20 de gen. 2023

Anàlisi de l'enquesta de La Vanguardia sobre les eleccions municipals a Barcelona

El cap de setmana passat La Vanguardia va publicar les dades d’una enquesta pròpia sobre les eleccions municipals a Barcelona. Per motius personals no havia pogut ficar-me a analitzar-la. En aquest article ho faig, perquè em sembla interessant el que en podem analitzar.

D’entrada seria la típica enquesta de mitjà de comunicació que no proporciona suficient informació  ni dades sobre la mateixa com perquè mereixi ser analitzada. Tanmateix, malgrat l’opacitat i falta de transparència en les dades, hi ha prou informació com per poder fer una excepció i analitzar-la.

El mes interessant de l’enquesta és que els seus resultats són coherents amb les dades demoscòpiques que estem tenint des que Xavier Trias és candidat consolidat a les eleccions municipals del proper maig 2023. Fins ara, en articles precedents, he analitzat el que les diferents enquestes ja apuntaven, aquest “efecte Trias” a les eleccions municipals de Barcelona, que pot sacsejar l’escenari electoral que fins ara hem tingut.

Efectivament, fins ara totes les dades demoscòpiques que hem tingut apuntaven, fins la irrupció de Xavier Trias com a candidat, que l’actual majoria municipal, amb Colau i els Comuns i PSC i ERC al govern municipal i en suport al govern municipal, concentraven la intenció de vot a la ciutat. I això passava en un context molt complexe, perquè els resultats i la valoració ciutadana de la gestió municipal de l’Ajuntament Colau i els seus socis, PSC i ERC, era la pitjor de la història de la ciutat però, alhora, només entre aquests partits responsables de la pitjor gestió municipal de la història de Barcelona es disputava la victòria electoral a les eleccions municipals de maig 2023.

Era una paradoxa tremenda. La pitjor gestió municipal i, alhora, que les opcions electorals de les municipals només es disputessin entre els tres partits responsables d’aquesta pitjor gestió de la història.

Això va ser així fins la irrupció de Trias com a candidat de Junts. En els pocs mesos des que la candidatura de Xavier Trias s’ha consolidat, l’escenari electoral ha patit una important sacsejada. D’entrada la simple notícia que Trias seria candidat va evidenciar un “efecte Trias”, evidenciat en que la seva candidatura directament va entrar a la disputa electoral per guanyar les eleccions. Es va passar d’un empat en projecció electoral entre Comuns, PSC i ERC com a únics amb possibilitat de guanyar les eleccions, tot i ser els tres responsables de la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat, a que fossin 4 les opcions polítiques amb possibilitats de guanyar les eleccions: les tres esmentades responsables de la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat i una quarta, la de Xavier Trias, clarament oposada, contrària, a aquesta majoria de Comuns, PSC i ERC, responsables de la pitjor gestió municipal.

A les anàlisis demoscòpiques prèvies ja vaig analitzar aquest “efecte Trias”, però el més important de les dades de l’enquesta de La Vanguardia és que confirmen plenament les tendències que fins ara s’havien apuntat, fins al punt que Trias passa no d’estar en condicions de disputar la majoria electoral a estar en condicions clares de guanyar les eleccions.

L’enquesta de La Vanguardia per primer cop situa la candidatura de Xavier Trias com la proposta política guanyadora a les eleccions municipals de Barcelona del proper maig 2023.

L’enquesta de La Vanguardia per primer cop projecta la candidatura de Trias com la guanyadora d’aquestes eleccions municipals a Barcelona, amb 12 regidors, pel davant de Comuns i de PSC que es quedarien amb 10 regidors, i d’una ERC que fins ara gairebé totes les enquestes projectaven com a guanyadora d’aquestes eleccions, però que tal i com ara estan les coses es quedaria amb 5 regidors, 5 menys dels que a les eleccions de maig 2019 va obtenir.

Com deia abans, dissortadament La Vanguardia no proporciona prou dades de l’enquesta com per poder-ne fer una anàlisi fina, però sí suficients com per valorar les seves dades i els resultats que projecta de manera coherent amb les dades de les enquestes prèvies que hem conegut des que Trias és candidat.

El més important de l’enquesta de La Vanguardia és que les seves dades són plenament coherents amb les dades de les altres enquestes que sobre l’escenari polític de Barcelona hem tingut.

Segons l’enquesta de LV un 61% dels veïns de Barcelona consideren molt dolenta o dolenta la gestió de l’actual govern de l’Ajuntament de Barcelona que encapçala Ada Colau com a alcaldessa. És una dada coherent amb aquest 49,9% de veïns que en una altra recent enquesta, del diari ARA, situaven Ada Colau com la pitjor alcaldessa de la història de la ciutat. O amb el 50,4% de veïns que segons l’enquesta municipal del Baròmetre de Barcelona consideren la gestió municipal de Colau la pitjor de la història, i aquest 66,4% de veïns que consideren que sota el mandat Colau, la ciutat cada any està pitjor que l’any anterior.

