Decàleg: els 10 motius pels que votaré Junts per Catalunya

A aquestes alçades és públic i notori que en aquestes eleccions dono suport i votaré a la candidatura que encapçala el President legítim del meu país, el MH Carles Puigdemont, la candidatura de Junts per Catalunya.

En aquest article voldria explicar els 10 motius que tinc per aquest suport i aquest vot.

Una prèvia: jo no sóc de cap partit polític, no tinc cap carnet de cap partit. Però sempre vaig de cara i crec que és un exercici de transparència imprescindible per a tots els que anem opinant per aquests mons de Déu.

Des que vaig començar a militar en l'independentisme, l'any 1984, només he tingut dos carnets de partits polítics: el d'ERC, quan hi vam entrar a finals dels 80's amb allò de la Crida Nacional a ERC que es va impulsar des de la Crida a la Solidaritat i d'altres moviments i espais polítics de l'independentisme. I el de Reagrupament. I totes dues experiències de vida de partit han estat les experiències més fugaces en aquests ja 33 anys de militància independentista.

He estat membre de la Crida a la Solidaritat, de Joves Independentistes, coordinador de la UB de la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), president del Casal Independentista de Les Corts, coordinador tècnic del Comitè Olímpic de Catalunya, vicepresident de la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació) i vicepresident de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi.

Actualment sóc el president de la Societat Patriòtica Palestra i soci de l'ANC (a Cornellà de Llobregat), de la PB Creu de Sant Jordi i de l'ACAI (Associació Catalana d'Amics d'Israel).

Sense més preàmbuls: el meu DECÀLEG de raons per votar Junts per Catalunya:

1. El President Puigdemont i el seu Govern són, per a mi, el President i el govern legítims del meu país: no acato el 155. El meu vot és per a Junts per Catalunya perquè és l'única candidatura que només es planteja aquestes eleccions com un acte explícit de desacatament del 155, i que només contempla un únic escenari: la restitució del President i del govern legítims.

Aquesta és la manera democràticament impecable i demolidora de carregar-se el 155, de visualitzar als ulls de tot el món que el poble de Catalunya no ha acatat el 155. I que restablim la nostra legalitat i les nostres institucions. Fer servir les eleccions del 21D per a qualsevol altra cosa que no sigui restituir el President i el Govern legítims implica entrar en el joc del 155 i de l'estat espanyol, i abordar aquestes eleccions com unes eleccions "normals", quan no ho són. No són, per als que no acatem el 155, unes eleccions "normals", de partits separats per diferents ideologies, amb diferents candidats a la Presidència, diferents opcions per formar Govern, diferents possibilitats de plantejar polítiques públiques, etc.

2. Votaré Junts per Catalunya perquè als ulls de tot el món el President Puigdemont és el líder del govern que va proclamar la independència i la República Catalana. No hem pogut fer efectives ni aquesta independència ni la República. Però entenc que si el 21D la llista que encapçala el President Puigdemont guanya les eleccions es ratifica inequívocament la voluntat democràtica del poble català en relació a la independència i a la República.

Dit d'una altra manera, si qui ha encapçalat el procés que ens ha dut fins aquí, i que conseqüència d'això no guanya les eleccions, ja m'explicareu com expliquem al món que no votem ni recolzem el President que és la cara visible d'aquest procés, però que volem seguir amb el procés i tal. De bojos. Perdrem credibilitat. Com a molt ens diran que quan ens aclarim, hi tornem.

L'única manera d'assegurar-nos que el resultat del 21D sigui llegit internacionalment com un triomf de l'independentisme és que la llista del President legítim ara a l'exili guanyi, i que l'independentisme obtingui majoria absoluta. Però això segon sense el primer ens fica en un embolic i ens sotmet a un desgast de conseqüències imprevisibles.

3. Les eleccions del 21D són il·legítimes, i des d'aquest punt de vista absolutament excepcionals, fins al punt que, un cop decidits a participar-hi, calia fer-ho des d'una proposta política excepcional, una candidatura unitària com la que va proposar el President.

