29 de des. 2010

COMIAT (cuando fuimos los mejores…)


Torno a casa vorejant el litoral barceloní des de la Barceloneta, on vaig viure 10 anys i hi conservo molts d’aquests llocs i gent que són, també, la meva pàtria. Llocs als que entres i et saluden, i pregunten com estàs, i saps de tots.

L’hivern a BCN és màgic. M’encanta aquesta tarda fugaç que deixa una mar tranquila i unes platges netes que conviden a passejar-hi sense cap altra preocupació.

Recordo la Barceloneta molt. M’ho vaig passar molt bé. Molt. Barri, gent, aquella bellesa tranquila del port i la platja, aquella calidesa de la gent del barri, de les teves barres, dels teus dinars, paelles…

Va ser a la Barceloneta que em vaig fer blogger. Des de la meva taula, mirant la mar. Eren dies durs per a un patriota, aclaparat per la infàmia del tripartit. Vaig obrir el blog d’Elies115. I es van desencadenar tot de coses fantàstiques i inesperades, començant per la gent que he conegut i amb qui, a través de la xarxa, hem compartit militància i hem fet amistat. De ser blocs individuals, anònims, vam passar a articular coses com Blocs amb Estrella, BAT Blocs, i finalment l’ABSOLUT MAS. Sí, de tots, a sobre, el temps ens ha permès separar el gra de la palla, els amics i la gent com cal de...

He tingut la sort, a través del bloc, d’haver conegut els cimerencs, en Dessmond, en Joliu. He tingut tanta sort que ja són, els considero, amics meus, molt amics meus. He tingut, també, la sort de conèixer en Joan Arnera, no ha estat res del que explico, però és un personatge fonamental en tota aquesta història, pur talent, i davant el talent, sempre em descobreixo.

Però em quedo amb els amics. N’hi ha hagut més, molts més, però aquests que cito són ara mateix part del meu paisatge vital.

Llavors no érem res. El tripartit ho era tot i ho col·lapsava tot. Descobrir-te en d’altres va ser una explosió d’alegria que cridava a la supervivència, que apel·lava a aquesta voluntat de ser que sempre ha caracteritzat el nostre poble. I nosaltres vam ser. Vam esdevenir l’últim exèrcit de Catalunya. I quan tot semblava perdut, vam sembrar la xarxa de revolta i esperança.

Des del tripartit han dit que el seu problema ha estat “la comunicació”, però hi va haver un moment on només alguns blocaires discutíem aquest engendre polític i el combatíem. La Catalunya patriòtica va sobreviure a la xarxa. Amb una Convergència que semblava col·lapsada per la pèrdua del poder i sepultada pel poder absolut del tripartit, i amb un independentisme monopolitzat per l'Esquerra tripartita... hi va haver un grup de persones que a partir de la xarxa vam començar a bastir, des d'un insubornable independentisme, una oposició, una denúncia, del que era el tripartit. Sense la xarxa, això no hagués estat possible.

Vam ser revolta, vam ser resistència, vam ser la veu d’un poble, vam ser tot allò que no tenia cap altra expressió. Vent de llibertat.

Després les coses han anat com han anat, i després de moltes aventures l’únic que puc dir és que cadascú ha fet el que ha pogut i ha defensat el que ha volgut. I jo estic molt content, a hores d’ara, del meu suport final a l’Artur Mas i a CiU. Crec que ha estat un encert.