Sí, mai a la història hi havia hagut una majoria de veïns tan aclaparadora considerant que la gestió municipal de l’ajuntament Colau és la pitjor de la història de la ciutat, i que la ciutat cada any està pitjor que els anys precedents.

El xoc de dades demoscòpiques sempre l’hem tingut en aquesta constatació d’estar davant la pitjor valoració de la història de la gestió municipal i de la situació de la ciutat, i, alhora, aquesta incomprensible resignació en que només els tres partits responsables d’aquesta catàstrofe sense precedents (Comuns, PSC i ERC) podien aspirar a guanyar les eleccions.

Com deia abans la simple constatació de la candidatura de Trias va començar a sacsejar l’escenari polític de les municipals a Barcelona, i aquesta enquesta de La Vanguardia ratifica aquest efecte Trias i la sacsejada que implica, fins al punt de, per primera vegada, projectar-lo com el clar guanyador de les eleccions.

En les anteriors anàlisis explicava que l’efecte Trias implicava la possibilitat de recollir un vot excepcional a les municipals de Barcelona, per sobre de sigles polítiques, de sigles de partits i d’ideologies, per concentrar clarament el vot veïnal, d’aquest més del 60% de veïns de la ciutat, per als quals l’objectiu preferent, la prioritat, és acabar amb aquest malson de la gestió Colauer i dels que els hi donen suport: Comuns, PSC i ERC.

L’enquesta de LV per primer cop evidencia que aquest vot útil a Xavier Trias per posar fi a aquest malson de la gestió colauer està prenen forma, s’està fent realitat.

Només així s’explica que Trias passi del 10,5% de vot que va tenir Junts les darreres eleccions municipals a Barcelona i aquest 24,9% de projecció de vot que fa l’enquesta de LV.

Cal insistir en l’excepcionalitat de la situació de Barcelona. Mai, absolutament mai, no hi havia hagut aquesta absoluta immensa majoria veïnal plenament conscient que estem davant la pitjor gestió municipal de la història de Barcelona. La gestió municipal d’Ada Colau, amb el suport de PSC i ERC ha portat la ciutat a una evident decadència, a un absolut empitjorament. ÉS una majoria aclaparadora, mai vista, sense precedents, que així ho expressa.

I l’enquesta de LV el que fa és evidenciar amb una claredat fins ara inèdita, que la candidatura de Xavier Trias ja està recollint suports majoritaris per acabar amb aquest malson de gestió municipal colauer.

Clarament les eleccions municipals de Barcelona del proper maig 2023 tindran un caràcter plebiscitari.  

Les municipals de Barcelona del proper maig seran unes eleccions inèdites, en les que no importarà tant la dimensió ideològica i partidista de les diferents propostes com el que serà decisiu: vot per posar fil al malson de la gestió colauer o per seguir amb la majoria política de l’ajuntament colauer que configuren Comuns, PSC i ERC i que està portant la ciutat a la més radical decadència mai vista.

Tindran aquest caràcter plebiscitari perquè només el vot a Xavier Trias pot garantir posar fi al malson d’aquest ajuntament colauer. El vot als Comuns, al PSC i a ERC és un vot per seguir amb la majoria que ens ha portat a aquest malson. Només una clara victòria de Trias pot posar fi a aquest malson. Per això les municipals del maig a Barcelona tindran aquest caràcter plebiscitari.

No estarem votant un candidat o un altre, una ideologia o una altra, un partit o un altre... estarem votant acabar amb aquest malson d l’actual gestió municipal o seguir amb aquest malson i decadència.

I l’enquesta de LV ja evidencia aquest vot plebiscitari: Trias per acabar amb el malson de l’actual gestió municipal... i Colau, Collboni o Maragall per seguir amb la majoria municipal responsable d’aquest malson.

Aquesta dimensió plebiscitària de les eleccions municipals de maig 2023 a Barcelona també la podem observar clarament en la valoració dels diferents lideratges polítics pels votants de les diferents opcions polítiques.

Així, podem veure com Trias ocupa una posició absolutament central, de bona valoració, d’entre la majoria de ciutadans amb independència del seu posicionament polític electoral. El lideratge de Trias és amplíssimament aprovat, valorat, pels votants de Junts, amb un 90%, fet que configura la fortalesa inicial de la seva candidatura, però també per la majoria de votants de la resta de forces polítiques: un 75% dels d’ERC, un 55% dels de C’s, un 52% dels del PSC.

De fet la dimensió plebiscitària la podem veure en aquestes inèdites dades que fan que Trias tingui una millor valoració que els propis candidats entre els votants d’ERC, PSC, PP, C’s o CUP.

