Voldria situar amb claredat en quin marc es desenvolupa el debat de les eleccions municipals a Barcelona, tant en general com pel que fa a les opinions i articles que jo estic fent:
1. Jo estic escrivint, reflexionant i fent propostes única i exclusivament sobre Barcelona, sobre les eleccions municipals a Barcelona. No tinc cap proposta per a a la resta de país, excepte que a cada lloc es faci el que sigui més intel·ligent per poder guanyar.
2. No es pot entendre res d'aquest debat sense entendre el molt singular règim electoral i de govern dels ajuntaments, local, que no té res a veure amb cap altre àmbit.
El règim municipal atorga una extraordinària protecció a la llista més votada, ni que ho sigui per un vot. Aquesta protecció abasta el nomenament de l'alcalde i el posterior govern municipal.
- pel que fa l'elecció d'alcalde, sempre ho serà el candidat de la llista més votada, excepte que la resta de regidors proposin un altre candidat que tingui la majoria absoluta de suports.
- pel que fa al govern del dia a dia, la normativa municipal és tan protectora que fins i tot permet aprovar pressupostos en total minoria si la resta de grups no són capaços de sumar majoria absoluta de suports a un nou candidat a alcalde.
Aquesta extraordinària protecció de la llista més votada, ni que ho sigui per un sol vot, no existeix enlloc més: ni al Parlament i Generalitat, ni al Congreso- Gobierno.
Guanyar, ni que sigui per un vot o regidor és tan determinant que a Barcelona sempre, des del 1978!!!!!!!, ha governat la llista més votada i que mai cap ha aconseguit la majoria absoluta. Mai ningú no ha obtingut 21 regidors. El 1999 el PSC en va tenir 20, el moment que més a prop ha estat una força d'arribar als 21.
1. Jo estic escrivint, reflexionant i fent propostes única i exclusivament sobre Barcelona, sobre les eleccions municipals a Barcelona. No tinc cap proposta per a a la resta de país, excepte que a cada lloc es faci el que sigui més intel·ligent per poder guanyar.
2. No es pot entendre res d'aquest debat sense entendre el molt singular règim electoral i de govern dels ajuntaments, local, que no té res a veure amb cap altre àmbit.
El règim municipal atorga una extraordinària protecció a la llista més votada, ni que ho sigui per un vot. Aquesta protecció abasta el nomenament de l'alcalde i el posterior govern municipal.
- pel que fa l'elecció d'alcalde, sempre ho serà el candidat de la llista més votada, excepte que la resta de regidors proposin un altre candidat que tingui la majoria absoluta de suports.
- pel que fa al govern del dia a dia, la normativa municipal és tan protectora que fins i tot permet aprovar pressupostos en total minoria si la resta de grups no són capaços de sumar majoria absoluta de suports a un nou candidat a alcalde.
Aquesta extraordinària protecció de la llista més votada, ni que ho sigui per un sol vot, no existeix enlloc més: ni al Parlament i Generalitat, ni al Congreso- Gobierno.
Guanyar, ni que sigui per un vot o regidor és tan determinant que a Barcelona sempre, des del 1978!!!!!!!, ha governat la llista més votada i que mai cap ha aconseguit la majoria absoluta. Mai ningú no ha obtingut 21 regidors. El 1999 el PSC en va tenir 20, el moment que més a prop ha estat una força d'arribar als 21.
I d'acord als resultats del 21D, res projecta que això hagi de canviar.
3. Tampoc mai, des del 1978, la suma de regidors nacionalistes/independentistes/republicans mai no ha arribat als 21. En el cicle electoral de les darreres 5 eleccions, és a dir, de 1999 a 2015 la suma de les forces republicanes (projectant resultats a situacions no comparables, ho sé) ha estat:
1999: 13 (10 CiU 3 ERC)
2003: 14 (9 CiU 5 ERC)
2007: 16 (12 CiU 4 ERC)
2011: 16 (14 CiU 2 ERC)
2015: 18 (10 CiU, 5 ERC, 3 CUP)
En tot aquest període (de fet des del 1978) CiU només ha governat una vegada, amb el consistori que sorgí de les eleccions del 2011. No va ser, ja ho hem vist, la vegada que més regidors indepes hi ha hagut. Van governar simple y llanamente, perquè per primer i últim cop van ser el partit més votat, perquè la desfeta de l'ERC tripartita va desplaçar 2 regidors dels que sempre havia tingut ERC cap a CiU.