Té gràcia, vist en perspectiva, observar com des d'aquell moment inicial certs comportaments s'han anat traslladant -i fins i tot empitjorant- de tribu en tribu... Quan vam començar tota aquesta moguda teníem una oposició ferotge del que en deiem “jerkis desquiciats”, palmeros del tripartit que seguint les consignes, entre d’altres d'alguns listillos que ara ens volen donar lliçons i fer veure que allò no anava amb ells, inundaven la xarxa d’insults i de llocs comuns patètics. Després vam tenir la història amb Reagrupament. Alguns de nosaltres vam adquirir un compromís molt intens amb aquest projecte. Però tot se’n va anar a la merda un dia de gener, quan al Dr. Muerte se li van creuar els cables i va decidir liquidar el projecte polític per a convertir-lo en una secta política autoritària que l’adul·lés. Llavors els atacs que vam rebre van venir de la secta reagrupada, fins i tot amb una intensitat d’insults molt superior a la que havíem rebut dels “jerkis”. Per la violència amb que s'expressaven vull recordar l'especial emoció que em va produir un article d’en Dessmond que, davant el que m’estava caient, proclamava heroïcament “Jo també sóc amic d’en Francesc Abad”. Ara el relleu l’han agafat els solidaris, en una nova versió de xaladura, però d’idèntics components a la que van protagonitzar abans jerkis i reagrupats.

De manera que passa el temps, passen les coses, però els qui, des de l’independentisme, vam protagonitzar la revolta cibernètica contra el tripartit continuem essent víctimes d’atacs irracionals d’un cert independentisme absolutament desquiciat, i que troba la seva expressió natural en l’insult i la desqualificació. No són les mateixes persones, segurament, però és la mateixa manera de fer.

Sense novetat en el front. El que hem representat molts de nosaltres continua essent un referent de la Catalunya que volem i a la que aspirem: compromís, lleialtat, democràcia, valors, patriotisme.

Malgrat aquest relleu en la irrellevància d’un cert independentisme que amaga la seva impotència en diferents noms, el cert és que el nucli dur d’aquella resistència patriòtica que es va desencadenar a la xarxa estem molt orgullosos de la feina feta.

Jo no vaig pensar mai en cap desenllaç políticament concret a la resistència blocaire de la que formava part. Però finalment hem acabat donant suport a Mas. I, el que és més important, militant en la causa del dret a decidir sense límits al govern. Personalment n’estic molt orgullós. Les coses podien haver anat, clarament, d’altra manera, però finalment han anat així, ha sigut així per compromís patriòtic, i n’estic molt content, satisfet.

Avui, que és 29 de desembre del 2010, amb n’Artur Mas de president de la Generalitat de Catalunya i amb un nou govern que és molt i molt potent i actua sobre criteris que comparteixo sense tremolor, puc dir que com a blocaire he tancat una etapa.

I quan hom creu que ha tancat una etapa, el millor és intentar posar-hi fi amb dignitat i transparència. Vaig posar en marxa el bloc com a vàlvula d’escapament polític de tot el que no em podia callar. Després de molts anys de militància independentista, també vaig aprofitar la xarxa per a militar. I, després de molts atzars, he trobat feta realitat la meva penúltima aposta política (per a un independentista l'última aposta és sempre la nostra llibertat).

Crec que ha arribat el moment, doncs, de tancar el bloc. Hi he pensat molt. Sé que sóc un animal polític i m’agrada tenir opinió sobre totes les coses, i des d’aquest punt de vista, m’agradaria conservar-lo. Però no. El bloc Dies de fúria, com en el seu moment Elies115, respon a una molt determinada cojuntura, situació.

I el que em va motivar ja no existeix. Hem superat aquests dies de fúria. Tenim nous reptes, tinc noves inquietuds… però ja no poden ser una continuïtat en aquest bloc. Per tant, the game is over. Aquesta època la recordaré sempre amb el “cuando fuimos los mejores”, d’en Loquillo. Perquè crec que realment ho vam ser, ho hem estat, els millors.

Ara no sé què faré. Igual obro un altre bloc anònim. O igual obro un altre bloc amb noms i cognoms. No ho sé. Només sé dues coses: continuaré lluitant per una terra lliure i els amics que he fet a partir d’aquesta aventura cibernètica són dels que ho són per sempre, va per vosaltres, Arnau, Dessmond, Joliu!

Visca la terra!

39 comentaris:

Súper ha dit...

