Avui diumenge El Periódico publica una enquesta de GESOP. Hi ha algunes coses interessants. Fins i tot pel damunt de l'escandalosa manipulació i tergiversació de la lectura que en fa El Periódico. Que presagia un nou recital per demà, que diu publicaran projecció electoral. Agafeu-vos...
La independència és, clarament, l'opció socialment majoritària... i sòlida
Segons l'enquesta d'EP, un 48,9% votarien sí a la independència. I un 40,3% No. Amb un 8,5% d'indecisos.
Aquestes dades aïlladament ja expressen una dada fonamental: el Sí a la independència està 8,6 punts pel davant del No. Fins i tot si tota la indecisió anés al No, el Sí seguiria estant pel davant (sí, un exigu 0,1, però pel davant).
És a dir, el Sí és clarament l'opció socialment majoritària.
El Sí, a més, presenta una gran fortalesa. Tenim dues enquestes recents amb que comparar: el CEO i l'ICPS del mes de novembre. En el baròmetre del CEO el Sí se situava en el 44,9%, i en el el de l'ICPS en el 46,6. Mentre que el No oscil·lava entre el 45,1 del CEO i el 33,8 de l'ICPS.
La forquilla del Sí, en tres enquestes diferents, se situa entre el 44,9% i el 48,9%. Fixeu-vos que només hi ha una variació de 4 punts, malgrat els diferents mètodes d'enquesta, empreses i mostres. El sí a la independència és tremendament sòlid. Contrasta aquesta solidesa amb la forquilla del No, que va del 33,8 al 45,1, o sigui 11,3 punts de diferencial.
El Sí està decidit. Totalment decidit. Ens podem mostrar estables, és a dir, que no hem crescut en l'últim any, però a la vista d'aquestes tres enquestes el que està clar és que si tenim l'oportunitat d'expressar-nos, el Sí no presenta cap fisura ni tremolor de cames ni dubte.
En canvi el No no és tan sòlid, i el comportament de la gent que no té clara la independència dependrà de moltes coses. I aquí és on també els del Sí hem de ser intel·ligents. De vegades no és tan sumar vots al Sí com, amb el que fem, no mobilitzar el No. Com vaig explicar en l'anàlisi de les enquestes del CEO i de ICPS, hi ha una part del No que sembla és una opció personal, desiderativa (no volen la indy), però que no farien res per impedir-la, no es mobilitzarien ni votarien en contra. Per tant aquí tenim un gran repte. No només hem d'intentar sumar suports, hem de fer les coses de manera que fins i tot entre persones que no voldrien la independència, no s'hi oposin.
Diu El Periódico que el Sí, malgrat aquests 8,6 punts pel davant del No, no arriba al 50%. Ho fa com dient "se siente, no podeu, no arribeu". És el colmo de la manipulació. Entre d'altres coses perquè si descomptem l'1,8 d'abstenció que projecta en aquesta pregunta EP ja ens situem en aquest 50%.
A banda d'això em costa d'entendre com ha tractat EP el tema de l'abstenció. A la pregunta de si anirien a votar si hi hagués un referèndum un 26,4% diuen que segur que no i un 6,3% que probablement no. Es projecta, per tant, una abstenció que, per arrodonir, oscil·la entre el 25 i el 30 per cent, uns percentatges força raonables en termes de comportament electoral. Després diu "si anés a votar, què votaria", i un 1,8% diuen que "no votaria". Un bucle...
No sé quin és l'univers de resposta sobre el total de la mostra del "si anés a votar" de la segona pregunta. Descarta els que han dit que segur que no votarien? Descarta els probablement no? O no descarta ningú?
En tot cas, a la vista dels resultats, del que podem deduir de l'enquesta i del que sabem en relació a les tendències que es marquen amb altres enquestes, el que està claríssim és que, fins i tot en aquesta enquesta d'EP el Sí es projecta pel damunt del 50%. El titular i els tuits dient "el sí no arriba al 50%" és una burda manipulació. Molt desesperada.
