i ha estat gràcies a CiU i gràcies, també, a tots els partits polítics que comparteixen uns mínims de catalanisme i de responsabilitat, i que han fet possible que poguem parlar d'un model català, que poguem parlar d'una escola i que, des d'un punt de partida complicadíssim, s'hagi pogut fer i mantenir tot el que s'ha fet. I això és gràcies a tots.

El model ha estat amenaçat fins i tot abans de néixer,ja fa 30 anys. L'assetjament d'aquesta minoria inadaptada i de mentalitat colonial, ha estat permanent. Però la bona feina i el compromís de tots ha permès mantenir intacte el model tots aquests anys.

Ara tenim davant una nova amenaça. Els valors i el compromís que ens han permès mantenir el model són els únics que, en l'actual context polític, ens asseguren que continuï sòlid sobre els seus principis. La resta d'arguments, ho sento, però són ganes absurdes i molt poc patriòtiques de fer el numeret. L'estratègia "iluminati" va, en el fons, contra els valors que han permès blindar el model durant tots aquests anys i que ens permetran, a tots, mantenir-lo.

El model es mantindrà, peti qui peti. Fins i tot assumint que peta perquè algun dels que ara més gesticula en el seu moment va estar a favor de la tercera hora de castellà, que està a l'origen dels problemes que tenim ara, perquè dinamitava el model i se saltava les nostres competències. No cal ser tan farsant com és algú. Hi ha hemeroteques. I mentre alguns demanàvem que la tercera hora es portés al TC, alguns dels que ara més gesticulen callaven i assentien.

Tornant al tema de l'estratègia, no és dolent que n'hi hagi de diferents. El que cal és que, sotmeses a la voluntat popular, l'hegemònica pugui desplegar-la. Si no ho fa o si ho fa insatisfactòriament, la gent, els votants, ja prendran les seves decisions. Sempre ha estat així. Només cal que hi hagi altres propostes que es guanyin la seva confiança.

Però t'asseguro que, faci el que faci CiU, l'insult i el menysteniment permanent als votants de CiU, el tractar-los o pensar en ells (en mi, perquè jo aquest cop els vaig votar i vaig demanar el vot per l'Artur Mas) de discapacitats polítics no és el camí.

O des d'un cert independentisme (per sort marginal, però sorollós) es comença a entendre en quines coordenades funciona CiU i, per tant, el gruix de l'independentisme, o el seu paper en el procés de secessió serà el del "convidat de pedra", i arribarà el dia de la independència i continuaran a la seva, insultant a CiU, retreient que en no sé quin cony de poble ha pactat amb no sé qui, muntant numerets, etc, etc, etc.

En fi, slokai..

Dies de fúria ha dit...

(III)
PS: hi ha un altre argument que demostra una greu incapacitat per a assumir i entendre la realitat, aquell dels qui diuen "com que el gruix dels indepes voten CiU, que CiU recolzi, ja, el procés". Aquesta "majaderia" l'he sentit bastant. Torno per on he començat: CiU "només" té un 55% del seu electorat que es declara indepe. En Mas va ser molt clar i aquest 55% ho va entendre i assumir: aquesta no és la legislatura de la independència. No forma part del compromís, tot i que sí que hi ha un compromís amb el pacte fiscal i amb el dret a decidir. Si en Mas s'hagués presentat amb el tema de la independència, no hauria tingut el recolzament d'aquest altre 45% de votants, en Montilla continuaria de President de la Generalitat i el sobiranisme seria una oposició formidable, per allò de ser tots molt coherents i cridar molt, cada mitja hora si cal "independència", però sense cap possibilitat de res i amb els sociates al govern.

CiU té tot el dret del món a gestionar el procés de la manera que cregui més convenient, i anar portant, com està fent, cap al "sí" aquest 45% que ara no hi és.

Les altres forces que plantegin la seva estratègia i es facin mereixedors de la confiança majoritària de la gent.

Mentres tant, millor que enlloc de dinamitar el procés muntant permanentment el numeret o bé refugiant-se en allò de les "polítiques socials" (que només han estat que atur, molt atur i endeutament demencial) orientin la seva acció política a intentar ajudar una mica. Que alguns ja n'estem més que tips del numeret i de la irresponsabilitat.

Hom ha de ser conscient de la força i la representativitat que té, que li ha conferit la societat, acceptar-ho lleialment, i, evidentment, treballar perquè, si té una altra proposta, aquesta mereixi el màxim recolzament. El que no s'hi val és que si la gent t'obvia o et confereix una representativitat minsa, començar a tractar a la gent d'idiotes, d'alienats o de discapacitats polítics.

Al ha dit...

Ja em disculpareu l'atreviment...

Que en Carretero l'ha cagat és obvi i als resultats em remeto.

Però els convergents he de pensar en el que li va passar a Esquerra. Esquerra va prioritzar el partit abans que Catalunya i això li ha costat el 70% dels vots. Quan Convergència pacta amb el PP no ho fa per Catalunya, ho fa per el partit...

Uns amb el PSOE (o tots dos) i els altres amb el PP, mentre Catalunya està de potes enlaire... Ja veurem quins resultats en treu CiU del seu pacte fiscal, el se dret a decidir i el seu noséquè nacional. Però atenció que ve uns majoria absoluta del PP i Espanya està ferida en el seu orgull perquè està i estarà intervinguda (encara qe sigui d'amagat). Sabeu qui aixecarà l'orgull i la caixa d'Espanya? jo sí. Només espero que l'Artur Mas sàpiga jugar al poker i en el moment més potent dels atacs espanyols que venen i vindran convoqui eleccions i CiU digui ben clarament que vol la independència, d'altre manera molts quedare sense discurs i sense timoner.

