Demà serà diumenge. I aquesta nit brillen en el cel més estels blancs, símbol de llibertat, que mai. Demà serà diumenge, i votarem el futur que volem per als nostres pobles, viles i ciutats, i, excepcionalment, demà també votarem quin serà el futur del nostre país.
A hores d'ara ja tothom sap quines són les opcions de la llibertat de Catalunya, de seguir endavant amb el procés, i quines són seguir com fins ara, mantenir viu l'actual status quo, l'espoli fiscal i la permanent persecució de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
Demà, a una banda, comptarem els vots de CiU, ERC i CUP. I a una altra banda, tota la resta. No hi ha territoris intermitjos, no hi ha ponts, ni falses dreceres, ni meandres. Tot això ja són pantalles superades. El procés ha seguit avançant i ara, demà diumenge, tenim el primer round del que seran els mesos més decisius de les nostres vides, en el que ens jugarem el futur del nostre país.
Demà, quan hagin tancat els col·legis electorals, sabrem si el procés és viu o en aquest primer embat ja hem sucumbit davant un unionisme que es presenta amb mil cares, des de l'extrema dreta fins l'extrema esquerra. Sí, tant PP, com C's, com PSC, com BEC i la Colau comparteixen el dubtós honor de ser, cadascun des de la seva posició, garants de la unitat d'Espanya i de l'statusquoisme, davant la revolució democràtica, cívica i pacífica, però profundament transformadora, que representa el procés independentista i la il·lusió pel nou Estat Català i el nou país que entre tots estem fent néixer.
I dilluns quan ens llevem i mirem aquest cel tan blau que tenim, hi veurem la llum blanca del nostre estel, de la nostra llibertat. I sabrem que el nostre somni i el de tantes generacions, una Catalunya lliure, el tenim molt més a prop, i que l'Estat Català serà una mica més realitat del que ho és avui, dissabte nit.
Aquesta última setmana abans de les eleccions els atacs de l'estat espanyol no han cessat. La Junta Electoral Central va prohibir les estelades als Ajuntaments, en una decisió tan absurda i inútil com desesperadament provocadora. Divendres el Consejo de Ministros va aprovar un Decret que habilita el Presidente del Gobierno, sota l'excusa de la «coordinació», a assumir el comandament dels Mossos d'Esquadra. Totes dues notícies no estan separades l'una de l'altra, tot el contrari, una porta a l'altra.
Un dels fets que ha permès que el procés independentista sigui actualment la realitat que és ha estat disposar del control de l'ordre públic a Catalunya, de tenir la nostra Policia, els Mossos d'Esquadra. Sense aquest fet el procés no hauria pogut avançar com ho ha fet, i no hauríem arribat on som ara o hi hauríem arribat d'una manera molt més dificultosa, amb molt més patiment.
L'Estat Espanyol és perfectament conscient d'aquesta situació. I ha lamentat molt que en aquells d'altra banda denostats pactes del Majèstic, l'Aznar cedís aquesta competència a la Generalitat. Però aquella cessió ara mateix és una de les nostres més importants estructures d'estat: els Mossos d'Esquadra.
No tinc CAP DUBTE que l'Estat Espanyol està maquinant com recuperar aquesta competència. No és un «com» jurídic, perquè això ho podria fer demà mateix, és un «com» polític. El procés català s'ha internacionalitzat totalment, i la prova la tenim en la important resolució del Parlament danès d'aquesta setmana, i aquest fet fa que l'Estat Espanyol hagi d'anar amb peus de plom amb tot el que fa, per tal que el que faci no legitimi encara més del que ho està la nostra causa davant tot el món.
L'intent de recuperar la competència de l'ordre públic a Catalunya arribarà. En termes de procés l'únic que hem de procurar és que arribi quan nosaltres estiguem preparats, quan el conflicte que generarà pugui ser gestionat des d'una posició de màxima força per part nostra, amb les màximes garanties per poder-lo gestionar. I ara encara no és aquest moment. Caldrà que hàgim fet les eleccions plebiscitàries, que hàgim assolit una majoria independentista al Parlament i que s'hagi fet evident als ulls del món la voluntat de ser un estat independent del poble de Catalunya, sigui via DUI o el que les diferents forces polítiques acordin fer.