El 2015 s'incrementen els regidors indys, però la normativa electoral local, absolutament favorable a la llista més votada, va fer que la sra. Colau i els Comuns, que havien estat la força més votada, tot i que només havien tingut 11 regidors (1 més que CiU), fos escollida alcaldessa.
La importància de ser la llista més votada és absolutament determinant. El 2011, amb menys vots i menys regidors, però més ben "distribuïts" van permetre per primer cop govern municipal no-psc. El 2015, amb més vots i més regidors, però pitjor repartits als efectes de garantir governar, la sra. Colau es va fer amb l'Ajuntament. I això és una de les grans lliçons que ens aporta la història electoral municipal de BCN. Més vots i més regidors no impliquen tenir l'alcalde ni governar. Amb menys i més ben distribuïts (concentrats) les opcions es multipliquen.
4. A Barcelona l'evolució del mapa polític fa pràcticament inviable poder reeditar aliances de majories absolutes. Això, per ara, ha passat a la història, de manera que el fet de ser la llista més votada encara és més determinant, ja que la resta de forces, en l'actual escenari polític, fan inviable majoria absoluta alternativa.
En aquest cicle electoral 1999-2015 s'ha passat d'un consistori amb representació de 5 partits (PSC, CiU, ICV, PP i ERC) a un amb 7 (PSC, CiU, Comuns, C's, PP, ERC i CUP)
En termes de blocs tenim que la polarització del procés de fer República ha minimitzat les afinitats de caràcter ideològic. I així el que tenim és
Bloc del 155, amb Cs, PP i PSC
Bloc republicà, amb Junts x Cat, ERC i CUP
Comuns
Això, un cop més, ens aboca a que sigui la llista més votada la que tingui l'alcaldia i el govern de la ciutat.
Imaginem els resultats del 2015, però que CiU i ERC haguessin anat junts. Hauríem tingut alcaldia republicana. Haurien obtingut 14-15 regidors. I no hi hauria hagut majories absolutes possibles alternatives: el bloc del 155 sumava 12, només podia arribar a 21 amb els Comuns, escenari impossible. O sí, però hauria implicat que Colau fos escollida alcaldessa amb suport de PP i C's, amb la qual cosa la destrucció d'aquest espai polític hauria estat cantada.
5. Sense llista conjunta ERC-JxCAT la incertesa dels resultats és gran. Però no hi ha incertesa en que no hi hauria ni alcaldia ni govern municipal independentista, lleial a la República.
Ja hem vist com CiU només ha governat en una ocasió. Quan el "descalabro" de l'ERC post-tripartita del 2011 els va permetre "tenir" 2 regidors "prestats". És una evidència que aquests dos móns, el de convergència, pdcat, Junts per CAT i ERC es reparteixen sempre el gruix de l'electorat independentista, republicà. I de cara a les futures eleccions municipals això seguirà igual.
És molt trist que estiguem parlant de presumptes estratègies electorals per separat quan sempre sempre sempre, el 85-90% del vot que fluctua del món d'ERC i de Junts x CAT és entre aquestes dues formacions. La resta (5-15%) es reparteix amb altres fronteres (Comuns, CUP i PSC). O sigui, mirat des d'aquest punt de vista de la fluctuació de vot, tampoc té cap sentit anar amb llistes separades. De cada 10 vots indecisos o fluctuants només 1 s'escaparia a una candidatura conjunta.
Això evidentment reforça el que estava dient: amb una candidatura conjunta potser no assolim el màxim de vots possible per separat, però la pèrdua afecta només 1 o 2 de cada 10 vots fluctuants o indecisos (no del total de vots d'ambdues formacions, ojo!!! només dels indecisos).
