27 de des. 2021

Baròmetre semestral Ajuntament de Barcelona: quan ni la manipulació demoscòpica pot tapar l’evidència de la pitjor gestió municipal de la història i del naufragi de la ciutat!

 Avui dilluns dia 27 de desembre del 2021 hem tingut accés a les dades del Baròmetre semestral de Barcelona. És una enquesta que té gran valor perquè ens permet veure l’evolució de la percepció ciutadana sobre la ciutat i la gestió municipal en una sèrie històrica molt llarga, fet que aporta un enorme valor i interès.

Dit això, el primer que cal constatar és que l’enquesta d’aquest semestre, del segon semestre de l’any 2021, ha batut rècords en manipulació demoscòpica electoral. I val a dir que fent un ràpid cop d’ull per premsa i xarxes es pot veure que han aconseguit els seus objectius:

Tot Barcelona:

Per primera vegada en diversos sondeigs, el partit d'Ada Colau avança clarament Maragall i li treu cinc punts si ara es fessin eleccions

Nació Digital:

Els comuns superen ERC i guanyarien les eleccions a Barcelona

 El Periódico:

Colau guanyaria avui les eleccions: és la cinquena líder més ben valorada

La Vanguardia:

Los comunes ganarían las elecciones si se celebrasen ahora, aunque la alcaldesa Ada Colau obtiene la nota más baja con la que había sido puntuada hasta ahora, un 4,2

Catalunya Informació:

Els comuns guanyarien les eleccions municipals a Barcelona per davant d'ERC, però Ada Colau suspèn amb la pitjor nota dels seus mandats

BTV Informatius:

Colau guanyaria les eleccions municipals a més distància d’ERC

El Diario.es

Colau rompe el empate con ERC y lidera la intención de voto en Barcelona

Comuns:



I els voceros dels Comuns:

Un tal Jordi Manils:

Després de totes les campanyes mediàtiques, de tota la inversió dels lobbies per desgastar el govern municipal, de tenir cada dia desenes d'opinadors a sou atacant les transformacions de Barcelona...

La gent donaria una victòria reforçada a @bcnencomu i @AdaColau

.Un tal Molina:

Tot i les campanyes ferotges contra el govern municipal d'@AdaColau i @bcnencomu el baròmetre municipal dona un augment de la intenció de vot.

Endavant Comuns!

Un tal Xavi Calafat:

El projecte de transformació engegat en 2015 per @AdaColau i @bcnencomu rep avui un ampli suport a la ciutat. Encara queda per 2023, però pareix que alguns han anat fent feina per millorar la vida de la gent mentre altres només cridaven "decadència" des de les seves tribunes.

Mitjans de comunicació, tots molt ben sucats per l’Ajuntament Colau perquè siguin una eina més de la propaganda en Comú, i tota mena de voceros, també sempre ben “col·locats” en la trama d’endolls En Comú de l’alcaldessa Colau s’han llençat com si no hi hagués demà a difondre la notícia que Colau i els Comuns guanyarien les eleccions municipals, sumant avantatge en relació a la resta de forces polítiques.

És curiós, penses, d’entrada, que hi hagi aquests resultats, quan si una cosa deixa clarament de manifest el baròmetre municipal, és que Barcelona i els barcelonins som víctimes del que, sense cap mena de dubte, és la pitjor gestió municipal de la història.

Llavors, com es menja, això?

Doncs us ho explico. L’enquesta del Baròmetre Semestral de Barcelona que s’ha presentat aquest dilluns ha hagut de recórrer a la manipulació mostral per aconseguir aquests resultats a l’enquesta que permetessin aquests titulars i aquesta propaganda En Comú del colauisme.

Les dades de la manipulació són aclaparadores:

Barcelona en Comú, o sigui, Colau, va tenir un 13,7% de vot a les darreres eleccions municipals, de maig del 2019.

Des de llavors el baròmetre municipal ha hagut d’anar inflant la sobrerepresentació dels Comuns a la mostra de l’enquesta, per evitar que les dades evidenciessin el naufragi de la seva gestió. Però tot i que aquesta sobrerepresentació dels Comuns a la mostra ha estat sistemàtica des del 2019 mai, absolutament mai, havia arribat als nivells d’aquest baròmetre, en el que un 20,5% dels enquestats expliciten ser votants dels Comuns.

O sigui que Colau va tenir un 13,7% del vot, però a l’enquesta els que la van votar són el 20,5% de la mostra, dels enquestats. Sí, 7 punts més de sobrerepresentació mostral dels votants dels Comuns.

Amb una sobrerepresentació mostral tan bèstia qui no guanya eleccions?

Els biaixos mostrals existeixen a totes les enquestes, però per això tenim les eines demoscòpiques de correcció de biaixos. Unes eines que pel que fa a la projecció de vot del Baròmetre municipal no es fan servir. Així, el vot que l’enquesta dona és únicament la intenció de vot directa. I la intenció de vot directa està totalment condicionada pels biaixos.

I així és com es manipula una enquesta per obtenir els resultats volguts. El Baròmetre municipal ha pujat la sobrerepresentació dels Comuns del 13,7% al 20,5%, és a dir, 7 punts de sobrerepresentació. I tot amb un únic i claríssim objectiu: aconseguir el titular que Colau tornaria a guanyar les eleccions, aconseguir que l'enquesta digués el que no diu la ciutadania, el que una enquesta sense biaixos hauria dit.

ANÀLISI DE LES DADES DE L’ENQUESTA NO AFECTADES DIRECTAMENT PER LA MANIPULACIÓ MOSTRAL:

L’enquesta del Baròmetre semestral municipal d’aquest segon semestre de l’any 2021 al meu entendre ofereix una doble evidència claríssima i crítica en relació a la ciutat, a Barcelona, i la seva situació:

  • Per una banda tenim que estem davant el moment més crític de la història de la ciutat des d’un punt de vista de valoració ciutadana de la seva gestió municipal i del dramàtic empitjorament de la ciutat al que aquesta gestió municipal de Colau-Collboni ens estan portant. Són les pitjors dades de la història de Barcelona des del 1979. Sense precedents.
 
  • Per una altra banda tenim que malgrat l’evidència de que aquesta visió (que estem davant la pitjor gestió municipal de la història i davant un empitjorament dramàtic de la ciutat) és massivament compartida per la ciutadania, a uns nivells sense precedents, no hi ha cap alternativa política que es visibilitzi per poder aturar aquesta tràgica decadència a la que ha abocat la ciutat la gestió de l’Ajuntament Colau-Collboni

L’EVIDÈNCIA INQÜESTIONABLE DE QUE ESTEM DAVANT LA PITJOR GESTIÓ MUNICIPAL DE LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT I DE QUE AIXÒ HA ABOCAT LA CIUTAT A UNA DECADÈNCIA DRAMÀTICA, A UN EMPITJORAMENT CONSTANT

Hi ha dues dades absolutament inqüestionables, d’una evidència absoluta, que reflecteixen que l’Ajuntament Colau-Collboni és el pitjor de la història de la ciutat i que la seva gestió ens ha portat a la més gran decadència i col·lapse de la ciutat des del 1979.

I aquesta evidència són les respostes a dues preguntes del baròmetre que sempre s’han fet:

-          "El darrer anys vostè creu que Barcelona ha empitjorat o ha millorat?"

L’Ajuntament Colau-Collboni té els pitjors registres de la història de Barcelona. Aquest desembre del 2021 un 63,8% dels enquestats diuen que Barcelona ha empitjorat aquest últim any. És un percentatge només superat, per poc, per altres dos percentatges “obtinguts” per l’Ajuntament Colau-Collboni, el 67,7% que juny 2019 deien que BCN havia empitjorat i el 65,9% de desembre del 2020.

És important fixar-se en dues coses: la percepció de major empitjorament de la ciutat al llarg de la història es dona a partir del maig 2019, d’aquest consistori Colau-Collboni. Son tres registres mai abans assolits. Per situar una referència temporal el mes de juny del 2015, últim del mandat Trias, era un 30,9% dels barcelonins que deien que Barcelona havia empitjorat en relació a l’últim any. Ara és més d’un doble dels barcelonins els que això ho creuen.

La segona cosa en la que cal fixar-se és que aquest empitjorament en cap cas és atribuïble als efectes de la pandèmia Còvid19: el percentatge més crític el tenim desembre del 2019, abans de la pandèmia. Per tant, és evident que l’empitjorament radical, dramàtic, de la ciutat, de l’evidència del seu empitjorament any rere any només té uns responsables: l’Ajuntament Colau-Collboni.

-          "Com valora la gestió de l’Ajuntament de Barcelona?"

Aquest desembre del 2021 la gestió de Colau-Collboni ha batut tots els rècords negatius de la història de Barcelona. Aquest desembre un 49,4% dels barcelonins diuen que la gestió de l’Ajuntament de Barcelona de Colau-Collboni és dolenta/molt dolenta. Mai s’havia donat un percentatge així a la història de la ciutat.

De fet altre cop Colau-Collboni tenen els tres pitjors registres en la valoració de la gestió municipal de la història de la ciutat: aquest 49,4% de desembre 2021, el 46,1% de desembre del 2020 i el 43,6% de desembre del 2019.

Per situar comparadament en relació a altres consistoris, juny 2015, darrer baròmetre del mandat Trias, només un 21,9% dels barcelonins opinaven que la gestió municipal era dolenta o molt dolenta.

Hem passat d’un 21,9% a un 49,4%, tot gràcies a Colau i Collboni, tot gràcies a la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat.

Així doncs, només amb aquestes dues dades podem veure que mai Barcelona havia estat tan malament com ho està ara, i que mai com ara aquest empitjorament permanent, any rere any, de la ciutat, és conseqüència directa del que per a la immensa majoria de barcelonins és la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat.

I això passa per molts motius, però sobretot perquè l’Ajuntament Colau-Collboni no ha resolt ni un sol dels problemes que podria tenir la ciutat, i els ha agreujat tots. Així ara tenim, aquest desembre, que la inseguretat és el principal problema que té la ciutat, així ho diu un 20,8% dels ciutadans. Quan Colau va arribar al poder la inseguretat només era visibilitzada com un dels més greus problemes de la ciutat per un 3,4% dels ciutadans.

Colau-Collboni ha aconseguit convertir la gestió municipal en el quart problema més greu que els barcelonins creuen tenen la ciutat. Quan Colau va arribar al poder la gestió municipal era el 14è problema percebut així pels barcelonins.

BARCELONA EN EL PITJOR MOMENT DE LA SEVA HISTÒRIA, AMB LA PITJOR GESTIÓ MUNICIPAL DE LA HISTÒRIA... I LA DESESPERACIÓ CIUTADANA PERQUÈ NO ES VISUALITZA CAP ALTERNATIVA POLÍTICA, CAP OPCIÓ POLÍTICA QUE PUGUI FRENAR AQUESTA DEBACLE

Sí, amics, això és així, i és una de les dades més sorprenents de l’enquesta, de les dades no influenciades pels biaixos mostrals. El Baròmetre municipal d’aquest segon semestre del 2021 evidencia el naufragi de tots els partits polítics amb representació municipal a l’Ajuntament de Barcelona, ja sigui dels que estan al poder, ja siguin dels que donen suport al poder o ja siguin dels que es podrien situar a l’oposició.

A poc més d’un any de les eleccions municipals de maig 2023 gairebé un 50% dels ciutadans de Barcelona manifesten explícitament que no saben a qui votaran (34%), o que ja tenen decidit abstenir-se (10%) o que votaran en blanc o nul (2,5%)

És a dir, estem en un escenari de brutal descontentament ciutadà amb el que està passant a la ciutat i amb la gestió municipal i, alhora, d’una sense precedents també desconfiança i dubtes en el panorama polític municipal, del que no se’n salva ningú, però que també, ho dic per evitar que ningú es faci cap pel·lícula, barra el pas a qualsevol alternativa d’il·luminats com va ser en el seu moment allò de les primàries, que va acabar regalant l’alcaldia a Colau, o com poden ser totes aquestes escorrialles de la misèria política que va acompanyar a Valls en la seva aventura barcelonina al servei del Règim del 78 i de l’alcaldessa Colau.