És un orgull per mi fer el primer comentari del teu darrer post. Em vaig "viciar" de llegir blogs patriòtics gràcies a tú i de retruc als blogs dels teus amics blocaires. Sense cap meva de dubte heu estat la veu de l'independentisme incorformista, del patriotisme altruista, de la veu crítica i de la llum en periodes de foscor i mesèria partidista. El vostre exemple de militància i compromís ha ajudat, sense cap mena de dubte, a liquidar l'experiment
liquidacionista per a la Nació Catalana del tripartit. També has estat molt útil per desenmascarar la psicopàtia del monstre Carretero quan va decidir liquidar als seus millors homes i dinamitar a l'hora el projecte autèntic de Reagrupament. La travessia pel desert que això va provocar, ha desembocat en estratègies i posicionaments ben diferents. Com a solidari que sóc, espero que per un cop, les teves crítiques respecte a la nova formació, no siguin premonitòries. Sigui quin sigui el desenllaç, tú sempre seràs un referent.

Gràcies germà pel teu mestratge.

Pàtria lliure!!!

El Canari Visionari ha dit...

Em sembla un comiat molt encertat. En algun moment, tendre i tot. I dur i amb fúria amb determinats teòrics "companys" de viatge, que si seguissin al mateix vaixell que tu, et convertien en nàufrag sense ni tant sols tenir temps d'adonar-te'n.
Podria dir que lamento que tanquis el Dies de Fúria, però com que estic segur que no podràs resistir la temptació de dir-hi la teva, en aquesta nova pàgina que comencem a escriure, només espero tenir la suficient intel·ligència com per descobrir el teu nou blog anònim. I si no és un blog "fantasma", doncs millor perquè ja no tindré dubtes de qui n'és l'autor.
En qualsevol cas, i facis el que facis, dir-te que ha estat un plaer compartir una petitíssima part d'aquesta lluita teva, i de molts altres. Hem aconseguit el primer objectiu. Ara ve el més difícil. Aviam si acabem aquest segon objectiu amb una INDEPENDÈNCIA ABSOLUTA, tant contundent com la de l'Artur.
A reveure, Francesc!

Odalric ha dit...

Recordo quan ens vam conèixer ja fa anys... i recordo molt bé com em vaig sentir acompanyat en el desert en descobrir que algú altre compartia els meus valors.

M'entristeixen molt els finals d'etapa, suposo pq sóc un sentimental... però em quedo amb l'alegria de saber-nos amics.

Els companys d'armes ho son per sempre i per tota circumstància.

Poca cosa puc dir-te més. Espero que la vida et sigui propicia i que puguem compartir moltes birres moltes nits.

Una abraçada ben forta.

Semper Fidelis!

Dies de fúria ha dit...

Uf! Això ens posarà molt maleïdament sentimentals i emocionats.

Gràcies, Súper. Germà imprescindible, còmplice seré i protector de la fúria. Sempre fidel. Jo també espero que la xaladura solidària sigui passatgera i que entengueu que els objectius polítics es poden perseguir sense concessions, però amb compromís patriòtic.

Roger, algun dia ja parlarem, hi ha coses per a explicar, perquè són moltes les coses -i les coincidències- que es poden explicar des de tants anys de militància independentista. I alguna et sorprendrà molt i molt!!! Gràcies pel teu suport i pel teu compromís ABSOLUT!

Odalric, espero que les birres no quedin com a desideràtum, després de tot el que compartim. Un dels meus primers contactes blocaires. Encara recordo aquell dia que et vaig demanar el telèfon per fer-te consultes perquè no m'aclaria amb algunes coses del blog... uf! no ha passat poc temps! O quan ens vam conèixer al sopar al Centre Comarcal Lleidatà... Una abraçada, però a veure si quedem la setmana vinent!!! Sé que t'haurà agradat el "cuando fuimos los mejores" ;-)

Anònim ha dit...