6. Projecció de resultats
Amb una ERC i uns JxCAT governant junts a la Generalitat no hi ha cap argument vàlid en termes ideològics o programàtics per no poder fer una candidatura que asseguri guanyar la capital de la República.
A 9 mesos vista de les municipals, tal i com estan les coses, l'escenari de resultat electoral que projecten totes les dades és que Valls/C's treuran un resultat històric a BCN (el 2015 C's va tenir 5 regidors), que els catapultarà cap als 11-16. El PP desapareixerà. El PSC segons com vagi tema Valls es pot quedar com està o perdre'n algun. Els Comuns resistiran amb els seus 10-11 per encara el factor Colau i la menjadora teixida aquests quatre anys. Els móns de JxCAT i ERC es repartiran els seus habituals 14-16 regidors (veurem com) i la CUP 0-3.
No fer una candidatura conjunta ens aboca gairebé sense remei a que el titular que surti de les eleccions municipals a BCN i que doni la volta al món és que Valls guanya les eleccions a Barcelona, que l'unionisme guanya les eleccions a Barcelona. Aquest titular segur si no hi ha llista conjunta només tindrà un responsable: qui no hagi volgut llista conjunta.
7. Haver de fer front a escenaris diabòlics en l'elecció de l'alcalde un cop constituït l'ajuntament.
- un escenari és que els Comuns, pels pèls, i davant la divisió del vot indy, tornin a ser la força més votada perquè la candidatura de Valls no assoleixi els resultats que ara mateix té en expectativa. Poden arribar a empatar en regidors, però, tot i que cada cop les possibilitats són menors, que Colau tingui alguns vots més. Això garantiria a Colau reeditar com a alcaldessa. Les 3 forces republicanes (ERC, JxCAT i CUP) no assoliran en cap cas la majoria absoluta. ERC reeditaria el suport que n'Alfred Bosch va donar a Colau el 2015. Òbviament el bloc del 155 (Valls i PSC) tampoc sumarien majoria absoluta alternativa.
- el segon escenari, el més probable (ara mateix li dono un 75%) és que guanyi en Valls i no tingui majoria absoluta amb PSC. Això ens portaria a un xantatge miserable, que exercirien els Comuns i ERC sobre el món de Junts x Cat: "o voteu la Colau, sí, aquesta que va executar la guerra bruta de les clavegueres de l'estat contra Trias, aquesta que s'ha carregat la ciutat, que l'ha deixat pitjor que mai, aquesta que sabem només està per ella i se la sua el país, o la voteu com a mal menor o tindrem un alcalde del bloc del 155, en Valls".
8.- Primàries o Quaternàries?
El vot republicà a Barcelona se'l reparteixen, en el seu gruix, en el seu tronc central, els móns d'ERC i de Junts x CAT. Les últimes eleccions municipals (2015) i les últimes al Parlament (21D), gairebé van clavar tenir el 33% dels vots a la ciutat. Amb diferents participacions.
La CUP, pel fet de tenir menys vots, oscil·la més, i sembla moure's entre estar al voltant del 4% com a valor mitjà, amb puntes del 7,5 com va obtenir les municipals del 2015.
Aquests són els tres móns polítics republicans que s'han repartit el vot republicà, el vot indy, els darrers anys: dues forces centrals, que sempre sumen al voltant del 33% de l'electorat i recullen tot l'espectre ideològic des de la democràcia cristiana fins el socialisme democràtic, i una força minoritària, que frega sempre entrar o no entrar a l'Ajuntament de BCN (obtenir o no representació), i que malgrat estar a molta distància dels majoritaris, dels centrals, i malgrat la seva radicalitat antisistema, concentra una mitjana del 5% del vot indepe.
A aquest escenari cal afegir-hi ara la incògnita del tema de les Primàries. Al meu entendre i coneixement no són ni primàries, ni secundàries ni terciàries. Més aviat quaternàries, és a dir, una operació política enganyifa destinada a crear un quart espai indepe.