Si una cosa uneix els catalans és que volem un referèndum
La portada del Periódico, en un nou exercici de manipulació lamentable diu "El referèndum unilateral divideix els catalans". Veiem-ho:
"Està a favor que es convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya?"
Un 85,1% dels catalans sí estem a favor d'aquest referèndum, però això El Periódico no ho diu. Si hi ha una cosa que uneix avui en dia a tots els catalans és que volem un referèndum. Si hi ha una opció que sigui marginal a Catalunya és oposar-se a un referèndum (només un 13,8%).
Què fa El Periódico? Divideix els partidaris del referèndum entre els que el voldrien en qualsevol circumstància (per tant acceptant convocar-lo unilateralment), que són el 49,6% dels catalans (sí, el 49,6%!!!!) i els partidaris del referèndum però que demanen sigui pactat, que són el 35%.
I no només els divideix, sinó que llavors agafa als partidaris del referèndum (pactat) i els suma als contraris al referèndum, i així a la pregunta "Està a favor que es convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya", El Periódico respon que divideix, entre el 49,6% del Sí com sigui i el 48,8% del Sí pactat i del no que jamás de los jamases. S'ha de tenir molta barra. I ho fa portada.
El que és políticament rellevant és aquesta immensa majoria, aquesta abrumadora majoria social que vol un referèndum. Quina causa reuneix un 85,1% de suports socials al nostre país? CAP! Només el referèndum. És la dada que hauria de moure totes les muntanyes polítiques, que hauria de centrar tots els debats polítics i mediàtics.
Com es pot fer políticament res a Catalunya que no sigui donar una sortida democràtica a aquesta unànime exigència de referèndum? Si no s'hauria de parlar d'una altra cosa! Ni aquí, ni a Madrid ni a Europa. Un 85,1% de la població catalana vol resoldre el seu futur polític amb un referèndum. I anem a negar aquesta exigència democràtica? Algú es pot posar de perfil davant aquesta aclaparadora, excepcional, majoria social??????
Bé, doncs El Periódico ens diu que si eso ya tal i que el referèndum divideix. Quins pebrots, Mare de Déu Senyor! Quins pebrots! O sigui el Sí està 8,6 punts per sobre del No, però com que "no arribem al 50%" (segons la seva cuina, és obvi que descomptada l'abstenció sí que el Sí passa del 50%), doncs "se siente". I després agafen aquest 85,1 de partidaris del referèndum, els divideixen i sumen els partidaris del referèndum (pactat) als contraris al referèndum per confrontar-los als partidaris del referèndum (com sigui) i diuen que "divideix".
El recital de manipulacions barroeres del Periódico segueix convertint en segon titular de l'enquesta les respostes a una pregunta pre-política, com és "com creu vostè que acabarà tot això?"
Fixem-nos que pregunten si volem un referèndum, i un 85,1% diu que sí, però això ho amaguen. Llavors pregunten què votaríem, i un 48,9%, 8,6 punts per sobre del no, diuen que votarien Sí, i també ho amaguen.
I llavors, un cop han preguntat per totes aquestes qüestions que expressen la voluntat política dels enquestats, se'n van al terreny pre-polític, per dir "com creus que acabarà". És lamentable no reconèixer el que és la voluntat política expressada pels ciutadans (85,1% que volem referèndum i 48,9% que votarem Sí) i manipular per convertir una anàlisis que no representa el que es vol, sinó una suma de temors i desconfiances, en expressió política.
No dic la pregunta no tingui importància i no hàgim de llegir amb atenció el que ens expressa. Altres enquestes fan preguntes similars. Dic que no podem convertir en expressió de voluntat el que no ho és, i el resultats d'aquesta pregunta no ho és.
Quan jo miro aquesta pregunta i els resultats no veig això que sembla voler induir EP de "diuen que volen la independència però en el fons tots sabem que el que volen és un pacte amb l'estat i anar fent". S'ha de ser miserable.
