28 d’abr. 2018

Postelectoral del CIS sobre el 21D: 10 coses interessants o curioses que hi he trobat

Divendres el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), l'organisme de l'Estat Espanyol encarregat de tot el tema demoscòpic, va fer pública l'enquesta postlectoral 21D de Catalunya.

Aquesta enquesta és molt "marca CIS". Sempre en fa una preelectoral i una postelectoral. El que ha estat molt estrany aquest cop, estranyíssim, insòlit, és que el CIS va fer el treball de camp entre finals de desembre i de gener, i no l'ha publicada fins 3 mesos després, a finals d'abril. Raro raro. Per les últimes eleccions del 27S, a finals d'octubre, un mes després, ja la va fer pública, la postelectoral.

Què ha passat? Doncs no ho sabem, no han donat cap explicació. Convido als grups parlamentaris catalans, a ERC i a PdeCat que ho preguntin al ministre competent, que indaguin a veure què ha passat.

La postelectoral del CIS no inclou intenció de vot. Des d'aquest punt de vista el fet que hagin passat 3 mesos des que es va fer la desactualitza, però no és una afectació greu, perquè bàsicament l'enquesta indaga sobre l'escenari electoral del 21D, la presa de decisions, etc.

L'interès de l'enquesta és relatiu, hi ha poques novetats. Tanmateix, com sóc un malalt del tema, no m'he resistit a gratar-hi una mica. I en aquest post comparteixo amb tots vosaltres les 10 coses que hi he trobat amb més interès o més curioses.

D'entrada advertir que la mostra de l'enquesta és gran: 2.450 entrevistats. I que presenta alguns biaixos. Entenc que aquests biaixos no afecten l'anàlisi dels punts que vull comentar, però tingueu-ho en compte quan llegiu altres valoracions: ERC està mica sobrerepresentada, i C's i PP mica infrarepresentats.

1- Quan, en quin moment, ser unionista, pertànyer al bloc del 155, va convertir-se en un una manera de viure, en una manera de veure la vida?

No ser independendentista és una opció absolutament legítima. Ser federalista, o ser autonomista o ser centralista, són opcions polítiques legítimes. Les han defensades i les defensen moltes persones, al nostre país. Tenen els seus arguments o les seves raons.

Tanmateix, a la vista de les valoracions dels enquestats unionistes o enquadrats en el bloc del 155 (C's, PSC-PSOE i PP) a les diferents qüestions que els hi planteja el CIS, hom descobreix amb estupefacció que en la seva gran majoria aquests votants sembla hagin perdut qualsevol capacitat d'anàlisi i valoració racional de la realitat. A Catalunya tot, absolutament tot, està malament, empitjora, i es fa malament, cada cop pitjor. És un "qué mal todo" a lo bestia. Tan a lo bestia que en algunes coses la irracionalitat d'aquest posicionament arriba a extrems grotescos, delirants. Ho veurem.

Tothom sap que tots els indicadors econòmics de Catalunya són molt millors que els de l'Estat. Aquesta setmana coneixíem que mentre a l'Estat l'atur segueix pujant, a Catalunya segueix disminuint. On més. Doncs bé, per al 65,2% dels votants de C's la situació econòmica a CAT és dolenta o molt dolenta. En canvi, així "només" valoren la situació de econòmica a ESP un 47% dels votants de C's. 20 punts de diferència. Ahí es ná.

Llavors el CIS pregunta als enquestats com valoren l'actuació del Govern de la Generalitat en els últims dos anys (recordeu que l'enquesta està feta gener 2018). Doncs bé, els del 155, en tot el que els hi pregunta el CIS, valoren l'actuació del Govern com a Mala o Muy Mala. Entre un 70 i un 75% dels votants del 155 (C's, PSC-PSOE i PP) tot ho troben que s'ha fet malament o molt malament. Tot! En l'atur, en la seguretat ciutadana, en la immigració, en l'economia, en la sanitat, en l'educació, en el medi ambient... Tota l'actuació del Govern en tots els àmbits es valora com a Mala o Muy Mala.

