2 de set. 2010

Farsants (ergo sociates) i comparses (ergo molts dels independentistes que més criden)

L’ameba al·loctona que tenim com a president de la Generalitat de Catalunya, gràcies a Esquerra, continua refugiada en el seu silenci com a modus vivendi i, tal com ja vam anunciar en el post sobre les decrepituds, es fa l’homenet jugant amb la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, mentre el país cau a trossos.

Mireu, estimats lectors i fins i tot Children of the corn que llegiu aquest bloc… a tots els països democràtics, a tots els països de l’Europa Occidental, allà on la civilització existeix… els mandats són de quatre anys, i no són mai mandats superiors als quatre anys, i ningú s'atreveix en allargar-los per sobre de la durada prevista. Mai. Ningú.

Fins ara, a Catalunya, aquesta regla sempre s’ha complert. Fins ara. Fins ara, que tenim aquest govern tripartit en mans de l’espanyolista Montilla, gràcies a Esquerra, com a president. Per primera vegada això no serà així. Per primera vegada, i violentant, violant, la tradició democràtica, les regles de joc, l’al·lòcton s’allargarà el seu mandat per sobre dels quatre anys.

Les eleccions del 2006 es van fer l’1 de novembre. A hores d’ara sembla clar que les eleccions seran, com a molt aviat, a finals de novembre, per tant, quan se cel·lebrin hauran passat més de quatre anys de les últimes, i quan es constitueixi el nou govern, l’anterior haurà estat més de quatre anys. I això és gravíssim.

M’importa una merda si es pot violar, violentar, una llei, perquè les eleccions es puguin cel·lebrar dins d'un marge d'aparença legal, però que ens porta més enllà dels quatre anys des de les últimes eleccions i des de l’últim govern: això és una estafa monumental, una presa de pèl, un abús de llei. Els marges electorals que preveu la llei per a la convocatòria de les eleccions no estan previstos, mai, perquè es pugui violar de tal manera que es passi dels quatre anys des de les últimes eleccions.

I aquesta ameba espanyolista que tenim de president de la Generalitat, gràcies a Esquerra, ho ha fet.

És una absoluta indecència democràtica. Algú l’hauria de portar als tribunals per abús de llei, per frau de llei, per obstacularització a la democràcia, per ocupació ilegítima del poder més enllà del mandat de les urnes i de la majoria conformada per un parlament cadacucat. Estem davant una de les més grans indecències de la Catalunya autònoma, de la Catalunya democràtica.

El fet que això que està passant no sigui un escàndol de proporcions d'aixecament popular és un dels símptomes de l’aborregament general del país i del poder que el tripartit té sobre totes les coses i/o persones, fins al punt, com ja hem denunciat en aquest bloc moltes vegades, de no poder parlar d’un govern, sinó d’un règim. Un règim de derives chavistes evidents, de clars tics antidemocràtics.

Els companys del Cimera, molt oportunament, ens han recordat avui les declaracions de l’al·lòcton fetes a mitjans de juliol d’aquest any (l’11 de juliol, per ser exactes), i en les que deia, literalment “si alguien piensa que lo que haré es agotar –la legislatura- hasta el último momento o hasta la última semana se equivoca”.

Doncs no, no ens equivocàvem. El fet de convocar les eleccions més enllà de l’1 de novembre és justament això, allargar la legislatura fins l’últim moment, violant absolutament l’esperit de la llei, el mandat de quatre anys que atorga el poble de Catalunya a través dels seus parlamentaris electes.

Tanmateix, voldria anar una mica més enllà d’aquesta denúncia compartida amb els cimerencs en relació als sociates, i per tant, farsants. Crec que també cal fer referència a les seves comparses. I específicament a les seves comparses i palmeros independentistes.

Com al 2003, com al 2006 i com, si s’escau, al 2010 o 2011 (si l’al·lòcton convoca les eleccions al desembre), hi ha tota una comparsa que porta el trajo ben cridaner de ser “independentistes” i que aplaudeixen l’ameba, l’al·lòcton, l’espanyolista. Ho fan sempre exhibint impúdicament una autèntica puresa, però ho fan sempre des de la traïdoria i els interessos més mesquins, i, sempre també, fent el joc a Espanya, als espanyolistes, als sociates. Per més que s’omplin la boca de Catalunya o de la seva independència.

El 2003 ens van parlar de la necessitat d’alternança. El 2006 ens van parlar de no sé què de les polítiques socials. I ara ens parlen que aquest frau servirà o permetrà guanyar temps per bastir una candidatura de l’independentisme extraparlamentari que desgasti a CiU.

Sempre igual. Avui, igual que el 2003, l’independentisme militant (que no l’independentisme social) té com a gran objectiu l’aliança, explícita o tàcita, amb el socialisme espanyol, per tal de persistir en el seu gran objectiu, que no és, per més que diguin, la independència, sinó la liquidació de CiU.