Qualsevol demòcrata, qualsevol persona decent, davant un 85,1% que volen referèndum i un 48,6% que volen votar Sí a la indy es preguntaria com és que només un 18% creuen que l'assolirem. Però preguntar-se això voldria dir respondre que per la naturalesa autoritària i antidemocràtica de l'estat espanyol. Un estat que es capaç de tot, fins i tot de carregar-se el seu propi estat, abans que de donar una sortida democràtica al conflicte.
Aquest 18% no és expressió de feblesa, com a molt és expressió de falta de confiança en nosaltres mateixos, però, sobretot, del que és expressió, és d'una visió de l'estat espanyol com la d'un estat autoritari, predemocràtic i intolerant. És la visió d'un coneixement de la història, de saber que l'estat espanyol i les seves elits i casta que l'han fet seu segle rere segle, estan disposats a morir matant abans que a acceptar sortides democràtiques. Això és el que ens ha ensenyat la història.
I sí, davant d'això podríem dir que ens falta una mica de confiança en nosaltres mateixos per creure amb més convicció que ho assolirem. Però... us estranya? Us estranya que ens manqui confiança en nosaltres mateixos després de l'espectacle lamentable que estem protagonitzant des de fa un any, de divisions, caïnisme i exhibició de desconfiances entre tots els diferents agents? Doncs a mi no m'estranya, tot i que jo confio plenament que això acabarà assolint la independència.
El titular no és que només un 18% cregui que l'assolirem. El titular hauria de ser que malgrat ser el 85,1% i el 48,6% la població catalana ha interioritzat tant l'amenaça autoritària de l'estat espanyol que malgrat saber-se majoria, no confien puguem democràticament assolir o fer realitat l'aspiració socialment majoritària. Però no perquè no vulguem, no perquè no sigui la nostra voluntat política, sinó perquè hi ha una visió de l'estat espanyol que el fa incompatible amb la democràcia.
Els factors clau de tot plegat:
És tan abrumadorament inqüestionable que la societat catalana vol el referèndum i que la majoria social vol la independència que El Periódico deriva la seva frustració cap a dues manipulacions: la de la divisió inexistent i la de donar valor polític no al que es vol, sinó al que es tem passarà per l'autoritarisme de l'estat espanyol.
Però, com deia, que només un 18% cregui acabarem assolint la independència, aquests 30 punts de diferència en relació als que la volen, també ens interpelen a nosaltres. Com? Hem de transmetre més seguretat i generar més confiança.
Sempre he dit que el factor més decisiu per poder fer la independència ha estat Junts pel Sí. És una de les poques vegades que hem superat la maledicció divisiva que sempre ens ha impedit fer grans coses. Junts pel Sí està a l'arrel de l'única possibilitat de fer la independència que tenim, i que és per la que estem transitant. Vam tenir un petit problema, que aquesta "maledicció" va fer que alguns dels nostres "estupendistes", aquests que no han fet mai res però que sempre estan en contra de tot i donant lliçons a tothom, votessin la CUP. Això va generar un escenari infernal per fer possible la independència. Un escenari en el que diàriament tot està sempre a punt de saltar pels aires. Perquè és molt difícil voler representar la majoria social i fer-ho de la mà d'uns antisistema embogits.
Aquest calvari que estem transitant és el que genera, també desconfiança. I no m'estranya. Dit d'una altra manera. Si Junts pel Sí hagués assolit la majoria absoluta el camí a la independència hauria estat molt més segur, molt més sòlid, molt més ràpid, i sumant molts més suports. Però així estan les coses.
Aquest calvari ens ha comportat el pas al costat d'un President i l'incompliment de pactes clau com els pressupostos 2016. Malgrat tot, encara som vius i treballant molt per fer la independència. S'acosten els pressupostos 2017 i sembla que la CUP aquest cop és més conscient que si no hi ha pressupostos el procés, com l'hem conegut fins ara, se'n va a norris, i haurem de tornar a començar, ves a saber com.