Gràcies per la feina feta. Quan et vaig "descobrir" (a l'elies 115) vaig veure que allò que pensava no era tan minoritari com ens volien fer creure. Durant uns anys, llargs (massa llargs), va ser massa dur haver d'aguantar segons què d'antics companys independentistes i haver de sentir i llegir enormes bestieses. I saber que érem més dels que volien i pensaven era recomfortant.
Ha estat un honor poder participar en l'embranzida final, a l'Absolut, al costat de patriotes com tu.
El desembre del 2003 es va tòrcer un camí, una falsa ruta (que vaig denunciar tan fort com vaig poder), que tot just ara estem en condicions de començar a redreçar. Res no ha estat en va.

Visca Catalunya Lliure.



JAiA

Anònim ha dit...

Volia dir que es va emprendre una falsa ruta.

JAiA

Dies de fúria ha dit...

Benvolgut JAiA (ja ens coneixem), s'havia entès...

Efectivament, potser no ho he emfatitzat prou... però van ser alguns anys molt durs, de molta solitud. Molta. Fins que, com sempre, no ens vam anar redescubrint en la lluita, identificant, posant noms, coneixent-nos.

Molt dur. Molt sols.

Una abraçada i gràcies pel teu suport!

Andreu ha dit...

Elies/Francesc

Ho entenc perfectament que tanquis el bloc que, en el fons, no és mès que un instrument d'entrada/sortida d'idees sobre temes diversos.

El temps passa, i això de les xarxes socials està fent forat. Res es incompatible però sempre és bó fer una aturada en el camí.

O canviar de roba i de queviures, per a seguir , potser per altres viaranys, el camí.

M'he sentit molt honorat, i he aprés molts coses, seguint i veient la teva pluriactivitat sobiranista i intel.lectual.
Sempre estem, esteu, estarem, entre l'acció l'esperança i...com en el futbol i en l'esport... que reconfortants i necessàries son les victòries. No sempre es pot guanyar,i menys depresa i corrents, pero no sempre s'ha de perdre. I les victòries mai són regalades. Son fruit de molt esforç, de molt talent, de bona organitzacio, de bona execució i de estratègia adient.

Segur que seguirem estant en contacte sovintejat. Recordo, pels començaments, que eres l`únic "comprensiu" amb els meus "llargs rotllos" digitals. I com vaig ser molt ben acollit ,quan no era blocaire -ara estic de vacances llargues de 20 mesos...) i nomès postista.

O sia que encara que no hi hagi aquest bloc, el seu historial deixa una molt inmensa petjada sobiranista, durant els temps dificils de la pesta tripartita.

I ara les possibilitats d'acció, en aquesta nova etapa, són d'altres, i per tant també coincidrem. Discutirem sobre juntes futboleres, potser, i sempre és bó el pluralisme, però seguirà la concidència fonamental sbre el pais, sobre la nació, sobre els valors, i sobre el camí, dificil ,i no curt, que queda encara per fer. Però tu te'ns un gran avantatge, sobre mí, ets molt mes jove i segur que veuràs el triomf català i el nostre accés a la Champions Europeen Stats Ligue. Jo, en canvi, per raons demogràfiques, tinc menys possibilitats. Però confio molt en la dècada prodigiosa que va començar el 2010. Compartirem camí, segur.
Moltes gràcies per la qualitat i quantitatde la feina feta amb el bloc.

Ben cordialment,
Andreu

popota ha dit...

Sort i a reveure.

Granollacs ha dit...

Benvolgut Elies,

Desitjo que no puguis resistir la temptació i ben aviat tornis a crear un espai d'opinió personal tan potent com han estat l'Elies 115 i el Dies. He aprés moltíssim seguint-te.

Pensa que hem de valorar dia a dia aquesta, que dieu, "dècada prodigiosa". Alguns hi veurem el més dolent, altres el més bo i la veritat segurament hi serà pel mig, de vegades més propera als uns, de vegades als altres. Entre tots (tu no hi pots mancar) hi farem una mica de llum sempre lliure.

Salut i visca Catalunya lliure!

