La Superilla de l'Eixample retrata el grouchomarxisme dels principis de Colau i els Comuns: els majors FARSANTS de la història!

Aquesta setmana, a Barcelona, han començat, amb la propaganda habitual, les obres del que s’anomena Superilla Eixample.

Aquesta actuació i la de la connexió del tramvia per la Diagonal són les dues actuacions per a mi més emblemàtiques del que és el pitjor govern municipal de la història de Barcelona.

Colau i els seus Barcelona en Comú, amb PSC i ERC, que li han aprovat totes aquestes actuacions, exemplifiquen el pitjor d’una gestió pública i de l'absoluta manca de valors que la inspiren.

• Tècnicament, perquè mai s’havia vist un govern municipal que explícitament votés en contra, rebutgés, fer cap mena d’estudi previ sobre l’actuació a desenvolupar, i rebutgés també qualsevol prova pilot o avaluació d’impacte. Això és d’una gravetat extrema, és l’antipolítica, és la més demencial expressió d’una gestió autoritària i en contra de la més mínima racionalitat. I això Colau, els seus Comuns, PSC i ERC són els que ho han fet possible, són els que explícitament ho han rebutjat.
• Després hi ha una altra dimensió, si li voleu dir ètica, de valors, de coherència. I el que ha passat amb el tramvia de la diagonal i amb la Superilla Eixample, és un exemple monumental de que estem davant un govern municipal a càrrec de les persones i polítics més farsants que mai haurem conegut a la història. És sobre aquest segon punt en concret que avui volia reflexionar, en aquesta primera part del que serà una doble reflexió sobre la situació a Barcelona.

El mateix dia de la posada en marxa de les obres de la Superilla de l’Eixample des de BTV posaven micro a veïns i comerciants, perquè expressessin les seves opinions, perquè expliquessin com ho veien, i el titular era: “Veïns i comerciants de l’Eixample, opinions confrontades sobre les obres de la superilla”

Opinions confrontades.

La informació de BTV i l’abast del seu impacte s’acabava aquí, tal i com correspon a un mitjà de comunicació. Però xocava amb la realitat que s’ha viscut a l’Eixample amb aquest tema: no s’ha escoltat mai als veïns, ni als comerciants. I molt menys se’ls ha donat cap possibilitat de participar i decidir.

La cosa no seria cap sorpresa, atès que a BCN només hi ha hagut una consulta ciutadana, la que va impulsar l’alcalde Hereu, i que va implicar, en aquell moment, evitar la reforma de la Diagonal i fer-hi passar el tramvia. Després hi tornarem, sobre aquest tema. Però ara quedem-nos en que ha estat l’única decisió així presa pels veïns.

Per què Colau i els seus Comuns haurien d’haver-ho fet diferent dels altres? Efectivament, legalment ningú els obligava a escoltar els veïns, ni a facilitar la seva participació, ni a deixar-los decidir.

No tenien, efectivament, ni Colau ni els Comuns, per què fer les coses diferents dels altres. Excepte potser, des d’un punt de vista ètic, moral, de valors.  Perquè resulta, tots ho podeu veure al seu web, que la plataforma política de la senyora Colau, Barcelona en Comú, al seu web tenen un apartat, el primer de tots, abans fins i tot del programa electoral, que li diuen PRINCIPIS.

A l’entrar en aquest apartat preferent del seu web i de les seves idees, per explicar el contingut d’això de PRINICIPIS, ens expliquen que: “Tenim molt clar, en tot cas, quins són alguns dels principis i compromisos bàsics que han de guiar el nostre projecte.”

I aquests PRINCIPIS que segons diuen ells mateixos han de guiar tot el seu projecte, el projecte de la sernyora Colau i de Barcelona en Comú, són només 4 prinicipis. No és una interminable llista de coses venudes com a principis, però que tothom sap són bla bla bla.

En ser només 4 PRINCIPIS els Comuns semblen evidenciar que són allò més fonamental, més nuclear, l’autèntic motor de la seva proposta i actuació política, i que per aquesta rellevància que donen a aquests 4 principis s’entén és vinculant a tota la seva actuació.

Però vet aquí que un d’aquests quatre únics principis, el PRINCIPI número 3 és: "Guanyar per democratitzar les institucions i decidir la ciutat q volem"

Quan s’explica què vol dir concretament, a què es vincula aquest principi, els Comuns s’expressen amb absoluta claredat i contundència: "Totes les decisions q tinguin un impacte substancial en el pressupost, com les reformes urbanístiques, han de ser sotmesos a consultes ciutadanes vinculants."

O sigui, les reformes urbanístiques han de ser sotmeses a consultes ciutadanes vinculants. És un dels seus 4 prinicipis.