Per què li dic enganyifa?
Perquè em sembla una evidència inqüestionable que són un "invent" d'uns quants que han volgut investir d'una legitimitat impostada (votacions primàries) el procés de crear el seu propi espai polític. Crear un nou espai és legítim. Però els que impulsen les primàries, en comptes de fer-ho de cara, com sempre ha fet tothom que ha tingut una proposta diferent de les existents fins aleshores (Reagrupament, Solidaritat), creant un partit o moviment, el que fan és l'enganyifa de voler fer creure que la legitimitat per presentar-se passa per participar del procés que ells s'han fabricat a mida.
Penós. Una autèntica estafa. A mi m'agrada la gent que va de cara. No la que busca subterfugis o invents o enredar la gent amb històries com aquesta de les primàries.
I que consti que em sap greu, perquè hi ha gent que crec poden aportar molt, gent valuosa, com en Jordi Graupera. I que també em sap greu perquè s'hi han refugiat opcions polítiques que també valoro i estimo molt, com són els amics de Demòcrates. I encara més greu perquè hi veig molta gent de bona fe.
Tot aquest procés de primàries només és un procés de quaternàries, és a dir, de generar un quart espai polític, que s'afegirà als 3 existents. Quin serà l'espai que aconseguiran ocupar? Home, això no deixa de ser una incertesa, però analitzant perfils i dades prèvies, tot sembla indicar que es mouran en un perímetre electoral d'entre 20 mil i 30 mil vots. Tindran molt difícil aconseguir representació a l'Ajuntament, però no impossible. Dependrà de la participació, dependrà de si finalment la hiperventilació que acompanya el moviment el que fa és col·lisionar amb la intenció de vot de la CUP o bé es repartirà entre les tres forces.
En tot cas, l'únic efecte notable en termes polítics serà que contribuirà a la dispersió del vot independentista, per tant, a afeblir-lo electoralment. Però tampoc gaire perceptiblement.
Per al cas de candidatura conjunta l'impacte serà mínim i en cap cas podrà impedir el triomf republicà. Per al cas de candidatura separades pot implicar tenir, tots plegats, menys regidors, perquè sigui un vot que acabi quedant sense representació.
DONEC PERFICIAM
3. Tampoc mai, des del 1978, la suma de regidors nacionalistes/independentistes/republicans mai no ha arribat als 21. En el cicle electoral de les darreres 5 eleccions, és a dir, de 1999 a 2015 la suma de les forces republicanes (projectant resultats a situacions no comparables, ho sé) ha estat:
1999: 13 (10 CiU 3 ERC)
2003: 14 (9 CiU 5 ERC)
2007: 16 (12 CiU 4 ERC)
2011: 16 (14 CiU 2 ERC)
2015: 18 (10 CiU, 5 ERC, 3 CUP)
En tot aquest període (de fet des del 1978) CiU només ha governat una vegada, amb el consistori que sorgí de les eleccions del 2011. No va ser, ja ho hem vist, la vegada que més regidors indepes hi ha hagut. Van governar simple y llanamente, perquè per primer i últim cop van ser el partit més votat, perquè la desfeta de l'ERC tripartita va desplaçar 2 regidors dels que sempre havia tingut ERC cap a CiU.
El 2015 s'incrementen els regidors indys, però la normativa electoral local, absolutament favorable a la llista més votada, va fer que la sra. Colau i els Comuns, que havien estat la força més votada, tot i que només havien tingut 11 regidors (1 més que CiU), fos escollida alcaldessa.
La importància de ser la llista més votada és absolutament determinant. El 2011, amb menys vots i menys regidors, però més ben "distribuïts" van permetre per primer cop govern municipal no-psc. El 2015, amb més vots i més regidors, però pitjor repartits als efectes de garantir governar, la sra. Colau es va fer amb l'Ajuntament. I això és una de les grans lliçons que ens aporta la història electoral municipal de BCN. Més vots i més regidors no impliquen tenir l'alcalde ni governar. Amb menys i més ben distribuïts (concentrats) les opcions es multipliquen.
