Doncs sí, AC, extrema dreta racista i xenòfoba, i amiga dels neonazis... clar instrument del deep state contra l'independentisme

 

La setmana vinent, darrera de novembre, tindrem, molt probablement, l’entrega de la tercera onada del BOP del CEO, la millor enquesta que es fa a Catalunya sobre l’escenari i les projeccions polítiques i electorals.

Però ja abans que surti, hi ha una cosa molt sorprenent amb la que no m’hi havia trobat mai en els més de 15 anys que fa que estic fent anàlisi demoscòpic: que m’hagin “arribat” per fonts diferents presumptes filtracions dels resultats que ens trobarem en aquesta tercera onada del BOP del CEO del 2.025.

Segons aquestes filtracions, de les que fins i tot algun mitjà clarament alineat amb els postulats de l’extrema dreta racista i xenòfoba s’ha fet ressò, un d’aquests partits del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana, projectararia un significatiu creixement electoral.

Evidentment quan el CEO publiqui la tercera onada 2025 del seu BOP, l’analitzaré, i explicaré quin escenari demoscòpic, a criteri meu, i amb les dades que analitzi, projecta. Fins llavors, res.

Bé, potser res tampoc.

Fa una setmana Oriol Junqueras deia que AC podia ben bé ser un “invent” o una eina creada pels serveis secrets espanyols, el CNI, per combatre l’independentisme.

Jo no sé si diria directament CNI, però sí diria, sí he dit en anteriors articles, que AC és clarament l’instrument del deep State espanyol, dels aparells de l’estat, per substituir la seva anterior creació, C’s.

Amb l’explosió del moviment independentista, a les basseroles del procés, els aparells de l’estat van situar Ciutadans com l’eix central de la seva estratègia per frenar l’independentisme. L’estratègia era situar els “orígens” com l’element central del posicionament nacional. Així, en una societat on la majoria de nosaltres tenim algun pare o avi nascut per les espanyes... si aconseguien que això, aquest factor identitari, determinés el posicionament davant la independència, ho tenien guanyat. Però no. Van fracassar. Tot i que amb aquest posicionament van aconseguir que C’s arribés a ser la força més votada a Catalunya (eleccions 21D 2017), la majoria social i política era independentista.

Davant d’això, del fracàs de l’aposta identitària de C’s per frenar l’independentisme, jo crec que és una evidència indiscutible que els aparells del deep State espanyol ara han apostat per AC com a element clau per frenar l’independentisme. L’aposta dels aparells de l’estat per AC situa la qüestió migratòria, des d’un posicionament alineat amb la més radical extrema dreta racista i xenòfoba, com a element clau en l’estratègia de l’estat contra l’independentisme.

La visualització d’AC en el lideratge d’aquest posicionament, alineant-se amb tots els moviments polítics europeus d’una extrema dreta cada cop més desacomplexada en el seu exhibicionisme neofeixista i neonazi... és una estratègia que pot tenir efectes devastadors sobre l’independentisme català i tot el que sempre ha estat, tota la seva lluita i l’herència de compromís patriòtic sempre associat a la democràcia, drets humans i antifeixisme.

La derrota del 1939 davant el franquisme i els seus aliats del feixisme italià i del nazisme alemany va portar milers de patriotes a l’exili i, amb la invasió nazi de França, a la IIGM, a camps de concentració i mort. Mentre sempre tots els militants independentistes ens hem proclamat hereus dels qui ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure, que van combatre des de la resistència als nazis, que van obrir i mantenir rutes per la llibertat per ajudar a salvar a milers i milers de persones que fugien de l’horror i l’extermini nazi... ara tenim, per primera vegada a la història de Catalunya, gent com la d’Aliança Catalana donant suport incondicional als hereus del nacionalsocialisme a l’actual Alemanya, l’AfD

Fa poc més d’un any Aliança Catalana es reunia amb l’eurodiputat saxó d’AfD Siegbert Droese, proper al sector neonazi d’AfD.

Droese feia campanya a Leipzig amb 1 cotxe matriculat AH1818 (codi utilitzat per neonazis en referència a Hitler).

I eren els propis líders d’AC que ho escampaven per les xarxes, sense cap vergonya, amb orgull:

 

Però Aliança Catalana també fa ús de totes les estratègies de l’extrema-dreta racista i xenòfoba internacional, unes estratègies que tenen, com a motor, al centre de tot, una enorme capacitat de manipulació social i mediàtica a través d’unes xarxes socials a través de les quals primer escampen les seves mentides i després les seves estratègies de manipulació social racista i xenòfoba.

Alguns exemples:

 

Que no siguem malpensats, ens diu. I comparteix el mateix discurs que té la resta de l’extrema dreta racista i xenòfoba, com la d’aquest eurodiputat de VOX fill d’un nazi:

La foto no és de Catalunya, però per al racisme tot s’hi val. La foto és d’una sucursal de La Caixa a un poble de Huelva, i són jornaleres a la collita de la maduixa. Per a l’extrema dreta racista, sigui AC sigui VOX, sigui el que sigui, tot s’aprofita, tot es converteix en mentida, en la seva estratègia per estendre odi racista, per criminalitzar la immigració.

I ho fan directament, com hem vist en aquests repugnants comentaris de la líder d’AC i de l’eurodiputat de VOX, o a través d’una xarxa formidable que tots aquests moviments alineats en l’extrema dreta racista tenen, de bots i perfils intoxicadors a les xarxes socials.

Aquí tenim un exemple d’un perfil habitual d’aquesta intoxicació racista i xenòfoba d’Aliança Catalana:

De debò? O sigui que faltaria, segons aquest perfil d’intoxicació racista d’AC, unes dades que considera fonamentals... la gent vinguda de fora que cobra la prestació d’IMV... I com que segons ella aquestes dades no hi són, escampa la sospita “per què no ho diuen?”, és a dir, ens ho amaguen... però, ai làs, gairebé simultàniament, tot i haver dit que mancava una dada fonamental, que amaguen... ella la té, aquesta dada, i així ens pot explicar a tots per què l’amaguen, la dada: perquè la major part dels beneficiaris són immigrants.

Feina feta: mentir, intoxicar, escampar la sospita... i portar-nos, com sempre, a la mateixa conclusió de sempre, que la culpa és dels immigrants, que són uns aprofitats, que només per ser immigrants ja tenen pagueta, etc etc etc

Quines coses, només que hagués anat a l’enllaç de la nota informativa del ministeri hauria pogut veure que hi ha un accés directe a una completa estadística de l’IMV amb dades estatals, per CCAA, nacionalitats, edats, etc.

I encara més, si no volia accedir al web amb les dades estadístiques, en la mateixa notícia del ministeri sobre l’IMV s’informava que el 82,3% dels titulars perceptors tenen nacionalitat espanyola.

O sigui, que no faltava cap dada, que ho diuen i publiquen... i que més del 80% són espanyols...

Però l’estratègia de l’extrema dreta racista, la d’AC o VOX, que són iguals, és dir que no es publiquen les dades, i que hi ha un motiu perquè no es publiquin: que tot és culpa dels immigrants.

I això és a diari, podríem estar així una eternitat, perquè la mentida i la manipulació per bastir un discurs d’odi racista i xenòfob és l’única estratègia de tota aquesta extrema dreta de la que forma part Aliança Catalana, al costat de VOX, neonazis alemanys, etc.

Sempre els immigrants al centre de tots els mals i causants de tots els nostres problemes, perquè són uns aprofitats, i tenen uns drets que la resta no tenim:

La realitat: aquest curs 25-26... 795.000 alumnes de primària i de secundària tenen un val d'ajut de 60€ per compres, entre d'altres, de papereria (llibretes i bolígrafs).

