A Barcelona ens esperen 16 mesos d'actuacions municipals de l'Ajuntament Colau en mode “Terminator”. Quines són i per què ho faran?

Maig del 2023 hi haurà noves eleccions municipals. Fins llavors tot el que espera a Barcelona és la gestió d’un Ajuntament Colau-Collboni absolutament en mode “Terminator”, desplegant, com si no hi hagués demà, les més grans aberracions polítiques en matèria d’urbanisme i de mobilitat que mai haurem vist a Barcelona.

Quines seran aquestes actuacions? Per què seran aquestes actuacions? Què és el que les impulsa a totes ara, en aquest moment, amb aquesta urgència, per ser iniciades totes sense cap estudi previ, durant aquests 16 mesos abans de les eleccions municipals?

Durant aquests propers 16 mesos l’Ajuntament Colau-Collboni ha programat l’inici d’una sèrie d’obres i actuacions urbanístiques i de mobilitat que són un autèntic deliri, un despropòsit sense precedents, que tindrà unes afectacions gravíssimes, per no dir letals, a la ciutat, la qualitat de vida dels barcelonins, a la mobilitat, al comerç... a tot.

Són moltes aquestes actuacions. Però per no atabalar, em centraré en les principals, en les que més i més greus afectacions generaran. Repassem-les breument:

•  Tramvia per la Diagonal
•  Tancament de la Via Laietana
• “superilla Barcelona” a l’Eixample

El tramvia per la Diagonal és la més gran aberració urbanística i de mobilitat que mai s’haurà fet a Barcelona.

No hi ha absolutament res que justifiqui aquesta actuació. Tot al contrari, aquesta actuació, en qualsevol de les seves possibles vessants o aportacions a la ciutat té alternatives infinitament millors, més econòmiques, amb major impacte positiu i immediatesa.

D’entrada la vergonya democràtica que representa que l’Ajuntament Colau-Collboni, amb el suport d’ERC, menyspreï, es pixi com ha fet, damunt el claríssim rebuig veïnal a aquest projecte en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a Barcelona, la de la Diagonal.

Els colauers s’omplen la boca de participació, però és una farsa sense precedents només per intentar legitimar unes polítiques i actuacions sempre fetes d’esquenes als veïns. Que ignorin i menyspreïn com estan fent el resultat de l’única consulta veÏnal oficial feta a Barcelona és una vergonya democràtica que sempre perseguirà aquesta tropa de farsants i els que ho han permès. Que mai més obrin la boca per res que tingui a veure amb democràcia o participació veïna. Han demostrat, negant el vot dels veïns que amb una absoluta majoria van rebutjar el tramvia per la Diagonal, que ni creuen en la democràcia, ni en la participació ni en res que no sigui imposar el seu despotisme.

A banda d’això tenim que tècnicament el projecte de tramvia per la Diagonal no té cap sentit ni cap justificació. Qualsevol element positiu de la connexió del tramvia es pot aconseguir i millorar infinitament amb polítiques i actuacions alternatives:

-          El tramvia per la Diagonal és un projecte mínim de 8 anys, que implica 8 anys d’obres infernals

-          Totes les millores de mobilitat de la connexió de tramvia es poden aconseguir, ja, immediatament, amb polítiques alternatives com la implantació del bus elèctric. Des de Catalunya s’exporten busos elèctrics a mig planeta. Demà podria estar funcionant a Barcelona, connectant tota la Diagonal i amb la possibilitat d’establir una connectivitat infinitament més flexible i per tant més eficaç i sense cap obra, amb una tercera part dels costos del tramvia. Des de demà, amb gran estalvi d’inversió, amb totes les millores de mobilitat i de sostenibilitat ambiental, sense cap dels inconvenients de la rigidesa i les obres perllongades del tramvia. Però no, totes aquestes alternatives, infinitament millors que el tramvia, han estat rebutjades. Per què? Després ho explico

Tancament de la Via Laietana:

Un dels altres demencials projectes de l’Ajuntament Colau-Collboni que han perdut el cul per poder començar dintre d’aquests 16 mesos abans de les properes eleccions és el que en diuen la “reforma de la Via Laietana”. De fet no és tal reforma, de fet només és el tancament del que és una de les connexions més fonamentals de la ciutat, la de la Via Laietana, la de la ciutat mar/muntanya.

