6 de gen. 2017

Baròmetre municipal de Barcelona: o com manipular ideològicament una enquesta

La setmana passada es va presentar el Baròmetre semestral de Barcelona corresponent al desembre de 2016. És una enquesta senzilleta, de 800 enquestes, que l'aparell de propaganda colauer ha volgut convertir en una nova eina de manipulació massiva dels barcelonins. Els titulars periodístics amb que es va "vendre" l'enquesta van ser bàsicament dos: gran preocupació dels barcelonins per la contaminació i el turisme i que els Comuns mantenen el suport que varen obtenir a les eleccions.

És això així? Anem a veure-ho.

Sobre les "preocupacions" dels barcelonins, tenim que segons l'enquesta un 82,1 pensem que a BCN l'aire està bastant o molt contaminat. I això es converteix en "la gran preocupació" dels barcelonins. Però, detall: aquesta qüestió ha estat plantejada com a pregunta directa, singular, en l'enquesta. Què volen que diguem, que l'aire a BCN és net com al Pallars? En tècnica demoscòpica hi ha preguntes absurdes o tramposes, perquè o la resposta ja se sap o s'indueix, buscant treure'n un rèdit polític.

Però ara fixem-nos en una cosa: El baròmetre planteja als enquestats dues preguntes que tenen una resposta "espontània", és a dir, que no se li ofereix un llistat de respostes, sinó que l'enquestat respon el que li ve al cap (després els resultats els categoritzen):

  • A la pregunta "quins creu que són els principals problemes de la ciutat?", en resposta espontània la contaminació apareix com el 8è dels problemes, amb només un 4,3 de respostes.

Els "gestors/manipuladors" de l'enquesta amaguen que per als barcelonins p.ex. la circulació, el trànsit (que la senyora Colau i els seus només han fet que empitjorar des que són al govern municipal) és ja el 3r problema. I també "casualment" amaguen que molt pel damunt de la contaminació, la "gestió municipal", és a dir, del que està fent la senyora Colau i els seus, ja és, per als barcelonins el 4t dels principals problemes de la ciutat. Curiós, oi?

  • Però és que quan anem a la pregunta sobre "quin és el seu problema personal més greu?", la contaminació és el problema número 18 dels barcelonins... Encara més curiós, oi?

Així es manipula una enquesta. Si un tema no és percebut com un problema pels barcelonins, es desagrega, es fa una pregunta "cunyada" a la que no es pot respondre negativament, i ja tenim el titular que volíem que enllaça amb el que la senyora Colau i els seus volen.

Amb l'altre tema que s'ha venut com la gran preocupació dels barcelonins el "turisme", passa una cosa similar, però diferent. L'Ajuntament ha venut el titular de "creix la preocupació dels barcelonins pel turisme". Efectivament, un 11% dels barcelonins ja consideren el turisme com un dels principals problemes que té la ciutat, fet que el converteix en el segon dels problemes, darrere del primer, que sempre és l'atur i la situació econòmica.

Curiosament quan ho mirem, des de la mateixa resposta espontània, des del punt de vista dels "problemes personals", el turisme és el 17è dels problemes dels barcelonins.

Què és el que està passant aquí? Un tema que des del punt de vista d'afectacions personal els barcelonins no viuen com un gran problema (és el 17è!), la "propaganda" municipal, el soroll, la criminalització induïda des del mateix ajuntament fins convertir-ho en un recorrent input mediàtic, passa a ser considerat pels barcelonins com el segon problema.

És a dir "a mi no m'afecta, però, pel que diuen, això ha de ser un problema enorme". Aquesta dissociació induïda és brutal: del 17è al 2n per aquesta inducció política dels colauers & cia.

Fixem-nos que això no passa amb altres temes, com l'atur, que és el primer problema tant des del punt de vista de ciutat com "personal", o la inseguretat, que és considerat el 6è problema de la ciutat i el 8è personal, però sobre el que la propaganda colauer no diu res, silencia.

Un altre tema sobre el que la propaganda dels Colauers ha aconseguit passar de puntetes d'aquesta enquesta és que un 39,8% dels barcelonins responen que la seva situació econòmica en el darrer any ha empitjorat. La duresa d'aquesta dada contrasta p.ex. amb la darrera dada que hem tingut del CEO a nivell de tot Catalunya. En una pregunta idèntica, els catalans que consideren que la seva situació econòmica ha empitjorat en l'últim any són el 24,3.

És a dir, que mentre que a nivell de tot Catalunya és un 24,3% de la gent que ha vist empitjorar la seva situació, aquesta xifra es dispara fins al 39,8% a la ciutat de Barcelona. I això tampoc ha merescut cap comentari.

L'altre titular que posava de manifest com a exemple de manipulació és el que obria la nota de premsa municipal: "En el Baròmetre del mes de desembre de 2016 Barcelona en Comú manté el suport que va obtenir a les eleccions com a partit més mencionat en la intenció de vot (15,1%) seguit per ERC (11,9%) i en tercer lloc es situaria PDECat amb un 5.8%"

El Baròmetre municipal, en una decisió "tècnica" que jo mai he compartit, no fa "projecció de vot", només recull la intenció de vot directe de la mostra. A criteri meu, per fer això més val no fer res, atès que el resultat, si no hi apliquem les tècniques demoscòpiques que ens permeten ponderar i corregir biaixos de la mostra, acaba induint a una visió errònia.