Quan això passi el xoc de sobiranies serà evident als ulls del món, i qualsevol intent de treure al Govern català el control sobre els Mossos d'Esquadra serà un xoc de legitimitats. Ja veurem com ens en sortim, però serà, sens dubte, el gran xoc del procés, què passa amb els Mossos. Serà potser el moment més crític de tot el procés.
Mentre tant què fa l'Estat Espanyol? És molt evident. Per una banda està bastint l'arquitectura jurídica que els permeti recuperar aquest control amb un simple Decret i sota l'aparença d'una total legalitat. Però per una altra banda, simultàniament, anirà provocant perquè cometem algun error clamorós que sigui el supòsit fàctic que els «habiliti» per intervenir. Cal, per tant, anar amb peus de plom.
Ho estan intentant. Ho van intentar amb aquest fosquíssim episodi del xivatasso als terroristes islàmics de l'operació dels Mossos.
I ho han intentat ara, aquesta setmana, amb el tema de les estelades. Un dels supòsits que clarament legitimaria als ulls del món una intervenció tan greu de l'Estat seria que la policia catalana no complís els manaments judicials. Als ulls del món no importa si una resolució judicial a nosaltres ens pot semblar justa o injusta. Als ulls del món l'estat espanyol és una democràcia homologada, que comparteix taula amb totes les democràcies occidentals i que és un aliat fiable de tots ells.
I això no ho hem de perdre mai de vista, perquè el dia que ho perdem de vista haurem perdut. El nostre avantatge i la nostra única oportunitat en el front internacional és fer les coses com les hem fetes fins ara: des d'una exemplar rectitud democràtica, cívica i pacífica.
Que avui dissabte Mossos d'Esquadra hagin retirat, seguint mandat judicial, algunes estelades d'alguns ajuntaments no hauria de deixar de ser, per a nosaltres, una anècdota, un greuge més dels que hem de patir conseqüència de la subjugació a l'estat espanyol, de la mateixa manera que vam patir, aquesta mateixa setmana, el col·lapse de la xarxa de rodalies.
Si nosaltres elevéssim el que ha passat a categoria, que no ho hem fet, i haguéssim exigit desobediència, i que els Mossos incomplissin mandats judicials, hauríem precipitat el conflicte a un moment en el que no estem preparats i ho hauríem fet en un terreny en el que ho teníem tot a perdre i res a guanyar, en el terreny de la trampa que ens han parat.
Si el comandament de Mossos d'Esquadra no hagués fet aquestes actuacions simbòliques, i, seguint les consignes més hiperventilades, s'hagués decidit «desobeir» el més probable és que la setmana vinent l'Estat hagués recuperat la competència sobre l'ordre públic a Catalunya, hagués assumit el comandament de la nostra policia, ho hauria fet en un moment en el que pràcticament no hauríem tingut cap capacitat de resposta (o hauria estat purament simbòlica) i ho hauria fet des d'una impecable i lògica legitimitat als ulls de tot el món.
Insisteixo molt: d'aquí fins el moment decisiu hem d'actuar amb molta intel·ligència. També amb caràcter, però mai sense intel·ligència. En aquesta circumstància el caràcter es demostrava no caient en la trampa que ens havien parat, sinó p.ex. fent el que han fet molts ajuntaments: penjar la bandera negra, la bandera de Sant Jordi o la bandera danesa. I dilluns al matí a primera hora tornant a penjar l'estelada.
No hauríem de convertir en categoria el que no ho és. Tenir una estelada al balcó de l'Ajuntament o no tenir-la no és cap categoria. Si es té, bé. Si es té i es canvia per una bandera negra, molt rebé. Però convertir que hi hagi o no una estelada a un balcó en la batalla determinant del procés és una estupidesa. I per sort no ho hem fet.