4. A Barcelona l'evolució del mapa polític fa pràcticament inviable poder reeditar aliances de majories absolutes. Això, per ara, ha passat a la història, de manera que el fet de ser la llista més votada encara és més determinant, ja que la resta de forces, en l'actual escenari polític, fan inviable majoria absoluta alternativa.
En aquest cicle electoral 1999-2015 s'ha passat d'un consistori amb representació de 5 partits (PSC, CiU, ICV, PP i ERC) a un amb 7 (PSC, CiU, Comuns, C's, PP, ERC i CUP)
En termes de blocs tenim que la polarització del procés de fer República ha minimitzat les afinitats de caràcter ideològic. I així el que tenim és
Bloc del 155, amb Cs, PP i PSC
Bloc republicà, amb Junts x Cat, ERC i CUP
Comuns
Això, un cop més, ens aboca a que sigui la llista més votada la que tingui l'alcaldia i el govern de la ciutat.
Imaginem els resultats del 2015, però que CiU i ERC haguessin anat junts. Hauríem tingut alcaldia republicana. Haurien obtingut 14-15 regidors. I no hi hauria hagut majories absolutes possibles alternatives: el bloc del 155 sumava 12, només podia arribar a 21 amb els Comuns, escenari impossible. O sí, però hauria implicat que Colau fos escollida alcaldessa amb suport de PP i C's, amb la qual cosa la destrucció d'aquest espai polític hauria estat cantada.
5. Sense llista conjunta ERC-JxCAT la incertesa dels resultats és gran. Però no hi ha incertesa en que no hi hauria ni alcaldia ni govern municipal independentista, lleial a la República.
Ja hem vist com CiU només ha governat en una ocasió. Quan el "descalabro" de l'ERC post-tripartita del 2011 els va permetre "tenir" 2 regidors "prestats". És una evidència que aquests dos móns, el de convergència, pdcat, Junts per CAT i ERC es reparteixen sempre el gruix de l'electorat independentista, republicà. I de cara a les futures eleccions municipals això seguirà igual.
És molt trist que estiguem parlant de presumptes estratègies electorals per separat quan sempre sempre sempre, el 85-90% del vot que fluctua del món d'ERC i de Junts x CAT és entre aquestes dues formacions. La resta (5-15%) es reparteix amb altres fronteres (Comuns, CUP i PSC). O sigui, mirat des d'aquest punt de vista de la fluctuació de vot, tampoc té cap sentit anar amb llistes separades. De cada 10 vots indecisos o fluctuants només 1 s'escaparia a una candidatura conjunta.
Això evidentment reforça el que estava dient: amb una candidatura conjunta potser no assolim el màxim de vots possible per separat, però la pèrdua afecta només 1 o 2 de cada 10 vots fluctuants o indecisos (no del total de vots d'ambdues formacions, ojo!!! només dels indecisos).
6. Projecció de resultats
Amb una ERC i uns JxCAT governant junts a la Generalitat no hi ha cap argument vàlid en termes ideològics o programàtics per no poder fer una candidatura que asseguri guanyar la capital de la República.
A 9 mesos vista de les municipals, tal i com estan les coses, l'escenari de resultat electoral que projecten totes les dades és que Valls/C's treuran un resultat històric a BCN (el 2015 C's va tenir 5 regidors), que els catapultarà cap als 11-16. El PP desapareixerà. El PSC segons com vagi tema Valls es pot quedar com està o perdre'n algun. Els Comuns resistiran amb els seus 10-11 per encara el factor Colau i la menjadora teixida aquests quatre anys. Els móns de JxCAT i ERC es repartiran els seus habituals 14-16 regidors (veurem com) i la CUP 0-3.
No fer una candidatura conjunta ens aboca gairebé sense remei a que el titular que surti de les eleccions municipals a BCN i que doni la volta al món és que Valls guanya les eleccions a Barcelona, que l'unionisme guanya les eleccions a Barcelona. Aquest titular segur si no hi ha llista conjunta només tindrà un responsable: qui no hagi volgut llista conjunta.
