Anàllisi de l'enquesta de La Vanguardia, una enquesta que no s'aguanta per enlloc, fins al punt què ens hem de preguntar com és que han fet una cosa així

El passat dissabte, quan ja fosquejava, un amic em va enviar un guasap dient que l’endemà, diumenge, La Vanguardia publicava una enquesta electoral de Catalunya. Ho vaig trobar molt estrany, però  diumenge dia 21 de setembre en aixecar-me, vaig baixar al quiosc i em vaig comprar La Vanguardia. I mentre esmorzava em vaig estar mirant les dades de l’enquesta. Vaig flipar. Allò era molt estrany. I, a sobre, també era molt poc transparent. Els que em seguiu ja sabeu que jo fonamento les meves anàlisis a partir de les dades demoscòpiques de les enquestes que es poden neutralitzar dels possibles biaixos mostrals. Amb l’enquesta de LV això era impossible.

Dilluns en Vicent Partal a la seva editorial de Vilaweb també s’hi referia, a l’enquesta de La  Vanguardia, i deia: “El cas és que cinc dies després del sopar (es refereix a un sopar a un restaurant de Madrid entre el ministre Bolaños, l’home clau en l’estratègia del Gobierno de Pedro Sánchez, i el director de La Vanguardia), ahir, La Vanguardia publicava, sense cap raó aparent ni que ho esperàs ningú, un sondatge electoral d’unes eleccions que encara falta anys perquè es facen. De vegades, faltant tant de temps per a unes eleccions, enquestes com aquesta s’han fet escaure amb l’Onze de Setembre o amb l’aniversari de les anteriors, però ahir era un diumenge normal i corrent, un més.”

I seguia en Vicent Partal a la seva editorial dient que tothom una mica assenyat se l’hauria de prendre -l’enquesta- amb molta calma, d’entrada, per tres raons.

“Primer, perquè una repassada als sondatges publicats anteriorment per La Vanguardia obliga sempre a ser molt prudents –per a les eleccions del 2011, per exemple, el seu sondatge donava 67 diputats a CiU, que al final n’obtingué 50; i al cap de deu anys en donava 42 a ERC, que acabaren essent 33. La Vanguardia –sap greu dir-ho, però és així– té una acreditada tradició de publicar enquestes excèntriques, que no coincideixen amb les altres que es fan al mateix moment, i que poden ser molt lluny de la realitat quan la realitat arriba. El segon element a tenir en compte és que el sondatge, segons els autors, es basa majoritàriament en enquestes digitals, amb un percentatge relativament baix d’enquestes telefòniques, cosa que tampoc no és gens habitual. I el tercer és la (poca) credibilitat de l’empresa que la fa –l’índex de verificació d’IPSOS és de 4,7 sobre 10, suspens.”

Estava totalment d’acord amb el que deia en Partal.

Dimarts La Vanguardia va continuar publicant algunes coses de l’enquesta, però cap dada que aportés la més mínima transparència.

I això era especialment greu, atès el terrabastall, la sacsejada, que havien provocat les dades de l’enquesta.

Bàsicament l’enquesta de La Vanguardia projectava un impactant creixement del vot ultra, dels partits que configuren aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana i VOX, que passaven de 13 a 35 diputats (19 AC i 16 VOX). El bloc de l’espanyolisme constitucionalista (PSC, PP i Comuns) es quedava amb 54 (ara en té 63). I el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) baixava dels 59 als 45 diputats.

Totes les enquestes fa temps assenyalen la tendència a l’alça del vot de l’extrema-dreta racista també a Catalunya, amb el vot a AC i a VOX, però cap enquesta, ni de lluny, no havia projectat que AC passés de 2 a 19 diputats i VOX passés pel davant del PP.

També totes les enquestes fa temps visualitzen el desgast del vot independentista, desgast que va portar, les darreres eleccions, a que l’independentisme perdés la majoria absoluta que tenia al Parlament. I malgrat això cap enquesta projectava, ni de lluny, una caiguda del bloc independentista com la de l’enquesta de LV, de 19 escons.

Així les coses, sense la més mínima transparència d’una enquesta que estava projectant una sacsejada molt important i estava essent aprofitada per tots els propagandistes ultres per visualitzar-se encara més, he estat pensant com enfocar les dades de l’enquesta de LV d’una manera que ens permetés visualitzar, evidenciar i analitzar totes aquestes coses tan estranyes de l’enquesta de LV.

El mes de juliol vam tenir les dades del BOP del CEO, la millor i més sòlida enquesta electoral i política que es fa a Catalunya. També dic sempre que analitzar una enquesta aïlladament no ens aporta gaire. El més interessant de l’anàlisi demoscòpic és poder observar les tendències al llarg del temps. I això el BOP del CEO ens ho permet fer amb una solidesa extraordinària, perquè anualment hi ha tres “onades” del BOP, tres enquestes completes, de manera que podem seguir l’evolució anualment i al llarg dels anys.

I m’hi he posat...

El primer que he fet és posar davant pel davant les dades del CEO i les de LV. En poc més d’un mes l’enquesta de La Vanguardia projectava un escenari polític que no tenia res a veure amb el que havia projectat un mes abans el CEO. Raro raro...

