29 de maig 2019

com sona Barcelona? Anàlisi postelectoral municipals Barcelona

Haig de confessar que em miro i remiro els resultats de Barcelona i l'escenari que projecten i tinc una certa estupefacció. Així sona, electoralment, Barcelona:

D'entrada, i en relació a les projeccions que havia fet de les enquestes més fiables que teníem, crec que és honest passar comptes i analitzar encerts i no-encerts. Tot recordant, com sempre faig en totes les anàlisis, que una enquesta és això, una enquesta, que el principal valor és allò que ens projecten, les tendències que apunten, i la coherència entre diferents enquestes com a manera d'apuntalar solideses:

- ERC: vam poder veure bé que guanyarien les eleccions i que, des de l'inici de la campanya, estaven estancats en intenció de vot. És a dir, ERC guanya pel capital acumulat els anys previs, pel seu posicionament polític, de partit i de marca amb el que arriben a les eleccions. Ja hi arriben en aquesta posició. Que han pogut aguantar. Crec que el canvi de lideratge no ha estat transcendent en el resultat. Maragall ha estat un bon candidat, però res fa veure que hagi millorat els resultats que ja obtenia n'Alfred Bosch.

I en tot cas, a la vista de resultats a les generals 28A i de 26M, és obvi que ERC està en un moment dolç com a proposta política global. Hi estarem d'acord o no, però no és discutible que de totes les opcions indepes és la que presenta una proposta política més articulada, més identificable: diàleg, tranquilitat, eixamplament de la base i referèndum acordat. Molts, jo el primer, podem ser molt crítics amb aquest plantejament que es treuen de la màniga de la nit al dia després dels fets d'Octubre, del que implica de silenciament de l'1-O i del que comporta de remetre'ns a escenaris futurs inconcretables en el temps i en la seva execució. Però una part molt important de l'indepedentisme ho compra, hi està d'acord. I això és un fet. Un fet plenament consolidat en força electoral i suports. I un fet també que qualsevol proposta indepe unitària no podrà menystenir, ignorar. Forma part del "nosaltres"

- Comuns: tal i com apuntaven les enquestes i vaig dir, han estat a prop d'ERC, però no han arribat a superar-los. La distància inicial era massa gran, i tot i que Colau, amb la campanya, ha aconseguit reduir-la moltíssim, molt per sobre del que una setmana abans de les eleccions podíem preveure, no ha pogut quedar pel davant en vots, tot i que sí ha pogut empatar en regidors. Si la campanya hagués durat una o dues setmanes més l'escenari potser hauria estat diferent.

Tot i que Colau és la pitjor alcaldessa de la història de Barcelona, tot i que el balanç de govern és negatiu en tot, en qualsevol cosa que mirem, i tot i l'absència total de cap projecte per a la ciutat, s'ha de reconèixer que tenir una actriu molt bona de candidata i tenir més recursos econòmics que cap altra candidatura, els hi ha funcionat. Des de la buidor més absoluta, s'ha de reconèixer que han fet el millor màrqueting. Quan no pots fer campanya política perquè no tens ni realitzacions a exhibir ni projectes a defensar, fer, com han fet els Comuns, una espectacular campanya d'imatge, de màrqueting i de comunicació (xarxes, mitjans, etc) els ha funcionat molt bé. Aquesta buidor, com després veurem, s'encomana en l'escenari postelectoral.

- PSC: també tal i com vam dir apuntaven les enquestes, estaven recuperant molt vot i s'estaven acostant molt a Colau. I així ha estat. Ha doblat el vot del 2015. Des del principi es van posar a rebuf del 28A i els ha funcionat oferir-se com la força unionista de referència, com la versió més civilitzada del 155.

- Valls/Cs: la visió que vàrem projectar de les dades i tendències que apuntaven les enquestes va ser correcta: fracàs! Valls ha millorat una miqueta el resultat de Cs del 2015, bàsicament descapitalitzant al PP. I ha tingut el millor resultat que podia tenir segons, encertadament, projectaven les enquestes: ha obtingut un regidor més que Cs el 2015. I també tal i com vam dir, si això passava podia condemnar el PP a tenir zero regidors. Li ha anat del pèl de 56 vots.

- Junts per Catalunya: és on, i mira que ho lamento, menys van encertar-ho les enquestes, de fet diria és l'únic en el que no vaig encertar les meves projeccions. JxCAT va començar la campanya des de molt avall, amb enquestes de 4 regidors, va anar remuntant, cap als 4-5, després als 5, als 5-6... i l'última setmana la majoria d'enquestes seguien projectant una tendència a l'alça que no es va consolidar, i s'han quedat en la franja baixa del que oferien les enquestes, 5 regidors, en el que és evident no és un bon resultat. Sincerament, i així ho vaig dir, la tendència a l'alça que donaven totes les enquestes em va fer preveure la possiblitat d'estar en els 7 i qui sap si 8. Error. Les enquestes no van reflectir l'aturada en la intenció de vot.

