1 de febr. 2016

El procés ens roba, la terra és plana, las familias se dividen i España es la Nación más antigua del mundo

Des que el procés independentista va esdevenir el projecte de la majoria social de la societat catalana han passat moltes coses. I en molt poc temps.

Una de les coses que els llibres d'història estudiaran és la degradació política, moral i ètica de l'unionisme, que s'ha produït en paral·lel a la guerra bruta de l'Estat espanyol i de l'establishment contra el procés, només superada per la guerra bruta d'alguns estats durant el s. XX contra organitzacions terroristes (recordo que el procés català és exemplarment cívic, pacífic i democràtic, i no és que no hagi tirat una bala, és que ni tan sols ha tirat un paper al terra).

L'unionisme hauria pogut tenir un projecte polític defensable a Catalunya. De fet jo m'esperava -i m'hagués agradat (per poder debatre argumentadament i democràticament amb algú)- que hi fos. Però no. Des de bon principi hi van renunciar.

El que vol la majoria de la societat catalana no pot ser perquè ells diuen que no pot ser. I punt. Final de l'argumentari unionista.

A partir d'aquí, situat en en aquest punt d'indubtable consistència i qualitat democràtica quin és la posició inicial i final de l'unionisme, la resta de coses són accessòries, irrellevants, prescindibles.   I la primera cosa de la que van prescindir va ser de la veritat. Amb la seguretat que els ha donat sempre tenir tot un estat, tot l'establishment i la pràctica totalitat de mitjans de comunicació de masses al seu servil servei, s'han llençat a un delirant espectacle de soflames totalment falses, de mentides i de manipulacions sense precedents.

El que han dit i fet donaria per omplir molts llibres. Avui no és l'objectiu d'aquest escrit repassar tot aquest deliri.

Però no podia deixar de fer una reflexió arran de la convocatòria unionista de diumenge a BCN. Segons la GU han aplegat 3.500 persones a la Plaça Sant Jaume. Des del 2012 i davant les massives mobilitzacions de l'independentisme català cada Onze (a BCN, la Via Catalana, la V baixa, la Meridiana) que han aplegat MILIONS de persones, l'independentisme sempre ha tingut la mateixa resposta: sí que hi ha anat gent, però som molts més els que ens hem quedat a casa, per tant, hi ha una Catalunya real, hi ha una Catalunya silenciosa, que supera la Catalunya independentista, que supera els mobilitzats. Així, si els indys som 2 milions al carrer, vol dir que hi hauria 5,5 milions que no estan amb la indy. Tema sanjat. Fin de tota valoració sobre que 2 milions de persones protagonitzin les mobilitzacions més massives i exemplarment cíviques de tota Europa en molt i molt de temps, per no dir en la història.

Si avui tinguéssim la pocavergonya de l'unionisme podríem estar tots de festa, perquè si a 7.508.106 que segons dades oficials d'IDESCAT és la població de Catalunya hi restem aquests 3.500 resulta que els no unionistes som 7.504.606.

Si apliquéssim la reductio ad absurdum unionista avui els indepes ho hauríem petat, i convertits en majoria silenciosa, la nostra mobilització hauria deixat en menys que res els unionistes. Ells ho fan, impunement, i amb posat seriós. Però la seva pocavergonya queda en evidència quan els hi posem un mirall al davant de la seva impostura, mentida i manipulació.

Una mentida i una manipulació que apliquen de manera permanent i en tots els àmbits. I que únicament poden fer per aquesta guerra bruta de la tot poderosa brunete mediàtica, que és la pràctica totalitat de mitjans de comunicació de masses.

Així, no passa res perquè un Presidente del Gobierno de España, ni que sigui Rajoy, digui "España es la nación más antigua de Europa". Una rucada de proporcions siderals, sense cap fonament, sense res que no sigui que una mentida així convertida en soflama per tots els mitjans de comunicació alguns se l'acabin creient.

I ja no és una rucada, perquè és una manipulació fastigosa, per falsa i perquè intenten imposar un relat miserable de la societat catalana, tenim una de les estrelles d'aquestes soflames: "el procés independentista està fracturant la societat catalana, dividint les famílies i provocant violència"

S'ha de ser una autèntica rata per dir aquestes coses. El moviment indy és exemplarment democràtic, pacífic i cívic. Però ells s'esforcen tan com poden perquè no ho sigui, i com que no ho han aconseguit, menteixen sobre la realitat, sobre el que és i passa, i ens converteixen en això, en violents, segregadors, fanàtics divisors i intolerants. Que això no tingui ni un mil·límetre, ni un àtom, de realitat és igual. Els altaveus mediàtics ho esbombem i a veure si cola. L'última salvatjada, a càrrec d'aquest desquiciat del Girauta, que en un tuit ha dit això:
Concluyo: para que te respete en una entrevista hay que haberle pegado a alguien una bomba en el pecho por la independencia.