Trias és aprovat pel 75% de votants d’ERC, mentre Maragall és aprovat pel 74% de votants d’ERC.

Trias és aprovat pel 52% dels votants del PSC, mentre Collboni només és aprovat pel 44% dels votants del PSC

Trias és aprovat pel 44% de votants del PP, mentre Cirera només és aprovat pel 16% dels votants del PP

Trias és aprovat pel 19% dels votants de la CUP, mentre Basha Changuerra només és aprovada pel 13% dels votants de la CUP.

Mai a la història de la ciutat de Barcelona hi havia hagut un ajuntament i una gestió municipal tan espectacularment mal valorades com la de l’alcaldessa Colau. Mai.

A pocs mesos de les eleccions municipals, està clar que a Barcelona seran excepcionals, perquè tindran una dimensió inèdita plebiscitària: acabar amb aquest malson de gestió colauer, cosa que només pot garantir el vot a Trias, o seguir amb aquest malson i decadència de la ciutat, votant Comuns, PSC o ERC.

Aquesta excepcionalitat ja emergeix a les enquestes. Per això Trias ha passat a situar-se com la primera opció electoral. Aquest maig, a les municipals de Barcelona es votarà pel damunt d’ideologies, sigles, partits, eixos... Aquest maig a les municipals de Barcelona es votarà acabar amb el malson o seguir amb el malson.

I aquest 60% de veïns, en una xifra mai vista en la  història de Barcelona, que consideren estem davant la pitjor gestió municipal de la història, que està comportant que la ciutat cada any estigui pitjor que l’anterior, va camí de concentrar el seu vot en Trias, per primer i última vegada a la història, només per acabar amb el malson colauer i dels que li donen suport, només per intentar posar fre a la decadència de la ciutat.

Trias és ciutat. Només els votants de la secta en Comú valoren millor la seva lideressa, la faraona Ada Colau, que a Xavier Trias. La resta de votants de la resta de partits polítics valoren millor Trias que els seus propis candidats. És del tot significatiu.

El “desplome” electoral d’ERC que projecta l’enquesta de La Vanguardia és sorprenent per la seva magnitud, però coherent amb les dades que fins ara hem anat veient. ERC ha donat suport incondicional a Colau i les seves polítiques, fins i tot a les més bèsties i irracionals, com el suport que van donar-li per no fer estudis previs de les diferents polítiques urbanístiques, ni estudis d’impacte. La submissió absoluta, vergonyant, d’ERC a la faraona Colau ha xocat clarament amb bona part del seu electorat, que no ha comprat aquesta submissió. Al Baròmetre municipal ja vam veure com un 70% dels votants d’ERC consideraven que la ciutat, amb Colau, cada any està pitjor que l’anterior.

No, no estem davant de cap xorrada d’aquestes que intenten colar els colauers i els voceros oficials d’ERC de que són unes eleccions, a Barcelona, entre l’establishment. Estem, clarament, davant uns eleccions plebiscitàries, per posar fi a la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat o seguir-la fent possible. I els votants d’ERC ho tenen clar. Diuen prou a aquest malson.

Una altra dada molt curiosa, però alhora coherent, de l’enquesta de LV, és que només un 13% dels votants de la CUP aproven la seva candidata. Tot i que l’enquesta de LV projecta la possibilitat que la CUP torni a entrar a l’Ajuntament, jo crec això no passarà. La CUP ha optat per una candidata sense cap connexió amb les lluites veïnals, una candidata que en podríem dir només té un discurs, i aquest discurs és l’antiesclavista. La candidata de la CUP dibuixa amb el seu discurs una ciutat racista i esclavista, que és el que ella combat, pel que lluita. Tots els que no som ella, tots els que no li donem suport, som racistes i esclavistes. El seu discurs és tan paranoic i flipat que només un 13% dels votants de la CUP l’aproven. El votant de la CUP votarà Ada Colau. No només perquè un 58% dels votants de la CUP l’aproven (davant el 13% que aproven la seva candidata), sinó perquè, com sempre, entre el votant de la CUP s’acabarà imposant el sectarisme ideològic, que en aquestes eleccions representa Ada Colau. Colau fou i és la candidata del Règim del 78, però això per a la majoria de votants de la CUP no importa. La vespra de l’1-O Xavier Trias es plantava al local de la CUP a Barcelona en solidaritat davant l’assetjament policial, mentre Ada Colau donava suport al Règim del 78. Però per als votants de la CUP això no té cap importància, i Colau és la seva lideressa. Per això, entre una candidata cupaire que només aproven el 13% dels seus votants, i el sectarisme ideològic pro-Colau, tot projecta que gairebé la meitat del vot cupaire anirà a Colau, deixant sense cap opció a la CUP de tornar a entrar a l’Ajuntament.