Avui ens hem aplegat una bona colla d'amics i patriotes per acompanyar en Pere Martí a la presentació del seu nou llibre «ESCAC A L'ESTAT. La trama secreta del 9N»
La presentació ha estat una de les millors a les que he assistit en molt de temps. Àgil, dinàmica, amena i amb molt de contingut. I el llibre és una de les lectures imprescindibles per entendre el moment polític. L'excel·lent entrevista que avui feia Pere Cardús a Pere Martí per a Vilaweb n'ha estat un preludi espectacular. No deixeu de llegir-la!
Avui tant en Rafael Nadal com en Pere Martí han reflexionat sobre un munt de coses transcendents, i ens han avançat els continguts bàsics, les principals lliçons, que es desprenen d'un llibre que deixa constància d'uns fets claus per al nostre país i per al procés, però també per trobar les claus que expliquen tot el desastre que va seguir, com un maleït epitafi, al 9N i que esperem avui hàgim pogut enterrar definitivament amb l'acord sobre el full de ruta per al 27S.
La primera cosa que el llibre deixa clara és que el 9N ha estat l'operació més important que ha fet el catalanisme polític des de fa 300 anys. Que va ser un desafiament a l'Estat en tota regla, un autèntic i massiu acte de desobediència que va arribar a posar en escac a l'estat, que el va deixar noquejat.
La segona cosa que també ha quedat clara és que només la nostra estupidesa va donar aire a l'estat. El 9N l'estat estava derrotat, i Catalunya havia triomfat en aquest desafiament extraordinari i la comunitat internacional se'n feia un ressò massiu en termes inequívocs. Els problemes que en el bloc sobiranista s'arrossegaven des de la prèvia del 9N no només van aconseguir l'estupidesa de devaluar-lo, sinó que van donar aire a l'estat, el van permetre refer-se.
El tercer element que queda del tot clar és que el 9N va estar a punt de col·lapsar per l'actitud d'ERC i que només la intel·ligència agosarada de la CUP va permetre que tirés endavant i esdevingués aquest èxit. Queda certificat tot el que ja vaig anar escrivint aquells dies i els que el van seguir, que ERC havia entrat en una espiral destructiva que primer va estar a punt de fer saltar pels aires el 9N i després les eleccions plebiscitàries.
Avui, i s'hi han referit tant en Rafael Nadal com en Pere Martí, ha quedat clar l'abast del drama a que va portar un procés triomfant l'actitud d'ERC. Però també ha quedat clar que ja no serveix de res lamentar-se de fins a quin punt l'espiral destructiva d'ERC va malbaratar una oportunitat històrica, perquè la història no pot anar enrere, i ara només hem de mirar cap al davant. Però sí és important que n'aprenguem, de la història, per evitar torni a repetir-se.
Un quart fet rellevant del 9N, d'acord al que ens han explicat, és tota la seva extraordinària dimensió èpica, organitzativa i operativa que va permetre que hi hagués 9N. Les setmanes prèvies al 9N el President Mas havia fet pedagogia de que caldria molta astúcia per poder-lo fer possible. I el que avui ens han explicat i narra el llibre deixa constància de tot el molt que va caldre fer per impedir que l'estat pogués aturar el 9N. Des de la tria de la xarxa d'instituts com a seus electorals fins a l'impressionant dispositiu que va permetre fer arribar a tots i cadascun dels punts electorals urnes i ordinadors. Sí, va ser un operatiu que hem de qualificar d'èpic i gairebé de prodigiós. En termes militars va ser una operació impecable, perfectament planificada i executada amb una discreció -àdhuc secretisme- i precisió sense precedents en el nostre país.
No va fallar res. I en un país tan flower power com el nostre, hi va haver unes ments pensants i uns executors que ho van saber fer amb una eficàcia, una diligència i un hermetisme més propis d'una organització militar altament sofisticada que d'una administració.
Qualsevol relliscada, indiscreció, filtració, badada, hauria habilitat l'estat per poder paralitzar la consulta. I no els hi vam donar cap oportunitat. I encara busquen i encara no saben com va anar tot.
I tot i que m'hi refereixo com a cinquè element segurament és el més important i transcendent de tots: el 9N va ser possible per la mobilització extraordinària de 40.000 voluntaris, als que en Pere Martí dedica el llibre. 40.000 persones, amb noms i cognoms, a les que se'ls va assignar un destí i unes funcions que van executar amb una disciplina i eficàcia extraordinàries, com un autèntic exèrcit. De fet això és el que es va mobilitzar, un autèntic exèrcit cívic, pacífic i democràtic plenament compromès amb l'exercici de la sobirania i aquell acte extrem de desobediència que va ser el 9N.
