Més que camarades, germans de sang. Els que sempre hi serem.

La columna Macià-Companys marxant cap al front

Avui explicaré una cosa que no ens agrada gaire d'explicar ni publicitar, perquè simplement forma part de la nostra manera de ser i militar d'alguns, d'una complicitat que no requereix altaveus, ni que es digui ni es proclami, sinó que es visqui.

Per fer-ho recorreré a una cançó de les moltes que té un cantant que han formatejat la meva manera de ser, en les que m'hi he vist sempre reflectit, per més que la distància que el mateix autor ha generat amb molts dels seus seguidors sigui a hores d'ara sideral. Sí, és Loquillo. Aquest Loquillo actual, convertit en un personatge grotesc que es pensa que allò que diu fent declaracions, opinant sobre coses té el més mínim interès, quan simplement el que fa és el patètic. Perquè el personatge en el que s'ha convertit és el d'un idiota total, sense eximents. Però el Loquillo cantant forma part, sobretot per a una certa generació, del nostre paisatge vital, músiques, cançons, temes, que descriuen tota una generació, una ciutat i una manera de viure i d'entendre les coses. És una pena que després ell sigui el primer en no ser lleial al que ha cantat. Però alguns hem fet d'alguns versos i d'algunes de les seves cançons part del nostre ADN.

No crec que hi hagi cap cançó, cap tema, com "Hermanos de sangre" que descrigui millor l'ambient de camaraderia, compromís i ser-hi sempre els uns amb els altres, fidels a uns valors i a un país, que alguns tenim, en el que alguns ens hem criat i amb el que a alguns ens agrada compartir la nostra militància amb els nostres camarades més propers, els de sempre, els que no fallen mai, els que sempre hi són, els que han acabat sent un tatuatge a la nostra ànima militant. 

En moments en que l'estupidesa fa trontollar tot pel que hem lluitat, nosaltres reivindiquem la nostra manera de ser i la nostra manera lleial i sense esperar mai res a canvi de servir al país, sense sigles, sense imbecilitats sectàries. Amb honor, amb orgull, i amb fidelitat.

"Por la búsqueda de la verdad
empeñamos nuestros sueños.
Defendimos lo no escrito,
de conjuras y rencores.
Defendimos las conductas
donde no caben traiciones.
En el fragor de la batalla
en lo mas crudo del frío invierno,
Yo seré tu hermano de sangre,
yo seré tu hermano de sangre,
yo seré tu hermano de sangre,
y tu refugio en el infierno,
tu refugio en el infierno.
Dame causas por las que luchar,
dame una fe en la que creer,
una guerra en la que combatir
por las últimas banderas junto a ti."

Fa molts anys que hi som. I abans de nosaltres hi van ser molts altres dels que ens proclamem hereus. Ara pensàvem que entràvem en la recta final d'un procés històric per una Catalunya lliure. Però de sobte ens hem trobat atrapats en un pou de merda i de misèria. 

I ara no sabem què passarà. No hi podem fer res, se'ns escapa totalment del nostre abast. Sabem que no hi ha dret a que estiguem així, però hi assistim impotents. 

Nosaltres únicament som els que sempre hi hem estat. I els que sempre hi serem. Els qui no ens equivoquem en reconèixer-nos com a camarades. Els qui sabem posar en valor tot el que ens uneix. Els qui no posem adjectius ni a l'amistat ni al servei a la llibertat de la nostra pàtria. Els qui estirem sempre la mà al camarada que ho necessita, i els qui sabem que tindrem la mà d'un camarada quan la necessitem. Els qui creiem en la lleialtat. Els qui estem disposats al que calgui sense preguntar gaire, sense exigir condicions, sense demanar garanties. Els qui creiem en una encaixada de mans. Els qui mirem sempre als ulls i els qui no abaixem ni desviem mai la mirada.

No sabem què passarà. Però sí sabem que nosaltres hi serem. Incondicionalment al servei del nostre poble, de tot el que sigui unitari, constructiu, positiu. I intransigentment hostils si algú malbarata el somni. Sense por a res, però també sense cap respecte per res ni per ningú si ens el fan perdre.