Enric I. Canela ha dit...

Que no pot ser! Que sí que ets un animal polític i que hi tornaràs. O potser no i és simplement el desig de seguir comptant amb tu en aquest ciberespai.
En tot cas, bon any i fins aviat.

Dies de fúria ha dit...

Granollacs, Enric, gràcies pels vostres comentaris.

Crec que serà bo, després de la "intensitat" dialèctica que vaig imprimir al bloc, agafar una certa distància. Després ja veurem.

Mentres tant, com bé sap l'amic Granollacs, no ens estarem amb els braços creuats, i continuaré fent coses que m'agraden, amb projectes d'aquests que requereixen molta feina silenciosa i anònima...

Bon any, Enric! Ja quedarem per parlar passat festes!

Moré ha dit...

Que tinguis una bona singladura en la nova etapa i gràcies per tot.

Anònim ha dit...

El tancament d'aquest blog demostra clarament que l'estratègia liquidacionista de CiU, de la qual ABSOLUT MAS va ser-ne l'avantguarda, no s'atura.
Primer va ser la campanya electoral d'Artur Mas, que en lloc d'utilitzar com a slogan el que van demanar les bases ("Patria Libre o Muerte") va fer-ne servir un d'unionista ("Una Catalunya millor").
Després va ser la formació del nou govern, que en lloc de nomenar Mahmud Ahmadineyad com a Vicepresident ho ha fet amb una catòlica integrista.
I ara, el tancament d'aquest blog!
Ho veieu? Artur Mas és un traïdor! Sort en tenim de...

Dies de fúria ha dit...

Anònim, gràcies per recordar-nos a tots, fer-nos evident i demostrar, el nivell de xaladura que corre per la xarxa.

Això és l'únic demostrat. Quina pena que em feu. Quant de mal que feu.

en fi, que t'aguanti un psiquiatra, perquè el que és en aquest bloc, ja t'hem vist prou.

inda ha dit...

Tot i no coincidir amb la ruta que es triat per aconseguir el mateix horitzó polític que jo. He de dir-te que ha estat un plaer ! salut, sort i llibertat, company !!
PS. Segur que tornes!! I si us plau sigues una mica més benèvol amb d'altres plantejaments independentistes.

Rosa ha dit...

Moltes gràcies per tots aquests anys de lectura, que la sort i el teu deu t'acompanyi. Bon any 2.011!!!

joliu ha dit...

Els amics d'infància ho són per contacte, a aquesta edat ho són per elecció.
A tecles petites poques paraules: estic molt content d'haver-te triat i, altre cop, gràcies Francesc.

Anònim ha dit...

Noi, Francesc, es veu que per a tu tots els que no comparteixen la teva visió, son "secta" "desquiciats" o "xalats". Ara, tot el que fan els de CiU sembla que està bé, fins i tot posar un element tan poc "patriòtic" i "sobiranista" com la Fernàndez Bozal al front de Justícia; si ets tan patriota com dius potser algun dia te'n penediràs d'haver donat suport a CiU i et caurà la cara de vergonya quan tu mateix llegeixis els teus articles tan plens d'equanimitat.

Rep la salutació d'algú a qui has decebut absolutament, però que malgrat tot no et considera un xalat, ni un "desquiciat", ni un sectari, ni un enemic.

Joan P.

Manel (no el "cagalló") ha dit...

Amic Francesc,

Ha estat un plaer llegir-te. Els teus últims escrits, on ens titlles de xalats als qui no compartim la teva visió, no m'han agradat gens. Crec que es pot discrepar, tenir visions diferents, però no cal anar insultant. No fa massa temps, quan eres a RCat, tu defensaves una altra estratègia. I no estaves pas xalat!

Malgrat les discrepàncies que puguem tenir, per a mi ets un exemple de persona honesta, patriota i que sempre va de cara. Recorda que a Solidaritat hi ha molta gent que tenim esperit patriòtic, no ens pots dir segons quines coses...