Un exèrcit de voluntaris que, en paraules de Rafael Nadal, exemplificava les virtuts de la unitat, perquè ningú preguntava a qui tenia treballant al costat de quin partit era, què pensava o quina ideologia tenia. Tots allà, treballant colze amb colze, al lloc assignat i fent el que se'ls hi havia encarregat fer. En vaig deixar constància en aquest post...
Un sisè element a destacar, potser una de les coses que avui més ens han sorprès a tots, és la revelació que el conseller d'Interior, l'Espadaler, va demanar les dades d'aquests 40.000 voluntaris a la consellera Ortega a requeriment de la fiscalia. I que la consellera Ortega s'hi va negar. Suposo que això explica que la consellera Ortega estigui imputada i l'Espadaler no. Però aquest fet, que no podem qualificar d'anècdota perquè és molt greu, exemplifica la tensió organitzativa i política que va tenir al darrere el 9N.
Però també exemplifica una altra cosa molt important i que ens hauria de servir a tots de lliçó. Aquesta mateixa setmana em discutia amb un company per tuiter perquè situava la consellera Ortega com un obstacle del procés per ser d'Unió. No sabia del que avui ens ha explicat en Pere Martí, però fins i tot sense saber-ho vaig recriminar al company la frivolitat i injustícia del seu comentari. La consellera Ortega sabíem tots va ser una de les peces clau que va fer realitat el 9N, i ho va fer amb una diligència i compromís irreprotxables, totalment dignes d'elogi i mereixedors del màxim respecte. I retreia al meu company que només per això la consellera Ortega havia fet ja més que la majoria d'independentistes que només poden exhibir un full de serveis de bla bla bla bla bla.
La revelació del requeriment de l'Espadaler ens ha impactat molt a tots. I tanmateix jo no voldria deixar d'assenyalar, fins i tot amb el menyspreu que em mereix la seva acció, que el 9N el dispositiu de la Policia de Catalunya, del Cos de Mossos d'Esquadra, va ser exemplar. Al quart d'hora d'arribar jo com a coordinador de procés al meu institut, sobre les 07:00 del matí, una parella de Mossos em va venir a informar que s'estarien fora del col·legi, i que hi serien tot el dia, ells o uns altres companys seus, per qualsevol cosa que s'esdevingués. I així va ser. I vull remarcar que es van estar fora del col·legi perquè aquesta va ser la fórmula que va permetre que cap fiscal o jutge pogués ordenar-los la clausura de les seus electorals o la identificació dels voluntaris.
Una setena dimensió que avui ha quedat acreditada és el que en Pere Martí ha definit com a autèntica guerra bruta de l'Estat Espanyols contra el procés, que s'està produint des de la manifestació massiva de l'Onze de setembre del 2012, i que també ha qualificat, per la seva perversitat antidemocràtica, d'inèdita i insòlita a un país de l'EU. Nosaltres ens autocol·lapsem amb autèntiques estupideses, però l'Estat disposa d'una maquinària formidable que usa sense contemplacions contra el procés.
I ja per acabar, un missatge optimista. Avui mateix, al poc de començar la presentació del llibre, s'ha conegut l'acord entre CDC, ERC, ANC i Òmnium pel full de ruta cap a la independència via el 27S. És una excel·lent notícia que esperem ens permeti superar aquests mesos horribilis que hem protagonitzat. Avui, a l'acte, tothom tenia molt clar que la unitat és l'única garantia d'èxit per al procés que tenim. I que l'absència d'unitat o una unitat trencada és el preludi de la derrota. Tinguem per una inversió d'aprenentatge i maduresa aquest mal tràngol d'aquests mesos. I fem confiança i fem-nos confiança els uns als altres que enfoquem amb compromís col·lectiu, pel damunt de les nostres diferències, aquest tram decisiu del procés. Si blindem la unitat d'acció i ens posem a treballar tots a una, som capaços d'aconseguir-ho.
SOM-HI, DONCS!
PS: Avui també s'ha conegut el baròmetre del CEO. L'estic estudiant. És un dels més complexos d'analitzar amb que m'he trobat. Espero poder-vos traslladar la meva anàlisi els propers dies, si pot ser, dins del cap de setmana. Hi ha moltes coses per a analitzar i per a reflexionar. Part del que reflecteix el CEO té el seu origen, precisament, en coses que el llibre d'en Pere Martí analitza.
La presentació ha estat una de les millors a les que he assistit en molt de temps. Àgil, dinàmica, amena i amb molt de contingut. I el llibre és una de les lectures imprescindibles per entendre el moment polític. L'excel·lent entrevista que avui feia Pere Cardús a Pere Martí per a Vilaweb n'ha estat un preludi espectacular. No deixeu de llegir-la!