Vinga, amb il.lusió!!!

Anònim ha dit...

PER FAVOR¡..PROU DE TIRARNOS "LES PARAULES PELS MORROS"...AMB LA SITUACIO TAN DIFICIL QUE VIVIM,AMB UN PP.I UN PSOE.PACTANT A TORT I A DRET, I PASSANT "EL RODILLO"SENSA MANIES PER DAMUNT NOSTRE, NO PERDEM MES EL TEMPS AMB PICA-VARELLES PARTIDISTES,CERQUEM PACTES ENTRE NOSALTRES AMB GENEROSITAT,SISPLAU¡¡¡¡¡
I A TOTS AQUEST QUE DIA SI DIA TAMBE,
FOTLI AMB ELS PACTES MUNICIPALS¡¡QUE MIREN "L'APAÑO"CONSTITUCIONAL I DESPRES QUE PARLIN SI TENEN VERGONYA,
JUGANT AMB BARCELONA

Anònim ha dit...

Excel.lent anàlisi per entendre la deriva carreteril que des d'ara mateix poso al costat del magnífic "La faldilla nacional", de Salvador sostres.
Certament no mereix cap atenció el personatge, però està bé que de tant en quant fem memòria dels fets i del mal que ha fet aquest individu, perquè encara hi ha qui es deixa enlluernar per l'exabrupte.

Joan

Joan Safont ha dit...

Ho vaig trobar d'una bogeria i d'una xul·leria inaudita. Après-moi le deluge o, si el país no em vota, el país és idiota. Se'm va acudir escriure-ho a twitter i vaig rebre un munt de respostes de walking deads, tots curiosament amb greus deficiècies en llur expressió en català: faltes, barbarismes, construccions sintàctiques insòlites,... Em sembla un fet a tenir en compte, com es pot ser independentista i agredir la llengua d'aquesta manera?

Jurista solvent ha dit...

Caram Joan! Això sí que és una boníssima notícia. Veure't actiu i amb tota l'energia. Ben trobat i enhorabona, me n'alegro molt que estiguis bé! Un que t'ha tingut als bancs de classe...

Dies de fúria ha dit...

Trobar-se a l'amic Safont per aquí és un motiu de festa i celebració!!! Gràcies per la visita! I és cert, jo també me'n faig creus de tots aquests i aquestes que gesticulen aparatosament cridant independència i són incapaços i incapaces de dedicar uns minuts a la setmana a aprendre a escriure bé la seva llengua...

en fi, coses dels Walking Dead...

una abraçada ben forta, Joan, tinc ganes que ens poguem veure, collons!!!

Andreu ha dit...

Realment, tot el que no són vots, són collonades, en un sistema representatiu. Jo no he vist encara mai, ni de jovenet, ni de jove, ni de mitjana edat, ni de més gran, que cap pseudolíder de cap gropuscle, o cap messies, m'enseny(ens ensenyi) el Sant Grial del catalanisme, del nacionalisme català. I si no m'ensenya el Sant Grial, doncs sempre tinc els vots que han obtingut a les eleccions al cap, com a recordatori permanent dels trumfos, farols o objectes robaats que tenen. Quantes mes animalades i mes incoherències fan i diuen menys vots obtenen. El Psan en té el record guiness de duracio. Fas bé Francesc de perdonar però no oblidar. Tot i que també entendria, ta com en van ensenyar fa molts anys, que sent cristià també està justificat, en casos concrets greus, ni perdonar ni oblidar. (i jo en tinc alguns en aquest prestatge..)- Tu vas patir molt, però t'has refet perfectament. Ara m'agradaria retrobar in perso alguna vegada aquells iluminati reagrupats encaraque van desqualificar agrament (ha ha) aquell "Mas, ó Montilla", that is the question, que amb l'amic Josep Empordà varem posar en circulació més de dos anys abans de les eleccions. Enhorabona per l'article Francesc! Una abraçada!
Andreu

reflexions en català ha dit...

Amb aquesta actitud pot gunayar algun client però segur que en pot deixar de gunayar molts més. Però de fet Reagrupament s'està morint. No cal esplaiar-s'hi gaire. Tampoc no comparteixo algunes actituds de SI, tot i que penso que en general s'està treballant prou bé. S'ha de fotre canya a CiU però seriosament.

Que a Ciu hi ha més independentistes que enlloc més i tots junts, és clar. Però CiU no és un partit independentista, avui.

Segur que ho acabarà sent. Ara, com diu l'AI, CiU corre el risc que suposa prioritzar els equilibris interns entre independentistes i no independentistes (ara gunayen els que són menys, hehe), la prioritat dels interessos del partit. Afegim-hi aquest llenguatge ambigu que no diu res (estacions incloses). No sé si es pot aguantar gaire temps aixó, en aquests moments.

Salut!

reflexions en català ha dit...

I una altra cosa, posats a fer. CiU és una secta de merda com les altres, un conjunt d'interessos, una cadena de favors, una agència de col·locació. Sí, els altres també, ja ho sé. Jo tambñe conec uns quants convergents que diuen que són independentistesm, pengen l'estelada al balcó i només desitgen que tot continuï igual de bé. Sou d'alcalde, dietes i desplaçaments a Lleida i a Barcelona i anar xumant. Els mateixos que tenen corruptes i delinqüents com a companys de viatge i callen com putes.

Jo no tornaré a votar CiU mai més fins que no expulsin els del 3% per a tu i per a mi i fins que parlin clar.

Próxima estación, La Caixa.