L’obertura de la Via Laietana fou, en el seu moment, una obra absolutament clau, estratègic, per al creixement i desenvolupament de la ciutat.

Només un Ajuntament fanàtic i irresponsable com el de Colau podria plantejar-se, com si fos, un cuqui-joc, tancar la connexió mar-muntanya més estratègica i clau de la ciutat, de Barcelona, sense cap alternativa a aquest tancament. Revertir l’obra fonamental de la nova Barcelona, com fou l’obertura de la Via Laietana i la connexió mar/muntanya és un deliri que no hauríem pogut esperar del més pertorbat responsable municipal de la ciutat. Però Colau i la seva secta estan més enllà de la més greu pertorbació mental imaginable o coneguda.

L’eix de comunicació mar/muntanya de la Via Laietana és tan clau que és l’única via que ho permet en un entorn de 450 ha de ciutat pacificada i de carrers bàsicament peatonals.

És un insult parlar de la “pacificació” de la Via Laietana quan la Via Laietana és l’únic eix viari mar/muntanya enmig de 450 hectàrees de ciutat pacificada, de carrers bàsicament de vianants, entre el que és el Paral·lel i el passeig Lluís Companys.

Tancar la Via Laietana en el seu sentit mar>muntanya implica tallar la principal connexió mar muntanya de la ciutat, dificultar enormement la mobilitat, el comerç, la restauració, la vida, en definitiva, de la ciutat i dels veïns.

A tota la Via Laietana només  els hotels que hi ha estan a favor del projecte. No hi trobareu cap comerç que i estigui a favor, ni cap treballador dels molts que treballen en el seu perímetre. Alguns –pocs- veïns defensen la pacificació, és a dir, la desertització. Amb 450 ha de ciutat de carrers peatonals al voltant de Via Laietana s’ha de tenir una barra i una irresponsabilitat monstruosa per dir que es tanca la connexió mar>muntanya de la ciutat per “pacificar” i donar més espai als vianants.

Per què ho fan? Després ho explico.

Superilla Barcelona a l’Eixample

Després dels fracassos de les diferents iniciatives de Superilla, començant per la major estupidesa urbanística que fins llavors s’havia fet a Barcelona, la Superilla del Poblenou, segons paraules d’un regidor socialista, l’Ajuntament Colau-Collboni ha programat iniciar tantes actuacions com pugui, dins d’aquests 16 mesos abans de les eleccions municipals, a l’Eixample, sota el paraigües de “Superilla Barcelona”.

Es tracta d’un conjunt d’actuacions absolutament caòtiques, sense res que les unifiqui, sense cap sentit global. Un autèntic deliri. Un deliri de tal magnitud que fins i tot Colau-Collboni, i en aquest cas també ERC, que també els hi dona suport, fins i tot han tingut la poca-vergonya de, obertament, negant que es faci cap estudi previ al respecte ni cap prova pilot ni d’avaluació de l’impacte que aquestes actuacions tindran.

En què consisteixen? Doncs, en aquests 16 mesos, assolir el major nombre de tancaments de trams de carrers de l’Eixample que trenquin la linealitat de la mobilitat Cerdà i que converteixin l’Eixample en un autèntic laberint. I fer-ho sense importar-los-hi el més mínim crear carrers i veïns de primera i carrers i veïns mortificats. L’argument és “mira, aquí tallarem el trànsit, no s’hi podrà circular, en aquest tram d’aquest carrer”. Als veïns d’aquell tram, doncs mira, sí, no els hi passaran cotxes. Però el trànsit seguirà, però desviat a altres carrers, sense linealitat directa, fent tombs, amunt i avalla, i col·lapsant la resta de carrers o de trams de carrers, convertint en un infern la vida dels veïns d’aquests trams.