Però ja veus, segons la lideressa del discurs de l’odi racista i xenòfob, tu, jo, tots, l’únic que estem fent és pagar la festa als immigrants...

En aquesta intervenció al Parlament la lideressa de l'odi racista i xenòfob també va dir que la immigració està ensorrant el sistema educatiu. Sempre tot va fatal i tot és culpa de la immigració.

La realitat?

L'any 2013 Catalunya tenia un 64,4% de població jove 20-24 anys amb estudis secundaris, 20 punts per sota de la mitjana UE.

10 anys després, l'any 2023, en ple impacte del boom migratori d'aquests anys, Catalunya ja tenia un 78,3% de la seva població jove (20-24 anys) amb estudis secundaris, gairebé 15 punts més que fa 10 anys.

En els darrers 10 anys a Catalunya s’ha escurçat la diferència amb la UE de joves amb estudis secundaris de gairebé 20 punts a 8 punts!

I si ho mirem des del punt de vista de la població jove amb estudis superiors, a Catalunya és un 57,5%, 5 punts superior al percentatge de població jove amb estudis superiors a l’estat espanyol i 12 punts per sobre del % de la UE. Dades 2024!

O sigui que gairebé un 60% dels escolars tenen ajuts per a la compra de material escolar i que Catalunya en els darrers anys ha arribat als majors percentatges de jovent amb estudis secundaris i superiors... però per a la lideressa de l’odi racista i xenòfob d’AC tot va pitjor i només és culpa de la immigració.

És evident que a Catalunya s’ha de poder parlar, decidir i gestionar el tema migratori. Els independentistes sempre hem volgut ser un estat per poder decidir sobre totes les coses del nostre país, i fer-ho responsablement i en sintonia amb els nostres aliats, amb els països del nostre entorn.

El tema migratori és extraordinàriament complexe, i té moltíssimes coses que sempre haurem de considerar: des dels drets humans (i d’això els catalans en sabem molt perquè dissortadament al llarg de la història ens hem vist obligats a emigrar o exiliar-nos, sovint massivament) fins dades del tot aclaparadores, com els més de 10 anys que portem de creixement vegetatiu negatiu, o que siguem el segon país del món amb una més baixa taxa de natalitat.

És evident també que és inadmissible, que es parli, amb la frivolitat que es parla, de la Catalunya dels 8 o dels 10 milions. “Ens hem de preparar per a la Catalunya dels 10 milions”, diu el govern del PSC. Potser el que ens hem de preparar és per poder decidir si volem ser una Catalunya de 10 milions.

Però parlar de tot això i voler decidir sobre tot això... és una cosa que no té absolutament res a veure, tot el contrari, amb els discursos d’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC o VOX. Parlar, establir polítiques, gestionar... en definitiva, poder decidir, sobre la qüestió migratòria és absolutament imprescindible, i és una cosa que no té absolutament res a veure, tot el contrari, amb els discursos d’odi racista i xenòfob de l’extrema dreta.

Tots aquests discursos de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, com el d’AC, només busquen fer de l’altre, pel color de la seva pell, pel seu origen, per la seva religió, l’enemic a batre, convertint-lo en el responsable de tots els problemes, de tot el que no funciona.

És evident que hi ha problemes, i la política està per trobar-hi solucions. Per exemple, ara mateix és evident tenim un problema amb la impunitat de la multireincidència, que ha arribat a uns límits que fan inevitable pensar la inacció judicial no sigui casual, sinó causal. I quina és la causa? Doncs alimentar l’extremadreta i el seu discurs racista i xenòfob per bloquejar l’independentisme.

Fixeu-vos fins a quin punt això és greu i incomprensible: el Novembre del 2009 a l’estat espanyol governava Zapatero (PSOE) i a Catalunya el tripartit (PSC, ERC i ICV).

Joan Saura, d'ICV-EUA  era el conseller d'interior... i llavors, agafeu-vos fort.... es van expulsar més de 500 delinqüents multireincidents. El conseller Saura va dir al respecte: "La reincidència continua sent un dels principals problemes d seguretat a Catalunya" Els 500 expulsats acumulaven 2.988 delictes.

Ara mateix, a Barcelona, en aplicació del Pla Kanpai, els Mossos d’Esquadra han detectat 280 persones amb múltiples detencions, 266 de les quals han estat actius enguany. Aquestes 266 persones acumulen 1.776 detencions a la ciutat de Barcelona, i se’ls atribueixen 5.284 fets delictius, principalment furts i robatoris amb violència o intimidació. Els 5 delinqüents amb més detencions n’acumulen 123 aquest any, i 260 antecedents total.

El conseller Joan Saura, d’ICV-EUA, celebrava l’expulsió de 500 delinqüents multireincidents que acumulaven 2.988 delictes. No és normal que ara no es pugui fer el mateix amb 266 delinqüents multireincidents que acumulen més de cinc mil fets delictius.

Cal fer política, cal fer nació, però, sobretot, cal ser poble...

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  
i serà la veu del teu poble,  
i seràs, per a sempre, poble...

I lluitarem, fent honor a tots els patriotes que ens han precedit, per aquest poble que som i que volem lliure, i per tots els valors que hem assumit, i que també són la veu del nostre poble, combatent, com sempre hem fet, els feixismes, els totalitarismes, l’odi racista i xenòfob dels qui com aquests d’AC, es proclamen, a casa nostra, hereus dels neonazis alemanys que fan campanya amb cotxes amb la matrícula d’Adolf Hitler.

ANÀLISIS BARÒMETRE CIS OCTUBRE 2025: PROJECCIÓ ESCENARI POLÍTIC A CATALUNYA I L’ESTAT ESPANYOL

Aquesta setmana el CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) ha fet públics els resultats del seu baròmetre mensual sobre els posicionaments polítics i la projecció de vot que dibuixen l’escenari polític a nivell de l’estat espanyol.

Dissortadament els resultats ja no s’ofereixen territorialitzats, de manera que només hi cap una anàlisi a nivell estat espanyol i, a Catalunya, a nivell de la projecció de vot de les formacions independentistes, és a dir, de les formacions que només es presenten a les eleccions generals a Catalunya.

Des de fa temps el CIS està subjecte a la polèmica de si les seves enquestes, els seus treballs demoscòpics, responen a un interès partidista més que a una realitat d’anàlisi demoscòpica acurada.

Bàsicament això ve perquè el nivell de polèmica política a nivell estat espanyol criminalitza el PSOE, sotmès a la persecució i criminalització implacable del Cartel de la Toga, és a dir, dels aparells del poder judicial que actuen amb criteris i motivacions polítiques, i no jurídiques, com sempre han fet amb l’independentisme català.

L’enquesta del baròmetre del CIS d'aquest octubre ha estat minimitzada, qüestionada, assenyalada... com un element de manipulació del poder, sense entrar en més consideracions perquè ni enfonsa el PSOE ni “aúpa” a VOX, que és el que els discursets dels “voceros” mediàtics del sistema estan assenyalant com a l’escenari polític cap al que està abocat l’estat espanyol.

Analitzant el CIS des d’una perspectiva que neutralitzi els biaixos mostrals, el que podem veure amb claredat és que a nivell estat espanyol s’està davant un escenari convuls, en el que es projecten diferents escenaris, tots ells possibles i, alhora, cap d’ells clar.

• El primer indicador d’aquest escenari convuls és la baixa fidelitat de vot que afecta a gairebé totes les formacions polítiques.

Tot i que el CIS projecta el PSOE com a guanyador electoral, el cert és que la seva situació és complicada, amb només un 63,8% de fidelitat de vot. La seva fortalesa, lligada a aquesta dada, és que no hi ha cap tendència clara ni significativa en el vot que no reté: 4% cap a PP, 2,8% cap a VOX, 3,3% cap a Sumar, 2,1% cap a Podemos, etc

En canvi el PP té una fidelitat de vot una mica inferior a la del PSOE, del 61,7%, però té una clara fuita de vot en una direcció determinada, com és aquest 16% dels seus votants que ara diuen votaran VOX.

