Plantem cara a la violència feixista dels antisistema!

El primer que ha de garantir qualsevol govern és l’ordre, com a fonament inequívoc de la llibertat de les persones, tant individualment com col·lectivament.

I avui, com molts altres cops, el nostre govern no ha estat a l’alçada. La xusma ha campat per la ciutat deixant rastre de la seva única proposta: la destrucció. S’han cremat cotxes, motos, contenidors, s’han rebentat i saquejat botigues, s’ha robat, s’han cremat senyeres, s’ha agredit els mitjans de comunicació…

Avui, BCN ha estat en mans de la xusma, de la barbàrie. No volen cap altra cosa que la nostra destrucció, que la destrucció de la societat occidental, del progrés, de la civilització, de la democràcia, de tots els nostres valors.

No podem cedir ni un milímetre davant aquesta xusma. Ni individualment, ni col·lectivament. Cal fer-hi front. El cos de Mossos d’Esquadra té tot el meu suport i confiança (i com a prova del meu suport, avui torno a penjar el seu escut), però els seus comandaments polítics no estan a l’alçada. I el resultat és letal.

Si el govern no pot garantir la nostra seguretat i llibertat davant la xusma feixistoide, estan empenyent els ciutadans perquè ens organitzem i hi fem front. Amb tota la contundència del món. Sabent que són pures bèsties, alimanyes, que només actuen en grup, covardament, que s’amaguen rere caputxes, que s’embosquen, que okupen, que no tenen límit en la seva barbàrie. Però nosaltres tenim la raó, i tenim valors, i moral, i això ens arma per a defensar, per tots els mitjans, la nostra civilització, els nostres valors, les nostres famílies.

Mai més aquesta xusma pot okupar la ciutat com ho han fet avui, i sortir-se’n impunement. Mai més. Prou! Els patriotes tenim sempre present el testimoni de dignitat i coratge dels germans Badia, que varen saber sempre estar a l'alçada de les circumstàncies i fer front a aquesta barbàrie, llavors representada pel pistolerisme de la FAI. El seu martiri ens dona forces i la seva memòria ens mena per l'únic camí a la llibertat!

Visca Catalunya lliure!

Visca la terra, mori el mal govern!

ABSOLUT MAS: Monogràfic "Especial enquestes"

“ABSOLUT MAS”, el web independent (i independentista) de suport a la candidatura d’Artur Mas com a futur president de la Generalitat de Catalunya, publica un monogràfic sobre les darreres enquestes publicades de les properes eleccions al Parlament.

Aquesta edició especial inclou una anàlisi detallada i comparada de les enquestes de “El País” i de RAC1, tot identificant les principals diferències demoscòpiques que s'hi observen i els elements crítics pel que fa a la projecció electoral que estableixen i els elements d'incertesa que encara dibuixa el panorama electoral.

El monogràfic també inclou una anàlisi política de la situació, des del punt de vista de les enquestes i de les perspectives electorals, de Convergència i Unió, Esquerra, Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament Independentista.

[ABSOLUT MAS és una iniciativa autònoma de persones independents, no vinculades a CiU ni a cap altre partit polític, que, en les properes eleccions nacionals, han adoptat la ferma determinació de donar suport a Artur Mas com a futur president de la Generalitat, a partir del convenciment que, arribada aquesta circumstància, ell i la força política que dirigeix, seran el motor de canvi que el nostre país necessita: el pas d’aquesta raquítica autonomia a la plena sobirania. Això és, a la independència.]

L’OCÀS DEL TRIPARTIT (sobre l'enquesta d'El País)

Aquest diumenge El País ha publicat una enquesta que analitza dues coses: les previsions electorals (la projecció electoral de les diferents forces polítiques que es presenten al Parlament de Catalunya les properes eleccions del 28-N) i la valoració que els ciutadans fan de la situació del país i els seus principals reptes plantejats.

Pel que fa als resultats electorals que projecta l’enquesta, aquesta anàlisi la deixem per d’aquí un o dos dies, tenint en compte que dilluns coneixerem els resultats del Racòmetre. Els resultats de l’enquesta d’El País podrien apuntar un cert canvi de tendència (o una agudització de certs canvis apuntats en algunes enquestes prèvies, però no així de simultàniament), per això, abans de valorar-los aïlladament i tenint en compte la coïncidència temporal amb la de RAC1, val la pena esperar per fer-ne una valoració simultània, que sempre serà més interessant.

Perquè hi ha una cosa molt clara, a hores d’ara: d’acord a l’enquesta de El País, la principal força política a data d’avui són els indecisos. Segons com podríem dir que els abstencionistes i els indecisos. Però deixem-ho en els indecisos: un 27% dels enquestats no tenen decidit el seu vot. És un percentatge altíssim que es distribueix entre els votants d’ICV-EUA, Esquerra, PSC-PSOE i CiU, per aquest ordre, des del 28.7% al 22.4%.