Insisteixo que em sap greu. Jo vaig votar Quim Forn i Elsa Artadi, i jo crec que s'ha fet una molt bona campanya. Però crec que no s'ha pogut superar el desgast d'haver-se postulat com a proposta pràcticament a l'inici de la campanya. I el resultat del 28A tampoc no va jugar al seu favor.

- PP: com he dit, pràcticament desapareix. Li ha anat de 56 vots. També en aquest fregar el col·lapse les enquestes i l'anàlisi que en varem fer, van ser encertats. Llàstima no s'hagin quedat fora per tan poc... Però és evident que el PP està en fase de liquidasió, que diria aquella que no recordo el nom.

- CUP: també el que projectaven les enquestes i l'anàlisi que en vaig fer, eren encertats. Era molt difícil veure que poguessin renovar representació, però tampoc no ens atrevíem a dir-ho taxativament atenent al singular perfil del votant CUP, poc "mediàtic". Però ja s'ha vist, atès que gairebé han perdut la meitat de vots del 2015, és evident també que això serveix només per al seu nucli més proper de votants, i han perdut el més fluctuable, el menys nuclear. I s'han quedat fora. I bastant lluny de poder entrar. Sobre vot vàlid han passat del 7,4 al 3,9, per tant, a distància del 5% necessari.

- Graupera: com havíem dit, no tenia cap opció d'entrar a l'Ajuntament, i així ha estat. Cap enquesta rigorosa li havia donat cap opció d'entrar, i per més que els seus davidians això ho denunciessin com una conspiració planetària contra ells, simplement eren enquestes reflectint la realitat. I el 26M la realitat es va imposar: 28.230 vots, en els 30 mil que en totes les meves anàlisis havia dit estaven. Sense cap opció. I així ha estat. Fi del trajecte.

Independentisme i eleccions municipals a Barcelona: sostre electoral i estratègies

Mireu, de tot plegat, el que més greu em sap és que potser no vam ser capaços, des de l'independentisme, de veure quines eren les nostres opcions reals a la ciutat de Barcelona en unes municipals, com havíem evolucionat i què havíem fet o deixat de fer per millorar els resultats.

Acceptem, per simplificar, que l'escenari independentista actual neix una mica al 2011, als efectes d'anàlisi municipals. Aquell 2011 tot el vot indepe (CiU i ERC, amb representació i SI i CUP sense) van sumar 226.629 vots, un 37,4% dels vots vàlids. CiU i ERC eren el 34,3%

El 2015 vam tenir (CiU, ERC i CUP), 288.458 vots, amb el nostre sostre percentual: 41,2%. CiU i ERC eren el 33,8%.

I aquest 2019 hem tingut (ERC, JxCAT, CUP i Graupera) 297.512 vots, un 39,5%. ERC i JxCAT han estat el 31,8%

Tot i que en termes de vot, aquest 2019 és el màxim vot indepe a unes municipals, cal tenir en compte que la participació ha estat 6 punts superior al 2015, de manera que el petit increment de vots en relació al 2015 no ha pogut impedir perdre gairebé 2 punts en el % de vot global.

El vot que tenim a les municipals a la ciutat de Barcelona els indepes és una assignatura pendent. No haver passat del 40% mereix una reflexió. I una estratègia. El mateix dia, a l'urna del costat, a les eleccions europees l'independentisme va tenir 50.000 vots més que la suma de tots a les municipals (ERC, JxCAT, CUP i Graupera), essent el 46,5% dels vots, aproximadament.

Amb els companys que treballem dades hem començat a buidar-nos les dades per seccions censals per analitzar comportament electoral i fluctuacions de vot. Però només una ullada als resultats globals ja evidencia la complexitat de tot plegat.

Fixeu-vos, a Barcelona:

- ERC a les europees perd 13.031 vots que ha tingut a les municipals
- Junts per CAT a les europees guanya 120.653 vots en relació a les municipals.

Ni que posem tots els vots de CUP i Graupera (60.000) i els que perd ERC (13.000) amb Junts per Catalunya a les europees, amb Puigdemont... encara en falten 50 mil més. Que d'alguna banda han hagut de sortir.

L'independentisme i les municipals a Barcelona som una assignatura pendent. Com deia, cal treballar moltes dades, cal reflexió serena i cal estratègia. No hem estat capaços, en cap dels diferents moments ni propostes, de ser majoritaris.

Escenari postlectoral a BCN. L'errada més grossa de les meves anàlisis:

Per acabar aquesta primera article comentant les eleccions municipals a Barcelona, deixeu-me que comparteixi amb vosaltres el que se'ns dubte ha estat l'errada més grossa que vaig tenir en les meves anàlisis.

Una errada d'incaut, puc defensar-me. De massa bona persona, potser. De pensar que la gent, tothom, té uns mínims valors morals, ètics polítics. I no.