Davant això estic convençut que l'Estat i tots els seus agents (bàsicament mediàtics) posaran tota la carn a la graella a tensionar Junts pel Sí, a generar problemes, malfiances, crisis, entre els dos principals actors de Junts pel Sí: el món de convergència i el món d'esquerra. Es voldrà fer aparèixer el món convergent com que intenta frenar, o que s'està consumint en ell mateix, que està sent absorvit per altres formacions. Es voldrà fer aparèixer esquerra com més preocupada pels seus interessos propis que pels col·lectius, ambiciosa per aprofitar l'escenari.
I jo crec que tot això és fals. Tinc plena confiança, absoluta, en el compromís del món convergent amb aquesta fase decisiva de la independència, amb el President Puigdemont al capdavant. i tinc plena confiança, absoluta, en el compromís del món d'esquerra amb el moment històric. No ho dic per dir-ho. Ho dic des del total convenciment. Estic segur que Puigdemont i Junqueras, el món convergents i el d'esquerra saben que estem davant una oportunitat històrica, i que aquesta unitat que ara tenim és la clau que l'ha generat, l'oportunitat, i la clau també per fer-la realitat, perquè esdevingui realitat. I després, culminat aquest procés ja les coses, totes, seran diferent. Però ara aquesta unitat és la clau per fer-ho possible i l'únic que pot generar confiança. Ens cal que tota la gent que està en el Sí cregui fermament que el farem realitat, democràticament.
La independència és, clarament, l'opció socialment majoritària... i sòlida
Segons l'enquesta d'EP, un 48,9% votarien sí a la independència. I un 40,3% No. Amb un 8,5% d'indecisos.
Aquestes dades aïlladament ja expressen una dada fonamental: el Sí a la independència està 8,6 punts pel davant del No. Fins i tot si tota la indecisió anés al No, el Sí seguiria estant pel davant (sí, un exigu 0,1, però pel davant).
És a dir, el Sí és clarament l'opció socialment majoritària.
El Sí, a més, presenta una gran fortalesa. Tenim dues enquestes recents amb que comparar: el CEO i l'ICPS del mes de novembre. En el baròmetre del CEO el Sí se situava en el 44,9%, i en el el de l'ICPS en el 46,6. Mentre que el No oscil·lava entre el 45,1 del CEO i el 33,8 de l'ICPS.
La forquilla del Sí, en tres enquestes diferents, se situa entre el 44,9% i el 48,9%. Fixeu-vos que només hi ha una variació de 4 punts, malgrat els diferents mètodes d'enquesta, empreses i mostres. El sí a la independència és tremendament sòlid. Contrasta aquesta solidesa amb la forquilla del No, que va del 33,8 al 45,1, o sigui 11,3 punts de diferencial.
El Sí està decidit. Totalment decidit. Ens podem mostrar estables, és a dir, que no hem crescut en l'últim any, però a la vista d'aquestes tres enquestes el que està clar és que si tenim l'oportunitat d'expressar-nos, el Sí no presenta cap fisura ni tremolor de cames ni dubte.
En canvi el No no és tan sòlid, i el comportament de la gent que no té clara la independència dependrà de moltes coses. I aquí és on també els del Sí hem de ser intel·ligents. De vegades no és tan sumar vots al Sí com, amb el que fem, no mobilitzar el No. Com vaig explicar en l'anàlisi de les enquestes del CEO i de ICPS, hi ha una part del No que sembla és una opció personal, desiderativa (no volen la indy), però que no farien res per impedir-la, no es mobilitzarien ni votarien en contra. Per tant aquí tenim un gran repte. No només hem d'intentar sumar suports, hem de fer les coses de manera que fins i tot entre persones que no voldrien la independència, no s'hi oposin.
Diu El Periódico que el Sí, malgrat aquests 8,6 punts pel davant del No, no arriba al 50%. Ho fa com dient "se siente, no podeu, no arribeu". És el colmo de la manipulació. Entre d'altres coses perquè si descomptem l'1,8 d'abstenció que projecta en aquesta pregunta EP ja ens situem en aquest 50%.
