Estem a una setmana de les eleccions municipals del 24M. En ple procés independentista, i a les portes del 27S, aquestes seran les eleccions municipals més decisives per al nostre futur col·lectiu. Gairebé que tot depèn del que passi el 24M i molt singularment del que passi a Barcelona.
I segueixen apareixent enquestes que ens gelen la sang. A la de El País, la populista Ada Colau guanyaria a Barcelona. És molt difícil saber què passarà el 24. Només hi ha una cosa certa: Trias i Colau estan molt frec a frec. I només Trias pot guanyar a Colau i només Colau pot guanyar a Trias.
El 24M ens jugarem moltíssimes coses més, i molt més transcendentals, que una simple elecció d'alcalde: ens estarem jugant si guanya Trias i el procés segueix endavant, o si guanya Colau i així l'unionisme aconsegueix frenar o carregar-se el procés.
Això és, ras i curt, el que estarem votant diumenge vinent. Aquesta serà la gran conseqüència del vot dels barcelonins. La independència depèn que el sobiranisme retingui el govern de Barcelona, i, alhora, tota l'esperança de l'unionisme per fer descarrilar el procés passa perquè guanyi la Colau.
Però diumenge també ens estarem jugant el model i la prosperitat de Barcelona i de tots els barcelonins.
Si guanya Trias salvarem la Barcelona capital no només de Catalunya i del futur estat català, sinó la Barcelona una de les grans capitals del món. Barcelona és, a hores d'ara, una ciutat amb un extraordinari dinamisme, amb una enorme capacitat d'atreure i generar riquesa, amb lideratge molt competitiu en molts àmbits, que van des de l'acadèmic i científic (com un dels grans pols universitaris i de recerca del món) fins al més innovador associat a la nova economia i les noves tecnologies, passant, evidentment, pel seu atractiu com a ciutat i pel seu potencial nodal en la xarxa internacional que connecta tot el món per terra (carreteres i trens), mar (port de Barcelona) i aire (aeroport del Prat).
Si guanya Trias salvarem la nostra capacitat de generar riquesa i de crear llocs de treball (des del més qualificats fins als serveis i industrials), que és la manera més eficaç i digna per a totes les persones de ser una ciutat i una societat més justa, amb més oportunitats per a tothom i amb més capacitat d'atendre totes les necessitats socials.
Si guanya Colau i el seu populisme implicarà la fallida de tota l'estructura i els fonaments sobre els que s'aixeca la realitat i el potencial de Barcelona. La conseqüència directa en l'àmbit econòmic serà una enorme crisi de tot el sistema empresarial, industrial i econòmic de la ciutat, la fugida d'inversions i una massiva destrucció de llocs de treball, també a tots els nivells, dels més als menys qualificats.
El populisme «assistencial» de la Colau i els seus implicarà incrementar brutalment la despesa municipal, mentre simultàniament minvaran radicalment els ingressos -conseqüència de la paràlisi econòmica en la que entrarà la ciutat- i la destrucció massiva de llocs de treball, que generarà moltes noves necessitats assistencials.
En termes polítics i socials també ens estarem jugant que Barcelona, cas de guanyar la Colau, esdevingui el laboratori europeu dels experiments socials del bolivarisme, amb tot el que implica de "control social" (un tast del qual el tenim amb el matonisme cap al que ha derivat la PAH) i empobriment democràtic. Només la victòria de Trias pot permetre que Barcelona segueixi sent la ciutat oberta, dinàmica, alegre i tolerant que ara mateix som i que forma part de la seva identitat.
És molt difícil combatre la demagògia d'aquests nous populismes que estan sorgint a l'ombra de la gravíssima crisi econòmica i político-institucional viscuda els darrers anys. Personalment, a més, se'm fa molt difícil entendre com una proposta tan farsant i d'arrel intolerant i revantxista com la de la Colau, pot estar recollint tanta intenció de vot a totes les enquestes. Aquest auto-odi subjacent en tot el que surt i es proposa des de Barcelona en Comú, aquesta demència demagògica que exhibeixen, la determinació suïcida amb la que volen carregar-se tota la grandesa, el potencial i la capacitat de generar riquesa i oportunitats que té Barcelona... tot això em resulta incomprensible pugui tenir el més mínim suport entre els barcelonins. Però molt tristament, el té.