Demà serà diumenge. I me la porta molt fluixa les estelades que hi hagi a balcons d'edificis públics. Molt. I en canvi em preocupa molt quants vots independentistes podrem recomptar un cop hagin tancat els col·legis electorals. Això sí que és categoria, el que passi a Barcelona i els vots indepes que puguem recomptar a tot el país. De la mateixa manera que també és categoria disposar dels Mossos d'Esquadra i la competència en l'ordre públic. I de la mateixa manera que també és categoria fer les coses de manera que sempre, davant la nostra societat i la comunitat internacional, la raó i la legitimitat democràtiques estiguin de la nostra banda.
Avui estic content perquè pràcticament ningú no ha caigut en el que era la provocació de l'Estat per generar un conflicte a partir del parany que ens han parat. Cal seguir així. Cal mantenir la confiança en tot el que estem fem, perquè res no serà fàcil.
A hores d'ara ja tothom sap quines són les opcions de la llibertat de Catalunya, de seguir endavant amb el procés, i quines són seguir com fins ara, mantenir viu l'actual status quo, l'espoli fiscal i la permanent persecució de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
Demà, a una banda, comptarem els vots de CiU, ERC i CUP. I a una altra banda, tota la resta. No hi ha territoris intermitjos, no hi ha ponts, ni falses dreceres, ni meandres. Tot això ja són pantalles superades. El procés ha seguit avançant i ara, demà diumenge, tenim el primer round del que seran els mesos més decisius de les nostres vides, en el que ens jugarem el futur del nostre país.
Demà, quan hagin tancat els col·legis electorals, sabrem si el procés és viu o en aquest primer embat ja hem sucumbit davant un unionisme que es presenta amb mil cares, des de l'extrema dreta fins l'extrema esquerra. Sí, tant PP, com C's, com PSC, com BEC i la Colau comparteixen el dubtós honor de ser, cadascun des de la seva posició, garants de la unitat d'Espanya i de l'statusquoisme, davant la revolució democràtica, cívica i pacífica, però profundament transformadora, que representa el procés independentista i la il·lusió pel nou Estat Català i el nou país que entre tots estem fent néixer.
I dilluns quan ens llevem i mirem aquest cel tan blau que tenim, hi veurem la llum blanca del nostre estel, de la nostra llibertat. I sabrem que el nostre somni i el de tantes generacions, una Catalunya lliure, el tenim molt més a prop, i que l'Estat Català serà una mica més realitat del que ho és avui, dissabte nit.
Aquesta última setmana abans de les eleccions els atacs de l'estat espanyol no han cessat. La Junta Electoral Central va prohibir les estelades als Ajuntaments, en una decisió tan absurda i inútil com desesperadament provocadora. Divendres el Consejo de Ministros va aprovar un Decret que habilita el Presidente del Gobierno, sota l'excusa de la «coordinació», a assumir el comandament dels Mossos d'Esquadra. Totes dues notícies no estan separades l'una de l'altra, tot el contrari, una porta a l'altra.
Un dels fets que ha permès que el procés independentista sigui actualment la realitat que és ha estat disposar del control de l'ordre públic a Catalunya, de tenir la nostra Policia, els Mossos d'Esquadra. Sense aquest fet el procés no hauria pogut avançar com ho ha fet, i no hauríem arribat on som ara o hi hauríem arribat d'una manera molt més dificultosa, amb molt més patiment.
L'Estat Espanyol és perfectament conscient d'aquesta situació. I ha lamentat molt que en aquells d'altra banda denostats pactes del Majèstic, l'Aznar cedís aquesta competència a la Generalitat. Però aquella cessió ara mateix és una de les nostres més importants estructures d'estat: els Mossos d'Esquadra.
No tinc CAP DUBTE que l'Estat Espanyol està maquinant com recuperar aquesta competència. No és un «com» jurídic, perquè això ho podria fer demà mateix, és un «com» polític. El procés català s'ha internacionalitzat totalment, i la prova la tenim en la important resolució del Parlament danès d'aquesta setmana, i aquest fet fa que l'Estat Espanyol hagi d'anar amb peus de plom amb tot el que fa, per tal que el que faci no legitimi encara més del que ho està la nostra causa davant tot el món.
