Anàlisi de la 2a onada del BOP del CEO 2025. Dades molt interessants per entendre com estem i com estan les coses....

Aquest dimecres 16 de juliol del 2025 s’han fet públiques les dades de la 2a onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO.

Com sempre dic, i no em cansaré de dir, la millor enquesta que es fa a Catalunya des d’un punt de vista d’escenaris polítics amb un zoom molt ampli i de comportaments electorals.  A la vàlua de la mateixa enquesta s’hi suma, de manera decisiva, l’enorme vàlua de poder analitzar les dades en la seva evolució temporal. Això és extraordinari. I per això sempre val la pena i cal analitzar les dades del BOP del CEO.

Els principals titulars mediàtics de l’enquesta del CEO han estat que el PSC es manté i no es veu afectat per la crisi dels casos de corrupció del PSOE, que Junts perd, però es manté segona força, seguida d’ERC, amb la que es disputa ser segona força, i que hi ha un important ascens de la ultradreta racista i xenòfoba (VOX i AC)

I és bastant així, perquè el CEO ha corregit força els biaixos mostrals. Però cal explicar-los una mica més a fons, aquests biaixos, per poder anar una mica més enllà.

El primer que cal dir és que estem davant un escenari polític que, malgrat tot, es caracteritza per una gran estabilitat. Hi ha moviments, sí, però segurament menys dels esperats, i en alguns casos, per sota dels projectats.

Els biaixos mostrals i la seva "correcció":

Junts i PSC són, per aquest ordre, les formacions polítiques que tenen un major biaix d’infrarepresentació mostral a l’enquesta del CEO. Tot i que també cal dir que aquest cop el CEO ha treballat per corregir, en les projeccions electorals, aquests biaixos.

Junts va tenir un 21,8% dels vots les darreres eleccions del 2024, i a la mostra del BOP del CEO només tenen un 10%, és a dir, menys de la meitat del percentatge de vot que van tenir. És cert que el CEO corregeix la projecció d’intenció de vot, quan fa evolucionar el 9,6% d’intenció directa de vot de Junts fins el 17,5%. És una correcció important i valenta, i adequada. Però potser insuficient en la projecció de mínims i màxims. Si amb un 10% mostral té un 9,6% d’intenció de vot directe, podem pensar que la projecció de vot corregit el biaix estigui més en el 19% màxim que li projecta que en el 16% mínim. Però això no és l’únic factor a tenir en compte, després entrarem en aquests altres factors.

El PSC va tenir el 2024 un 28% del vot, i a la mostra té un 21%. En cap cas és la infrarepresentació de Junts, que és per sobre de la meitat, però sí és significativa, de 7 punts. Per això el CEO projecta un 26,8% d’estimació de vot al PSC quan només té un 21% d’intenció de vot directe. La “correcció” del biaix mostral és pràcticament la diferència de punts d’infrarepresentació.

ERC en canvi va tenir un 13,7% de vot el 2024 i a l’enquesta té una representació mostral del 14%. Pràcticament igual. Per això, entre d’altres raons, el CEO no corregeix la intenció de vot d’ERC en relació al vot directe, perquè la seva representació mostral ja era la que havia de ser. ERC té 14,1% d’intenció directa de vot i estimació de vot del 14,5%. És correcte.

AC va tenir un 3,8% de vot i a la mostra del CEO té un 5%, és a dir, sobrerepresentació. VOX va tenir 8% i a la mostra té un 6%. Aquests biaixos de lleus, però significatives, sobrerepresentació d’AC i infrarepresentació de VOX són els que projecten una estimació de vot creixent en tots dos casos, però potser inferior a la dimensionada. Després ho veurem amb més dades.

La meva anàlisi de la projecció electoral i de l'escenari polític del BOP del CEO:

Si anem a l’anàlisi de la projecció que podem veure de l’escenari polític a Catalunya des de dades neutralitzades de l’enquesta del CEO podem veure clarament, com he dit abans, que si una cosa caracteritza aquest escenari, és la seva gran estabilitat. 

Tots els partits polítics tenen una fidelitat de vot en relació al vot que van tenir ara fa un any, superior al 70%. I això és una alta fidelitat de vot, per tant, estem davant un escenari en el que les correlacions de forces no es modificaran gaire. Tot i que sí hi hagi moviment, perquè un escenari estable no vol dir un escenari estàtic, perquè es veuen lleugers transvasaments de vots entre diferents formacions, que, tot i que no n’hi hagi cap de rellevant, sí hi són. I un altre factor que contribueix a l’estabilitat és que aquests petits canvis es produeixin en moltes diferents direccions.