Amb aquesta enorme magnitud d’indecisos declarats, els resultats projectats sobre la intenció de vot directa requereixen molta cuina. Per tant, abans d’entrar-hi, mirarem d’incorporar també els resultats de l’enquesta de RAC1 per tal de disposar d’una informació complementària que ens ajudi a entendre el que poden expressar les enquestes, o bé a identificar llacunes demoscòpiques, a identificar interrogants i febleses.

Com deia al començament, l’enquesta planteja més preguntes que la simple intenció de vot.

Pel percentatge de respostes abrumadorament coincidents, l’enquesta explicita clarament el que és l’autèntic OCÀS DEL TRIPARTIT. Un enfonsament generalitzat, espectacular. Una valoració tan negativa que esgotaríem els adjectius. Una situació, la que descriu l’enquesta, que obligaria als partits que han format aquest engèndre polític del tripartit, a demanar perdó als ciutadans.

Fixem-nos en el que opinen els enquestats:
- un 61% diuen que Catalunya ha estat malamanet o molt malament governada
- un 66% diuen que la situació política és pitjor que abans del tripartit
- un 71% diuen que la situació política de Catalunya és dolenta o molt dolenta
- el mateix percentat, un 71% diuen que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta
- un 54% desaprova en Montilla, un 64% en Cafrod i un 51 en Saura.

I és clar, la conseqüència de tot això és força coherent: un 85% dels enquestats creuen que cal un canvi als partits que governen a Catalunya!!!

No he tingut ocasió de fer una anàlisi comparativa d’aquest percentatge, d’aquest 85%, amb d’altres països, però em sembla una xifra, un percentatge, espectacular, increïble per la seva contundència, per l’esgotament que posa de manifest, per aquest PROU que s’aixeca amb una força inqüestionable, i que aplega, evidentment, votants de tots els partits.

No hi ha cap indicador en el que el tripartit aprovi, ni tan sols entre els seus propis votants. Això és un rècord molt difícil de batre, crec que per primera vegada el tripi té un rècord a les seves mans, el de la desaprovació popular.

Per tant, davant de tant desgavell, sí hi ha una cosa clara. La gent vol canvi. La gent no vol més res que s’assembli a tot això que està passant, que ens ha tocat patir.

Però… com és concretarà aquesta voluntat de canvi? La incertesa és gran. I tot i que CiU es presenta sòlidament com la força política que recull el major nombre de suports, no són percentatges d’intenció de vot directa que ens permetin assegurar que aquest canvi sigui possible en les condicions que expressen els enquestats.

És a dir, es produeix un fenomen força curiós. Molta gent vol que les coses canviïn, però molts i molts menys estan disposats a fer alguna cosa per afavorir aquest canvi. Podríem estar davant una nova paradoxa catalana, que d’alguna manera ja es va apuntar el 2006, quan aquesta inhibició va permetre el segon tripartit.

Crec que l’enquesta té alguna mena de disfunció en el tractament dels indecisos, és a dir, en la redistribució entre les diferents forces polítiques del vot dels indecisos (gent que ha dit que vol votar però no sap encara a qui). Hi ha algunes coses que no em quadren gaire. Això ho analitzarem amb més detall demà, i aprofitarem l’enquesta de RAC-1 per veure si aquests dubtes que tinc avui són sòlids o no ho són. Avui em plantegen molts dubtes de fiabilitat, però millor els tractem demà, amb més informació.

Dos apunts finals:

- una dada a retenir: només un 63% dels enquestats saben identificar amb claredat els responsables del desastre, és a dir, els partits que conformen el tripartit. NOMÉS UN 63%, per tant hi ha un 37% que o bé no ho saben o bé ho saben incorrectament. Compte amb aquesta dada, que podria provocar –jo crec que està provocant- una certa estratègia “Banco Central”, quan els atracadors d’aquell famós i fosc assalt al Banc Central de Plaça Catalunya, l’an 1981, van intentar fugir amagat entre els hostatges en el moment del seu alliberament. Siguem conscients que els tripartits intentaran ara fer veure que això no ha anat amb ells, rentar-se les mans, passar “al despiste” entre la resta de forces. Els d’Esquerra són els que més complicat ho tenen, perquè els seus votants són els que més ho saben, qui ha format el tripi…

- un 71% dels enquestats donen suport a la reclamació del concert econòmic. És a dir, hi ha una enorme massa dels enquestats que donen suport a aquesta proposta. Això reforça l’estratègia de CiU. És bona, i aquesta exigència, que es vincula al dret a decidir, a aquest crèixer en una majoria social favorable al dret a decidir té fonaments sòlids i és una autèntica proposta de país, necessàriament transversal. Els intents impresentables que hi ha hagut de menystenir la proposta, de fer-la ridícula, de considerar-la una trampa, que han aplegat des de la caverna, als sociates i als espontanis útils (Solidaritat, Reagrupament…) farien bé de prendre’n nota i no posar-s’hi de cul. Aquí, els uns pels altres, al final, com en el tripi, abocant-nos al desastre. O sigui que molt de compte, i una mica més d’inteligència a l’hora de valorar una proposta que pot tenir un recorregut nacional i de construcció d’aquesta majoria social forta molt i molt important, potser decisiu.