Una abraçada, a veure si ens veiem aviat... i un afectuós "viva los novios!"

Marrameu ha dit...

Compatriota,

continua lluitant per la llibertat de Catalunya des d'on creguis millor.

Ha estat un plaer seguir-te i debatre amb tu, igual que amb el Cimera, els meus fanals.

Gent com tu necessita Catalunya, això ho dic ben alt.

Sort en el teu camí, segur que ens retrobem.

Dies de fúria ha dit...

Admeto excessos, companys. De vegades, massa fúria...

Faig propòsit d'esmena...

Arnau Oteji ha dit...

Hi ha moments que és necessari passar la ITV. Aquests darrers 7 anys ens han deixat a tots el xasis abonyegat. És un bon motiu per frenar el bloc.

Pero ara, amb la victoria de Convergència i l'Artur Mas, també s'obre una nova etapa per a la que calen nous instruments de vigilància, supervisio i combat per una terra lliure. Aixo també és rao per descansar.

Un ABS0LUT plaer compartir amb tu tantes bones estones aquests anys, tantes confidències, tantes xerrades, tantes birres...

I les que ens queden encara!

L'home del sac ha dit...

Se't trobarà a faltar perquè sempre em semblaven interessants els teus comentaris, encara he de reconèixer que m'agradaven més abans, abans quan ningú sabia qui eres i et despatxaves a gust sense pensar en el que dirien i publicaves el que volies, donant-hi fins i tot un toc literari que m'agradava molt.
Espero llegir-te aviat, també perquè serà necessari que els independentistes que heu votat a CiU hi digueu la vostra i tan fort com sigui possible, quan aquesta ensarronada del concert fiscal es vegi inviable. Llavors és quan ens trobarem realment en un altre creuament de camins (com ho van ser la negociació de l'Estatut i la sentència del TC), i aquest potser serà l'últim i definitiu. Caldrà ser-hi i estar a l'aguait de que s'agafi el bo. Sé que no permetreu una traïció.
Per altra banda, sóc simpatitzant i votant de SI i et respecto com al que més, encara que no pugui entendre el teu enamorament de CiU.
Fins sempre!

L'Espelt ha dit...

Eps!
Pels que et coneixem una mica, segurament no és cap sorpresa l'aturada del Bloc.
Però que no sigui una sorpresa no vol dir que no et trobarem a faltar. I molt.
També estic segur, que reprendràs el camí aviat, obrint una altra finestra.
La trobarem i la gaudirem.
Una gran abraçada i un agraïment etern.

Salut!

Jurista Solvent ha dit...

Estimat Elies,

vas escollir inicialment un nom de profeta i has estat un far durant aquest anys tan foscos i tan durs. Un exemple de compromís amb el país, al principi difícil d'assumir, quan hi havia un entusiasme monolític entre els independentistes amb l'abraçada de l'ós tripartit dels sociates, però després evident un cop es va demostrar cap a on ens portava tot allò. El compromís patriòtic és el que et defineix. No l'abandonis mai ni ens deixis sense referència ni criteri!

Molta salut i feina!

Noctas ha dit...

Quan obris, avisa:)sigues anònim, un altre Elies amb aquelles històries tan bèl.liques i romàntiques...fes el que et roti, naturlament, només expresso una certa enyorança envers aquelles històries. Després en política ets un analista excepcional., no obstant la política, no m'interessa tant...saludus i bon any!

reflexions en català ha dit...

Benvolgut,

No m'ha estranyat aquesta decisió, però espero que sigui per obrir un altre bloc ben aviat. (Ara deixa'm que sigui una mica puta: un bloc que es diu Dies de fúria no pot ser convergent, hehe.)

Vas ser un dels primers blocaires que vaig seguir quan, ara fa més de tres anys, vaig obrir el meu bloc, i ja saps que ho vaig fer, bàsicament, per descarregar la meva ira cap a l'Esquerra que, aleshores, va iniciar el camí que l'ha dut fins on és avui.