Anem a analitzar l’escenari polític que projecta el CEO a través dels resultats de les diferents formacions polítiques agrupades en els seus “blocs” d’alineament polític i nacional.

• El bloc de l’espanyolisme constitucionalista, integrat pel PSC, el PP i els Comuns seguiria sent el majoritari, gràcies a que el PSC seguiria sent la força més votada.

El PSC té una altíssima fidelitat de vot, del 77,2%, no presenta fugues de vot mínimament significatives en cap direcció, però sí, en canvi, rep percentatges de vot significatius d’antics votants d’altres formacions, com per exemple un 7,2% de vot d’antics votants d’ERC el 2.024 i un 6% d’antics votants dels Comuns. I el que és més important, té el percentatge més alt d’intenció de vot entre els qui el 2024 es van abstenir: un 14,5%. Amb aquestes dades és evident que el PSC està en una situació de tornar a ser la força més votada, amb opcions d’incrementar lleugerament el seu vot i els seus escons.

El PP també té una alta fidelitat de vot, del 73,4%, però presenta una petita però significativa fuga de vot cap a formacions del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, del 9,4%, i també és la formació amb un major percentatge d’indecisos, del 7,8%. Aquest escenari, unit a no ser receptor de vot de cap altra formació política, projecta al PP a una estabilitat, però a la baixa. El PSC es mostra estable, però amb projecció a l’alça, i el PP també es mostra estable, però amb projecció a la baixa. En tots dos casos lleugeres, però significatives.

Finalment, en aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista, tenim als Comuns, que presenten, atesa la seva fractura divisòria amb Podemos, una sorprenent estabilitat de vot, del 77,1%. En aquest cas entenc que com no hi ha formalitzada una divisió de candidatures electorals entre Comuns/Sumar i Podemos, com la que hi va haver a les eleccions europees, a les que la candidatura de Podemos va treure més vots a Catalunya que la de Sumar, aquest factor, aquest evident possible impacte, no queda recollit ni reflectit a l’enquesta. Tanmateix els Comuns sí tenen dues fugues de vot mínimament significatives en diferents direccions, com és aquest 7,2% d’antic votant dels Comuns el 2024 cap a ERC i un 6% cap al PSC, sense que ells rebin vot de cap altra formació política.

• El bloc independentista, que configuren Junts, ERC i CUP, mantindria la representativitat que va tenir el 2.024, amb una molt lleugera possibilitat de perdre una miqueta. 

Les projeccions del BOP del CEO evidencien un petit afebliment davant el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, que pot guanyar una mica de distància.

En el bloc independentista Junts clarament seguirà sent la força més votada, projectant uns resultats similars als del 2.024, gràcies a una fidelitat de vot del 72,6%, tot i que també podem veure-hi una lleugera tendència a perdre alguns suports, i en canvi cap a guanyar-ne.

ERC, malgrat la important crisi interna que ha viscut des de la convocatòria electoral del 2.024, presenta una sorprenent alta fidelitat de vot, del 69,3%. Això voldria dir que el vot que ERC ja va perdre el 2.024, que fou una patacada important, ja hauria tocat fons, i tot i que no presenta cap projecció de la més mínima recuperació, no sembla segueixi la sagnia de pèrdua de vots que ha tingut les darreres eleccions. Amb una fidelitat de vot de gairebé el 70%, ERC ara mateix només presenta una mínimament significativa fuga de vot cap al PSC, que és del 7,2% dels antics votants d’ERC el 2.024. Però és receptora també de dos mínimament significatius transvasaments de vot procedents d’altres formacions, com aquest 6,3% d’antic vot cupaire i un 7,2% dels Comuns.

Pel que fa a la CUP sembla que el seu procés “refundacional” de Garbí hauria pogut contenir la pèrdua de suports. La CUP, segons el BOP del CEO, presenta la més alta fidelitat de vot entre el bloc independentista, del 74,7%. Tot i això, la seva situació segueix sent feble, perquè no capta vot de cap altra formació i encara perd un 6,3% de vot cap a ERC.