REPUGNANT, MISERABLE... I així absolutament amb tot. Una mentida rere l'altra. Una manipulació rere l'altra. Impunement. Sense cap vergonya. Sense cap decència. Des d'una immoralitat repugnant.

Avui la convocatòria de Societat Civil Catalana, que ha aplegat 3.500 persones i n'ha deixat set milions i mig en contra, tenia com a lema "El procés ens roba".

El lema manllevava l'expressió "Espanya ens roba" amb la que en algun cop s'havia volgut evidenciar l'espoli fiscal que pateix Catalunya, que patim tots els catalans. Una expressió que només uns pocs han fet servir perquè tots tenim clar que no és Espanya ni els espanyols, sinó l'Estat espanyol qui ho fa.

Hi ha una mena de consciència plena entre l'unionisme que no l'alimenten ni arguments, ni propostes, ni l'importa la veritat, ni res que no sigui una cosa: tot es basa en un argument tan eficaç com indestructible: "tu eres español, pues qué coño te importa todo lo demás? Obedece, vota, calla y no preguntes".


Així les coses, per què cal justificar ni explicar, ni defensar-se davant la qüestió de l'espoli fiscal català? Es diu que no és cert, i tema tancat. I si segueix viu el tema es diu que no només no hi ha espoli fiscal, sinó que el problema dels catalans és que el "procés" és un consumidor de recursos tan excepcional que és el que està provocant la crisi, les retallades i que no plogui des de fa tants dies.

Fixem-nos en la perversitat a la que ha arribat l'unionisme i la immoralitat amb la que actua sobre els ciutadans de Catalunya que se'ls creuen.


L'espoli fiscal a Catalunya, és a dir, a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, és, de mitjana, de 16 mil milions d'euros anuals, el 8 del nostre PIB. Com va dir Xavier Sala Martín, un dels nostres economistes més prestigiats a nivell internacional, hi ha dues constants a l'univers: la velocitat de la llum i l'espoli fiscal català, que sempre és del 8%. No importa qui governi, no importa què es pacti, no importa quin sigui el model de finançament... l'estat espanyol, d'una manera o una altra, sempre acaba espoliant el 8% del PIB català, és a dir, saquejant el 8% de tota la riquesa que entre tots els catalans generem amb el nostre treball.

16 mil milions d'euros anuals. Vosaltres sabeu què és això? Vosaltres sabeu tot el que es podria fer, totes les polítiques que es podrien finançar, el país que tindríem, amb aquests 16 mil milions d'euros anuals, que es correspondrien a uns 3.000 euros per cada ciutadà de Catalunya????

I encara més, no és únicament que aquests 16 mil milions se'n vagin i no tornin mai més, la cosa s'agreuja perquè l'Estat espanyol totes les seves decisions des de fa molts anys estan estratègicament orientades a l'empobriment de Catalunya, a dificultar la creació de nova riquesa. El corredor mediterrani és l'exemple paradigmàtic d'això. Però hi ha coses més petites. Fa molt poc el Port de Tarragona va perdre una inversió multimilionària, que hauria creat milers de llocs de treball, perquè el govern espanyol simplement no ha volgut connectar ferroviàriament el port com calia. Una inversió que no arribava als 200M€ i que ha costat milers de milions d'euros. I així una darrere l'altra.

Davant això què fa l'unionisme. Diu "no". I diu que l'únic problema és que la Generalitat es gasta el que té en el procés. "El procés ens roba" La Generalitat no s'ha gastat RES en el procés. Si ho hagués fet, tal i com s'està controlant, fiscalitzant i auditant la despesa de la Generalitat, qualsevol despesa que hagués pogut ser imputada al procés s'hauria denunciat amb gran profusió de titulars, obrint tots el noticiaris i omplint totes les tertúlies radiofòniques i televisives.

Si no ha passat és perquè no n'hi ha cap, d'aquestes despeses. Què "ens roba" el procés??? Res.