A banda d'això em costa d'entendre com ha tractat EP el tema de l'abstenció. A la pregunta de si anirien a votar si hi hagués un referèndum un 26,4% diuen que segur que no i un 6,3% que probablement no. Es projecta, per tant, una abstenció que, per arrodonir, oscil·la entre el 25 i el 30 per cent, uns percentatges força raonables en termes de comportament electoral. Després diu "si anés a votar, què votaria", i un 1,8% diuen que "no votaria". Un bucle...
No sé quin és l'univers de resposta sobre el total de la mostra del "si anés a votar" de la segona pregunta. Descarta els que han dit que segur que no votarien? Descarta els probablement no? O no descarta ningú?
En tot cas, a la vista dels resultats, del que podem deduir de l'enquesta i del que sabem en relació a les tendències que es marquen amb altres enquestes, el que està claríssim és que, fins i tot en aquesta enquesta d'EP el Sí es projecta pel damunt del 50%. El titular i els tuits dient "el sí no arriba al 50%" és una burda manipulació. Molt desesperada.
Si una cosa uneix els catalans és que volem un referèndum
La portada del Periódico, en un nou exercici de manipulació lamentable diu "El referèndum unilateral divideix els catalans". Veiem-ho:
"Està a favor que es convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya?"
Un 85,1% dels catalans sí estem a favor d'aquest referèndum, però això El Periódico no ho diu. Si hi ha una cosa que uneix avui en dia a tots els catalans és que volem un referèndum. Si hi ha una opció que sigui marginal a Catalunya és oposar-se a un referèndum (només un 13,8%).
Què fa El Periódico? Divideix els partidaris del referèndum entre els que el voldrien en qualsevol circumstància (per tant acceptant convocar-lo unilateralment), que són el 49,6% dels catalans (sí, el 49,6%!!!!) i els partidaris del referèndum però que demanen sigui pactat, que són el 35%.
I no només els divideix, sinó que llavors agafa als partidaris del referèndum (pactat) i els suma als contraris al referèndum, i així a la pregunta "Està a favor que es convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya", El Periódico respon que divideix, entre el 49,6% del Sí com sigui i el 48,8% del Sí pactat i del no que jamás de los jamases. S'ha de tenir molta barra. I ho fa portada.
El que és políticament rellevant és aquesta immensa majoria, aquesta abrumadora majoria social que vol un referèndum. Quina causa reuneix un 85,1% de suports socials al nostre país? CAP! Només el referèndum. És la dada que hauria de moure totes les muntanyes polítiques, que hauria de centrar tots els debats polítics i mediàtics.
Com es pot fer políticament res a Catalunya que no sigui donar una sortida democràtica a aquesta unànime exigència de referèndum? Si no s'hauria de parlar d'una altra cosa! Ni aquí, ni a Madrid ni a Europa. Un 85,1% de la població catalana vol resoldre el seu futur polític amb un referèndum. I anem a negar aquesta exigència democràtica? Algú es pot posar de perfil davant aquesta aclaparadora, excepcional, majoria social??????
Bé, doncs El Periódico ens diu que si eso ya tal i que el referèndum divideix. Quins pebrots, Mare de Déu Senyor! Quins pebrots! O sigui el Sí està 8,6 punts per sobre del No, però com que "no arribem al 50%" (segons la seva cuina, és obvi que descomptada l'abstenció sí que el Sí passa del 50%), doncs "se siente". I després agafen aquest 85,1 de partidaris del referèndum, els divideixen i sumen els partidaris del referèndum (pactat) als contraris al referèndum per confrontar-los als partidaris del referèndum (com sigui) i diuen que "divideix".
El recital de manipulacions barroeres del Periódico segueix convertint en segon titular de l'enquesta les respostes a una pregunta pre-política, com és "com creu vostè que acabarà tot això?"
Fixem-nos que pregunten si volem un referèndum, i un 85,1% diu que sí, però això ho amaguen. Llavors pregunten què votaríem, i un 48,9%, 8,6 punts per sobre del no, diuen que votarien Sí, i també ho amaguen.