VOX és la formació política que presenta una major fidelitat de vot, del 82,6%, no presenta fugues de vot significatives cap a cap altra formació (la més ridículament nombrosa seria un 3,6% cap als altres ultres de “Se acabo la fiesta) i, el que és més inquietant, té el 42,9% del vot dels joves que les anteriors eleccions no van poder votar perquè no tenien l’edat.

Gairebé el 50% del vot més jove a nivell estat espanyol ara mateix es planteja votar en clau de l’extrema dreta racista i xenòfoba hereva directa del franquisme, és a dir, votar VOX, en el que és, per a mi, una de les dades més inquietants d'aquest baròmetre del CIS.

• Tanmateix a nivell estat espanyol, més enllà de l’enfortiment de l’extrema dreta racista de VOX, el que serà més determinant és el que amb absoluta claredat projecta el CIS: les conseqüències de la fractura de l’espai polític de Sumar i Podemos.

Les darreres eleccions generals Sumar ja es va fotre una descomunal hòstia electoral, després de la qual els podemites van protagonitzar una escissió que va contribuir a l’afebliment de la majoria governamental i a la sagnia divisiva del caïnisme. Així les coses ara mateix només un 39,4% dels votants de Sumar les darreres eleccions generals ara tornarien a votar Sumar, mentre que un 26,4% votarien Podemos i un 12,7% PSOE.

En un escenari així, de radical fractura del vot de Sumar/Podemos, i en un sistema electoral com l’espanyol, amb la seva llei d’Hondt, això aboca a l’estat espanyol a una radical marginalització representativa d’aquest espai, amb una evident pèrdua de diputats. L’espai de Sumar/Podemos pot perdre més del 50% dels escons que ara mateix tenen, i que són claus en la configuració de la majoria precària del govern de Pedro Sánchez.

• Tot i que l’enquesta del CIS no es planteja a nivell “autonòmic”, i que per tant no podem tenir les dades de projecció electoral a Catalunya, sí tenim dades demoscòpiques que ens ajuden a visualitzar també l’escenari polític a Catalunya.

El primer que es visualitza és que seguirà l’afebliment del vot independentista, de l’espai independentista, també en un escenari d’eleccions al congreso de diputados.

Les darreres eleccions el congreso ERC ja va patir una monumental patacada, passant de 14 diputats a 7 diputats, és a dir, perdent el 50% de la seva representació. El CIS continua projectant una radical crisi de l’espai d’ERC, que només tindria una fidelitat de vot del 52,1%, de manera que tornaria a perdre un 50% del seu vot, de la seva representació.

Pel que fa a l’altra força independentista amb representació al Congreso, Junts, presenta una fidelitat de vot que tot i que aÏlladament no la consideraríem alta ( 64,8%), en l’escenari que projecta el CIS sí és important perquè és la segona formació política amb una més alta fidelitat de vot, només superada per VOX, que té un 82,6%.

En l’espai independentista que respresenten ERC i Junts el CIS projecta alguns escenaris que directament ens aboquen a la complexitat que caracteritza l’actual escenari polític.

Entre aquestes dades tenim aquest 13,3% d’antics votants d’ERC que ara ja directament votarien al PSC. Des del punt de vista de Junts la principal fuga de vot que escenifica el baròmetre del CIS és aquest 4,6% de votants que ara votarien ERC.

En aquest escenari hi ha, tanmateix, unes dades a les que cal abraonar-s’hi, per valorar la credibilitat de tot el que mediàticament s’està projectant en un molt determinat sentit,  com és el sentit de la fuga de vots de Junts cap a l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC. Les dades del CIS evidencien que aquesta projecció és una més de les moltes manipulacions des de les que s’alimenta aquesta extrema dreta racista i xenòfoba a tot arreu, també a Catalunya.

Junts és la segona formació política amb més representació amb una major fidelitat de vot, del 64,8% i sense cap fuga de vot significativa en cap direcció. De fet la dada més significativa en aquest sentit seria un 8,9% d’antics votants de Junts que ara no ho tenen clar. Però només un 3,3% dels votants de Junts ara votarien “un altre partit” (concepte en el que podem situar AC), només un 2,2% diuen que ara no votarien i només un 4,6% que ara votarien nul.

En aquest escenari resulta molt sorprenent el 15,3% d’antics votants d’ERC que diuen ara votarien una altra opció que no és cap de les actuals. ERC ha jugat molt de temps a fer el joc del que en podríem dir “la puta i la ramoneta” promocionant AC perquè desgastés Junts, però la realitat el que apunta és que des d’una perspectiva àmplia, a qui més podria estar desgastant la fuga de vot cap a posicions de l’extrema dreta racista i xenòfoba és a ERC.

Des del punt de vista de Junts la seva principal feblesa és que és la formació amb un menor percentatge de votants que davant unes noves eleccions anirien a votar. Mentre que un 84,6% dels votants d’ERC diuen que amb tota seguretat anirien a votar, entre els de Junts només és un 62,3%.

Un altre element per a una reflexió imprescindible és aquesta fal·làcia discursiva que des de molts posicionament es planteja com una baixada de pantalons d’ERC i Junts arribant a pactes amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.

A la vida tant el que fem com el que no fem genera conseqüències, produeix efectes.

ERC i Junts arriben a uns pactes i el que això implica és que pugui ser investit Pedro Sánchez.

Si ERC i Junts no haguessin arribat a cap pacte i no haguessin votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez el que haurien provocat, les conseqüències que hauria tingut  no arribar a cap pacte, és que Feijoo fos investit president, haurien fet possible és la investidura de Feijoo i un govern de PP i VOX.

ERC i Junts sabien que amb els seus vots eren decisius en l’elecció del nou president del Govern Espanyol. Eren decisius si feien i eren decisius si no feien. En cap cas tenien cap opció de “desaparèixer” del mapa, inhibir-se i passar desapercebuts.

Hi ha qui critica ERC i Junts per pactar i fer, ignorant, silenciant, que sense pactar i no fent res també haurien estat decisius per l’elecció del nou gobierno.

També és del tot lesiu que tot aquest discurs criminalitzador, que silencia que allò que fem i allò que no fem té conseqüències, també vulgui silenciar, que per a la majoria de l’electorat català no és el mateix Pedro Sánchez que Alberto Núñez Feijoo.

Un 55,6% dels votants de Junts i un 67,4% dels d’ERC diuen que prefereixen Pedro Sánchez com a president del Gobierno de España, mentre que ningú, absolutament ningú dels votants d’ERC i Junts voldrien Feijoo de Presidente.

Acusar ERC i Junts d’haver treballat pactes per arribar a uns acords que els van portar a votar a favor de la investidura de Sanchez, fent-la possible, mentre s’amaga que sense aquests pactes, inhibint-se de tot, el que haurien fet és fer possible la investidura de Feijoo i  un govern PP i VOX és delirant.

I més encara quan la clara majoria del votant indepe prefereix Sanchez de presidente que Feijoo, que no el vol ningú.

De debò volem fer política d’esquenes a la realitat de la nostra societat i de la visió que té la majoria del votant independentista?

Vol dir això que hi ha submissió o entreguisme, o pactisme, o totes aquestes imbecilitats que alguns volen etiquetar amb el concepte “processisme”? 

Doncs en cap cas.

Un 55,6% dels votants de Junts prefereixen Pedro Sánchez de president del Gobierno, però això en cap cas està “renyit” amb que un 66,5% dels votants de Junts tinguin poca o cap confiança en Pedro Sánchez. Ni tampoc està renyit amb que un 100% dels votants de Junts tinguin poca o cap confiança en Feijoo.