I hom arriba a la conclusió de que això ja és una manera de veure la vida, trobar-ho tot malament o molt malament, quan veu què responen a la pregunta sobre com valora l'actuació del Govern en relació a la llengua catalana (impuls, protecció, etc.). Doncs, OJO AL DATO!!!! un 44% dels votants de C's també diuen que malament o molt malament.

Escolti, que vostè vota un partit que vol liquidar la llengua catalana, tota la seva protecció, etc.! Com és que aquest 44% de votants estan tan preocupats i són tan crítics amb el que ha fet el Govern en relació a la llengua catalana, per insuficient????


2- Per què fem campanyes electorals?

En ser una enquesta postelectoral, sobre unes eleccions que ja s'han celebrat, una de les coses més interessants que té és analitzar la presa de decisions com a votants.

Doncs bé, preguntats sobre si la campanya electoral ha servit per decidir "Mucho/Bastante/Poco/Nada" el vot, un 50,3% diuen que Nada, res. I un 23,3% Poco. Osease, que per a 3/4 parts dels votants la campanya no serveix de res o de molt poc, en relació a la decisió de vot.

Només a 1 de cada 4 votants la campanya l'ha ajudat a decidir el vot.

3- De com la TV mana i de l'actualització nostrada d'allò de què fou abans, l'ou o la gallina? La societat està polaritzada, també en el consum de TV, o el consum de TV ha polaritzat la societat?

Aquestes dades m'han deixat bastant impactat. Un 75% dels enquestats diuen que s'han informat diàriament de la campanya a través de les TV. Només un 30% a través dels diaris o la ràdio.

Petit parèntesi o Intro: El país nostre ja hem vist està posicionat en dos grans blocs: l'independentista, que és el majoritari, i l'unionista o del 155, a poca distància.

Tota l'oferta televisiva actua respectant aquesta pluralitat de la societat catalana? Veiem unes dades d'aquestes que analitzen presència televisiva p.ex. de tertulians a favor o en contra de la independència, és a dir, de tertulians indys o del 155:



Com es pot veure, només a TV3 hi ha una miqueta més de tertulians indys que del 155: 56% vs 43%. 8TV, tot i amb majoria unionista, manté un cert equilibri (45,0% indy vs 54,1% unionista). I s'ha acabat, a la resta de mitjans l'independentisme o no té cap presència (TVE, 0%) o és residual, mai superior a un 10% indy en relació al 90 i pico % unionista.

Així doncs, què ha estat abans, l'ou o la gallina?

- C's: 23,9% TVE, 22,9% A3, 11,6% T5 i 23,7% La Sexta. Sumen un 82,1%. Només un 8,7% TV3
- PP: 21,2% TVE, 16,4% A3, 32,5% T5, 6,6% L6. Un 77%. Només un 8% miren TV3
- PSC-PSOE: per no cansar, un 80% veuen TVE, A3, T5 i L6. Un 11,8% TV3

És a dir, el 80% de l'unionisme, del bloc del 155, consumeix exclusivament mitjans on la presència de l'independentisme o és nula o és residual, sense cap contrast, sense cap possible relat ni argumentació alternativa.

Els votants independentistes consumeixen TV3 en % superiors al 80%. Però a diferència dels mitjans que consumeixen els unionistes, a TV3 sí que hi ha pluralitat, veus alternatives, capacitat d'argumentar i contrargumentar.

Aquella visió de todo mal o muy mal que vèiem al punt 1, aquest unionisme tan radicalitzat... és conseqüència de la falta de pluralitat informativa dels mitjans televisius que consumeixen?

4- Internet? A mi me hablas más sencillo!

Una altra dada que m'ha deixat frapat. Sabeu quin % de votants del PP han fet servir internet EN ELS ÚLTIMS 3 MESOS? Un 39,5%. Un 60,5% no.

La fractura digital és això. I està concentrada en certs sectors de l'unionisme, com PP i, en menor mesura, PSC-PSOE.

5- Enquestes electorals: informació o propaganda?

Un 36,2% dels enquestats diuen que no van tenir cap coneixement dels resultats de cap de les enquestes o sondejos que es van publicar durant la campanya. Costa de creure, però és el que diuen.