I llavors, un cop han preguntat per totes aquestes qüestions que expressen la voluntat política dels enquestats, se'n van al terreny pre-polític, per dir "com creus que acabarà". És lamentable no reconèixer el que és la voluntat política expressada pels ciutadans (85,1% que volem referèndum i 48,9% que votarem Sí) i manipular per convertir una anàlisis que no representa el que es vol, sinó una suma de temors i desconfiances, en expressió política.
No dic la pregunta no tingui importància i no hàgim de llegir amb atenció el que ens expressa. Altres enquestes fan preguntes similars. Dic que no podem convertir en expressió de voluntat el que no ho és, i el resultats d'aquesta pregunta no ho és.
Quan jo miro aquesta pregunta i els resultats no veig això que sembla voler induir EP de "diuen que volen la independència però en el fons tots sabem que el que volen és un pacte amb l'estat i anar fent". S'ha de ser miserable.
Qualsevol demòcrata, qualsevol persona decent, davant un 85,1% que volen referèndum i un 48,6% que volen votar Sí a la indy es preguntaria com és que només un 18% creuen que l'assolirem. Però preguntar-se això voldria dir respondre que per la naturalesa autoritària i antidemocràtica de l'estat espanyol. Un estat que es capaç de tot, fins i tot de carregar-se el seu propi estat, abans que de donar una sortida democràtica al conflicte.
Aquest 18% no és expressió de feblesa, com a molt és expressió de falta de confiança en nosaltres mateixos, però, sobretot, del que és expressió, és d'una visió de l'estat espanyol com la d'un estat autoritari, predemocràtic i intolerant. És la visió d'un coneixement de la història, de saber que l'estat espanyol i les seves elits i casta que l'han fet seu segle rere segle, estan disposats a morir matant abans que a acceptar sortides democràtiques. Això és el que ens ha ensenyat la història.
I sí, davant d'això podríem dir que ens falta una mica de confiança en nosaltres mateixos per creure amb més convicció que ho assolirem. Però... us estranya? Us estranya que ens manqui confiança en nosaltres mateixos després de l'espectacle lamentable que estem protagonitzant des de fa un any, de divisions, caïnisme i exhibició de desconfiances entre tots els diferents agents? Doncs a mi no m'estranya, tot i que jo confio plenament que això acabarà assolint la independència.
El titular no és que només un 18% cregui que l'assolirem. El titular hauria de ser que malgrat ser el 85,1% i el 48,6% la població catalana ha interioritzat tant l'amenaça autoritària de l'estat espanyol que malgrat saber-se majoria, no confien puguem democràticament assolir o fer realitat l'aspiració socialment majoritària. Però no perquè no vulguem, no perquè no sigui la nostra voluntat política, sinó perquè hi ha una visió de l'estat espanyol que el fa incompatible amb la democràcia.
Els factors clau de tot plegat:
És tan abrumadorament inqüestionable que la societat catalana vol el referèndum i que la majoria social vol la independència que El Periódico deriva la seva frustració cap a dues manipulacions: la de la divisió inexistent i la de donar valor polític no al que es vol, sinó al que es tem passarà per l'autoritarisme de l'estat espanyol.
Però, com deia, que només un 18% cregui acabarem assolint la independència, aquests 30 punts de diferència en relació als que la volen, també ens interpelen a nosaltres. Com? Hem de transmetre més seguretat i generar més confiança.
Sempre he dit que el factor més decisiu per poder fer la independència ha estat Junts pel Sí. És una de les poques vegades que hem superat la maledicció divisiva que sempre ens ha impedit fer grans coses. Junts pel Sí està a l'arrel de l'única possibilitat de fer la independència que tenim, i que és per la que estem transitant. Vam tenir un petit problema, que aquesta "maledicció" va fer que alguns dels nostres "estupendistes", aquests que no han fet mai res però que sempre estan en contra de tot i donant lliçons a tothom, votessin la CUP. Això va generar un escenari infernal per fer possible la independència. Un escenari en el que diàriament tot està sempre a punt de saltar pels aires. Perquè és molt difícil voler representar la majoria social i fer-ho de la mà d'uns antisistema embogits.