7. Haver de fer front a escenaris diabòlics en l'elecció de l'alcalde un cop constituït l'ajuntament.
- un escenari és que els Comuns, pels pèls, i davant la divisió del vot indy, tornin a ser la força més votada perquè la candidatura de Valls no assoleixi els resultats que ara mateix té en expectativa. Poden arribar a empatar en regidors, però, tot i que cada cop les possibilitats són menors, que Colau tingui alguns vots més. Això garantiria a Colau reeditar com a alcaldessa. Les 3 forces republicanes (ERC, JxCAT i CUP) no assoliran en cap cas la majoria absoluta. ERC reeditaria el suport que n'Alfred Bosch va donar a Colau el 2015. Òbviament el bloc del 155 (Valls i PSC) tampoc sumarien majoria absoluta alternativa.
- el segon escenari, el més probable (ara mateix li dono un 75%) és que guanyi en Valls i no tingui majoria absoluta amb PSC. Això ens portaria a un xantatge miserable, que exercirien els Comuns i ERC sobre el món de Junts x Cat: "o voteu la Colau, sí, aquesta que va executar la guerra bruta de les clavegueres de l'estat contra Trias, aquesta que s'ha carregat la ciutat, que l'ha deixat pitjor que mai, aquesta que sabem només està per ella i se la sua el país, o la voteu com a mal menor o tindrem un alcalde del bloc del 155, en Valls".
8.- Primàries o Quaternàries?
El vot republicà a Barcelona se'l reparteixen, en el seu gruix, en el seu tronc central, els móns d'ERC i de Junts x CAT. Les últimes eleccions municipals (2015) i les últimes al Parlament (21D), gairebé van clavar tenir el 33% dels vots a la ciutat. Amb diferents participacions.
La CUP, pel fet de tenir menys vots, oscil·la més, i sembla moure's entre estar al voltant del 4% com a valor mitjà, amb puntes del 7,5 com va obtenir les municipals del 2015.
Aquests són els tres móns polítics republicans que s'han repartit el vot republicà, el vot indy, els darrers anys: dues forces centrals, que sempre sumen al voltant del 33% de l'electorat i recullen tot l'espectre ideològic des de la democràcia cristiana fins el socialisme democràtic, i una força minoritària, que frega sempre entrar o no entrar a l'Ajuntament de BCN (obtenir o no representació), i que malgrat estar a molta distància dels majoritaris, dels centrals, i malgrat la seva radicalitat antisistema, concentra una mitjana del 5% del vot indepe.
A aquest escenari cal afegir-hi ara la incògnita del tema de les Primàries. Al meu entendre i coneixement no són ni primàries, ni secundàries ni terciàries. Més aviat quaternàries, és a dir, una operació política enganyifa destinada a crear un quart espai indepe.
Per què li dic enganyifa?
Perquè em sembla una evidència inqüestionable que són un "invent" d'uns quants que han volgut investir d'una legitimitat impostada (votacions primàries) el procés de crear el seu propi espai polític. Crear un nou espai és legítim. Però els que impulsen les primàries, en comptes de fer-ho de cara, com sempre ha fet tothom que ha tingut una proposta diferent de les existents fins aleshores (Reagrupament, Solidaritat), creant un partit o moviment, el que fan és l'enganyifa de voler fer creure que la legitimitat per presentar-se passa per participar del procés que ells s'han fabricat a mida.
Penós. Una autèntica estafa. A mi m'agrada la gent que va de cara. No la que busca subterfugis o invents o enredar la gent amb històries com aquesta de les primàries.
I que consti que em sap greu, perquè hi ha gent que crec poden aportar molt, gent valuosa, com en Jordi Graupera. I que també em sap greu perquè s'hi han refugiat opcions polítiques que també valoro i estimo molt, com són els amics de Demòcrates. I encara més greu perquè hi veig molta gent de bona fe.