Avui tant en Rafael Nadal com en Pere Martí han reflexionat sobre un munt de coses transcendents, i ens han avançat els continguts bàsics, les principals lliçons, que es desprenen d'un llibre que deixa constància d'uns fets claus per al nostre país i per al procés, però també per trobar les claus que expliquen tot el desastre que va seguir, com un maleït epitafi, al 9N i que esperem avui hàgim pogut enterrar definitivament amb l'acord sobre el full de ruta per al 27S.
La primera cosa que el llibre deixa clara és que el 9N ha estat l'operació més important que ha fet el catalanisme polític des de fa 300 anys. Que va ser un desafiament a l'Estat en tota regla, un autèntic i massiu acte de desobediència que va arribar a posar en escac a l'estat, que el va deixar noquejat.
La segona cosa que també ha quedat clara és que només la nostra estupidesa va donar aire a l'estat. El 9N l'estat estava derrotat, i Catalunya havia triomfat en aquest desafiament extraordinari i la comunitat internacional se'n feia un ressò massiu en termes inequívocs. Els problemes que en el bloc sobiranista s'arrossegaven des de la prèvia del 9N no només van aconseguir l'estupidesa de devaluar-lo, sinó que van donar aire a l'estat, el van permetre refer-se.
El tercer element que queda del tot clar és que el 9N va estar a punt de col·lapsar per l'actitud d'ERC i que només la intel·ligència agosarada de la CUP va permetre que tirés endavant i esdevingués aquest èxit. Queda certificat tot el que ja vaig anar escrivint aquells dies i els que el van seguir, que ERC havia entrat en una espiral destructiva que primer va estar a punt de fer saltar pels aires el 9N i després les eleccions plebiscitàries.
Avui, i s'hi han referit tant en Rafael Nadal com en Pere Martí, ha quedat clar l'abast del drama a que va portar un procés triomfant l'actitud d'ERC. Però també ha quedat clar que ja no serveix de res lamentar-se de fins a quin punt l'espiral destructiva d'ERC va malbaratar una oportunitat històrica, perquè la història no pot anar enrere, i ara només hem de mirar cap al davant. Però sí és important que n'aprenguem, de la història, per evitar torni a repetir-se.
Un quart fet rellevant del 9N, d'acord al que ens han explicat, és tota la seva extraordinària dimensió èpica, organitzativa i operativa que va permetre que hi hagués 9N. Les setmanes prèvies al 9N el President Mas havia fet pedagogia de que caldria molta astúcia per poder-lo fer possible. I el que avui ens han explicat i narra el llibre deixa constància de tot el molt que va caldre fer per impedir que l'estat pogués aturar el 9N. Des de la tria de la xarxa d'instituts com a seus electorals fins a l'impressionant dispositiu que va permetre fer arribar a tots i cadascun dels punts electorals urnes i ordinadors. Sí, va ser un operatiu que hem de qualificar d'èpic i gairebé de prodigiós. En termes militars va ser una operació impecable, perfectament planificada i executada amb una discreció -àdhuc secretisme- i precisió sense precedents en el nostre país.
No va fallar res. I en un país tan flower power com el nostre, hi va haver unes ments pensants i uns executors que ho van saber fer amb una eficàcia, una diligència i un hermetisme més propis d'una organització militar altament sofisticada que d'una administració.
Qualsevol relliscada, indiscreció, filtració, badada, hauria habilitat l'estat per poder paralitzar la consulta. I no els hi vam donar cap oportunitat. I encara busquen i encara no saben com va anar tot.
I tot i que m'hi refereixo com a cinquè element segurament és el més important i transcendent de tots: el 9N va ser possible per la mobilització extraordinària de 40.000 voluntaris, als que en Pere Martí dedica el llibre. 40.000 persones, amb noms i cognoms, a les que se'ls va assignar un destí i unes funcions que van executar amb una disciplina i eficàcia extraordinàries, com un autèntic exèrcit. De fet això és el que es va mobilitzar, un autèntic exèrcit cívic, pacífic i democràtic plenament compromès amb l'exercici de la sobirania i aquell acte extrem de desobediència que va ser el 9N.
Un exèrcit de voluntaris que, en paraules de Rafael Nadal, exemplificava les virtuts de la unitat, perquè ningú preguntava a qui tenia treballant al costat de quin partit era, què pensava o quina ideologia tenia. Tots allà, treballant colze amb colze, al lloc assignat i fent el que se'ls hi havia encarregat fer. En vaig deixar constància en aquest post...