Diu la propaganda oficial de l'Ajuntament Colauer que "BEC manté el suport que va obtenir a les eleccions. Diuen això perquè a l'enquesta tenen un 15,1% d'intenció de vot, i a les eleccions del 2015 van tenir un 15,2% del vot. Però com que quan només hi fiques la intenció de vot directa, sense ponderació ni correcció de biaixos de la mostra, si aquesta té biaixos importants (i aquest baròmetre els té), això condiciona greument el resultat polític que s'obté.

Així, si mirem quin és el record de vot que té la mostra, veiem que els Comuns estan molt sobredimensionats, ja que fins a un 19,4 dels enquestats van votar Colau, 4,2 punts per sobre del que fou el resultat real a les eleccions. Mai hi havia hagut una sobrerepresentació així de votants colauers més alta. Com puc aconseguir poder dir que em mantinc si estic baixant? ficant a la mostra més votants dels meus.

Això també afecta altres formacions. ERC, que ràpidament va sortir, en conèixer els resultats de l'enquesta, a erigir-se en "l'única alternativa" resulta que és la fora política més sobredimensionada des del punt de vista de record de vot en aquesta enquesta. Van tenir un 6,6% del vot, l'enquesta projecta un 11,9% d'intenció de vot... però la mostra té un 11,2 d'enquestats que varen votar ERC, és a dir 4,6 punts de sobre representació. Si vas tenir un 6,6% de vot, però a l'enquesta hi tens un 11,2% de votants, aquest 11,9 de vot directe és una dada, és una "pujada" d'intenció de vot que cal "matisar" moltíssim.

La gent de PDECAT fa front a un problema molt diferent, al meu entendre. No és només que a diferència dels Comuns i d'ERC estiguin infrarepresentats a la mostra (van tenir un 13,7% de vot i tenen un 11,8% de record de vot -2 punts menys-), sinó que el fet d'haver preguntat per aquestes sigles encara no consolidades, de fet encara molt desconegudes, ha pogut generar molta confusió entre els enquestats, que no sabem com s'ha "reconduït" (en el cas que s'hagi fet, que tinc els meus dubtes.

Fixem-nos, doncs, que Comuns i ERC tenen 6,1 i 6,5 punts de biaix de votants seus a la mostra en relació a PDECAT. I això l'enquesta no ho corregeix. La sobrerepresentació de Comuns i ERC i la infrarepresentació de PDECAT apunta que els Comuns de fet tenen una intenció de vot inferior a aquesta que han "provocat" per dir que "mantenen el suport", que el "creixement" que projecta d'ERC és conseqüència, en bona part, de la seva sobrerepresentació a la mostra. I que el descens que projecta sobre PDECAT també s'ha de posar en certa "quarantena", tant per la seva infrarepresentació a la mostra com per tots els temes associats a la "marca".

Dit això, sí que m'atreveixo a aventurar algunes tendències:
- lleugera tendència a la baixa dels Comuns
- lleugera tendència a l'alça d'ERC
- tendència a la baixa de PDECAT

Falcaria aquesta aproximació amb un parell de dades més amb cert interès:

- la valoració personal de la senyora Colau és la més baixa des que és alcaldessa, fregant el suspens (un suspens que seria segur sense la sobrerepresentació dels votants colauers a la mostra).

- en un any i mig s'ha duplicat el % de barcelonins que suspenen la seva gestió, en el que sembla una cursa imparable cap a ser considerada la pitjor alcaldessa de Barcelona. Aquest desembre un 30,8% dels barcelonins la suspèn a ella personalment, mentre que juny del 2015 els que la suspenien eren només un 14,8%

Ho seguirem de prop. Com a ciutadà de Barcelona i com a veí del Poblenou per primera vegada en la meva vida m'he implicat en lluites veïnals, davant la dement, delirant, gestió municipal de la senyora Colau i els seus, convertits ja en el 4t problema més greu que té la ciutat.

3 comentaris:

Lord Nelson ha dit...


Excel·lentment explicat, Senyor Abad.

Aquest desemmascarament que vostè fa, de forma fonamentada, de les pràctiques dels colauers, com, per exemple, l'anàlisi que va fer-ne de polítiques públiques en relació a la superilla, fa més independentistes que concedir-hi facilitats a Frau Colau per a què es faci fotos a cimeres i tal.

Vostè mostra, amb dades i arguments fonamentats, les falsedats que fan servir els Podemos en Común.

Junt amb els seus imprescindibles articles, Senyor Abad, ens convindria que augmentessin les entrevistes a Frau Colau, Coscubiela, Domènech, Fachín i Rabell: el cinisme, la demagògia i la immoralitat d'aquests farsants embaucadors són impossibles de dissimular. I aquesta gent són l'esquerra!!!

Per cert, que el sistema universitari català encara ha de millorar moltíssim ho prova el fet que el farsant Domènech en sigui professor.

Feliç Any Nou, Senyor Abad.

DONEC PERFICIAM.

Dies de fúria ha dit...

Gràcies per comentari, Lord Nelson

és important poder explicar les coses de manera didàctica. En un moment com l'actual, en el que som presoners de demagògies de signes oposats que només busquen desgastar el procés independentista, cal ser més actius que mai desemmescarant-los!

Lord Nelson ha dit...


Gràcies a vostè pels seus articles, Senyor Abad, per la seva claredat, frescor i solidesa.