• Finalment, el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba és, en aquest CEO, el qui té un major creixement, tot i que es quedi en la línia del que en podem considerar creixement mínimament significatiu.

VOX seguirà liderant aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, bàsicament gràcies a la fidelitat de vot que té, la més alta de tota l’escena política a Catalunya, d’un 86,7%. Tanmateix, dades en mà, no sembla que això que s’ha dit per tota la premsa, que VOX podria situar-se amb la mateixa força que el PP, sigui possible. VOX ara mateix no té cap transferència de vot mínimament significativa. La més ho seria un 3,1% provinent del PP, però és que el PP té una transferència de vot del 6,3% cap a AC, és a dir, que la transferència de vot des de l’espanyolisme constitucionalista s’orienta més cap a AC que cap a VOX. AC també és el destí del vot que perd VOX, un 5%.

AC, l’altra formació d’aquest bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba també té una molt alta fidelitat de vot, del 80,8%. AC projecta el seu creixement gràcies a que el seu posicionament en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba li està permetent recollir antic vot del bloc de l’espanyolisme constitucionalista, com aquest 6,3% del PP, però també recollir antic vot independentista, com és aquest 7,7% de Junts i el 3,8% d’ERC.

Resumint:

•       El bloc de l’espanyolisme constitucionalista es mostra ferm, gràcies a la fortalesa del PSC, i amb lleugera tendència a incrementar la distància en relació al bloc independentista. Ara mateix l’estratègia del PSC i el seu control absolut del poder polític, administratiu, mediàtic... li està funcionant i li permet imposar l’agenda del sosiego constitucional

•  El bloc independentista malgrat tot, malgrat l’atrocitat del caïnisme en el que estem instal·lats, manté la seva força, tot i que no és la que va ser.

 

o   En un moment en el que una part de l’independentisme, d’aquest independentisme plusquamperfectista, només viu i fa política llençant escuma per la boca, d’una boca que només obren per apunyalar altres independentistes.

o   I en un moment també, en el que el bloc independentista que clarament representa la immensa majoria de l’independentisme, segueix sense ser capaç de superar el caïnisme que ens ha portat a on ara estem, segueix sense ser capaç d’arribar a uns mínims, mínims mínims, d’estratègia compartida... amb divisions que també han arribat al cor dels partits, com és en el cas d’ERC... l’independentisme aguanta.

o   Junts segueix liderant el bloc independentista, de manera clara, pel damunt d’una ERC que sembla haver contingut la trencadissa dels últims anys, i d’una CUP absolutament desorientada, que va quedar KO al darrer cicle electoral, amb l’única excepció de Girona, amb un lideratge integrador amb la resta de formacions del bloc independentista que no s’havia vist mai i que hauria de ser l’exemple a seguir per tots. De respecte al més votat. I de sumar sempre que es pugui entre nosaltres.

o   Cal dir també que les dades del CEO són absolutament concloents que totes aquestes estratègies que des de fa temps es couen dins l’independentisme, com els que es volien carregar l’ANC per fer-ne un partit polític, no tenen la més mínima opció. Com era evident no la tenia, el 2.024, i així ho vaig dir a les anàlisis demoscòpiques, aquell nou invent del Graupera, que no van passar dels 14.000 vots, 20 mil vots menys que el PACMA. Igualment invents tan brillants com això de promoure l’abstenció, com a estratègia invencible per fer la independència. Doncs bé, resulta que només un 30,1% dels que es van abstenir el 2024 volen la independència, mentre que un 58,1% no la volen, hi estan en contra.

 

•       El bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba presenta una tendència a un lleuger, però clar creixement, gràcies a la fortalesa interna de VOX, que té la més alta fidelitat de vot de tot l’escenari polític, i al creixement d’AC gràcies a recollir antic votant independentista (provinent de Junts i d’ERC) i també antic votant de l’espanyolisme constitucionalista (provinent del PP). L’estratègia del deep State de promoure AC com el nou C’s per bloquejar la majoria independentista pot estar funcionant, com demostra aquests percentatges d’antic votant independentista que tenien Junts i ERC que ara mobilitzen el seu vot cap a l’espai racista i xenòfob de la nova extrema-dreta. Dit això, i tot i ser molt preocupant que l’extrema dreta racista i xenòfoba al nostre país se situï ja entre el 15% i el 17% de la intenció de vot, ens hem de sentir orgullosos del nostre país i de la seva gent, de tots nosaltres, perquè són percentatges molt més baixos en relació als percentatges de vot que té aquesta extrema-dreta racista i xenòfoba a d’altres països europeus (el 34% de França, el 60% d’Hongria, el 35% d’Itàlia o de Polònia, etc.)