Un 63,8% dels enquestats diuen que sí, que en van tenir coneixement. I d'aquest 63,8% només un 30% creuen que van tenir Mucha o Bastante influència en la decisió final de vot dels electors. O sigui, que -que ho confessin- les enquestes només van influir en la presa de decisions d'un 5% dels enquestats, és a dir, dels votants. Un 5%. I ens passem tota la campanya parlant-ne, fent propaganda, intoxicant, etc. Per pensar-hi...

6- Com es va moure el vot entre el 27S 2015 i el 21D 2017? D'on li ha arribat el vot als diferents partits aquest 21D?

El creuament de record de vot el 27S amb vot el 21D ens permet aproximar-nos als diferents moviments que hi ha pogut haver. Això és una aproximació. Però que coincideix força amb el que detectàvem en les enquestes pre-electorals.

És una pena que el CIS no permeti treballar amb la info com fa el CEO, però en fi, explicaré el que podré.

C's és el partit que ha tingut més vot procedent d'altres partits, àdhuc d'altres espais polítics i de l'abstenció. Un 41,2% dels enquestats que els van votar el 21D ja els havien votat el 27S. Fins arribar al total del seu vot el 21D tenim: un 3,4% dels enquestats que els van votar que diuen que el 27S havien votat Junts x Sí, un 14,8 al PSC-PSOE, un 2,5% a CSQEP, un 12,1% al PP i un 12% que s'havien abstingut.

Amb què em quedaria jo d'aquestes dades? que van aconseguir ser vot refugi per a molta gent molt diversa. Això és un mèrit. Però també és un repte, difícil de gestionar aquests perfils tan diferents, més enllà d'una situació tan excepcional com el 21D. Però en fi, això és el que diu l'enquesta: són els que més rasquen de l'abstenció i l'autèntic partit alfa que diria Juliana del bloc del 155, a costa de PP i PSC-PSOE.

El vot de Junts per Catalunya bàsicament sembla ha provingut d'antics votants de Junts pel Sí (84,5% del vot total de Junts x CAT), amb % poc significatius d'altres partits.

ERC el seu vot també majoritàriament és antic vot de Junts pel Sí (en un 69,7%), però és rellevant aquest 9,4% d'enquestats votants ERC el 21D que diuen haver votat CSQEP el 27S, o el 6,7% que diuen haver votat CUP.

De fet aquest 9,4% del vot d'ERC el 21D provinent de CSQEP seria una de les poques transferències mínimament significatives entre blocs, en aquest cas entre el bloc dels no alineats i el bloc del Sí.

El vot estupendista és una de les coses més divertides d'analitzar (tot i que com sabem pel professor Carlo Cipolla, mai no podem subestimar el poder devastador de l'estupidesa). El 27S el vot estupendista era un vot que el 2012 havia votat ERC, però que el 27S per anar de guais van votar CUP. Quin horror això d'anar barrejats i tal. I així ho van fer. Ara aquest vot estupendista, ha tornat a ERC, cosa que explica parcialment els pobres resultats de la CUP.

Però l'estupendisme i l'estupidesa són com l'energia, que es transformen. Aquest 21D el vot estupendista s'ha generat entre antics votants de Junts pel Sí que només han trobat la manera de voler fer-s'ho de guais votant la CUP. Rotllo exòtic i tal. I així veiem que un 10,4% dels vots de la CUP aquest 21D diuen haver votat Junts pel Sí el 27S. Alerta que no s'ha de llegir que un 10,4% dels vots de Junts pel Sí han anat a la CUP!!!!!!! Només podem llegir que els vots que ho han fet, en relació al vot total de la CUP el 21D, que ha estat molt baix, representen un 10%.

La CUP també ha tingut sagnia, pel que sembla, en direcció Comuns, i segons l'enquesta un 6,6% del vot que han tingut En Comú-Podem ve de vots de la CUP del 27S.

7- El CIS, chiquitodelacalzadeando: COBARDES
El 50% dels enquestats, en resposta espontània, diu que la independència ha estat el tema central de la campanya electoral, el més debatut, el més parlat, etc.