Al començament explicava fins a quin punt, al que no s’havia arribat mai, havia calgut manipular la mostra, sobrerepresentant els Comuns, perquè l’enquesta es pogués vendre com un èxit electoral dels Comuns.

Doncs no.

El biaix de l’enquesta sobrerepresentant als Comuns ha calgut passar-lo del 13,7% al 20,5% perquè els Comuns, ara mateix, només tenen una fidelitat de vot del 55,8%.

Estem davant el que és la gestió política més corrupta, despòtica, nepotista, amiguista, clientelar... que mai ha tingut Barcelona, la gestió de l’equip Colau, però ni tan sols aquesta xarxa de protecció mediàtica i clientelar que han teixit amb els diners de tots pot evitar que ara mateix només un 55,8% dels qui els van votar el 2019 ara tinguin clar votar-los.

És davant aquest naufragi que ha calgut pujar la sobrerepresentació dels Comuns a la mostra per arribar a aquest 14,8% d’intenció de vot directe. Colau i els Comuns estan en una decadència electoral que ni la manipulació demoscòpica pot ocultar, excepte que se sigui cec o que s'estigui encegat pel sectarisme o la corrupció en Comú.

El PSC tampoc està, en contra del que podia semblar després del 14F, per ser alternativa de res. La seva credibilitat, per formar part del pitjor equip de govern municipal de la història de barcelona, està sota mínims, amb una fidelitat de vot de només el 51,8%.

La gran esperança del PSC, de que amb la desfeta de C’s i Valls recuperessin vot que havien tingut o que van tenir el 14F, s’ha esvaït del tot. El vot de C’s se’n va cap a VOX, més del doble de vot cap a VOX que cap a PSC.

VOX serà la força emergent al nou consistori, perquè consolida el seu vot i arrossega vot del PP i de C’s.

Evidentment ni C’s ni Barcelona pel canvi ni com es vulguin dir, no entraran a l’Ajuntament, no obtindran representació. El PP, malgrat el descens continu que evidencia, acaba tenint un cert coixí electoral més fidel que el de formacions com CS o, no cal dir-ho, la tropa que va acompanyar Valls, de manera que fins l’últim moment no se sabrà si entra o no entra.

I tristament l’independentisme tampoc està per tirar cap coet.

La fidelitat de vot d’ERC ha baixat fins el 46,3%, i presenta més d’un 33% d’indecisos. La situació d’ERC ara mateix només pot fer que empitjorar. Malgrat la indigna, repugnant, jugada del règim del 78 encapçalada per Ada Colau, que va treure a ERC l’alcaldia que havia guanyat a les eleccions de maig 2019, ERC s’ha mostrat incondicionalment submisa a Colau, fins al punt de fer-se còmplice de les més demencials, irresponsables i autoritàries polítiques de Colau. N’és un exemple el suport al tramvia per la Diagonal, en contra del que havíem votat la majoria de barcelonins en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a Barcelona, és a dir, fent-se còmplice de la més inadmissible gestió despòtica contra la democràcia ciutadana. I moltes altres, com el demencial projecte de la via Laietana, donant suport a Colau per evitar que hagués de fer estudis previs i d’impacte de les seves polítiques. I ara permetent l’aprovació dels pressupostos.

És cert que durant molt de temps l’electorat d’ERC havia sentit una devoció absolutament acrítica, totalment servil, per Colau i els Comuns. Però això s’ha acabat, a nivell electoral. Un 74,2% dels votants d’ERC opinen que la ciutat, que Barcelona, està cada any pitjor que l’any anterior, i un 63,7% d’aquests votants d’ERC qualifiquen la gestió municipal de Colau-Collboni com a dolenta o molt dolenta.