La Superilla de l’Eixample és la més greu reforma urbanística que es farà a Barcelona, una reforma que pretén carregar-se l’Eixample i enviar Cerdà a la paperera de la història.

El pla urbanístic de Colau, Comuns, PSC i ERC s’ho carrega absolutament tot. No han volgut fer estudis previs ni d’impacte perquè sabien sortirien negatius. I s’han pixat recreant-se en el xorro d’orina als ulls de tothom en els seus principis, en un dels seus 4 únics principis, i això converteix Colau i els Comuns en la proposta política i els polítics més FARSANTS que mai haurem conegut.

Tenen 4 principis, un dels quals els mena a sotmetre a consultes ciutadanes vinculats modificacions urbanístiques com la Superilla Eixample, i s’hi han pixat. Ni han escoltat ni han deixat participar ni molt menys decidir als veïns. Autoritarisme atroç.

El que ha passat a l’Eixample no és cap novetat, però sí que és potser, juntament amb el tramvia, l’actuació urbanística més bèstia que han executat des del total autoritarisme, negant la paraula i la decisió als veïns, com estaven obligats a fer pels seus principis.

És evident que si algú se salta així el que diu que són els seus principis, és perquè no en té, perquè no tenen principis, ni valors, ni ètica, ni res. Però també perquè tot i no tenir cap ètica i ser uns FARSANTS sense precedents, tontos-tontos no ho són. I saben que al Poblenou la immensa majoria del barri estava contra la Superilla. I saben els veïns vam votar contra el tramvia.

I saben també que si se sotmetés aquesta demencial Superilla de l’Eixample a una consulta ciutadana, la immensa majoria dels veïns la rebutjarien.

El 5 de juliol es difonien els resultats d’una enquesta de l’associació Construim Barcelona segons la qual el 69% dels barcelonins estan en contra d’aquestes actuacions urbanístiques de la Superilla de l’Eixample. No tinc gaires dades d’aquesta enquesta, per tant no podem saber gaire més. Però això, aquesta absència d’informació és prou rellevant també de com s’ha silenciat la veu i l’opinió dels veïns.

Tècnicament, a més, la seva defensa és impossible. És una autèntica barbaritat, sense precedents, per això Colau, Comuns, PSC i ERC l’han executat des de l’autoritarisme més atroç. Un dels grans arquitectes i urbanistes que ha tingut la nostra ciutat, a començaments de juliol presentava una denúncia contra la Superilla de l’Eixample, per vulneració flagrant de totes les normatives urbanístiques de la ciutat.

Tothom sap, o pot saber, a més, que entre les demencials afectacions que tindrà aquesta superilla de l’Eixample hi haurà l’increment de la contaminació al conjunt del barri.

Però res. Ni informes previs, ni avaluacions d’impacte, ni escoltar els veïns, ni deixar-los decidir, ni complir la normativa vigent.

Colau, Comuns, PSC i ERC han tirat pel dret. Com si no hi hagués demà. Sense importar-los-hi absolutament res: ni el que diu la ciència, ni el que diuen els veïns, ni la normativa, ni els seus propis principis.

Estem, és evident, davant el pitjor govern municipal de la història, i el més farsant. El dany que han causat i causaran a Barcelona no té precedents.

I així, amb aquesta gestió municipal, és com s’ha arribat a aquesta xifra històrica, mai assolida abans en cap altre govern municipal, d’aquest entre el 60 i 70 % de barcelonins que diuen que la ciutat cada any està pitjor que l’anterior. Però també és així que observem amb estupefacció i certa frustració una situació política a la nostra ciutat que crida poderosament l’atenció, per no dir que costa d’entendre:  mentre que la gestió municipal és la pitjor valorada de la història i que una majoria com mai dels veïns pensen que Barcelona cada any està pitjor que l’anterior.... resulta que les 3 úniques formacions polítiques que demoscòpicament tenen opcions de guanyar les

Fa unes quantes setmanes, en un dels últims articles, analitzant el Baròmetre semestral de Barcelona, deia que la falta d'alternatives bloquejava políticament aquest 60-70% de veïnatge crític amb el que està passant a Barcelona, i semblava abocar a que només pogui guanyar les eleccions una de les tres forces polítiques responsables de la situació (Comuns, PSC o ERC). 

I que això seria així si no passava res en l’actual escenari.

Però també advertia que  en aquest escenari hi havia espai per a una sacsejada d'última hora. I que si es produia aquesta sacsejada, encara podien passar moltes, moltíssimes, coses.

PS: En el proper article (en un dia o dos) us explicaré i posaré algunes dades, reflexions, coses que han passat...que per a mi evidencien que estem en zona de sacsejada, que es pot estar produint aquesta sacsejada i que es comencen a veure els seus efectes....