Aquest calvari que estem transitant és el que genera, també desconfiança. I no m'estranya. Dit d'una altra manera. Si Junts pel Sí hagués assolit la majoria absoluta el camí a la independència hauria estat molt més segur, molt més sòlid, molt més ràpid, i sumant molts més suports. Però així estan les coses.
Aquest calvari ens ha comportat el pas al costat d'un President i l'incompliment de pactes clau com els pressupostos 2016. Malgrat tot, encara som vius i treballant molt per fer la independència. S'acosten els pressupostos 2017 i sembla que la CUP aquest cop és més conscient que si no hi ha pressupostos el procés, com l'hem conegut fins ara, se'n va a norris, i haurem de tornar a començar, ves a saber com.
Davant això estic convençut que l'Estat i tots els seus agents (bàsicament mediàtics) posaran tota la carn a la graella a tensionar Junts pel Sí, a generar problemes, malfiances, crisis, entre els dos principals actors de Junts pel Sí: el món de convergència i el món d'esquerra. Es voldrà fer aparèixer el món convergent com que intenta frenar, o que s'està consumint en ell mateix, que està sent absorvit per altres formacions. Es voldrà fer aparèixer esquerra com més preocupada pels seus interessos propis que pels col·lectius, ambiciosa per aprofitar l'escenari.
I jo crec que tot això és fals. Tinc plena confiança, absoluta, en el compromís del món convergent amb aquesta fase decisiva de la independència, amb el President Puigdemont al capdavant. i tinc plena confiança, absoluta, en el compromís del món d'esquerra amb el moment històric. No ho dic per dir-ho. Ho dic des del total convenciment. Estic segur que Puigdemont i Junqueras, el món convergents i el d'esquerra saben que estem davant una oportunitat històrica, i que aquesta unitat que ara tenim és la clau que l'ha generat, l'oportunitat, i la clau també per fer-la realitat, perquè esdevingui realitat. I després, culminat aquest procés ja les coses, totes, seran diferent. Però ara aquesta unitat és la clau per fer-ho possible i l'únic que pot generar confiança. Ens cal que tota la gent que està en el Sí cregui fermament que el farem realitat, democràticament.
Demà El Periódico diu que treu una projecció electoral. Ja ho vaig dir en els anteriors anàlisis: fer projeccions electorals ara és una absurditat, perquè el que en surti està totalment mancat de rigor i d'ubicació contextual. Ho vaig dir amb el CEO i ho anticipo ara.
DONEC PERFICIAM
Entrades
1 comentari:
Tot i que sempre em resulten interessants els articles d'en Francesc Abad, crec que el seu punt més fort és l'anàlisi de dades. Així que no puc afegir res al que diu, només diré que la manipulació més o menys barroera de titulars en diaris unionistes, encara que de vegades ens provoqui estupefacció, no és res de nou. Sobre això, el titular de La Vanguardia del passat dia 12 és insuperable: "Catalunya empieza a asimilar un posible pacto con Madrid y deja atrás el trienio rupturista".
Sobre l'elevat percentatge d'escepticisme entre els independentistes (jo en sóc un, dels escèptics) penso que és culpa exclusivament nostra, ja que en el context actual —Segle XXI i Europa Occidental— un poble que vol ser independent, ho pot ser. És clar que la llibertat s'ha de guanyar...
L'estat, al cap i a la fi, no fa més que el que han fet abans estats com el Canadà i el Regne Unit, encara que l'espanyol ho fa de manera molt més maldestra. Tan maldestra que de vegades —com ha passat aquesta setmana— en serveix d'ajuda per compensar els nostres propis errors.
A hores d'ara ja s'ha publicat la projecció electoral. No sé si en Francesc li dedicarà un comentari, però almenys veig una dada d'interès: crec que es confirma el que jo qualificaria de suïcidi per part de Convergència.
Publica un comentari a l'entrada