Han passat moltes coses des de llavors. Ostres, sembla quehagin passat segles des que vaig començar a viciar-me amb els blocs de l'Elies, el Dessmons, l'Arnera... I el més bo de tot és que no solament ens hem arribat a conèixer una mica, sinó que també hem compartit experiències i aventures.

Hehe.

Com bé saps, em vaig emprenyar amb tu per l''afer Bat blocs' i també et dic que trobo fora de lloc els teus atacs cap a SI. Però també saps que t'aprecio i que estic encantat d'haver-te conegut.

Molta sort i ja ens trobarem. Bon any a tots (les dones també).

marc

Indigeta ha dit...

Certament, els tripartits tenian en origen la intenció d'esdevenir un "règim" i per aixó els calia tenir tots els mèdis al seu servei. I aquests mèdis, s'han mostrat sumisos al poder del tripartit fins que les enquestes no varen deixar cap dubte de cap a on anaven les coses.

Internet ha sigut durant molt de temps l'ùnic espai de llibertat que ens restaba als que des del minu 1 varem veure per on anaben les coses, aquell maleït 14 de desembre del 2003 i que des d'aquell minut 1 varem cercar la manera de combatre aquell drac que ens volia destruïr com a poble.

Certament, l'insult a la intel.ligència que ha representat els tripartits, la seua constant manipulació del llenguatge, el seu intent descarat de fer del llenguatge un instrument de manipulació cognitiva ha representat l'haver de fer un esforç intelectualment esgotador per cercar la manera de desenmascarar-los, el que fa comprensible el possar fi a aquesta batalla desigual quant ja sembla que la guerra està guanyada.

Res més lluny de la realitat, no ens enganyessim pas, el tripartit, que sembla una cosa del passat, es més viu que mai, i ho continuarà essent mentres aquests tres no tinguin altre alternativa si és que volen assolir algun grau de poder a Catalunya que un ir esforços.

Ha sigut a més de reconfortant, un gran plaer llegir molts dels teus posts, tambè ens hem discutit alguna vegada quant hi havia el meu altre "alter ego" en Josep-Empordà, perqué un, que ja te un anys i les ha vistes de tots els colors, sap que quant una cosa és massa bonica, és que simplement no pot ser real, però vaja, res important, i ara només em resta felicitar-te per tot lo de bo que ens has donat, dessitjar-te molta sort i recomanar-te que més que tancar el bloc el deixis en "stand by", no sigui que et sentis en la necessitat de reobrir-lo en un futur no massa llunyà.

Pensa que el drac no és mort, només està ferit, i si no aconseguim matar-lo, reeixirà, no ho dubtis.

El drac te al darrera una cosa que nosaltres els catalans no tenim...encara, i és un estat pròpi, amb clavagueres i tot.

Salut i molta sort.

Indigeta

chamb ha dit...

realment el moviment blogaire ens va salvar a molts de la desesperació en els primers temps del Gulag tripartit. Quan la "veritat" progressista semblava en el camí d eliminar tota dissidència. La veritat és que érem molts més dels que ells volien i deien.

A reveure.

Salvatore ha dit...

Estimat Elies,
deixa'm que t'agraeixi la teva tasca realitzada per alliberar Catalunya de les urpes tripartites, tu i d'altres heu fet molt pels demés, i realment, heu tingut un paper clau en la desfeta tripartita.
Tant de bo tornis un altre cop, la feina no està feta del tot, i malgrat que l'Artur Mas i CiU són els millors que hi ha actualment a Catalunya, cal continuar vigilant que portin a terme el dret a decidir sense límits, que és el que els catalans han exigit.
Molt Salut, molta Sort, i que Déu et beneeixi

Salvatore

GOS GÀNGUIL ha dit...