Això s’ha d’afegir al brutal impacte que a l’Eixample ja estan tenint les mesures de “pacificació” que aquests últims mesos ha anat prenent l’Ajuntament Colau. Per als veïns de l’Eixample la congestió del trànsit provocada per les mesures Colau l’any 2021, malgrat la pandèmia, ja es va convertir en el quart principal problema del districte. Un problema que abans no tenien, que no havia sortit com a problema a les mateixes enquestes municipals prèvies, d’anys anteriors. I amb les mesures Colau de ni aparèixer a la llista de principals problemes dels veïns de l’Eixample a ser el quart problema més greu.

També un monstruós impacte sobre tot el que fins ara ha estat també un senyal d’identitat de l’Eixample, la seva riquesa comercial. L’Ajuntament Colau l’està arruïnant. I les mesures del projecte Superilla, encara més. Només cal una dada per veure com s’està fent la vida impossible al comerç: la desaparició de zones de càrrega i descarrega, amb aquests delirants xamfrans de pinturetes de mal anomenat urbanisme tàctic.

Per què, doncs, ara aquesta pressa per començar totes aquestes actuacions a l’Eixample, sense cap estudi previ ni valoració d’impacte? Ara ho veurem

Què és el que uneix a totes aquestes actuacions? Per què aquests 16 mesos en mode “Terminator” de l’Ajuntament Colau desplegant obres sense cap estudi previ, com si no hi hagués un demà?

Doncs la primera raó és justament perquè tot l’entorn Colau, començant per la mateixa alcaldessa, cada cop tenen més clar que difícilment repetiran mandat. 

Colau va arribar a l’alcaldia a cavall d’una campanya a mida contra Trias que li va servir en safata les clavegueres de l’estat, del règim del 78. I Colau va poder repetir agònicament com a alcaldessa, malgrat perdre les eleccions, altre cop per l’intercanvi de favors i fidelitats amb el Règim del 78. Si el règim del 78 no tingués clar que Colau és el seu principal actiu contra l’independentisme ni l’haurien ajudat la primera vegada ni li haurien ofert el salvavides de Valls per matenir-se a l’alcaldia.

Però ara, a les portes d’unes terceres eleccions municipals, i malgrat la demencial despesa en propaganda del seu ajuntament, i de la blindada cadena de suports i fidelitats amb el Règim del 78, Colau i els seus semblen més lluny que mai de revalidar un suport electoral mínim que la permeti seguir al capdavant de l’Ajuntament.

Colau acumula els indicadors més negatius en relació a la seva gestió i Ajuntament, de la història de Barcelona pel que fa a la percepció ciutadana:

•  L’Ajuntament Colau té els pitjors registres de la història de Barcelona. Aquest desembre del 2021 un 63,8% dels enquestats diuen que Barcelona ha empitjorat aquest últim any. És un percentatge només superat, per poc, per altres dos percentatges “obtinguts” per l’Ajuntament Colau, el 67,7% que juny 2019 deien que BCN havia empitjorat i el 65,9% de desembre del 2020.
• "Com valora la gestió de l’Ajuntament de Barcelona?". Aquest desembre del 2021 la gestió de Colau-Collboni ha batut tots els rècords negatius de la història de Barcelona. Aquest desembre un 49,4% dels barcelonins diuen que la gestió de l’Ajuntament de Barcelona de Colau-Collboni és dolenta/molt dolenta. Mai s’havia donat un percentatge així a la història de la ciutat. De fet altre cop Colau-Collboni tenen els tres pitjors registres en la valoració de la gestió municipal de la història de la ciutat: aquest 49,4% de desembre 2021, el 46,1% de desembre del 2020 i el 43,6% de desembre del 2019.
• 1 de cada 3 barcelonins si pogués marxaria de la ciutat. Sí, finalment, com a tercer, però potser més greu indicador negatiu de la gestió Colau, aquest altre trist rècord d’haver portat a que un 33% dels barcelonins obertament diguin que si poguessin, marxarien de la ciutat. Mai, mai ni assolida ni aproximada una xifra així.