Els que estem acostumats a fer seguiment de les enquestes i dels escenaris polítics i tenim experiència analítica sabem perfectament que en un mes excepte per alguna cosa absolutament excepcional, molt molt grossa, les coses mai canvien tant, mai canvien de la nit al dia.

La sacsejada de l’enquesta de La Vanguardia tenia dos noms propis:

•       En el bloc independentista, la pèrdua de suports que projectava a Junts, que passaria del 21,6% dels vots a les eleccions del 2024 al 13,3% i de 35 a 21 diputats

• En el bloc de l’extrema dreta racista, el creixement d’Aliança Catalana, que passaria del 3,8% dels vots a les eleccions del 2024 a l’11,9% dels vots i de 2 a 19 diputats.

Un mes abans de l’enquesta de LV, al juliol, el BOP del CEO ja recollia un cert desgast electoral de Junts, que passava del 21,6% dels vots al 17,5%, i de 35 diputats a una forquilla entre 28 i 30 diputats, tot i que seguia sent clarament la segona força política més votada..

El BOP del CEO del passat juliol també recollia el creixement d’AC, que passava del 3,8% dels vots al 7,6% i de 2 diputats a una forquilla entre 10 i 11 diputats.

La Vanguardia per a ERC, CUP i Comuns projectava més o menys el mateix que el CEO, per al PP una lleugera baixada i per al PSC una baixada més significativa, sobretot en nombre d’escons.

L’enquesta de LV focalitzava per tant el major impacte d’un canvi que cap enquesta prèvia havia projectat ni de lluny, en una forta baixada de Junts acompanyada d’un fort creixement d’AC.

Si això cap enquesta prèvia no ho havia projectat, ni de lluny, era perquè LV i la seva empresa demoscòpica eren més llestos i millors que tothom... o hi havia altres coses per aquí al mig, que ho podien explicar millor, que ens podien aportar llum per entendre què estava passant?

En Partal ho deia molt bé: La Vanguardia té mooolts antecedents de publicar enquestes excèntriques que després no tenen cap connexió amb la realitat. Hi tornàvem a ser? També apuntava en Partal la discutible credibilitat de l’empresa que ha fet l’enquesta (4,7 sobre 10, o sigui, que suspèn).

Fixem-nos en les característiques tècniques de l’enquesta del CEO i la de LV. Totes dues tenen mostres de 2.000 persones, però, i aquí hi ha un element clau, mentre que les 2.000 persones de la mostra del CEO han estat enquestades presencialment, tenint al davant un enquestador que aporta rigor, seguretat i confiança, l’enquesta de LV té 500 enquestes fetes telefònicament i 1.500 online.

Miau. No són comparables. La de LV no resisteix la comparació, el CEO li dona 2.000 voltes.

Malgrat això, com podia ser que el BOP del CEO i l’enquesta de La Vanguardia, en un mes, projectessin escenaris tan diferents?

Podria haver estat que el BOP del CEO de juliol hagués tingut “un mal dia” i hagués estat especialment i estranyament desafortunat, imprecís?

Tot pot ser en aquesta vida, però gràcies a la sèrie anual del BOP ho tenim molt fàcil per comprovar-ho. I veient les dades del CEO de juliol i dels dos anteriors (1a onada 2025 i 3a onada 2024) veiem que la projecció sobre Junts i AC és més o menys la mateixa. L’enquesta del BOP del CEO del juliol era per tant absolutament sòlida.

Si al juliol Junts tenia una fidelitat de vot entre els seus votants del 2024 del 72,6%, com podia, ser que en un mes, i sense que hagi passat res excepcional, la fidelitat de vot de Junts, segons LV, ara fos inferior al 50%?

No té cap sentit. I menys encara quan, per seguir mesurant la solidesa de les dades, anem a buscar totes les dades dels BOP del CEO posteriors a les eleccions del 2024 i veiem que a la 3a onada 2024 la fidelitat de vot a Junts era del 75,4%, a la 1a onada del 2025 del 70,5% i a la 2a onada del 2025 del 72,6%, és a dir, molt similars..

Així les coses, segons LV, de juliol a setembre la fidelitat de vot entre els votants de Junts hauria caigut gairebé 30 punts, situant-se per sota del 50% que és el que podem deduir projecta l’enquesta de LV?

Va home va! Quina vergonya de dades.

Però seguim gratant en la comparativitat de les dades, per valorar la seva solidesa: segons les dades del CEO el transvasament de vot de Junts cap a AC hi és, i al juliol estava al voltant del 7,4% de l’antic vot que havia tingut Junts feia un any. Segons LV de juliol a setembre, amb agost mes de vacances pel mig, els vots de Junts cap a AC haurien passat de ser el 7,4% a ser el 31%.

Va home va!

O sigui, en tres BOP del CEO el transvasament de vot de Junts cap a AC és del 4,9% (3a onada 2024), del 8,5% (1 onada 2025) i del 7,4% (2a onada del 2025), però en un mes, de juliol a setembre segons La Vanguardia es dispara per sobre del 30%.