Doncs en tota una enquesta sobre aquestes eleccions, el CIS no s'atreveix a preguntar sobre el tema que ha estat el central, a molta distància de tots els altres, de les eleccions. Tela marinera. O si va preguntar i s'han passat tres mesos tapant-ho amb típex? Fora interessant saber-ho. I és exigible una mica de coherència demoscòpica. No preguntar pel principal tema d'unes eleccions, i fer-ho sobre 25 altres temes més, és molt poc professional. O només es pot entendre per imposició política d'aquest estat podrit que és l'Estat Espanyol.

8- Però el país que volem s'obre pas a l'enquesta per la porta del darrere 

El CIS no s'atreveix a preguntar què voldríem els catalans que fos Catalunya, però sí que ens pregunta com volem sigui Espanya. I per aquesta pregunta podem inferir cosetes.

Planteja l'enquesta 5 possibles respostes, d'extrem a extrem:
- un estat amb un únic govern central i sense autonomies
- un estat autonòmic però amb menys autonomia per a les CCAA
- un estat autonòmic com en l'actualitat
- un estat autonòmic amb més competències per a les CCAA
- un estat que reconegués el dret de les CCAA a la independència

Doncs bé, un estat que reconegués el dret a la independència és l'opció preferida dels enquestats, amb un 36,4%. És evident que en aquesta opció s'hi refugia tot el vot indy que està responent l'enquesta.

Després, amb un 25,9% l'opció d'estat autonòmic amb més competències per a les CCAA.

La situació actual d'estat autonòmic la vol un 23,8% dels enquestats, i les altres dues variants unionistes un 8,8% sumades.

Una altra lectura és que un 62,3% dels enquestats -imaginem representativa dels catalans- evidencien la voluntat de molt més autogovern i llibertat i decidir. Només un 32,6% són immobilistes o més centralistes.

És curiós, perquè en aquesta pregunta és l'única en la que s'esberla el bloc del 155: un 47,8% dels votants del PSC-PSOE diuen que volen un estat autonòmic amb més competències per a les autonomies. Un 80% dels votants de C's volen quedar-se com estem i més centralisme, i gairebé un 90% dels del PP.

Una altra curiositat, per dir-ho d'alguna manera, és que resulta que els votants de C's són una mica més civilitzats i demòcrates que els del PP, com a mínim en aquesta enquesta. Entre els votants de C's un 53,1% voldria un estat autonòmic com el que hi ha ara. Però entre els votants del PP l'opció preferida, amb un 49,4% és un estat amb un únic govern central i sense autonomies. Tela...

9- Seguim sent un país que vol ser i construir el nosaltres a partir d'aquest tresor d'identitats compartides que ens fan com som.
Un 70% dels catalans vivim el que som des d'una clara identitat compartida: la majoria, un 38,2% se senten tan catalans com espanyols, després, un 24,4%, se senten més catalans que espanyols, i un 6,3% més espanyols que catalans. Amb diferents intensitats, aquesta identitat compartida és viscuda com un tresor, es manté i es defensa, més enllà de les cojuntures polítiques. És una constant. Sapiguem valorar-ho, perquè és com som i com no volem deixar de ser. Una identitat molt plural, com els nostres orígens o la nostra llengua. Aquest és l'únic nosaltres possible, l'únic futur possible.

- 10 y sanseacabó.

Va, una juguesca, a veure si m'endevineu quin és el primer i quin és el segon partit que a la qüestió de l'status socieconòmic, resulta que tenen més votants, un major percentatge de votants de classe alta/mitja alta.

Les preguntes concretes que heu de mirar si les encerteu serien:

1- quin és el partit amb major % de votants de classe alta i mitja alta?  CUP
2- quin és aquest percentatge sobre el total dels seus votants? 39,2%
3- quin és el segon partit amb un major % de votants de classe alta i mitja alta? CATenCOMÚ
4- Quin és aquest percentatge sobre el total dels seus votants? 31%




Y esostodoamigos! Gràcies pel vostre interès. Seguim!

DONEC PERFICIAM 
PS: d'aquí a un parell de dies, aprox, penjaré la solució a les preguntes de status socieconòmic. Curiós curiós...

Cap comentari: