24 hores per treballar plegats pel 50/50 aquest 25-M! Som-hi!

Estem a menys de 24 hores que finalitzi la campanya electoral per a les eleccions al Parlament Europeu.

Un cop feta pública la meva intenció de vot a favor d'en Ramon Tremosa, pensava que ja no tornaria a escriure sobre el tema fins després de les eleccions. Tanmateix, les últimes hores han estat més mogudes del que cap de nosaltres podia pensar, i menys encara desitjar. Sortosament crec que a hores d'ara la tempesta ha passat, i que tots podem tornar a treballar en positiu, que és l'únic que hauria d'haver caracteritzat aquesta campanya.

La cosa ha estat que d'una manera absolutament gratuïta, àdhuc irresponsable, ERC s'ha dedicat, aquesta última setmana, a atacar CiU a cada miting que ha fet, a cada declaració del candidat Terricabres i fins i tot en forma de video de campanya. No puc entendre perquè ho han fet i m'ha decebut i entristit molt. Crec que no són conscients de fins a quin punt per intentar esgarrapar quatre possibles vots de merda han pogut complicar les coses pel procés.

Això és així. Això ha estat així. Però si ara en parlo és perquè crec que sortosament aquest conat d'incendi ha fracassat, tothom se n'ha adonat i ha mirat de posar-hi seny i de que el procés no saltés pels aires. S'ha jugat amb foc, però ningú no s'ha cremat. I seguim. 

Aquest post és, de fet, una exclamació d'alegria, una manera de celebrar que no hàgim pres mal i de cridar ben fort que, ni que sigui des de diferents posicions, el 25-M tots tenim una sèrie d'objectius comuns, que passen per tenir un resultat que ens enforteixi i apropi al 9-N.

Aquesta nit hi ha hagut el debat a TV3. I us haig de dir que jo em sento molt orgullós dels tres candidats que representen les formacions que van donar suport a l'acord de data i pregunta. Em sento orgullós d'en Ramon Tremosa, d'en Josep Maria Terricabres i d'Ernest Urtasun. Tots tres estan a anys llum dels candidats unionistes. I estic convençut que tots tres sabran treballar plegats, com en el seu moment ho van fer en Tremosa, en Junqueras i en Romeva, en els mesos més decisius per al nostre país en 300 anys, aquests mesos que van des del 25-M al 9-N.

També desitjo amb totes les meves forces que també surtin escollits en Francesc Gambús (Unió) i n'Ernest Maragall (ERC-Nova Esquerra Catalana). 

En Gambús és un digne hereu de la Unió de Carrasco i Formiguera. És un patriota i és una persona absolutament compromesa amb el procés. Per això m'han entristit tant els atacs que ha rebut des d'ERC. Sincerament, no se'ls mereixia. És un dels nostres.

Tant de bo en Gambús i en Maragall surtin escollits i tant de bo puguin enrolar-se en els dos principals grups de l'eurocambra: el popular i el socialista. La seva presència és clau, absolutament estratègica.

El grup popular i el grup socialista són les dues forces majoritàries de l'eurocambra i si en Gambús i en Maragall no hi són ens trobarem que tot el que passa i passarà a Catalunya només tindrà, com a tota veu que ho expliqui allà dins, a PP i a PSOE. I això seria un desastre colossal. 

Ni grup popular ni grup socialista no són gaire partidaris del dret a decidir de Catalunya, són dues forces profundament condicionades per l'estatisme. Com a mínim en aquests moments previs al desenllaç del procés. Però no tingueu el més mínim dubte que quan entrem en la fase de desenllaç tenir-hi dues veus compromeses amb el procés com són la d'en Gambús i la d'en Maragall podria ser decisiu!!! Hem de fer tots els possibles perquè en els dos principals grups polítics hi hagin veus lleials al procés, al Govern i al Parlament. Per tant, tot el meu recolzament també a en Gambús i en Maragall.

Per acabar, el desig que ja us he traslladat en els posts previs: aquest 25-M tenim una oportunitat extraordinària de fer visible internacionalment el procés i que aquest procés té un suport majoritari del poble de Catalunya.

Les darreres eleccions europees la participació a Catalunya es va situar en el 37% i PSC-PSOE i PP van assolir el 54% dels vots emesos.

Tenim encara 24 hores per treballar sense parar perquè cap vot sobiranista es quedi a casa, perquè tothom voti i així aconseguir aquest 50/50:

- que la participació a Catalunya sigui superior al 50%

- que els vots dels partits que estan amb l'acord de la data i la consulta superi el 50% dels emesos.

L'increment del vot per correu a Catalunya (més d'un 45%) mentre en el conjunt de l'estat disminueix (un 4,5%) em fa ser optimista i pensar que entre el sobiranisme hi ha una mobilització important que ens permetrà superar el 50% de participació, amb un diferencial superior als 10 punts en relació a la participació al conjunt de l'estat.

La qualitat dels candidats Tremosa, Terricabres i Urtasun, així com l'enorme suport popular que té el procés em fa també ser optimista i pensar que els vots de CiU, ERC i ICV-EUA superaran amb escreix el 50% dels emesos.

Si això s'esdevé, com estic convençut s'esdevindrà, el missatge es difondrà a velocitat de vertigen, imparablement, per tota la UE, per tots els països, per tots els governs i s'entendrà immediatament, inequívocament, que Catalunya vol votar i ha de poder votar el seu futur.

Hem tingut una crisi totalment estalviable que ens ha pogut costar cara. Però no ha estat així. L'hem superada, i això encara ens fa més forts. Avui, amb més força i convenciment que mai, hem de dir que el procés només és possible amb tots. Ens necessitem tots, i no ens podem permetre el luxe d'actuar políticament amb intenció de desgastar-nos. Ja hem patit prou divisions. Ja hem viscut massa malfiances. Estem en un altre moment. El camí no és fàcil ni planer, però és l'únic possible. El camí només existeix si el transitem tots junts.

Fem-ho! Endavant! Seguim! El 25-M, tots a votar. Votem CiU, ERC o ICV-EUA, però votem. Són els vots del procés. Són els vots de la nostra majoria. Són els vots de projectes diferents que tanmateix són conscients de que en aquest moment històric, allò que ens uneix és l'únic que pot fer possible el nostre somni.