El fenomen és vergonyós. La seva reiteració converteix aquest independentisme en carn de consulta de psiquiatra. Com va dir en Sostres, no estem parlant de política o d’expressions polítiques, estem parlant d’un personal tipus “alguien voló sobre el nido del cuco”. I que això es torni a repetir ara, després de les vergonyoses experiències del 2003 i del 2006 ens aboca a una mena de “dia de la marmota”, com al film “atrapado en el tiempo”, on sempre ens trobem els mateixos penosos arguments, de psiquiàtric, i la incapacitat manifesta d’entendre el país i de proposar polítiques i estratègies que el facin avançar. No, com en el dia de la marmota, tot passa per aquesta malaltissa i única proposta de “destruir a Convergència”.

Doncs sí, davant el vergonyós espectacle antidemocràtic protagonitzat per l’al·lòcton, aquí trobem un altre cop aquesta demencial aliança tàcita entre el socialisme espanyol a Catalunya i la preclara militància independentista (des d’ERC fins l’últim grupuscle). Tots units contra Convergència. Per damunt de tot, de la democràcia, de l’esperit de les lleis, dels interessos del país, del deure patriòtic… hi ha una cosa prioritària per al PSOE del nordest i per als nostres abraonats independentistes: destruir a Convergència.

L’ajornament de les eleccions en relació a quan haurien d’haver estat no té cap altre objectiu que aquest, reconstruir la pinça entre el socialisme espanyol i l’independentisme militant en les seves diferents expressions (com ja he dit, des d’Esquerra fins l’últim grupuscle independentista). Quin penós i dantesc espectacle...

9 comentaris:

Andreu ha dit...

Ten's tota la raó, des de la 1a. a la darrera línia. El càncer té por a les eleccions democràtiques (i els seus sicaris de fets, malgrat els noms falsos que ventolegen).

Cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Només hi ha dues opcions per al futur del país: autonomisme (CIU/PSC, la veritable pinça que impedeix sortir de la ratera) o independentisme (obert a que CiU canviï algun dia).

Estanislau ha dit...

Una cosa és intentar destruir CiU, i una altra de ben diferent és posar sobre la taula les seves contradiccions, que a nivell nacional són profundes, estripadores, desesperants, amb uns predicant la independència i altres volent ser ministres d'Espanya. CiU hi és i hi serà, però em sembla que no hi ha cap delicte en deslegitimar el seu discurs sobiranista perquè realment és un frau.

Indigeta ha dit...

Signo des de la primera a la ùltima paraula.

És exactament aixó...el que no entenc, el que em desespera des de fa set llarguissims anys és que hi hagi gent tant omnubilada que li costi tant d'entrendre-ho.

L'home del sac ha dit...

Home, però és que és veritat que dóna més possibilitats a una candidatura potent de l'independentisme extra-parlamentari... I no crec pas que l'objectiu sigui atacar CiU, sinó tindre diputats plenament independentistes. A més, CiU està jugant, i s'han de posar sobre la taula les seves mentides, la primera, la del concert econòmic.

Anònim ha dit...

Si de destruir DiU en surt alguna cosa neta, clara i veritablement catalanista ja la poden ben destruir...ara mateix CiU es un frau vergonyant
David

Granollacs ha dit...

No es tracta de destruir CiU, sinó de construir un Estat propi. Vol CiU?

Anònim ha dit...

CiU nomes te un objectiu a C/T: tornar al govern. A LL/T els seus objectius son desconeguts..a partir d'aqui, lo de sempre, adormir al pais, i pactar amb el que governi a madrit, que es on esta la salsa.

Per aixo, els hi cal construir un discurs que els hi permeti estirar el xiclet el mes possible, per a poder arrencar el maxim de vots, i sembla que el tema del 'comcert' es el mes adequat per aquest frau.

Seguint la maxima pujoliana que reformar l'Estatut era perillos si els resultats eren pobres i aixo provocava fustracio...algu em pot explicar per que ara surten amb el tema del 'concert' si saben perfectament, que avui, amb la situacio economica, els espanyols no se n'avindran, per que suposa la ruina per a moltes zones de l'estat que cada cop reben i rebran menys fons de la UE ?

Proclamar-se independentista, per a tot seguit tenir una praxis autonomista, sense cap cami clar cap a la sobirania, errat o no errat, es un frau.

CiU han vist que pescant votants d'ERC poden aproximar-se a la majoria...

Sincerament, decepcionant.

Esperem que SIC ocupi l'espai de centre/dreta sobiranista, i que el seu fer politic ens faci avancar cap el nostre objectiu:Estat Catala al si de la UE. ERC sembla que treballara en el segment de vots de centre/esquerra.

I CiU, que es prepari a governar en minoria, sino les coses aniran de nou, mal dades pel nostre pais.

Akor

popota ha dit...

Vaja, que com tothom persegueix a CiU -en el que és una lògica carreterista, per entendre'ns-, CiU es dedica a "salvar España" segons la premsa afí.