Aquesta setmana, després de la
subponència que vaig escriure la setmana passada, he tingut ocasió
de parlar-ne amb bons amics. I em va venir al cap una imatge molt
cinematogràfica: una escena de la grandíssima película “A la
Caza del Octubre Rojo”.
Suposo que tots l'heu vista. Hi ha
algunes escenes espectaculars de combats i de tàctiques de combat
entre submarins.
De totes, me'n va venir una al cap. La
podeu trobar a partir del minut 4 del video que obre aquest
post. L'acció transcorre cap al final de la pelicula. Hi ha tres submarins en l'àrea de
combat: l'Octubre Rojo -OR- (el submarí soviètic d'última
generació la tripulació del qual vol demanar asil polític als
EUA), el Dallas (submarí nordamericà implicat en fer possible
l'asil) i un segon submarí soviètic, el VK Konavalov, que té per
missió enfonsar l'Octubre Rojo.
El Konalov, que va a la caça de
l'Octubre Roig, l'ha localitzat i li llença un torpede. Els torpedes
dels submarins, un cop llençats, necessiten d'un temps perquè
s'activin, perquè “s'armin”. Quan des de l'OR identifiquen que
els hi han llençat un torpede es dona una informació: distància i
temps d'impacte. Davant l'estupefacció dels presents, el capità de
l'OR, Marko Ramius (Sean Connery), el que fa és aproar el seu
submarí cap al torpede, en el seu rumb, i dirigir-s'hi a tota
màquina. La tripulació, angoixada, va seguint els segons que falten
per a l'impacte, però a l'arribar al zero... no n'hi ha, no hi ha
impacte.
Quan l'analista de la CIA, Jack Ryan
(Alec Baldwyn), pregunta què ha passat, el comandant de l'US Dallas
li respon: “tàctiques de combat, sr. Ryan! A l'anar contra el
torpede el capità (referint-se a Ramius) ha disminuït la distància
abans de que el torpede pogués armar-se o activar-se...”
Estic absolutament convençut que
Espanya i el govern espanyol estan seguint amb nosaltres, amb
Catalunya, aquesta tàctica de combat que podríem batejar com a
“Ramius”: posar proa directa al conflicte, per tal que el que
anticipen com a inevitable, al disminuir el temps que necessitem per
a poder-lo gestionar, per a activar tot el molt que necessitem fer
per poder gestionar un conflicte d'aquesta naturalesa. La tàctica Ramius és precipitar el conflicte perquè no tinguem
temps per a prepar-nos-hi i així ser derrotats i humiliats amb
facilitat.
En aquest conflicte els únics que no
tenim ni l'estratègia ni la unitat imprescindibles per a una empresa
d'aquesta magnitud som nosaltres, els catalans, Catalunya. Continuem
invertint tots els nostres esforços en desgastar-nos entre
nosaltres, en negar la realitat, en no entendre res.
Espanya i els espanyols, en canvi, crec
que ho tenen molt clar i ells sí que tenen una estratègia. Sempre
l'han tinguda, i també ara.
Espanya (el govern espanyol, si
voleu), té una estratègia, que ha construit processant la
informació sobre Catalunya, que agrupa en dos eixos:
- Primer eix: a Catalunya hi ha un problema sobiranista molt seriós, molt important (ells en diuen “desafiament”). Espanya té molt clar que l'amenaça és molt seriosa, li donen total credibilitat i saben que té possibilitats d'èxit.
- Segons eix: Malgrat això, malgrat aquest convenciment, també són plenament conscients de la situació d'extrema feblesa de Catalunya: tant del seu govern, com econòmica i social.
És sobre aquests dos eixos que Espanya
ha iniciat la seva estratègia per a rebentar-nos, la tàctica
“Ramius”, de posar proa al conflicte a tota màquina per a arribar-hi
abans no estiguem mínimament preparats i això sigui el que ens
derroti.
(els propers dies, més dades sobre la tàctica Ramius i els seus condicionants...)
3 comentaris:
Una teoria molt i molt interessant.
Saben que el temps juga a favor nostre.
ONDIA TU¡¡¡¡¡JO TAMBE VAIG PENSAR LO METEIX,PERO SENSA EL "OCTUBRE...." NOMES CAL ESCOLTAR LES AMENAÇES,"DEL MARTILLO DE HEREJES", I "EL CHULO PISCINAS" ESCLAR QUE ARA ALS I ESCLATAR SOTA EL NAS, LA "AFFER" DE LA "CHULAPONA", I VES A SABER...
missatge lloc excepcional. Jo vaig a marcar i veure molt més sovint. M'agrada molt la plantilla de pàgina web
Publica un comentari a l'entrada