L’escenari és complexe. Simplificar-lo és el pitjor que podem fer si volem entendre la realitat del nostre país i de la nostra societat.

La immensa majoria de la societat catalana, i també de l’independentisme, no veu iguals a Pedro Sánchez que a Feijoo. La immensa majoria del votant independentista té poca o cap confiança en Pedro Sánchez, però és que no en té cap en Feijoo i prefereix, de manera també majoritària, a Sánchez que a Feijoo.

Sí, hi pot haver molta incongruència en tot plegat, però mai serà tanta incongruència com els qui amaguen que tant amb el que fem com amb el que no fem, generem conseqüències. L’independentisme podia fer dues coses:

•           Fer, o sigui intentar fer valer els seus vots per arrencar alguns pacte positiu per a tots i amb els seus vots i escons ser decisius en la investidura de Pedro Sánchez

•           No fer, o sigui no pactar res, inhibir-se, i ser decisius així, des d’aquesta inhibició, perquè Feijoo fos investit i hi hagués un gobierno de PP i VOX

Probablement la descomposició de l’espai de Sumar i Podemos faci que els vots independentistes siguin irrellevants, no siguin decisius per a res. Alguns això potser ho celebraran molt, tant des d’aquest espai independentista que viu en un núvol cada cop més allunyat de la realitat de la nostra societat, com des de l’espai de l’espanyolisme més ultra hereu del totalitarisme franquista, que només malda per exterminar-nos com a poble, com a nació, com estan demostrant ja al País Valencià i a les Illes Balears. Però també des d'aquest miserable discurs racista anti-català que està exhibint Podemos en la seva estratègia per marcar perfil en l'actual escenari polític, rebentant els pactes als que l'independentisme havia arribat amb Pedro Sánchez per facilitar la seva investidura.

I poca cosa més. El mes de novembre tindrem el BOP del CEO, que crec serà una enquesta molt i molt interessant i necessària per seguir analitzant com estem i com evoluciona el nostre país, la nostra societat i el nostre escenari polític. 

Anàllisi de l'enquesta de La Vanguardia, una enquesta que no s'aguanta per enlloc, fins al punt què ens hem de preguntar com és que han fet una cosa així

El passat dissabte, quan ja fosquejava, un amic em va enviar un guasap dient que l’endemà, diumenge, La Vanguardia publicava una enquesta electoral de Catalunya. Ho vaig trobar molt estrany, però  diumenge dia 21 de setembre en aixecar-me, vaig baixar al quiosc i em vaig comprar La Vanguardia. I mentre esmorzava em vaig estar mirant les dades de l’enquesta. Vaig flipar. Allò era molt estrany. I, a sobre, també era molt poc transparent. Els que em seguiu ja sabeu que jo fonamento les meves anàlisis a partir de les dades demoscòpiques de les enquestes que es poden neutralitzar dels possibles biaixos mostrals. Amb l’enquesta de LV això era impossible.

Dilluns en Vicent Partal a la seva editorial de Vilaweb també s’hi referia, a l’enquesta de La  Vanguardia, i deia: “El cas és que cinc dies després del sopar (es refereix a un sopar a un restaurant de Madrid entre el ministre Bolaños, l’home clau en l’estratègia del Gobierno de Pedro Sánchez, i el director de La Vanguardia), ahir, La Vanguardia publicava, sense cap raó aparent ni que ho esperàs ningú, un sondatge electoral d’unes eleccions que encara falta anys perquè es facen. De vegades, faltant tant de temps per a unes eleccions, enquestes com aquesta s’han fet escaure amb l’Onze de Setembre o amb l’aniversari de les anteriors, però ahir era un diumenge normal i corrent, un més.”

I seguia en Vicent Partal a la seva editorial dient que tothom una mica assenyat se l’hauria de prendre -l’enquesta- amb molta calma, d’entrada, per tres raons.

“Primer, perquè una repassada als sondatges publicats anteriorment per La Vanguardia obliga sempre a ser molt prudents –per a les eleccions del 2011, per exemple, el seu sondatge donava 67 diputats a CiU, que al final n’obtingué 50; i al cap de deu anys en donava 42 a ERC, que acabaren essent 33. La Vanguardia –sap greu dir-ho, però és així– té una acreditada tradició de publicar enquestes excèntriques, que no coincideixen amb les altres que es fan al mateix moment, i que poden ser molt lluny de la realitat quan la realitat arriba. El segon element a tenir en compte és que el sondatge, segons els autors, es basa majoritàriament en enquestes digitals, amb un percentatge relativament baix d’enquestes telefòniques, cosa que tampoc no és gens habitual. I el tercer és la (poca) credibilitat de l’empresa que la fa –l’índex de verificació d’IPSOS és de 4,7 sobre 10, suspens.”

Estava totalment d’acord amb el que deia en Partal.

Dimarts La Vanguardia va continuar publicant algunes coses de l’enquesta, però cap dada que aportés la més mínima transparència.

I això era especialment greu, atès el terrabastall, la sacsejada, que havien provocat les dades de l’enquesta.

Bàsicament l’enquesta de La Vanguardia projectava un impactant creixement del vot ultra, dels partits que configuren aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana i VOX, que passaven de 13 a 35 diputats (19 AC i 16 VOX). El bloc de l’espanyolisme constitucionalista (PSC, PP i Comuns) es quedava amb 54 (ara en té 63). I el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) baixava dels 59 als 45 diputats.

Totes les enquestes fa temps assenyalen la tendència a l’alça del vot de l’extrema-dreta racista també a Catalunya, amb el vot a AC i a VOX, però cap enquesta, ni de lluny, no havia projectat que AC passés de 2 a 19 diputats i VOX passés pel davant del PP.

També totes les enquestes fa temps visualitzen el desgast del vot independentista, desgast que va portar, les darreres eleccions, a que l’independentisme perdés la majoria absoluta que tenia al Parlament. I malgrat això cap enquesta projectava, ni de lluny, una caiguda del bloc independentista com la de l’enquesta de LV, de 19 escons.

Així les coses, sense la més mínima transparència d’una enquesta que estava projectant una sacsejada molt important i estava essent aprofitada per tots els propagandistes ultres per visualitzar-se encara més, he estat pensant com enfocar les dades de l’enquesta de LV d’una manera que ens permetés visualitzar, evidenciar i analitzar totes aquestes coses tan estranyes de l’enquesta de LV.

El mes de juliol vam tenir les dades del BOP del CEO, la millor i més sòlida enquesta electoral i política que es fa a Catalunya. També dic sempre que analitzar una enquesta aïlladament no ens aporta gaire. El més interessant de l’anàlisi demoscòpic és poder observar les tendències al llarg del temps. I això el BOP del CEO ens ho permet fer amb una solidesa extraordinària, perquè anualment hi ha tres “onades” del BOP, tres enquestes completes, de manera que podem seguir l’evolució anualment i al llarg dels anys.

I m’hi he posat...

El primer que he fet és posar davant pel davant les dades del CEO i les de LV. En poc més d’un mes l’enquesta de La Vanguardia projectava un escenari polític que no tenia res a veure amb el que havia projectat un mes abans el CEO. Raro raro...

Els que estem acostumats a fer seguiment de les enquestes i dels escenaris polítics i tenim experiència analítica sabem perfectament que en un mes excepte per alguna cosa absolutament excepcional, molt molt grossa, les coses mai canvien tant, mai canvien de la nit al dia.

La sacsejada de l’enquesta de La Vanguardia tenia dos noms propis:

•       En el bloc independentista, la pèrdua de suports que projectava a Junts, que passaria del 21,6% dels vots a les eleccions del 2024 al 13,3% i de 35 a 21 diputats

• En el bloc de l’extrema dreta racista, el creixement d’Aliança Catalana, que passaria del 3,8% dels vots a les eleccions del 2024 a l’11,9% dels vots i de 2 a 19 diputats.