No era el moment dels partits. No era el moment de mesurar les nostres forces entre partits. No era el moment de dirimir hegemonies. Era el moment de configurar una gran llista unitària al voltant d'una sèrie de punts molt bàsics, però que tots hauríem de compartir: restabliment del President i el Govern legítims, recuperació de les estructures institucionals, retorn dels exiliats i llibertat dels presos polítics. A banda, evidentment, de seguir empenyent per fer efectiva la República.

Aquesta era la voluntat del President i aquesta era la crida que va fer. Però no tothom ho ha vist així. Hi ha qui va decidir abordar aquestes eleccions del 155 des de la seva agenda de partit, i no des de l'agenda de país.

Per això votaré Junts per Catalunya, perquè és la llista que ha volgut recollir l'esperit de la crida unitària que va fer el President davant l'excepcionalitat de les eleccions del 155.

4. Votaré Junts per Catalunya perquè és un vot que val per dos vots: estic votant que el MH Puigdemont sigui el President i estic votant perquè es torni a configurar un Govern amb ERC. És evident que Junts per Catalunya té un únic escenari per formar Govern: fer-ho amb ERC. No és només restablir el Govern legítim, és la garantia de votar per aquest Govern, de JxCat i d'ERC.

I Junts per Catalunya és l'única opció que ara mateix pot assegurar aquest escenari.

No sé si tothom pot dir el mateix, no sé si per a tothom aquesta suma és l'única possible, o se'n plantegen d'altres, amb Comuns, etc.

5. Votaré Junts per Catalunya per un imperatiu moral: volia la llista unitària perquè en formessin part tots els nostres presos i exiliats i així, amb el meu vot, poder-los-hi manifestar, A TOTS, el meu suport.

Però la negativa d'ERC a la llista unitària ens ha portat a un escenari de llistes separades, on s'hi reparteixen presos i exiliats. I això em sap molt de greu, molt, perquè ara, quan votem, tots ens quedarem -crec- amb aquest "mal cos" de saber que hem donat suport amb el nostre vot a uns presos i exiliats, però no hem pogut donar-lo a uns altres. I per a mi, aquest suport a tots era i és un imperatiu moral. I el President Puigdemont el compartia amb la seva proposta. Per això el votaré, perquè és qui va treballar per fer-ho possible.

Aquesta situació que alguns no hauríem desitjat mai ha habilitat, lamentablement, un cert ús "instrumentalitzador" dels presos. Des de la candidatura d'ERC s'han fet discursos, llençats missatges per votar ERC com un vot que permeti aconseguir la llibertat d'Oriol Junqueras. O s'ha singularitzat en la seva situació, com si no hi hagués més presos, el vincle amb el vot. P.ex. el tristíssim dia o agredolç dia que van poder recuperar la llibertat alguns consellers que hi havia a la presó, però van mantenir presos al Vicepresident Junqueras, al Conseller Forn i als Jordis. Es van llençar repetits missatges que venien a dir "s'han quedat al vicepresident de la República, volen que l'abandonem, però no l'abandonarem! Votem-lo massivament el 21D".

No abandonar el VP Junqueras i abandonar Jordi Sanchez, número 2 de Junts per Cat o Quim Forn, número 5, o Jordi Cuixart, que no va a cap llista? No fotem!

6. Votaré Junts per Catalunya perquè és el que més s'assembla a la proposta del President Puigdemont de llista unitària, que hauria guanyat de manera inequívoca les eleccions i que hauria impedit el que ara, amb llistes separades, es visualitza com un escenari d'inquietud per la possibilitat que C's pugui ser la llista més votada i amb més escons.