L'intent de recuperar la competència de l'ordre públic a Catalunya arribarà. En termes de procés l'únic que hem de procurar és que arribi quan nosaltres estiguem preparats, quan el conflicte que generarà pugui ser gestionat des d'una posició de màxima força per part nostra, amb les màximes garanties per poder-lo gestionar. I ara encara no és aquest moment. Caldrà que hàgim fet les eleccions plebiscitàries, que hàgim assolit una majoria independentista al Parlament i que s'hagi fet evident als ulls del món la voluntat de ser un estat independent del poble de Catalunya, sigui via DUI o el que les diferents forces polítiques acordin fer.
Quan això passi el xoc de sobiranies serà evident als ulls del món, i qualsevol intent de treure al Govern català el control sobre els Mossos d'Esquadra serà un xoc de legitimitats. Ja veurem com ens en sortim, però serà, sens dubte, el gran xoc del procés, què passa amb els Mossos. Serà potser el moment més crític de tot el procés.
Mentre tant què fa l'Estat Espanyol? És molt evident. Per una banda està bastint l'arquitectura jurídica que els permeti recuperar aquest control amb un simple Decret i sota l'aparença d'una total legalitat. Però per una altra banda, simultàniament, anirà provocant perquè cometem algun error clamorós que sigui el supòsit fàctic que els «habiliti» per intervenir. Cal, per tant, anar amb peus de plom.
Ho estan intentant. Ho van intentar amb aquest fosquíssim episodi del xivatasso als terroristes islàmics de l'operació dels Mossos.
I ho han intentat ara, aquesta setmana, amb el tema de les estelades. Un dels supòsits que clarament legitimaria als ulls del món una intervenció tan greu de l'Estat seria que la policia catalana no complís els manaments judicials. Als ulls del món no importa si una resolució judicial a nosaltres ens pot semblar justa o injusta. Als ulls del món l'estat espanyol és una democràcia homologada, que comparteix taula amb totes les democràcies occidentals i que és un aliat fiable de tots ells.
I això no ho hem de perdre mai de vista, perquè el dia que ho perdem de vista haurem perdut. El nostre avantatge i la nostra única oportunitat en el front internacional és fer les coses com les hem fetes fins ara: des d'una exemplar rectitud democràtica, cívica i pacífica.
Que avui dissabte Mossos d'Esquadra hagin retirat, seguint mandat judicial, algunes estelades d'alguns ajuntaments no hauria de deixar de ser, per a nosaltres, una anècdota, un greuge més dels que hem de patir conseqüència de la subjugació a l'estat espanyol, de la mateixa manera que vam patir, aquesta mateixa setmana, el col·lapse de la xarxa de rodalies.
Si nosaltres elevéssim el que ha passat a categoria, que no ho hem fet, i haguéssim exigit desobediència, i que els Mossos incomplissin mandats judicials, hauríem precipitat el conflicte a un moment en el que no estem preparats i ho hauríem fet en un terreny en el que ho teníem tot a perdre i res a guanyar, en el terreny de la trampa que ens han parat.
Si el comandament de Mossos d'Esquadra no hagués fet aquestes actuacions simbòliques, i, seguint les consignes més hiperventilades, s'hagués decidit «desobeir» el més probable és que la setmana vinent l'Estat hagués recuperat la competència sobre l'ordre públic a Catalunya, hagués assumit el comandament de la nostra policia, ho hauria fet en un moment en el que pràcticament no hauríem tingut cap capacitat de resposta (o hauria estat purament simbòlica) i ho hauria fet des d'una impecable i lògica legitimitat als ulls de tot el món.