Un mes abans de l’enquesta de LV, al juliol, el BOP del CEO ja recollia un cert desgast electoral de Junts, que passava del 21,6% dels vots al 17,5%, i de 35 diputats a una forquilla entre 28 i 30 diputats, tot i que seguia sent clarament la segona força política més votada..

El BOP del CEO del passat juliol també recollia el creixement d’AC, que passava del 3,8% dels vots al 7,6% i de 2 diputats a una forquilla entre 10 i 11 diputats.

La Vanguardia per a ERC, CUP i Comuns projectava més o menys el mateix que el CEO, per al PP una lleugera baixada i per al PSC una baixada més significativa, sobretot en nombre d’escons.

L’enquesta de LV focalitzava per tant el major impacte d’un canvi que cap enquesta prèvia havia projectat ni de lluny, en una forta baixada de Junts acompanyada d’un fort creixement d’AC.

Si això cap enquesta prèvia no ho havia projectat, ni de lluny, era perquè LV i la seva empresa demoscòpica eren més llestos i millors que tothom... o hi havia altres coses per aquí al mig, que ho podien explicar millor, que ens podien aportar llum per entendre què estava passant?

En Partal ho deia molt bé: La Vanguardia té mooolts antecedents de publicar enquestes excèntriques que després no tenen cap connexió amb la realitat. Hi tornàvem a ser? També apuntava en Partal la discutible credibilitat de l’empresa que ha fet l’enquesta (4,7 sobre 10, o sigui, que suspèn).

Fixem-nos en les característiques tècniques de l’enquesta del CEO i la de LV. Totes dues tenen mostres de 2.000 persones, però, i aquí hi ha un element clau, mentre que les 2.000 persones de la mostra del CEO han estat enquestades presencialment, tenint al davant un enquestador que aporta rigor, seguretat i confiança, l’enquesta de LV té 500 enquestes fetes telefònicament i 1.500 online.

Miau. No són comparables. La de LV no resisteix la comparació, el CEO li dona 2.000 voltes.

Malgrat això, com podia ser que el BOP del CEO i l’enquesta de La Vanguardia, en un mes, projectessin escenaris tan diferents?

Podria haver estat que el BOP del CEO de juliol hagués tingut “un mal dia” i hagués estat especialment i estranyament desafortunat, imprecís?

Tot pot ser en aquesta vida, però gràcies a la sèrie anual del BOP ho tenim molt fàcil per comprovar-ho. I veient les dades del CEO de juliol i dels dos anteriors (1a onada 2025 i 3a onada 2024) veiem que la projecció sobre Junts i AC és més o menys la mateixa. L’enquesta del BOP del CEO del juliol era per tant absolutament sòlida.

Si al juliol Junts tenia una fidelitat de vot entre els seus votants del 2024 del 72,6%, com podia, ser que en un mes, i sense que hagi passat res excepcional, la fidelitat de vot de Junts, segons LV, ara fos inferior al 50%?

No té cap sentit. I menys encara quan, per seguir mesurant la solidesa de les dades, anem a buscar totes les dades dels BOP del CEO posteriors a les eleccions del 2024 i veiem que a la 3a onada 2024 la fidelitat de vot a Junts era del 75,4%, a la 1a onada del 2025 del 70,5% i a la 2a onada del 2025 del 72,6%, és a dir, molt similars..

Així les coses, segons LV, de juliol a setembre la fidelitat de vot entre els votants de Junts hauria caigut gairebé 30 punts, situant-se per sota del 50% que és el que podem deduir projecta l’enquesta de LV?

Va home va! Quina vergonya de dades.

Però seguim gratant en la comparativitat de les dades, per valorar la seva solidesa: segons les dades del CEO el transvasament de vot de Junts cap a AC hi és, i al juliol estava al voltant del 7,4% de l’antic vot que havia tingut Junts feia un any. Segons LV de juliol a setembre, amb agost mes de vacances pel mig, els vots de Junts cap a AC haurien passat de ser el 7,4% a ser el 31%.

Va home va!

O sigui, en tres BOP del CEO el transvasament de vot de Junts cap a AC és del 4,9% (3a onada 2024), del 8,5% (1 onada 2025) i del 7,4% (2a onada del 2025), però en un mes, de juliol a setembre segons La Vanguardia es dispara per sobre del 30%.

És tan ridícul, és tan bèstia, és tan vergonyosa aquesta enquesta de La Vanguardia que, per més que l’empresa que l’ha feta suspengui en credibilitat (4,7 sobre 10), és impossible no veure que més que una enquesta ha estat una eina política, d'intervenció i fins i tot podríem dir-ne de manipulació política.

A la vista d’aquestes dades és impossible no pensar en allò que deia en Partal a la seva editorial, que amb aquesta enquesta “Don Corleone (l’estat espanyol) ha fet arribar a aquell qui l'hauria d'escoltar (Junts i ERC, però bàsicament Junts) el missatge precís, l'amenaça: això t'espera si t'atreveixes a allunyar-te de mi”.

Tanmateix jo hi afegiria una altra cosa: aquesta enquesta de LV és la manifestació més barroera, ja a cara descoberta, de que Aliança Catalana és el nou instrument de l’estat, del Règim del 78, contra l’independentisme, i com va fer amb C’s, se la promociona perquè el seu discurs d’odi, alineat amb la resta de moviments de l’extrema dreta racista i xenòfoba que s’estan estenent per tot el món, faci impossible que l’independentisme torni a estar mai més en condicions de fer la independència.

El creixement d’AC s’alimenta d’un 12,9% d’antics votants espanyolistes (PP, PSC i VOX) i d’un 12,3% d’antics votants independentistes (Junts, ERC i CUP).

És  més que evident que allò que uneix, motiva i mobilitza als votants i simpatitzants d’AC és el discurs de l’odi de l’extrema dreta racista. Coherentment amb totes aquestes dades, un 47,7% dels votants d’AC votarien NO a la independència en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Cal reconèixer l’habilitat discursiva i l’eficàcia de tots els mecanismes mediàtics i de manipulació permanent, amb especial incidència a les xarxes, d’aquesta extrema dreta racista d’AC.

Coneixen bé el seu públic potencial: els votants d’AC són, amb diferència, els que arrosseguen una major frustració vital, professional i econòmica personal d’entre tots els votants de tots els partits polítics a Catalunya. Un 46,2% dels votants d’AC diuen que en l’últim any han empitjorat, mentre que la mitjana de país dels que diuen en l’últim any han empitjorat és del 27,1%.

El discurs de l’odi de l’extrema dreta racista és molt hàbil canalitzant aquesta ciutadania frustrada: “si les coses et van pitjor no és per culpa teva, és per culpa dels immigrants. Cal lluitar contra els immigrants, perquè només així podrem millorar”.

Un exemple de com des d’AC s’escampa aquest discurs: la lideressa de l’odi, l’Orriols, publica una foto d’unes dones magrebís fent cua davant d’una oficina de La Caixa dient, en el text, que aquí les teniu, les immigrants, anant a cobrar les seves paguetes que surten dels nostres diners mentre els nostres avis no tenen cap atenció i no poden cobrar la dependència.

El discurs de la lideressa de l’odi immediatament genera adhesions: hem de salvar Catalunya perquè les immigrants, i especialment les musulmanes, sense fer res, totes cobren una pagueta, que surt dels nostres diners, mentre que els nostres avis no tenen, per culpa d’aquestes immigrants, l’atenció que haurien de tenir, i no poden tenir les ajudes a la dependència perquè tot va a les immigrants.