Trias pot exhibir un full de serveis molt notable. Potser no ha estat el millor alcalde que ha tingut Barcelona, però la seva obra de govern al llarg d'aquests quatre anys és molt meritòria, i feta en un context extraordinàriament complicat. La ciutat, sens dubte, és millor ara que fa quatre anys. I el potencial de creixement, desenvolupament i oportunitats de Barcelona ara és molt superior al que teníem fa quatre anys.
El que resulta més paradoxal de tot és que Trias, en aquests quatre anys, ha fet més polítiques socials de les que han fet la gent de la Colau, la seva gent d'ICV-EUA, en 32 anys de govern municipal. I ha estat la primera vegada, en aquests quatre anys, que s'han fet polítiques per mitigar els efectes perversos que tenien algunes de les polítiques impulsades pels governs municipals, en els que hi era ICV-EUA, al llargs d'aquests llarguíssims anys de poder municipal. Per posar només un exemple, és la primera vegada que s'han regulat els pisos turístics, que van proliferar sense control mentre manava la gent de la Colau.
Si heu arribat fins aquí no us sorprendrà gens que us digui que el proper 24M votaré Trias, i que ho faré amb un total convenciment. Trias és l'únic que m'assegura ara mateix poder guanyar aquestes eleccions davant la Colau, i garantir així que el procés independentista segueixi endavant. És l'únic possibilitat que tinc que la meva ciutat segueixi sent la ciutat que tant m'estimo, que tant m'enamora cada dia, que segueixi sent també un dels grans pols mundials en capacitat per generar i atreure inversions, que faci possible esdevenir un referent mundial en la innovació i en la recerca i que pugui desenvolupar tot aquest potencial per generar riquesa, repartir-la i crear llocs de treball.
Alfred Bosch crec que és un bon candidat, i, personalment, el tinc en molt alta consideració. De fet crec que és millor candidat del que la seva campanya electoral ha permès visualitzar. Crec també que ha lluitat com ha pogut per marcar un perfil propi enmig aquella espiral destructiva en la que va entrar ERC el 9N. Bosch ha fet propostes constructives i ha mirat de transmetre il·lusió. Però li serà molt difícil lluitar simultàniament contra la inevitable tendència al vot útil cap a Trias per evitar el col·lapse del procés i la destrucció de la ciutat, i contra la demagògia rastrera de la Colau i els seus amiguetes de l'establishment.
El sistema municipal fa que guanyar les eleccions, ni que sigui per un regidor, atorgui un clar avantatge. Qui guanyi només pot no esdevenir alcalde si d'entre la resta de regidors sorgeix un candidat que obtingui la majoria absoluta al ple. I això a hores d'ara sembla molt complicat. Excepte que Colau, PSC i C's poguessin sumar 21 regidors i es posessin d'acord per aturar el procés, evitant que si Trias guanya, sigui alcalde. Sensu contrario, ni que només sigui per un regidor, si guanya la Colau, el sobiranisme no tindrà en cap cas força suficient (majoria absoluta de regidors) per mantenir la ciutat al costat del procés.Per això és tan transcendent que guanyi Trias. És l'únic que pot evitar que guanyi la Colau. És l'únic que pot evitar una derrota, que seria letal, davant l'unionisme.
Per acabar, crec de justícia referir-me a un fet que tots hauríem de tenir molt present: si Trias no hagués guanyat les anteriors eleccions municipals, ara fa quatre anys, quan per primera vegada des del 1979 CiU va guanyar al PSC, Barcelona no hauria estat al costat del procés independentista. La providència va voler que guanyés Trias, i això ha permès que aquests quatre anys, coincidint amb l'esclat independentista, Barcelona hagi estat amb el país, i no a la contra, com hauria estat de seguir manant els de sempre (PSC i ICV-EUA -els socis de la Colau-).
Gràcies, alcalde Trias i tot el seu equip, moltes gràcies.Teniu el meu vot. Per Barcelona i per la independència de Catalunya. DONEC PERFICIAM
I segueixen apareixent enquestes que ens gelen la sang. A la de El País, la populista Ada Colau guanyaria a Barcelona. És molt difícil saber què passarà el 24. Només hi ha una cosa certa: Trias i Colau estan molt frec a frec. I només Trias pot guanyar a Colau i només Colau pot guanyar a Trias.