 

En quina situació està l’independentisme?

Segons les dades d’aquest segon BOP del CEO de 2025 semblaria que l’independentisme va tocar fons al primer BOP d’aquest 2025 quan el No a la independència va arribar al 54% i el Sí a la independència va caure fins el 38%. És la màxima diferència de la història a favor dels contraris a la independència. En aquest segon BOP de 2025 el Sí a la independència se situa en el 40% i el No a la independència en el 52%. Hem passat d’una diferència de 16 punts dels contraris a la independència per sobre dels que hi estem a favor a una diferència de 12 punts.

Sí, sens dubte és una bona notícia, no haver seguit incrementant la diferència, però a banda dels evidents condicionants tècnics mostrals, en els marges d’error de l’enquesta, que en diferències tan petites afecten amb aquests petits moviments de 2 punts amunt o avall, el que no hem de perdre de vista és que només al cor del procés l’independentisme estava per sobre del no a la independència (49% a favor 43% en contra). Des de llavors, instal·lats en el cainisme i la falta d’un projecte compartit, el suport a la independència no ha deixat de baixar, fins aquest 40% o el 38% de l’anterior CEO, mentre que el No a la independència ha anat creixent, fins l’actual 52% i el rècord de l’anterior BOP, del 54% de No a la independència.

Des de l’independentisme, sobretot des d’aquest independentisme plusquamperfecte, sovint s’actua i es fan els discursos i les soflames i posicionaments polítics com si la societat catalana fos inequívocament i clarament majoritàriament independentista. I això no és ben bé així. El nucli dur del Sí a la independència és aquest 28%-32% que a la resposta múltiple sobre què volen sigui Catalunya en relació a Espanya, diuen que un estat independent. Un 61%-66% responen amb diferents plantejaments tots formant part d’Espanya.

Només en l’epicentre del procés, amb aquella excepcional i intel·ligentíssima estratègia inclusiva, de sumar suports, de visualitzar la independència com un projecte per a tots, aquell 39%-40% de nucli dur independentista davant un 52% de la societat que volien seguir, amb diferents plantejaments, formant part d’Espanya, es transformava en una majoria a favor de la independència en la pregunta dicotòmica (independència Sí o No).

Els 12 punts de gent a favor de seguir vinculats a Espanya pel damunt de la gent que volien la independència, estat propi, en la pregunta múltiple es transformaven en 6 punts per sota del Sí a la independència en la pregunta dicotòmica. L’estratègia processista revertia la majoria a favor de seguir formant part d’Espanya que en la visió de la pregunta múltiple s’imposava al nucli dur independentista, que volia un estat propi, per generar una majoria a favor de la independència en la pregunta dicotòmica, refrendària, de Sí/No.

Això ara ho hem perdut. Això ara no passa. Ara som minoria en resposta múltiple i en resposta dicotòmica. Hauríem d’entendre que no tota la nostra societat és independentista de cap a peus, al 100%. Això no és així, ni ha estat mai així. Qualsevol estratègia independentista que només s’adreci al nucli dur, fins i tot amb hostilitat contra els que no són nucli dur, ens porta a la minorització social i política de l’independentisme. I això no ens ho podem permetre.

L’impacte del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba en l’escenari polític de Catalunya

 Com ja hem vist abans, el bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba que formen VOX i AC projecta una lleu, però significativa, tendència al creixement, impulsats per la captació de votants que abans votaven formacions del bloc de l’espanyolisme constitucionalista i del bloc independentista.

El vot a les formacions d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba tothom sap és un vot únicament per escampar discurs d’odi, per recrear-se en els discursos d’odi, perquè no hi ha cap opció, ni la més mínima, que la resta de formacions polítiques, de la resta de blocs, pactin amb ells. El 53% de la població està a favor d’aplicar el cordó sanitari als partits d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Des d’un punt de vista de militant independentista m’enorgulleix molt, hereus com som de la lluita dels que ens han precedit en aquest combat per una Catalunya lliure i contra el feixisme, que un 67% dels votants independentistes (Junts, ERC i CUP) siguem partidaris d’aplicar el cordó sanitari al bloc de l’extrema-dreta. Només un 13,6% dels votants indepes no estan d’acord amb aplicar aquest cordó sanitari a l’extrema-dreta.