Qualsevol analista sabia que això -en un escenari de llistes separades- podia passar, atès que C's ja va ser la 2a força política el 27S i estava projectant un creixement important conseqüència de concentrar el vot unionista, bàsicament provinent del PP. Si Junts pel Sí havia tingut 62 escons i ara els mons polítics que el van bastir es presenten per separat, era una evidència que es facilitava el camí perquè C's es "colés" com a tercera força política en el grup d'opcions amb possibilitats de guanyar les eleccions.

Si la negativa d'ERC a la llista unitària és el que ens ha dut a aquest escenari, em resulta inacceptable que ara vagin fent crides al vot útil cap a ERC per evitar que guanyi C's. Companys, estem on les vostres decisions ens han portat!

Tanmateix, assumida la situació, cal dir que si en aquests moments hi ha un vot útil per assegurar que una força independentista sigui la primera és el vot a Junts per Catalunya. ERC fa setmanes que no para de perdre suports, que va baixant cada dia en intenció de vot. Fins ara la "fuga" de vots que patia anava cap a Junts per Catalunya. Però en els últims dies s'hi ha afegit la "fuga" de votants cap a la CUP. Amb aquesta doble fuga que pateix ERC, l'única força política habilitada per guanyar les eleccions en el camp independentista és Junts per Catalunya que, com a mínim a dia d'avui, segueix creixent.

Per vincles professionals he tingut accés a alguns trackings d'aquests que estan fent algunes empreses per al seguiment "diari" de les intencions de vot. En aquests moments Junts per Catalunya està uns 3 punts per sobre d'ERC en intenció de vot. El transvasament de vot entre persones que abans volien votar ERC i ara volen voltar Junts per Catalunya s'ha moderat, no té el ritme de fa 10 dies, però en canvi, en els últims 4 dies s'ha doblat el nombre de persones que abans volien votar ERC i ara votaran CUP. 

7. Votaré Junts per Catalunya no per personalisme, no perquè l'encapçali una persona de nom Carles Puigdemont, sinó perquè l'encapçala qui per a mi és el President legítim. Votaré, per tant, en clau institucional, la institució, la llista que encapçala el President de Catalunya

8. Votaré Junts per Catalunya perquè han estat capaços de configurar una llista excepcionalment plural, que integra candidats de trajectòries molt diferents, d'una gran diversitat i talent, que no han dubtat en respondre afirmativament a la crida a configurar una candidatura d'aquest tipus. Molts d'aquests candidats mai havien participat de cap història política d'aquest tipus, però no han dubtat d'abandonar la seva zona de confort per sumar-se a aquesta crida de país. I els ho vull agrair. Els vull recolzar.

9. Votaré Junts per Catalunya perquè a les seves candidatures hi tinc amics i companys de molts anys i moltes lluites, i és per a mi un orgull que hi siguin i un honor poder-los recolzar. Amics del meu cercle més proper, com l'Emili Valdero i l'Àlex Fenoll per Barcelona o en Jordi Murgó per Lleida. Companys admirats amb els que hem compartit diferents trajectes, com en Jordi Sànchez, en Quim Forn, en Salvador Cardús, n'Hèctor López. I un etcètera que poso aquí perquè podria dir moltes coses, i totes bones, de moltíssims dels integrants d'aquestes llistes de Junts per Catalunya.

10. I sí, què collons, votaré Junts per Catalunya i al meu President legítim, el MH Carles Puigdemont, perquè vull veure el careto del Rajoy, de la Soraya, dels inquisidors, de les brunetes mediàtiques etc quan, avançat l'escrutini, les TV de tot el món es connectin a la seva roda de premsa com a guanyador de les eleccions.

Vull veure el careto de tots aquests que ens han pegat, imputat, empresonat, exiliat, embargat... vegin que el poble de Catalunya segueix recolzant el President i el Govern que ells havien volgut liquidar.

Vull veure la cara que els hi quedarà quan proclami que recollint el mandat democràtic expressat en una nova majoria absoluta al nou Parlament, seguirem avançant, junts, fins fer efectiva la independència, fins fer realitat la República Catalana.


DONEC PERFICIAM