Insisteixo molt: d'aquí fins el moment decisiu hem d'actuar amb molta intel·ligència. També amb caràcter, però mai sense intel·ligència. En aquesta circumstància el caràcter es demostrava no caient en la trampa que ens havien parat, sinó p.ex. fent el que han fet molts ajuntaments: penjar la bandera negra, la bandera de Sant Jordi o la bandera danesa. I dilluns al matí a primera hora tornant a penjar l'estelada.
No hauríem de convertir en categoria el que no ho és. Tenir una estelada al balcó de l'Ajuntament o no tenir-la no és cap categoria. Si es té, bé. Si es té i es canvia per una bandera negra, molt rebé. Però convertir que hi hagi o no una estelada a un balcó en la batalla determinant del procés és una estupidesa. I per sort no ho hem fet.
Demà serà diumenge. I me la porta molt fluixa les estelades que hi hagi a balcons d'edificis públics. Molt. I en canvi em preocupa molt quants vots independentistes podrem recomptar un cop hagin tancat els col·legis electorals. Això sí que és categoria, el que passi a Barcelona i els vots indepes que puguem recomptar a tot el país. De la mateixa manera que també és categoria disposar dels Mossos d'Esquadra i la competència en l'ordre públic. I de la mateixa manera que també és categoria fer les coses de manera que sempre, davant la nostra societat i la comunitat internacional, la raó i la legitimitat democràtiques estiguin de la nostra banda.
Avui estic content perquè pràcticament ningú no ha caigut en el que era la provocació de l'Estat per generar un conflicte a partir del parany que ens han parat. Cal seguir així. Cal mantenir la confiança en tot el que estem fem, perquè res no serà fàcil.
De fet aquesta setmana és molt més greu el que ha passat amb el col·lapse de rodalies que no pas l'anècdota de les estelades. I oi que ningú no ha demanat que els Mossos prenguessin el control de totes les estacions de tren, del centre de control d'ADIF, etc etc? Evidentment que ningú no ho ha exigit. Perquè és evident que és una situació associada a la dependència, que no es pot resoldre aïlladament, i que tots sabem només es resoldrà amb la independència.
La categoria és la independència i l'estratègia per arribar-hi, perquè el procés culmini amb èxit, amb la creació d'un estat català i que sigui reconegut per la comunitat internacional. La resta de coses, anècdotes o paranys en els que mai, mai, per res del món, hem de caure.
Aquesta nit hi ha tants estels en el cel com anhels de llibertat de catalans. Demà omplirem de vots les urnes. I sabrem si el procés segueix endavant, perquè així ho vol la majoria del nostre poble, o ens la fotem en el primer gran repte al que haurem hagut de fer front. Jo confio que guanyarem. Aquest guanyar demà és també categoria. I dilluns, enfortits per tot el que ha passat, el procés independentista seguirà endavant i l'Estat Català serà una mica més realitat, el tindrem una mica més a prop. I així fins guanyar. DONEC PERFICIAM
La categoria és la independència i l'estratègia per arribar-hi, perquè el procés culmini amb èxit, amb la creació d'un estat català i que sigui reconegut per la comunitat internacional. La resta de coses, anècdotes o paranys en els que mai, mai, per res del món, hem de caure.
Aquesta nit hi ha tants estels en el cel com anhels de llibertat de catalans. Demà omplirem de vots les urnes. I sabrem si el procés segueix endavant, perquè així ho vol la majoria del nostre poble, o ens la fotem en el primer gran repte al que haurem hagut de fer front. Jo confio que guanyarem. Aquest guanyar demà és també categoria. I dilluns, enfortits per tot el que ha passat, el procés independentista seguirà endavant i l'Estat Català serà una mica més realitat, el tindrem una mica més a prop. I així fins guanyar. DONEC PERFICIAM
Entrades
1 comentari:
Discurs impecable!!! Gràcies per escriure'l.
Només un apunt addicional. Que després de tantes provocacions el país segueixi funcionant com si res passés indica que hi ha una clara desconnexió d'Espanya i una confiança força consistent que ens en sortirem.
Bon vot!!!
Josep
Publica un comentari a l'entrada