Tres indicadors tan extraordinàriament negatius en relació a la gestió Colau, sense el més mínim precedent a Barcelona des del 1979, vaja, sense cap valoració a cap altre mandat municipal que ni s’acosti a aquestes xifres tan negatives sobre la gestió Colau han fet evident a Colau i els seus que difícilment, per més que el seu aparell de propaganda intenti veure el contrari, podran seguir enganyant més els veïns.

Per tant, el primer factor que inspira aquests 16 mesos en mode “Terminator” de l’Ajuntament Colau és l’haver assumit que difícilment podran seguir manant a la ciutat.

Conseqüència d’aquest primer factor, tenim el segon element que està motivant aquesta demencial política de començar el màxim nombre d’actuacions en aquests 16 mesos de gestió “Terminator”. I aquest segon element és justament el d’iniciar el màxim nombre d’obres i d’actuacions per fer-les irreversibles.

En qualsevol altre escenari municipal, qualsevol equip de govern s’hauria centrat, a 16 mesos de les properes eleccions, en poder tancar el màxim de projectes, per oferir-los com a obra de govern a la ciutadania, per obtenir el seu suport.

Colau i els seus, com hem vist, ja tenen coll avall que la pèrdua de suports és irreversible, que res del que facin o puguin tancar com a obra de govern en aquests 16 mesos revertirà la situació.

Essent doncs irreversible el procés que els portarà a perdre l’Ajuntament, Colau i el seu Ajuntament han dissenyat una estratègia totalment diferent per a aquests 16 mesos: començar el màxim d’obres i actuacions possibles, amb l’únic objectiu que aquest haver-les iniciat les faci irreversibles per al nou alcalde i el nou consistori municipal.

Aquests 16 mesos “Terminator” són per tant, per una banda, un desesperat intent dels colauers de deixar hipotecada i lligada la ciutat amb les seves actuacions més enllà del seu mandat. I per una altra banda, un dramàtic escenari per a la nostra ciutat, que haurà de fer front  i patir les més demencials actuacions, executades sense cap pla, ordenació, viabilitat... executades amb una irresponsabilitat sense precedents, sense importar els impactes negatius que puguin generar, perquè l’únic que els importa és deixar lligat de mans i peus al pròxim consistori.

Aquests 16 mesos Terminator només busquen iniciar el màxim d’obres i portar-les a un punt d’execució, que no de finalització, que les facin irreversibles, que lliguin al proper consistori.

Les obres del tramvia per la Diagonal, la Via Laietana i la Superilla de l’Eixample són, des d’aqeust punt de vista, les més grans actuacions de l’agenda Terminator de les moltes que es posaran en marxa.

La mobilitat per la Diagonal i en relació a la resta de la ciutat s’hauria pogut fer més dinàmica, eficaç i sostenible des de fa anys, amb l’electrificació de les línies d’autobusos. I més econòmicament. No s’ha fet perquè aquest enorme potencial d’execució immediata que seria l’electrificació de la xarxa de busos ni es carregava la Diagonal ni era incompatible amb mantenir mobilitat privada per una de les artèries bàsiques de la Barcelona moderna. No es fa el que des de tots els punts de vista és millor fer perquè amb els 8 anys d’obres de tramvia no es persegueix millorar la mobilitat, sinó fer impossible la mobilitat del vehicle privat per la Diagonal. Es l’únic objectiu. I per això endeutaran la ciutat, la col·lapsaran, mantindran mobilitat insostenible, i impediran millores immediates.

Qualsevol consistori mínimament normal, si estigués convençut que la connexió amb el tramvia és la millor política possible, atès el rebuig veïnal en l’única consulta ciutadana que hi ha hagut a la ciutat, n’hauria convocat una altra, en la que poder sotmetre a validació veïnal la seva proposta, explicant les seves virtuts, alhora que els veïns haguéssim pogut triar amb altres alternatives possibles, en un procediment democràtic net, civilitzat i madur.