Tot aquest procés de primàries només és un procés de quaternàries, és a dir, de generar un quart espai polític, que s'afegirà als 3 existents. Quin serà l'espai que aconseguiran ocupar? Home, això no deixa de ser una incertesa, però analitzant perfils i dades prèvies, tot sembla indicar que es mouran en un perímetre electoral d'entre 20 mil i 30 mil vots. Tindran molt difícil aconseguir representació a l'Ajuntament, però no impossible. Dependrà de la participació, dependrà de si finalment la hiperventilació que acompanya el moviment el que fa és col·lisionar amb la intenció de vot de la CUP o bé es repartirà entre les tres forces.
En tot cas, l'únic efecte notable en termes polítics serà que contribuirà a la dispersió del vot independentista, per tant, a afeblir-lo electoralment. Però tampoc gaire perceptiblement.
Per al cas de candidatura conjunta l'impacte serà mínim i en cap cas podrà impedir el triomf republicà. Per al cas de candidatura separades pot implicar tenir, tots plegats, menys regidors, perquè sigui un vot que acabi quedant sense representació.
DONEC PERFICIAM
Entrades
3 comentaris:
Ja feia temps que no hi comentava res dels seus sempre interessants posts, Senyor Abad. Per descomptat que continuo seguint-lo.
Les seves anàlisis demoscòpiques són magnífiques i cal insistir-hi a explicar les peculiaritats del règim electoral de les municipals i les conseqüències d'afrontar aquestes eleccions junts o separats. Com més gent informada hi hagi del que pot passar més difícil serà a les direccions dels partits amagar la veritat. Perquè és clar, dono per descomptat que tot cristo a les direccions dels partits saben el que vostè explica.
Avui Ferran Mascarell ha dit que s'està treballant per una llista unitària per a Barcelona. Ho ha dit amb poc entusiasme, a mi em sembla. Costa de creure, jo no m'ho crec, que els partits arribaran a un acord de llista unitària. Fins i tot Ferran Mascarell traspua aquesta creença negativa.
Després de tot el que ha passat, després de decisions memorables com la del 30 de gener, ERC ha decidit que l'independentisme no governi la capital del país, i s'hi ha posat a treballar per fer realitat aquest disbarat posant en marxa la seva candidatura.
I jo, des de la bona fe, considero que només la gent podem impedir el disbarat. Jo crec que, molt difícil, però tenim la possibilitat de fer rectificar els partits, ERC inclosa, i bastir una candidatura unitària que guanyi Barcelona. Una candidatura de tots, incloent-hi ERC, i el PDeCAT, i JxCAT, i independents. Perquè estic d'acord amb vostè Senyor Abad que la independència només la guanyarem entre tots.
Però no comparteixo la seva visió de les primàries, Senyor Abad. A mi m'agrada més la visió sobre aquest aspecte que en Vicent Partal exposa en aquest article publicat a VILAWEB:
https://www.vilaweb.cat/noticies/volem-acabar-els-independentistes-com-el-15m-editorial-vicent-partal/
En fi, Senyor Abad, que cal inscriure's a les primàries que organitza l'ANC. Repensi-ho.
Moltes gràcies pel comentari, sr. Nelson! I gràcies per ser-hi.
I la discrepància sana i ben plantejada enriqueix. En tema primàries no ens posarem d'acord. Per a mi no aporten absolutament res. I ho tinc molt clar i molt pensat i raonat.
Salut i República
Totalment d'acord. Però hi ha una possibilitat no contemplada dins de l'escenari 2 (victòria de Valls però amb la possibilitat d'evitar el seu nomenament a través del pacte entre comuns, erc i pdecat).
Imaginem-nos que en aquesta situació el pdecat no accepta votar a Colau com alcaldessa i pressiona per tal que l'alcalde sigui Maragall. En aquest cas, qui estaria pressionat seria Colau (donat que si no accepta aquest xantatge, ella seria la responsable de l'arribada del grup del 155 a l'alcaldia).
Seria una solució intermitja que podria salvar la cara al pdecat i potser ser la base necessària per reconstruir ponts entre els independentistes.
Publica un comentari a l'entrada