Semblaria implacable, oi?

Però, ai làs! Llàstima que la foto no era a Catalunya, sinó a un poble de Huelva, i que les dones magrebines fent cua davant una Caixa no anaven a cobrar res, cap pagueta, sinó que eren jornaleres a les que només retribuïen en metàl·lic, i estaven fent cua per ingressar el jornal.

L’enquesta de La Vanguardia, les dades i escenari que projecta, no tenen, per a mi, la més mínima credibilitat, de manera que només les podem explicar com a  expressió d’una maniobra mediàtica que sabien tindria gran impacte, per impulsar, projectar, el nou instrument del Règim del 78 contra l’independentisme: Aliança Catalana.

Avui llegia una entrevista a Josep Ramoneda, que deia “no hi ha pitjor error que la negació del mal, perquè el mal existeix, sabem que existeix, i no podem claudicar davant d’ell. Som responsables si no reaccionem a temps”.

El mal existeix, i ara mateix al nostre país es manifesta amb aquests discursos de l’odi de l’extrema dreta racista d’AC i VOX.

I així ho veiem i sabem nosaltres, tots els que sempre hem mantingut un compromís vital i militant per la independència, que no claudicarem mai davant d’ell, davant del mal, com mai no van claudicar tots els que ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure.

Però això també ho sap l’estat i el Règim del 78 i per això promourà, visibilitzarà, i farà tot el que pugui perquè aquest mal arribi i s’incrusti al màxim de gent, perquè aquest mal sigui cada dia més fort, fins fer-nos claudicar.

Però no ho permetrem, mai claudicarem. Com deia també en Ramoneda a l’entrevista “el mal en part és constitutiu també de la societat, perquè és davant del mai que sumem, que ens unim, que ens protegim, esdevenint la forma de cohesió més poderosa del bé”

Anàlisi de la 2a onada del BOP del CEO 2025. Dades molt interessants per entendre com estem i com estan les coses....

Aquest dimecres 16 de juliol del 2025 s’han fet públiques les dades de la 2a onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO.

Com sempre dic, i no em cansaré de dir, la millor enquesta que es fa a Catalunya des d’un punt de vista d’escenaris polítics amb un zoom molt ampli i de comportaments electorals.  A la vàlua de la mateixa enquesta s’hi suma, de manera decisiva, l’enorme vàlua de poder analitzar les dades en la seva evolució temporal. Això és extraordinari. I per això sempre val la pena i cal analitzar les dades del BOP del CEO.

Els principals titulars mediàtics de l’enquesta del CEO han estat que el PSC es manté i no es veu afectat per la crisi dels casos de corrupció del PSOE, que Junts perd, però es manté segona força, seguida d’ERC, amb la que es disputa ser segona força, i que hi ha un important ascens de la ultradreta racista i xenòfoba (VOX i AC)

I és bastant així, perquè el CEO ha corregit força els biaixos mostrals. Però cal explicar-los una mica més a fons, aquests biaixos, per poder anar una mica més enllà.

El primer que cal dir és que estem davant un escenari polític que, malgrat tot, es caracteritza per una gran estabilitat. Hi ha moviments, sí, però segurament menys dels esperats, i en alguns casos, per sota dels projectats.

Els biaixos mostrals i la seva "correcció":

Junts i PSC són, per aquest ordre, les formacions polítiques que tenen un major biaix d’infrarepresentació mostral a l’enquesta del CEO. Tot i que també cal dir que aquest cop el CEO ha treballat per corregir, en les projeccions electorals, aquests biaixos.

Junts va tenir un 21,8% dels vots les darreres eleccions del 2024, i a la mostra del BOP del CEO només tenen un 10%, és a dir, menys de la meitat del percentatge de vot que van tenir. És cert que el CEO corregeix la projecció d’intenció de vot, quan fa evolucionar el 9,6% d’intenció directa de vot de Junts fins el 17,5%. És una correcció important i valenta, i adequada. Però potser insuficient en la projecció de mínims i màxims. Si amb un 10% mostral té un 9,6% d’intenció de vot directe, podem pensar que la projecció de vot corregit el biaix estigui més en el 19% màxim que li projecta que en el 16% mínim. Però això no és l’únic factor a tenir en compte, després entrarem en aquests altres factors.

El PSC va tenir el 2024 un 28% del vot, i a la mostra té un 21%. En cap cas és la infrarepresentació de Junts, que és per sobre de la meitat, però sí és significativa, de 7 punts. Per això el CEO projecta un 26,8% d’estimació de vot al PSC quan només té un 21% d’intenció de vot directe. La “correcció” del biaix mostral és pràcticament la diferència de punts d’infrarepresentació.

ERC en canvi va tenir un 13,7% de vot el 2024 i a l’enquesta té una representació mostral del 14%. Pràcticament igual. Per això, entre d’altres raons, el CEO no corregeix la intenció de vot d’ERC en relació al vot directe, perquè la seva representació mostral ja era la que havia de ser. ERC té 14,1% d’intenció directa de vot i estimació de vot del 14,5%. És correcte.

AC va tenir un 3,8% de vot i a la mostra del CEO té un 5%, és a dir, sobrerepresentació. VOX va tenir 8% i a la mostra té un 6%. Aquests biaixos de lleus, però significatives, sobrerepresentació d’AC i infrarepresentació de VOX són els que projecten una estimació de vot creixent en tots dos casos, però potser inferior a la dimensionada. Després ho veurem amb més dades.

La meva anàlisi de la projecció electoral i de l'escenari polític del BOP del CEO:

Si anem a l’anàlisi de la projecció que podem veure de l’escenari polític a Catalunya des de dades neutralitzades de l’enquesta del CEO podem veure clarament, com he dit abans, que si una cosa caracteritza aquest escenari, és la seva gran estabilitat. 

Tots els partits polítics tenen una fidelitat de vot en relació al vot que van tenir ara fa un any, superior al 70%. I això és una alta fidelitat de vot, per tant, estem davant un escenari en el que les correlacions de forces no es modificaran gaire. Tot i que sí hi hagi moviment, perquè un escenari estable no vol dir un escenari estàtic, perquè es veuen lleugers transvasaments de vots entre diferents formacions, que, tot i que no n’hi hagi cap de rellevant, sí hi són. I un altre factor que contribueix a l’estabilitat és que aquests petits canvis es produeixin en moltes diferents direccions.

Anem a analitzar l’escenari polític que projecta el CEO a través dels resultats de les diferents formacions polítiques agrupades en els seus “blocs” d’alineament polític i nacional.

• El bloc de l’espanyolisme constitucionalista, integrat pel PSC, el PP i els Comuns seguiria sent el majoritari, gràcies a que el PSC seguiria sent la força més votada.

El PSC té una altíssima fidelitat de vot, del 77,2%, no presenta fugues de vot mínimament significatives en cap direcció, però sí, en canvi, rep percentatges de vot significatius d’antics votants d’altres formacions, com per exemple un 7,2% de vot d’antics votants d’ERC el 2.024 i un 6% d’antics votants dels Comuns. I el que és més important, té el percentatge més alt d’intenció de vot entre els qui el 2024 es van abstenir: un 14,5%. Amb aquestes dades és evident que el PSC està en una situació de tornar a ser la força més votada, amb opcions d’incrementar lleugerament el seu vot i els seus escons.

El PP també té una alta fidelitat de vot, del 73,4%, però presenta una petita però significativa fuga de vot cap a formacions del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, del 9,4%, i també és la formació amb un major percentatge d’indecisos, del 7,8%. Aquest escenari, unit a no ser receptor de vot de cap altra formació política, projecta al PP a una estabilitat, però a la baixa. El PSC es mostra estable, però amb projecció a l’alça, i el PP també es mostra estable, però amb projecció a la baixa. En tots dos casos lleugeres, però significatives.