Un sisè element a destacar, potser una de les coses que avui més ens han sorprès a tots, és la revelació que el conseller d'Interior, l'Espadaler, va demanar les dades d'aquests 40.000 voluntaris a la consellera Ortega a requeriment de la fiscalia. I que la consellera Ortega s'hi va negar. Suposo que això explica que la consellera Ortega estigui imputada i l'Espadaler no. Però aquest fet, que no podem qualificar d'anècdota perquè és molt greu, exemplifica la tensió organitzativa i política que va tenir al darrere el 9N.
Però també exemplifica una altra cosa molt important i que ens hauria de servir a tots de lliçó. Aquesta mateixa setmana em discutia amb un company per tuiter perquè situava la consellera Ortega com un obstacle del procés per ser d'Unió. No sabia del que avui ens ha explicat en Pere Martí, però fins i tot sense saber-ho vaig recriminar al company la frivolitat i injustícia del seu comentari. La consellera Ortega sabíem tots va ser una de les peces clau que va fer realitat el 9N, i ho va fer amb una diligència i compromís irreprotxables, totalment dignes d'elogi i mereixedors del màxim respecte. I retreia al meu company que només per això la consellera Ortega havia fet ja més que la majoria d'independentistes que només poden exhibir un full de serveis de bla bla bla bla bla.
La revelació del requeriment de l'Espadaler ens ha impactat molt a tots. I tanmateix jo no voldria deixar d'assenyalar, fins i tot amb el menyspreu que em mereix la seva acció, que el 9N el dispositiu de la Policia de Catalunya, del Cos de Mossos d'Esquadra, va ser exemplar. Al quart d'hora d'arribar jo com a coordinador de procés al meu institut, sobre les 07:00 del matí, una parella de Mossos em va venir a informar que s'estarien fora del col·legi, i que hi serien tot el dia, ells o uns altres companys seus, per qualsevol cosa que s'esdevingués. I així va ser. I vull remarcar que es van estar fora del col·legi perquè aquesta va ser la fórmula que va permetre que cap fiscal o jutge pogués ordenar-los la clausura de les seus electorals o la identificació dels voluntaris.
Una setena dimensió que avui ha quedat acreditada és el que en Pere Martí ha definit com a autèntica guerra bruta de l'Estat Espanyols contra el procés, que s'està produint des de la manifestació massiva de l'Onze de setembre del 2012, i que també ha qualificat, per la seva perversitat antidemocràtica, d'inèdita i insòlita a un país de l'EU. Nosaltres ens autocol·lapsem amb autèntiques estupideses, però l'Estat disposa d'una maquinària formidable que usa sense contemplacions contra el procés.
I ja per acabar, un missatge optimista. Avui mateix, al poc de començar la presentació del llibre, s'ha conegut l'acord entre CDC, ERC, ANC i Òmnium pel full de ruta cap a la independència via el 27S. És una excel·lent notícia que esperem ens permeti superar aquests mesos horribilis que hem protagonitzat. Avui, a l'acte, tothom tenia molt clar que la unitat és l'única garantia d'èxit per al procés que tenim. I que l'absència d'unitat o una unitat trencada és el preludi de la derrota. Tinguem per una inversió d'aprenentatge i maduresa aquest mal tràngol d'aquests mesos. I fem confiança i fem-nos confiança els uns als altres que enfoquem amb compromís col·lectiu, pel damunt de les nostres diferències, aquest tram decisiu del procés. Si blindem la unitat d'acció i ens posem a treballar tots a una, som capaços d'aconseguir-ho.
SOM-HI, DONCS!
PS: Avui també s'ha conegut el baròmetre del CEO. L'estic estudiant. És un dels més complexos d'analitzar amb que m'he trobat. Espero poder-vos traslladar la meva anàlisi els propers dies, si pot ser, dins del cap de setmana. Hi ha moltes coses per a analitzar i per a reflexionar. Part del que reflecteix el CEO té el seu origen, precisament, en coses que el llibre d'en Pere Martí analitza.
Entrades
2 comentaris:
Magnífic article!
EL 9N.TOTHOM VA REPRESENTAR EL SEU PAPER A LA PERFECCIO,PERO...ARA LA MALEIDA "PARTITOCRACIA",AIXECA EL CAP,UNS CERCANT EL "SORPAZO",ALTRE FEN DE FRANC-TIRADOR,PER POR DE PERDRE PRIVILEGIS,I EL DE MES ENLLA,TREMOLAN I CAGATS PER "PODEMOS"...QUIN FASTIC¡¡.
Publica un comentari a l'entrada