Tots ens preguntem: Què porta a que algú passi a votar aquests partits de l’odi, de l’extrema dreta racista i xenòfoba, sabent com saben que el seu vot i els representants polítics que en surtin escollits per aquests vots, no serviran de res, només per propagar l’odi, només per estendre el racisme i la xenofòbia, criminalitzant diferents col·lectius com els responsables de tots els mals del món mundial, del país i de tots nosaltres?

Al BOP del CEO es pot veure una dada molt interessant, que evidencia una realitat que només comparteixen els votants d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba: la seva frustració personal, que sembla clarament els porta a abraçar aquests discursos de l’odi, perquè els permeten descarregar la seva frustració personal sobre determinats col·lectius, fent-los responsables de tots els mals.

El BOP del CEO ens permet tenir les dades sobre l’evolució de la situació econòmica personal en relació al darrer any, si ha millorat, si és igual o si ha empitjorat.

Al nostre país el 53,1% tenen una situació econòmica personal igual que la del darrer any, un 18,8% millor i un 27,1% pitjor. Això és així més o menys per als votants de tots els partits... excepte per als votants dels partits de l’extrema-dreta racista i xenòfoba. Per a un 45% dels votants de VOX i per a un 46,2% dels votants d’AC la seva situació econòmica és pitjor que fa un any. Només els votants d’aquests dos partits estan 20 punts per sobre de la mitjana del país en tenir una situació econòmica personal pitjor que fa un any.

En un món, el nostre país inclòs, que està canviant com està canviant, i que cada dia ens ofereix nous escenaris d’incertesa, que tots mirem de processar com podem des de la seva complexitat... la concentració de votants frustrats en els partits de l’extrema dreta racista i xenòfoba perquè les coses els hi van pitjor, molt pitjor, que a la resta de gent del nostre país, evidencia que és un vot amb el que es canalitzen les frustracions personals. És evident que les coses no els hi van tan radicalment pitjor que a la immensa majoria de la gent del país perquè siguin votants de VOX o d’AC, sinó que voten VOX o AC perquè com les coses els hi van pitjor que a la majoria del país, canalitzen la seva frustració amb aquest vot a VOX o AC.

Finalment, per acabar, tenim les dades d’una altra pregunta que ratifiquen aquesta visió de votar a l’extrema dreta per canalitzar la frustració personal. El BOP del CEO també pregunta “creu que la seva situació econòmica d’aquí un any serà millor, igual o pitjor?”.

Un 28,1% del total d’entrevistats creuen que millorarà, un 48,5% que seguirà igual... i un 19% que empitjorarà.

Aquesta és la mitjana de tota la gent del país.

I quins són els únics que se situen clarament molt lluny de la mitjana de la gent del país?Doncs els votants de VOX i d’AC: un 33,3% dels votants de VOX i un 34,6% dels d’AC creuen que la seva situació personal empitjorarà.

Els votants de VOX i AC són els que més han empitjorat la seva situació personal en relació a la resta de població del país el darrer any, però també són els que creuen que més empitjorarà en el proper any, 15 punts per sobre de la mitjana de la gent del país. 

I no, no és que VOX i AC canalitzin la situació dels que les coses els hi van pitjor, de la gent a la que en l'últim any les coses els hi han empitjorat, perquè la resta de formacions polítiques no ofereixen solucions, o no s'hi senten representats o defensats. No. Del total de gent del país als que en l'últim any les coses els hi han anat pitjor, només un 7,2% voten als partits del bloc de l'extrema dreta racista i xenòfoba, a VOX i AC. El 92,8% de conciutadans als que les coses en l'últim any els hi han anat pitjor no voten extremadreta, voten PSC, Junts, ERC, CUP, PP, Comuns... 

Però aquest 7,2% que voten VOX i AC acaben sent pràcticament el 50% del vot d'aquests partits de l'extrema dreta racista i xenòfoba, el que evidencia que és un espai amb un discurs d'odi bastit per canalitzar les frustracions personals, fent responsables de tots els mals, a nivell personal i de país, als col·lectius als que aboquen tot el seu odi.