El 24M ens jugarem moltíssimes coses més, i molt més transcendentals, que una simple elecció d'alcalde: ens estarem jugant si guanya Trias i el procés segueix endavant, o si guanya Colau i així l'unionisme aconsegueix frenar o carregar-se el procés.
Això és, ras i curt, el que estarem votant diumenge vinent. Aquesta serà la gran conseqüència del vot dels barcelonins. La independència depèn que el sobiranisme retingui el govern de Barcelona, i, alhora, tota l'esperança de l'unionisme per fer descarrilar el procés passa perquè guanyi la Colau.
Però diumenge també ens estarem jugant el model i la prosperitat de Barcelona i de tots els barcelonins.
Si guanya Trias salvarem la Barcelona capital no només de Catalunya i del futur estat català, sinó la Barcelona una de les grans capitals del món. Barcelona és, a hores d'ara, una ciutat amb un extraordinari dinamisme, amb una enorme capacitat d'atreure i generar riquesa, amb lideratge molt competitiu en molts àmbits, que van des de l'acadèmic i científic (com un dels grans pols universitaris i de recerca del món) fins al més innovador associat a la nova economia i les noves tecnologies, passant, evidentment, pel seu atractiu com a ciutat i pel seu potencial nodal en la xarxa internacional que connecta tot el món per terra (carreteres i trens), mar (port de Barcelona) i aire (aeroport del Prat).
Si guanya Trias salvarem la nostra capacitat de generar riquesa i de crear llocs de treball (des del més qualificats fins als serveis i industrials), que és la manera més eficaç i digna per a totes les persones de ser una ciutat i una societat més justa, amb més oportunitats per a tothom i amb més capacitat d'atendre totes les necessitats socials.
Si guanya Colau i el seu populisme implicarà la fallida de tota l'estructura i els fonaments sobre els que s'aixeca la realitat i el potencial de Barcelona. La conseqüència directa en l'àmbit econòmic serà una enorme crisi de tot el sistema empresarial, industrial i econòmic de la ciutat, la fugida d'inversions i una massiva destrucció de llocs de treball, també a tots els nivells, dels més als menys qualificats.
El populisme «assistencial» de la Colau i els seus implicarà incrementar brutalment la despesa municipal, mentre simultàniament minvaran radicalment els ingressos -conseqüència de la paràlisi econòmica en la que entrarà la ciutat- i la destrucció massiva de llocs de treball, que generarà moltes noves necessitats assistencials.
En termes polítics i socials també ens estarem jugant que Barcelona, cas de guanyar la Colau, esdevingui el laboratori europeu dels experiments socials del bolivarisme, amb tot el que implica de "control social" (un tast del qual el tenim amb el matonisme cap al que ha derivat la PAH) i empobriment democràtic. Només la victòria de Trias pot permetre que Barcelona segueixi sent la ciutat oberta, dinàmica, alegre i tolerant que ara mateix som i que forma part de la seva identitat.
És molt difícil combatre la demagògia d'aquests nous populismes que estan sorgint a l'ombra de la gravíssima crisi econòmica i político-institucional viscuda els darrers anys. Personalment, a més, se'm fa molt difícil entendre com una proposta tan farsant i d'arrel intolerant i revantxista com la de la Colau, pot estar recollint tanta intenció de vot a totes les enquestes. Aquest auto-odi subjacent en tot el que surt i es proposa des de Barcelona en Comú, aquesta demència demagògica que exhibeixen, la determinació suïcida amb la que volen carregar-se tota la grandesa, el potencial i la capacitat de generar riquesa i oportunitats que té Barcelona... tot això em resulta incomprensible pugui tenir el més mínim suport entre els barcelonins. Però molt tristament, el té.
Trias pot exhibir un full de serveis molt notable. Potser no ha estat el millor alcalde que ha tingut Barcelona, però la seva obra de govern al llarg d'aquests quatre anys és molt meritòria, i feta en un context extraordinàriament complicat. La ciutat, sens dubte, és millor ara que fa quatre anys. I el potencial de creixement, desenvolupament i oportunitats de Barcelona ara és molt superior al que teníem fa quatre anys.