Aquest divorci entre electorat i partit, amb un electorat que ja no pot més en relació a Colau, i un partit absolutament servil a Colau, situa ERC en un panorama molt complicat, del que aquest 46,3% de fidelitat de vot només n’és una primera mostra.

A Junts les coses no estan gaire millor. Tot i que amb la baixa representació mostral de votants de Junts a l’enquesta és complicat fer pronòstics, aquest 39,2% de fidelitat de vot hauria de provocar més d’una reflexió. A diferència d’ERC entre direcció, partit, i electorat, de Junts, no hi ha ni visió ni posicionaments diferencials: un 89,4% de l’electorat de Junts opina que la ciutat ha empitjorat en relació a l’últim any i un 79,4% valora com a dolenta o molt dolenta la gestió municipal.

El lideratge d’Elsa Artadi se situa, entre l’electorat de Junts, a nivell similar al d’Ernest Maragall entre el d’ERC o d’Ada Colau entre el dels Comuns. Per tant el repte de Junts està, clarament, en visualitzar-se no només com l’única oposició, sinó gairebé com l’única alternativa. Mai com ara la ciutadania de Barcelona evidencia que la ciutat està, cada any, pitjor que l’anterior, amb uns percentatges d’insatisfacció i crítica sense precedents a la història de Barcelona. Colau i els seus Comuns, Collboni i el PSC, Eva Parera i com es digui que ara es diuen des que va marxar Valls, i Maragall i ERC són absolutament co-responsables, còmplices, de tots els disbarats de la gestió Colau-Collboni que ha portat Barcelona a l’actual decadència. Fent servir les paraules d’en Carod-Rovira, ara mateix només Junts i Elsa Artadi tenen les MANS NETES per visualitzar un projecte alternatiu al que ha portat a la ruïna a Barcelona, són els únics amb les mans netes per no haver-se fet còmplices de Colau & cia.

La CUP, com a les darreres eleccions, estarà pendent fins l’últim minut de si entra o no entra. I a diferència de les eleccions en les que va entrar, en aquests moments la seva proximitat i complicitat amb Colau i els Comuns pot jugar molt en contra seu. Difícilment la CUP es podrà visualitzar com una proposta que no sigui incondicionalment crossa de Colau o que permeti una majoria alternativa a Colau. I això en aquest escenari, pot pesar molt.

Pel que fa a la resta, siguin Primàries, siguin Pdecat, les seves opcions són menys que zero. Caldrà veure si l’independentisme segueix generant propostes d’iluminatis que com ja reiteradament s’ha vist tenen zero opcions d’aconseguir res que no sigui desgastar l’independentisme.

A la vista d’aquest escenari, i veient tot aquest muntatge de manipulació demoscòpica per aconseguir colar arreu un titular favorable a Colau en una enquesta en la que totes les seves dades (de la gestió i la Barcelona Colau) són les pitjors de la història de Barcelona, no tinc cap dubte que Colau i els Comuns seguiran sent, com han estat aquestes dos últimes eleccions municipals, la gran aposta del Règim del 78.

Per a mi l’enquesta d’avui, amb l’escandalosa manipulació que ha permès escampar el titular que Colau guanyaria les eleccions, seria la més votada, és l’evidència que el Règim del 78 ja no té cap dubte sobre quina hauria de ser la seva estratègia per seguir mantenint el control de Barcelona. Els resultats electorals a Barcelona del PSC les eleccions al Parlament del 14F del 2021 van fer pensar que el PSC podria recuperar la centralitat electoral a Barcelona. Però tal i com estan anant les coses aquesta opció s’ha esvaït. L’electorat de C’s se’n va cap a VOX, no cap al PSC, de manera que les seves opcions de creixement electoral han deixat d’existir.

Les eleccions de maig del 2023 cada cop són més a prop. El Règim del 78 i tot l’establishment ho aposten tot a Colau, i ho fan assumint que això implicarà la desfeta total de Barcelona, que la ciutat no es podrà recuperar del col·lapse i la ruïna a les que Colau ha arrossegat Barcelona.