Però no. Colau i els seus no es podien permetre ni invertir temps en plantejar una qüestió així ni, molt menys, arriscar-se a perdre, a que aquest tan intens i sense precedents descontentament veïnal s’hagués manifestat amb un nou a la proposta municipal.

Per això calia començar, contra la democràcia, contra els veïns, contra la racionalitat, contra tot, urgentment les obres.

Vinculat a les obres del tramvia, tenim el projecte de Superilla Eixample. Com ja s’ha vist amb els mesos i mesos de Diagonal tallada des de Passeig de Sant Joan, el trànsit que s’ha expulsat de la Diagonal ha anat cap a l’Eixample, fins a sumir-lo en un col·lapse permanent i que la seva congestió hagi passat de no ser un problema a ser el quart problema més greu per als veïns de l’Eixample.

Què fer davant això? Doncs tallar carrers de l’Eixample. Dir que es vol anar tallant diferents trams de diferents carrers al llarg de tot l’Eixample, per pacificar-lo, quan en realitat l’únic que faran serà incrementar el col·lapse i crear veïns de primera i veïns de tercar o quarta, que seran la majoria.

En aquests 16 mesos Terminator es practicaran tants talls de carrers com sigui possible, ni que no se n’acabi cap. Colau i els seus volen deixar lligats de mans i peus al proper consistori, perquè no pugui revertir cap actuació.

El que qualsevol consistori hauria fet és iniciar alguna actuació i finalitzar-la, a veure com anava la cosa. I això és el que volen evitar Colau i els seus. Cal iniciar el màxim d’obres i de talls per fer-los irreversibles, per impedir que un nou Ajuntament el que faci sigui un estudi previ del projecte, una valoració dels seus impactes i una prova pilot de les seves possibles afectacions.

Això, que seria el més normal i racional en qualsevol ciutat i amb qualsevol Ajuntament, és el que vol evitar que passi aquest Ajuntament Colau, per això aquesta irracionalitat en el plantejament “Terminator” d’aquests 16 mesos que tenim pel davant.

I la Via Laietana igual. Un projecte mínimament racional de millora de la via mai obviaria el seu paper determinant, clau, estratègicament insubstituïble, en la connexió mar>muntanya de la ciutat. No se la carregaria sense alternatives ni sense haver estudiat les conseqüències. Fer això seria racional. La irracionalitat del plantejament TErminator en la Via Laietana és també la mateixa que en les anteriors actuacions: intervenir-hi per portar les obres a un punt que les faci irreversibles.

Tenim molt mala peça al teler. Colau i els seus odien la ciutat i la vida i la feina de la majoria de veïns i de treballadors de Barcelona. No els importa per a res carregar-se la ciutat, l’economia, el comerç, i molt menys empitjorar la vida de la gent. Han vingut a arrassar amb les seves demencials polítiques sectàries, a elevar la irracionalitat en la gestió pública a categoria universal amb capital a Barcelona. Aquest serà el llegat Colau, l’únic llegat: deixar sumida la ciutat en un caos i una decadència irreversibles.

Políticament en aquests 16 mesos tampoc es podrà fer res. Colau té lligats i plenament submisos amb les seves polítiques a Collboni i el PSC i a ERC. Són la majoria absoluta. No hi ha res a fer des de l’oposició.

Ciutadanament, cívicament, veïnalment, la nostra mobilització és de les poques coses que es poden fer per intentar frenar o bloquejar l’agenda “Terminator” de l’Ajuntament Colau aquests propers 16 mesos.

Només hi ha un altre tipus de resposta possible a l’actual situació, que acompanyi la mobilització ciutadana: una clara i sistemàtica política de denúncia judicial de les barbaritats que volen perpetrar, atès l’incompliment sistemàtic de normatives de referència, com p.ex. el Pla General Metropolità.