El que resulta més paradoxal de tot és que Trias, en aquests quatre anys, ha fet més polítiques socials de les que han fet la gent de la Colau, la seva gent d'ICV-EUA, en 32 anys de govern municipal. I ha estat la primera vegada, en aquests quatre anys, que s'han fet polítiques per mitigar els efectes perversos que tenien algunes de les polítiques impulsades pels governs municipals, en els que hi era ICV-EUA, al llargs d'aquests llarguíssims anys de poder municipal. Per posar només un exemple, és la primera vegada que s'han regulat els pisos turístics, que van proliferar sense control mentre manava la gent de la Colau.
Si heu arribat fins aquí no us sorprendrà gens que us digui que el proper 24M votaré Trias, i que ho faré amb un total convenciment. Trias és l'únic que m'assegura ara mateix poder guanyar aquestes eleccions davant la Colau, i garantir així que el procés independentista segueixi endavant. És l'únic possibilitat que tinc que la meva ciutat segueixi sent la ciutat que tant m'estimo, que tant m'enamora cada dia, que segueixi sent també un dels grans pols mundials en capacitat per generar i atreure inversions, que faci possible esdevenir un referent mundial en la innovació i en la recerca i que pugui desenvolupar tot aquest potencial per generar riquesa, repartir-la i crear llocs de treball.
Alfred Bosch crec que és un bon candidat, i, personalment, el tinc en molt alta consideració. De fet crec que és millor candidat del que la seva campanya electoral ha permès visualitzar. Crec també que ha lluitat com ha pogut per marcar un perfil propi enmig aquella espiral destructiva en la que va entrar ERC el 9N. Bosch ha fet propostes constructives i ha mirat de transmetre il·lusió. Però li serà molt difícil lluitar simultàniament contra la inevitable tendència al vot útil cap a Trias per evitar el col·lapse del procés i la destrucció de la ciutat, i contra la demagògia rastrera de la Colau i els seus amiguetes de l'establishment.
El sistema municipal fa que guanyar les eleccions, ni que sigui per un regidor, atorgui un clar avantatge. Qui guanyi només pot no esdevenir alcalde si d'entre la resta de regidors sorgeix un candidat que obtingui la majoria absoluta al ple. I això a hores d'ara sembla molt complicat. Excepte que Colau, PSC i C's poguessin sumar 21 regidors i es posessin d'acord per aturar el procés, evitant que si Trias guanya, sigui alcalde. Sensu contrario, ni que només sigui per un regidor, si guanya la Colau, el sobiranisme no tindrà en cap cas força suficient (majoria absoluta de regidors) per mantenir la ciutat al costat del procés.Per això és tan transcendent que guanyi Trias. És l'únic que pot evitar que guanyi la Colau. És l'únic que pot evitar una derrota, que seria letal, davant l'unionisme.
Per acabar, crec de justícia referir-me a un fet que tots hauríem de tenir molt present: si Trias no hagués guanyat les anteriors eleccions municipals, ara fa quatre anys, quan per primera vegada des del 1979 CiU va guanyar al PSC, Barcelona no hauria estat al costat del procés independentista. La providència va voler que guanyés Trias, i això ha permès que aquests quatre anys, coincidint amb l'esclat independentista, Barcelona hagi estat amb el país, i no a la contra, com hauria estat de seguir manant els de sempre (PSC i ICV-EUA -els socis de la Colau-).
Gràcies, alcalde Trias i tot el seu equip, moltes gràcies.Teniu el meu vot. Per Barcelona i per la independència de Catalunya. DONEC PERFICIAM
Entrades
3 comentaris:
Si visqués a Barcelona votaria en Trias. Sens cap dubte; i més encara després de la punyalada dels brètols feixistes acusant-lo falsament de tenir comptes a Suïssa.
EL CABALL DE TROIA,EVIDENTMENT ES LA SRA.COLAU.I EL SEU AFANY DE PROTAGONISME,POT PORTAR BARCELONA A EL "CAOS"...TENIM MALA PEÇA A EL TELER ELS BARCELONINS.
Jo també, si visqués a Barcelona, ni m'ho pensaria.
Publica un comentari a l'entrada