Sóc del sud! En terra de ningú

Arribe del concert d’Obrint Pas al Fòrum, per les festes de la Mercè. Ja era hora que l’Ajuntament programés un grup com Obrint Pas, que lidere la flama de molts de natres, ciutadans de Barcelona, ni que els nostres orígens siguin diversos.

Mos vam fer fans absoluts dels Obrint Pas apenes no els coneixia ningú, però ja anaem als seus concerts amunt i avall del nostre país, dels nostres països. A Formentera vaig tenir l’ocasió de conèixer en Miquel i altres dels seus components, de xerrar i compartir.

Obrint Pas no són només un grup enorme, magnífic. Obrint Pas són, per tot el que diuen, canten, oferixen… un autèntic miracle que mos ve del nostre sud més sud. Aquest sud tan nostre i tan allunyat. Aquest sud amb qui molts compartim frontera de ser també sud. Aquest eix de l’Ebre des d’on gire el nostre país i agrane fronteres provincials, inútils, absurdes.

I sí, sempre pense com hi érem, els Obrint Pas, els amics de Formentera, natres, de les Terres de l’Ebre, de Barcelona… menjant un arròs vora Cala Saona, fent veritat que som una Nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Obrint Pas, que saben de la dolçaina sobre els ritmes i les poesies. Com els Gra Fort, del meu poble, perduts tots a la Terra Alta, i d’on va sortir fer rock amb gralles i grallers. Reconeguem-los-ho.

Del Sud, d’este nervi nacional que es manifeste pel 25 d’abril, que omplie amb gent de tot el país la plaça de bous de València, i després el Campus dels Tarongers… i el que calgo.

Obrint Pas, i recollint la llaor d’un altre miracle, Al Tall, que mos hem criat amb les seues cançons, com a himnes. Del Sud. De molts suds. Com ara entendre que també són grans perquè han vingut a Gandesa, tots dos, Obrint Pas i Al Tall, i no importe els que hi fóssim, sinó que importe que hi fóssim i hi fossin. Amb el Correllengua. Cosint complicitats, cosint el país, ara sí, ara de veres. I no t’estranyos que els mestres del poble vinguin de pobles de Castelló. Som del Sud. Sense fronteres.

"Sóc del sud del meu cor,

sóc del sud del meu món,

sóc del sud del record,

d'uns països sense nom,

sóc del sud del sentiment,

sóc del sud de les arrels,

sóc del sud i porte als ulls

llàgrimes de lluita i futur"

Després Miquel Gil mos va cantar altres coses i altres poetes. L’amor és Déu en barca, cantae. I jo a voltes encara penso en la teua pell del sud com una cicatriu, com vinya arrencada.

Però avui (hui) el Fòrum estae ple, tot, fins al fons, com una mar de gent i d’il·lusió.

Existix este país. O este país existix perquè hi ha esta gent i esta il·lusió. I també molts i moltes més.

Si em mires el tatuatge de Jaume I al meu braç ho podràs entendre molt, però no tot. Altre cop Miquel Gil: Amaga l'arbre un riu...

"Amaga l'arbre un riu

sota l'escorça

al cor d'aquest desert

on el record sedeja

amaga l'arbre un bosc

sota l'escorça

i és en l'escletxa

que dius amor

on s'arrela i s'enlaira

al cor d'aquest país

on la memòria

s'encova al fons dels mots

i germina.

Sota del salze

s'eixampla la terra

i a dintre

un món de saba

creix amb el sol

i amb la lluna brolla. "

Jo afegixco dos versos que no sé d’on em venen: “dos palmeres són nàufrags, en la mar verda de l’horta”. Hi penso, com penso sempre en quan som més sud. I en com ser més sud i més natres. I en ballar jotes.

Hem d’eixamplar la terra. És lo que mos toque: “dintre un món de saba creix amb el sol i amb la lluna brolla”. Ni que em deixi en terra de ningú este eixamplar la terra.

La tàctica del calamar.