Finalment, en aquest bloc de l’espanyolisme constitucionalista, tenim als Comuns, que presenten, atesa la seva fractura divisòria amb Podemos, una sorprenent estabilitat de vot, del 77,1%. En aquest cas entenc que com no hi ha formalitzada una divisió de candidatures electorals entre Comuns/Sumar i Podemos, com la que hi va haver a les eleccions europees, a les que la candidatura de Podemos va treure més vots a Catalunya que la de Sumar, aquest factor, aquest evident possible impacte, no queda recollit ni reflectit a l’enquesta. Tanmateix els Comuns sí tenen dues fugues de vot mínimament significatives en diferents direccions, com és aquest 7,2% d’antic votant dels Comuns el 2024 cap a ERC i un 6% cap al PSC, sense que ells rebin vot de cap altra formació política.

• El bloc independentista, que configuren Junts, ERC i CUP, mantindria la representativitat que va tenir el 2.024, amb una molt lleugera possibilitat de perdre una miqueta. 

Les projeccions del BOP del CEO evidencien un petit afebliment davant el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, que pot guanyar una mica de distància.

En el bloc independentista Junts clarament seguirà sent la força més votada, projectant uns resultats similars als del 2.024, gràcies a una fidelitat de vot del 72,6%, tot i que també podem veure-hi una lleugera tendència a perdre alguns suports, i en canvi cap a guanyar-ne.

ERC, malgrat la important crisi interna que ha viscut des de la convocatòria electoral del 2.024, presenta una sorprenent alta fidelitat de vot, del 69,3%. Això voldria dir que el vot que ERC ja va perdre el 2.024, que fou una patacada important, ja hauria tocat fons, i tot i que no presenta cap projecció de la més mínima recuperació, no sembla segueixi la sagnia de pèrdua de vots que ha tingut les darreres eleccions. Amb una fidelitat de vot de gairebé el 70%, ERC ara mateix només presenta una mínimament significativa fuga de vot cap al PSC, que és del 7,2% dels antics votants d’ERC el 2.024. Però és receptora també de dos mínimament significatius transvasaments de vot procedents d’altres formacions, com aquest 6,3% d’antic vot cupaire i un 7,2% dels Comuns.

Pel que fa a la CUP sembla que el seu procés “refundacional” de Garbí hauria pogut contenir la pèrdua de suports. La CUP, segons el BOP del CEO, presenta la més alta fidelitat de vot entre el bloc independentista, del 74,7%. Tot i això, la seva situació segueix sent feble, perquè no capta vot de cap altra formació i encara perd un 6,3% de vot cap a ERC.

• Finalment, el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba és, en aquest CEO, el qui té un major creixement, tot i que es quedi en la línia del que en podem considerar creixement mínimament significatiu.

VOX seguirà liderant aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, bàsicament gràcies a la fidelitat de vot que té, la més alta de tota l’escena política a Catalunya, d’un 86,7%. Tanmateix, dades en mà, no sembla que això que s’ha dit per tota la premsa, que VOX podria situar-se amb la mateixa força que el PP, sigui possible. VOX ara mateix no té cap transferència de vot mínimament significativa. La més ho seria un 3,1% provinent del PP, però és que el PP té una transferència de vot del 6,3% cap a AC, és a dir, que la transferència de vot des de l’espanyolisme constitucionalista s’orienta més cap a AC que cap a VOX. AC també és el destí del vot que perd VOX, un 5%.

AC, l’altra formació d’aquest bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba també té una molt alta fidelitat de vot, del 80,8%. AC projecta el seu creixement gràcies a que el seu posicionament en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba li està permetent recollir antic vot del bloc de l’espanyolisme constitucionalista, com aquest 6,3% del PP, però també recollir antic vot independentista, com és aquest 7,7% de Junts i el 3,8% d’ERC.

Resumint:

•       El bloc de l’espanyolisme constitucionalista es mostra ferm, gràcies a la fortalesa del PSC, i amb lleugera tendència a incrementar la distància en relació al bloc independentista. Ara mateix l’estratègia del PSC i el seu control absolut del poder polític, administratiu, mediàtic... li està funcionant i li permet imposar l’agenda del sosiego constitucional

•  El bloc independentista malgrat tot, malgrat l’atrocitat del caïnisme en el que estem instal·lats, manté la seva força, tot i que no és la que va ser.

 

o   En un moment en el que una part de l’independentisme, d’aquest independentisme plusquamperfectista, només viu i fa política llençant escuma per la boca, d’una boca que només obren per apunyalar altres independentistes.

o   I en un moment també, en el que el bloc independentista que clarament representa la immensa majoria de l’independentisme, segueix sense ser capaç de superar el caïnisme que ens ha portat a on ara estem, segueix sense ser capaç d’arribar a uns mínims, mínims mínims, d’estratègia compartida... amb divisions que també han arribat al cor dels partits, com és en el cas d’ERC... l’independentisme aguanta.

o   Junts segueix liderant el bloc independentista, de manera clara, pel damunt d’una ERC que sembla haver contingut la trencadissa dels últims anys, i d’una CUP absolutament desorientada, que va quedar KO al darrer cicle electoral, amb l’única excepció de Girona, amb un lideratge integrador amb la resta de formacions del bloc independentista que no s’havia vist mai i que hauria de ser l’exemple a seguir per tots. De respecte al més votat. I de sumar sempre que es pugui entre nosaltres.

o   Cal dir també que les dades del CEO són absolutament concloents que totes aquestes estratègies que des de fa temps es couen dins l’independentisme, com els que es volien carregar l’ANC per fer-ne un partit polític, no tenen la més mínima opció. Com era evident no la tenia, el 2.024, i així ho vaig dir a les anàlisis demoscòpiques, aquell nou invent del Graupera, que no van passar dels 14.000 vots, 20 mil vots menys que el PACMA. Igualment invents tan brillants com això de promoure l’abstenció, com a estratègia invencible per fer la independència. Doncs bé, resulta que només un 30,1% dels que es van abstenir el 2024 volen la independència, mentre que un 58,1% no la volen, hi estan en contra.

 

•       El bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba presenta una tendència a un lleuger, però clar creixement, gràcies a la fortalesa interna de VOX, que té la més alta fidelitat de vot de tot l’escenari polític, i al creixement d’AC gràcies a recollir antic votant independentista (provinent de Junts i d’ERC) i també antic votant de l’espanyolisme constitucionalista (provinent del PP). L’estratègia del deep State de promoure AC com el nou C’s per bloquejar la majoria independentista pot estar funcionant, com demostra aquests percentatges d’antic votant independentista que tenien Junts i ERC que ara mobilitzen el seu vot cap a l’espai racista i xenòfob de la nova extrema-dreta. Dit això, i tot i ser molt preocupant que l’extrema dreta racista i xenòfoba al nostre país se situï ja entre el 15% i el 17% de la intenció de vot, ens hem de sentir orgullosos del nostre país i de la seva gent, de tots nosaltres, perquè són percentatges molt més baixos en relació als percentatges de vot que té aquesta extrema-dreta racista i xenòfoba a d’altres països europeus (el 34% de França, el 60% d’Hongria, el 35% d’Itàlia o de Polònia, etc.)

 

En quina situació està l’independentisme?

Segons les dades d’aquest segon BOP del CEO de 2025 semblaria que l’independentisme va tocar fons al primer BOP d’aquest 2025 quan el No a la independència va arribar al 54% i el Sí a la independència va caure fins el 38%. És la màxima diferència de la història a favor dels contraris a la independència. En aquest segon BOP de 2025 el Sí a la independència se situa en el 40% i el No a la independència en el 52%. Hem passat d’una diferència de 16 punts dels contraris a la independència per sobre dels que hi estem a favor a una diferència de 12 punts.