És tan ridícul, és tan bèstia, és tan vergonyosa aquesta enquesta de La Vanguardia que, per més que l’empresa que l’ha feta suspengui en credibilitat (4,7 sobre 10), és impossible no veure que més que una enquesta ha estat una eina política, d'intervenció i fins i tot podríem dir-ne de manipulació política.

A la vista d’aquestes dades és impossible no pensar en allò que deia en Partal a la seva editorial, que amb aquesta enquesta “Don Corleone (l’estat espanyol) ha fet arribar a aquell qui l'hauria d'escoltar (Junts i ERC, però bàsicament Junts) el missatge precís, l'amenaça: això t'espera si t'atreveixes a allunyar-te de mi”.

Tanmateix jo hi afegiria una altra cosa: aquesta enquesta de LV és la manifestació més barroera, ja a cara descoberta, de que Aliança Catalana és el nou instrument de l’estat, del Règim del 78, contra l’independentisme, i com va fer amb C’s, se la promociona perquè el seu discurs d’odi, alineat amb la resta de moviments de l’extrema dreta racista i xenòfoba que s’estan estenent per tot el món, faci impossible que l’independentisme torni a estar mai més en condicions de fer la independència.

El creixement d’AC s’alimenta d’un 12,9% d’antics votants espanyolistes (PP, PSC i VOX) i d’un 12,3% d’antics votants independentistes (Junts, ERC i CUP).

És  més que evident que allò que uneix, motiva i mobilitza als votants i simpatitzants d’AC és el discurs de l’odi de l’extrema dreta racista. Coherentment amb totes aquestes dades, un 47,7% dels votants d’AC votarien NO a la independència en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Cal reconèixer l’habilitat discursiva i l’eficàcia de tots els mecanismes mediàtics i de manipulació permanent, amb especial incidència a les xarxes, d’aquesta extrema dreta racista d’AC.

Coneixen bé el seu públic potencial: els votants d’AC són, amb diferència, els que arrosseguen una major frustració vital, professional i econòmica personal d’entre tots els votants de tots els partits polítics a Catalunya. Un 46,2% dels votants d’AC diuen que en l’últim any han empitjorat, mentre que la mitjana de país dels que diuen en l’últim any han empitjorat és del 27,1%.

El discurs de l’odi de l’extrema dreta racista és molt hàbil canalitzant aquesta ciutadania frustrada: “si les coses et van pitjor no és per culpa teva, és per culpa dels immigrants. Cal lluitar contra els immigrants, perquè només així podrem millorar”.

Un exemple de com des d’AC s’escampa aquest discurs: la lideressa de l’odi, l’Orriols, publica una foto d’unes dones magrebís fent cua davant d’una oficina de La Caixa dient, en el text, que aquí les teniu, les immigrants, anant a cobrar les seves paguetes que surten dels nostres diners mentre els nostres avis no tenen cap atenció i no poden cobrar la dependència.

El discurs de la lideressa de l’odi immediatament genera adhesions: hem de salvar Catalunya perquè les immigrants, i especialment les musulmanes, sense fer res, totes cobren una pagueta, que surt dels nostres diners, mentre que els nostres avis no tenen, per culpa d’aquestes immigrants, l’atenció que haurien de tenir, i no poden tenir les ajudes a la dependència perquè tot va a les immigrants.

Semblaria implacable, oi?

Però, ai làs! Llàstima que la foto no era a Catalunya, sinó a un poble de Huelva, i que les dones magrebines fent cua davant una Caixa no anaven a cobrar res, cap pagueta, sinó que eren jornaleres a les que només retribuïen en metàl·lic, i estaven fent cua per ingressar el jornal.

L’enquesta de La Vanguardia, les dades i escenari que projecta, no tenen, per a mi, la més mínima credibilitat, de manera que només les podem explicar com a  expressió d’una maniobra mediàtica que sabien tindria gran impacte, per impulsar, projectar, el nou instrument del Règim del 78 contra l’independentisme: Aliança Catalana.

Avui llegia una entrevista a Josep Ramoneda, que deia “no hi ha pitjor error que la negació del mal, perquè el mal existeix, sabem que existeix, i no podem claudicar davant d’ell. Som responsables si no reaccionem a temps”.

El mal existeix, i ara mateix al nostre país es manifesta amb aquests discursos de l’odi de l’extrema dreta racista d’AC i VOX.

I així ho veiem i sabem nosaltres, tots els que sempre hem mantingut un compromís vital i militant per la independència, que no claudicarem mai davant d’ell, davant del mal, com mai no van claudicar tots els que ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure.

Però això també ho sap l’estat i el Règim del 78 i per això promourà, visibilitzarà, i farà tot el que pugui perquè aquest mal arribi i s’incrusti al màxim de gent, perquè aquest mal sigui cada dia més fort, fins fer-nos claudicar.

Però no ho permetrem, mai claudicarem. Com deia també en Ramoneda a l’entrevista “el mal en part és constitutiu també de la societat, perquè és davant del mai que sumem, que ens unim, que ens protegim, esdevenint la forma de cohesió més poderosa del bé”