Nou article de Dies de Fúria a l'ABSOLUT MAS:"La táctica del calamar"

Neix ABSOLUT MAS

Neix ABSOLUT MAS, un Diari blogaire independent fet per blogaires independentistes!

Aquí teniu la primera Editorial:

“Som blocaires independents i independentistes, viatgers en el camí a Ítaca. Som, cadascun de nosaltres, únicament responsables de les nostres paraules, cadascú en té de pròpies i cadascú té les seves idees. Ara, un cop més, caminem plegats. En aquest trajecte hem creat propostes com Blocs amb Estrella i BAT BLOCS, compartides també amb altres companys. De viatge cap a Ítaca, cap a la nostra anhelada llibertat, hem defensat diferents propostes, però sempre ho hem fet des d’un compromís profund amb el país i la llibertat, sempre des de la nostra llibertat i amb les nostres idees, amb la nostra independència per damunt de tot.

Com a independentistes, estem convençuts que en aquestes eleccions la nau convergent és l’única que ens pot treure d’aquest forat negre en què ens ha sumit el tripartit: socialment, econòmicament, políticament i nacionalment. Però també, i també com a independentistes, perquè hem arribat al convenciment que la independència només arribarà des del lideratge de CiU, amb molts d’altres, però amb el seu lideratge. Sí, en aquestes eleccions, donem suport a l’Artur Mas.

No perdrem el temps en justificar-nos. Tothom sap perfectament on ens han conduït set anys d’independentisme ‘pur’, de retòrica estèril i de l’aberrant relativisme moral i polític obstinat a igualar Mas i Convergència al PSC i Montilla. Transcorreguts aquests set anys també creiem que ningú que no sigui esclau del prejudici o víctima d’una profunda ceguesa pot negar el gir sobiranista que Artur Mas ha imprès al seu discurs. Catalunya té per primera vegada des de la recuperació de l’autogovern l’oportunitat de tenir un president que públicament i desacomplexada es pronuncia a favor del dret a decidir sense límits comprometent, a més, el seu SÍ a favor de la independència.

Som conscients que la nostra anàlisi ha d’anar acompanyada d’una necessària dosi de prudència. Però rebutgem afegir-nos a la rua dels que sempre consideraran poc autèntic, poc suficient i poc creïble, la defensa del dret a decidir de l’Artur Mas i Convergència.

La independència no és només un objectiu, sinó també –i sobretot– un procés. No serveix de res proclamar-la cada dia si en paral·lel no es construeixen majories sòlides, es teixeixen complicitats i es guanyen adhesions. I sostenim que això també es pot fer –s’ha de fer- a partir d’una gestió excel·lent i en clau sobirana del poder autonòmic i d’un nou discurs que sigui capaç de relligar i vincular els dos conceptes.

Per això entenem que cal una nova majoria parlamentària que pugui formar un govern fort, sense dependències ni hipoteques, i que treballi decididament tant per fer front a la gravíssima crisi nacional que patim (en tots els àmbits, però especialment en l’econòmic) com per construir una sòlida majoria social que ens permeti l’accés amb garanties, amb fermesa, amb confiança i seguretat en el rumb que seguim, al dret de decidir fins a les últimes conseqüències, és a dir, la independència. Aquesta majoria només la pot aconseguir Convergència i Unió.

I concretem el nostre suport en aquesta iniciativa innovadora d’ABSOLUT MAS, que va més enllà de les propostes de Blocs amb Estrella i BAT BLOCS (que eren simples agregadors de blocs). ABSOLUT MAS està concebut com un espai per a acollir continguts i propostes diverses: informació, notícies, opinió, seccions fixes, col·laboracions externes, activitats, etc.

Només hi ha dues condicions per formar part d’ABSOLUT MAS: compartir el suport polític a la proposta política d’Artur Mas i CiU per a aquestes eleccions (compartir per tant el desig d’una radical renovació del panorama polític i el govern com a fase necessària per poder arribar a exercir el dret de decidir sense límits, això és, la independència) i fer-ho des de la nostra independència personal, és a dir, sense cap vincle militant amb CiU ni amb cap altra força política.

ABSOLUT MAS no és un xec en blanc a la proposta política de CiU: és una expressió de confiança i una invitació a ser actius en aquest suport, a compartir la nostra decisió amb un optimisme desacomplexat.

Sí, naveguem decidits rumb a Ítaca, el dret de decidir sense límits, la independència. ABSOLUT MAS és l’expressió del nostre suport a aquest rumb que han definit n’Artur Mas i CiU. I els versos del poeta, la nostra única exigència: “has d’arribar-hi, és el teu destí”.

ABSOLUT MAS és una iniciativa de Cimera, Dessmond, Dies de Fúria i Joliu

Catalunya, 14 de setembre del 2010”

Dimarts 14 de setembre...