Excepte, és clar, que s'associï al procés totes les despeses derivades del fet d'existir i de respirar. Clar, si les polítiques de suport a la llengua catalana són "el procés", llavors sí hi ha despeses i el Govern està "robant". Perquè segons aquests cracks només la llengua castellana pot ser receptora d'ajuts, malgrat la parlin centenars de milions de persones i sigui l'oficial a desenes de països. El castellà sí requereix tota l'ajuda que se li pugui prestar i que li presta, abundantment, el Gobierno de España. Però el català, que només parlem uns pocs milions de persones en aquest petit racó del planeta, el català perquè collons mereix ser ajudat? Això és una despesa que "roba".

O les delegacions del Govern que hi ha pel món. Són una pèrfida manifestació d'aquest lladronici. Que hagin format part de manera decisiva de l'estratègia d'internacionalització de l'economia catalana, que ens ha portat a ser una de les regions europees amb major creixement de l'exportació i de la inversió estrangera, això res. Catalunya simplement no n'ha de tenir. Porque nosotros decimos que no. Perquè això només ho pot fer l'Estat espanyol, i si ho fem nosaltres, ja és que "el procés ens roba". Quan després resulta que el PP i C's pacten a Andalusia obrir més de 50 delegacions de la Junta de Andalucía per tot el món, llavors "si eso ya tal". I surt aquesta senyora sempre tan irritada, la Arrimadas, i diu que no és el mateix, perquè nosaltres, com ja tenim molta exportació, no cal que mantinguem aquestes delegacions. Un aplaus molt i molt fort. Quina crack. No sé si ens morim més o menys que altres comunitats de l'estat, espero que no morim "menys" que els altres, perquè aquesta dona pel mateix motiu podria reclamar tancar hospitals i acomiadar metges "perquè com tenim més bona salut, no cal invertir tant". O que no demani tancar empreses perquè tenim "menys atur que altres". O que no demani tancar centres de recerca perquè Catalunya "ja té molta recerca i altres no". Quina crack, tu.

Per a l'unionisme el problema és que els catalans sobrem. La reductio ad absurdum que ha fet l'unionisme del procés és que els problemes són que hi ha una Generalitat, que hi ha autonomia, que tenim una llengua pròpia i que tenim la funesta mania de pensar i de voler decidir sobre allò que som, que volem fer i que es faci o deixi de fer al nostre país.

El problema català només s'arreglarà quan no hi hagin catalans, quan s'esborri del mapa de la història i del món els catalans, que siguem menys que una tribu perduda de l'Amazones, quan la llengua catalana esdevingui una llengua morta, i que les persones que quedin habitant aquest petit tros de terra en aquest racó del món hagin estat totes exitosament políticament lobotomitzades i siguin incapaces de pensar autònomament sobre la seva existència, i inhabilitades de tenir cap mena de relació social que pogués derivar en una opinió col·lectiva. Fins llavors tot el que fem serà un "el procés ens roba", ni que sigui exactament el mateix que fan tots els governs i totes les cultures i societats del món.

Haurien pogut posar com a lema "la terra és plana", i aquests 3.500 hi haurien anat igual, amb el mateix entusiasme, amb l'únic que els preocupa "yo soy español, español, español", i que encara existim com a societat, els catalans, perquè això és evident que és el fonament de tots els nostres mals.

PS: I si no és així, fem un cens dels qui creuen que "el procés ens roba" i dels qui creiem que patim un espoli fiscal del 8% del nostre PIB, demanem a l'ONU designi un comitè d'experts, que vinguin aquí, que s'estudiïn la situació i que facin un informe que acabi dient els euros que "ens roba el procés" i els euros "espoliats per l'estat". I la població censada es compromet a pagar a l'altra, anualment, la diferència. Si els experts conclouen que hi ha 10 mil milions d'euros de "el procés ens roba" i només 4 mil milions d'espoli, els que hem defensat l'existència de l'espoli compensem els altres per aquests 6 mil milions de diferència. Però si resulta que associat al "procés ens roba" només troben, posem per cas, 25 milions d'euros, i es confirmen els 16 mil milions d'euros anuals d'espoli, el diferencial del que impliquen, aquests 15.975 milions d'euros (sí, quinze mil noucents setanta cinc mil), ens els paguen els unionistes a nosaltres, amb el seu patrimoni. HAY HUEVOS?

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Com som els catalans sempre fent números, eh? Si es que som uns insolidaris...

Oliva ha dit...

..."Y LES HUESTES DE LA OLIGARQUIA,CON EL SRO.CONDE AL FRENTE,SE HAN TIRADO AL MONTE"...