Vaig defensar sempre una cosa, en tots els articles pre-electorals: que una candidatura conjunta de les dues forces polítiques que comparteixen govern a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, o sigui, ERC i Junts per CAT, assegurava al 100% tenir alcalde indepe i governar.

No ho deia perquè pensés anant junts es projectava un resultat diferent del que hem tingut anant per separat. Només ho deia des del convenciment que atès que en el sistema electoral municipal qui guanya, ni que sigui per un vot, és alcalde i governa excepte que la resta de formacions polítiques presentin un candidat alternatiu a alcalde que sumi la majoria absoluta de regidors.

Inocent de mi pensava que una candidatura així assegurava 15-16 regidors, ser els més votats. I que no hi havia candidatura amb majoria absoluta possible, perquè en un escenari de màxims el 155 podia sumar-ne 17, a 4 de l'absoluta. Però és clar, en la meva innocència en el 155 només sumava PSC-PSOE, Cs i PP.

Mai hi vaig sumar els Comuns. No vaig plantejar-me mai un escenari així. I ara és el que potser tenim. Sí, algú com jo que porta tants anys militant potser ho hauria d'haver vist. Però sincerament, dec ser massa bona persona, dec conservar encara aquell esperit de xirucaire dels moviments de base de l'església, de la JOBAC, i mai vaig pensar veure Comuns del bracet de PSC i de Cs.

I és el que potser tenim.


A la vista de l'actual escenari, tan enverinat, jo crec que Maragall i ERC haurien de ser valents, parlar amb tothom però, d'entrada, sense casar-se amb ningú. Governar en solitari, d'entrada. I qui vulgui votar-lo que el voti. I qui tingui una candidatura alternativa, que la presenti. I a veure el què.

Encara em costa de creure que Colau es presenti contra Maragall amb els suports únics del 155. Vull creure seria la implosió d'aquest espai. Si tot el que ha d'oferir als seus votants és anar del bracet dels del 155, doncs endavant. Ens veiem les properes eleccions, amb el que quedi de Barcelona.

Maragall hauria de ser valent, parlar amb tothom, però presentar-se en solitari per ser escollit alcalde. I més endavant explorar la possibilitat d'incorporar a l'equip membres de JxCAT i dels Comuns. Però només més endavant i si són conciliables les propostes de ciutat i de país. I si no ho són, governar, sense complexos, amb qui va formar govern a l'altra banda de la plaça sant Jaume. Un ajuntament indepe clarament compromès amb la República, amb la democràcia, amb els drets fonamentals i amb el progrés econòmic de la ciutat i de tots els barcelonins, potser és una bona estratègia perquè l'independentisme trenqui les barreres de vot que ara tenim.

Colau ha estat el pitjor govern municipal que des del 1979 ha tingut Barcelona. 4 anys de bon govern indepe poden tornar a Barcelona i als barcelonins l'orgull de la ciutat, les oportunitats, la millora de les condicions de vida, la resolució dels problemes que tenim, etc etc.

PS: per cert, si tot el vot indepe hagués anat a una única candidatura, només hauríem tingut 2 regidors més. No solucionàvem res. També per pensar-hi. El creixement indepe a BCN l'hem de bastir sobre altres estratègies de les que fins ara tots hem tingut.

I una última cosa: el fracàs descomunal de Graupera no és tant, que ho és, no haver aconseguit representació a l'Ajuntament. El seu gran fracàs és no haver arribat als 30 mil vots, és que la toxicitat del seu discurs no ha aconseguit enverinar més que a un petitíssim nucli de votants indepes, que no ha pogut intoxicar a la immensa majoria d'independentistes. Mentre la CUP, després del mal resultat, ha dit que s'imposa reflexionar sobre el que no han fet bé, sobre per què no han tingut més suports, i els han perdut, els grauperians, en el seu WACO particular, el que han fet és acusar la resta d'independentistes, és a dir, a pràcticament tots els indepes, de ser uns merdes, d'haver-nos rendit, d'estar només per la reculada, pel que dia passa any empeny, etc etc etc

Que els davidians hagin quedat fora és una molt bona notícia per a l'independentisme. Hem de construir i fer des del nosaltres, i no contra el nosaltres. Hem de tenir estratègies complexes, i no simplismes. Calen discursos no condicionats per les minories destructives.

1 comentari:

hug ha dit...

Hola,
una mica ho apuntes al teu article, però estaria bé que aprofundíssiu en explicar la gran diferència de vots per KRLS a la cutat de Barcelona i vots per Forn+Artadi: només un 40% del votants de KRLS varen votar Forn+Artadi. On han anat a parar la resta? jo he fet uns càlculs "compte de la vella" i em surt que un 24% dels votants a KRLS també varen votar a Colau; o dit d'una altra manera: el 31% dels votants a Colau també han votat a KRLS.
Molaria que poguéssiu fer aquests càlculs amb més rigor que jo, perquè seria una dada molt útil de cara a la batalla de pactes per la batllia.