Sí, sens dubte és una bona notícia, no haver seguit incrementant la diferència, però a banda dels evidents condicionants tècnics mostrals, en els marges d’error de l’enquesta, que en diferències tan petites afecten amb aquests petits moviments de 2 punts amunt o avall, el que no hem de perdre de vista és que només al cor del procés l’independentisme estava per sobre del no a la independència (49% a favor 43% en contra). Des de llavors, instal·lats en el cainisme i la falta d’un projecte compartit, el suport a la independència no ha deixat de baixar, fins aquest 40% o el 38% de l’anterior CEO, mentre que el No a la independència ha anat creixent, fins l’actual 52% i el rècord de l’anterior BOP, del 54% de No a la independència.

Des de l’independentisme, sobretot des d’aquest independentisme plusquamperfecte, sovint s’actua i es fan els discursos i les soflames i posicionaments polítics com si la societat catalana fos inequívocament i clarament majoritàriament independentista. I això no és ben bé així. El nucli dur del Sí a la independència és aquest 28%-32% que a la resposta múltiple sobre què volen sigui Catalunya en relació a Espanya, diuen que un estat independent. Un 61%-66% responen amb diferents plantejaments tots formant part d’Espanya.

Només en l’epicentre del procés, amb aquella excepcional i intel·ligentíssima estratègia inclusiva, de sumar suports, de visualitzar la independència com un projecte per a tots, aquell 39%-40% de nucli dur independentista davant un 52% de la societat que volien seguir, amb diferents plantejaments, formant part d’Espanya, es transformava en una majoria a favor de la independència en la pregunta dicotòmica (independència Sí o No).

Els 12 punts de gent a favor de seguir vinculats a Espanya pel damunt de la gent que volien la independència, estat propi, en la pregunta múltiple es transformaven en 6 punts per sota del Sí a la independència en la pregunta dicotòmica. L’estratègia processista revertia la majoria a favor de seguir formant part d’Espanya que en la visió de la pregunta múltiple s’imposava al nucli dur independentista, que volia un estat propi, per generar una majoria a favor de la independència en la pregunta dicotòmica, refrendària, de Sí/No.

Això ara ho hem perdut. Això ara no passa. Ara som minoria en resposta múltiple i en resposta dicotòmica. Hauríem d’entendre que no tota la nostra societat és independentista de cap a peus, al 100%. Això no és així, ni ha estat mai així. Qualsevol estratègia independentista que només s’adreci al nucli dur, fins i tot amb hostilitat contra els que no són nucli dur, ens porta a la minorització social i política de l’independentisme. I això no ens ho podem permetre.

L’impacte del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba en l’escenari polític de Catalunya

 Com ja hem vist abans, el bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba que formen VOX i AC projecta una lleu, però significativa, tendència al creixement, impulsats per la captació de votants que abans votaven formacions del bloc de l’espanyolisme constitucionalista i del bloc independentista.

El vot a les formacions d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba tothom sap és un vot únicament per escampar discurs d’odi, per recrear-se en els discursos d’odi, perquè no hi ha cap opció, ni la més mínima, que la resta de formacions polítiques, de la resta de blocs, pactin amb ells. El 53% de la població està a favor d’aplicar el cordó sanitari als partits d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Des d’un punt de vista de militant independentista m’enorgulleix molt, hereus com som de la lluita dels que ens han precedit en aquest combat per una Catalunya lliure i contra el feixisme, que un 67% dels votants independentistes (Junts, ERC i CUP) siguem partidaris d’aplicar el cordó sanitari al bloc de l’extrema-dreta. Només un 13,6% dels votants indepes no estan d’acord amb aplicar aquest cordó sanitari a l’extrema-dreta.

Tots ens preguntem: Què porta a que algú passi a votar aquests partits de l’odi, de l’extrema dreta racista i xenòfoba, sabent com saben que el seu vot i els representants polítics que en surtin escollits per aquests vots, no serviran de res, només per propagar l’odi, només per estendre el racisme i la xenofòbia, criminalitzant diferents col·lectius com els responsables de tots els mals del món mundial, del país i de tots nosaltres?

Al BOP del CEO es pot veure una dada molt interessant, que evidencia una realitat que només comparteixen els votants d’aquest bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba: la seva frustració personal, que sembla clarament els porta a abraçar aquests discursos de l’odi, perquè els permeten descarregar la seva frustració personal sobre determinats col·lectius, fent-los responsables de tots els mals.

El BOP del CEO ens permet tenir les dades sobre l’evolució de la situació econòmica personal en relació al darrer any, si ha millorat, si és igual o si ha empitjorat.

Al nostre país el 53,1% tenen una situació econòmica personal igual que la del darrer any, un 18,8% millor i un 27,1% pitjor. Això és així més o menys per als votants de tots els partits... excepte per als votants dels partits de l’extrema-dreta racista i xenòfoba. Per a un 45% dels votants de VOX i per a un 46,2% dels votants d’AC la seva situació econòmica és pitjor que fa un any. Només els votants d’aquests dos partits estan 20 punts per sobre de la mitjana del país en tenir una situació econòmica personal pitjor que fa un any.

En un món, el nostre país inclòs, que està canviant com està canviant, i que cada dia ens ofereix nous escenaris d’incertesa, que tots mirem de processar com podem des de la seva complexitat... la concentració de votants frustrats en els partits de l’extrema dreta racista i xenòfoba perquè les coses els hi van pitjor, molt pitjor, que a la resta de gent del nostre país, evidencia que és un vot amb el que es canalitzen les frustracions personals. És evident que les coses no els hi van tan radicalment pitjor que a la immensa majoria de la gent del país perquè siguin votants de VOX o d’AC, sinó que voten VOX o AC perquè com les coses els hi van pitjor que a la majoria del país, canalitzen la seva frustració amb aquest vot a VOX o AC.

Finalment, per acabar, tenim les dades d’una altra pregunta que ratifiquen aquesta visió de votar a l’extrema dreta per canalitzar la frustració personal. El BOP del CEO també pregunta “creu que la seva situació econòmica d’aquí un any serà millor, igual o pitjor?”.

Un 28,1% del total d’entrevistats creuen que millorarà, un 48,5% que seguirà igual... i un 19% que empitjorarà.

Aquesta és la mitjana de tota la gent del país.

I quins són els únics que se situen clarament molt lluny de la mitjana de la gent del país?Doncs els votants de VOX i d’AC: un 33,3% dels votants de VOX i un 34,6% dels d’AC creuen que la seva situació personal empitjorarà.

Els votants de VOX i AC són els que més han empitjorat la seva situació personal en relació a la resta de població del país el darrer any, però també són els que creuen que més empitjorarà en el proper any, 15 punts per sobre de la mitjana de la gent del país. 

I no, no és que VOX i AC canalitzin la situació dels que les coses els hi van pitjor, de la gent a la que en l'últim any les coses els hi han empitjorat, perquè la resta de formacions polítiques no ofereixen solucions, o no s'hi senten representats o defensats. No. Del total de gent del país als que en l'últim any les coses els hi han anat pitjor, només un 7,2% voten als partits del bloc de l'extrema dreta racista i xenòfoba, a VOX i AC. El 92,8% de conciutadans als que les coses en l'últim any els hi han anat pitjor no voten extremadreta, voten PSC, Junts, ERC, CUP, PP, Comuns... 

Però aquest 7,2% que voten VOX i AC acaben sent pràcticament el 50% del vot d'aquests partits de l'extrema dreta racista i xenòfoba, el que evidencia que és un espai amb un discurs d'odi bastit per canalitzar les frustracions personals, fent responsables de tots els mals, a nivell personal i de país, als col·lectius als que aboquen tot el seu odi.