Com tants i tants companys han dit més amunt, per mí va ser una gran sensació de comfort descobrir a la xarxa que hi havia moltíssima gent com jo, i que no estava sol en aquells moments de foscor infinita....De seguida vas esdevenir un referent imprescindible per mí. Déu, Pàtria i Honor!! Amb aquell post tancaves l´Elies 115..Uff, com em vas tocar la fibra; i és que després de llegir-ho penses que amb aquella persona pots anar a mil batalles sabent que mai et decebrà, saps que pots conquerir l´inimaginable. I així ha estat. Has passat moments molts durs, però just en aquells moments recordo posts críptics espectaculars com el "In glorious bastards", que després van tenir tot el sentit. Com bé dius s´obre una nova etapa, i sí, és cert, no estem al mateix vaixell "nominal"; però naveguem junts sota la divisa "Déu, Pàtria i Honor". Per mí és un orgull tenir-te per amic (així et considero), i un honor compartir els teus valors.
Salut i Pàtria!!

Epístoles i pistoles ha dit...

sí que té un punt emotiu, han sigut moltes hores llegint posts al teu bloc i n'hem après molt, i també hem rigut i ens hem indignat de vegades! Una abraçada virtualment grossa i segur que serà un fins ara ;)

Un petó Francesc!

Dessmond ha dit...

Francesc,
Una llàstima aquesta decisió, tot i que és comprensible. Molts ens vam tirar a la piscina blogaire, com a reacció tripartita. Ara, en canviar l'escenari polític, potser és un bon moment per deixar-ho córrer. Ha estat una bona sorpresa retrobar-te per aquesta via, després de tant de temps. Un fil d'agraiment, doncs, pel que ha fet ERC. Sense ells, tot això no hagués estat possible.
Espero que agafis perspectiva i que retornis algun dia, per alguna altra banda blogaire. I avisa'ns, si us plau.
Que els Reis d'Orient et portin moltes coses bones, que te les mereixes! Una abraçada ben forta!

Dies de fúria ha dit...

Amics, amigues, m'aclapareu amb els vostres comentaris. Llegits amb el temps que requereix, només puc fer que agrair-vos els vostres comentaris i ratificar-me en aquest indiscutit "cuando fuimos los mejores". Ho vam ser.

Ara continuem sent gent com cal en altres llocs. Només cal buscar...

Anònim ha dit...

Francesc,
et contestaré amb la mateixa expresió que tu has fet servir per a mi: "Estas malalt".

Nota: A veura si trobes un article al meus blocs que parli de tu tal com tu ho has fet, insultant-me o fins i tot, en un comentari al meu bloc, em vas amenaçar.

Manel Bargalló

Xavier de Valls ha dit...

Dies de Fúria:

Jo també trobaré a faltar aquest blog!!!! Però també tens raó que (com el Cimera) va néixer en un context determinat que ja no existeix (per sort!) i pots dir amb orgull "feina feta". En fi, segur que tornarem a parlar algun altre cop asseguts en una bona taula.

Deixa'm un últim apunt. Crec que jutges massa apriorísticament els de Solidaritat Catalana. Em retreus que no analitzo fredament l'actitud actual de CiU quan els jutjo; però jo tinc la mateixa sensació de tu quan jutges Solidaritat. Sé que no t'agrada la manera de fer d'alguns de Solidaritat, però d'aquí a fotre-la a la picota sense haver deixat temps que treballi al Parlament... Si hem de deixar 100 dies de gràcia a tot nou govern, deixa també 100 dies de gràcia als diputats solidaris. I, finalment, pensa que CiU no avançarà si més no si algú altre no la fa avançar, no t'enganyis (perquè si hem de confiar amb CiU sol... anem arreglats!).

En fi, una abraçada.

(Pst, no ho diguis a ningú: pocs dies abans de Nadal vaig estar-me tot un matí pel Poblenou, rambla amunt i avall --fins i tot vaig treure el nas al mar--. Vaig fixar-me en el traginar de la gent del barri, vaig esmorzar al Casino --crec que es diu així-- i vaig passar per davant del bar de les braves amb ou ferrat de davant l'església, on una nit de febrer del 2010 --com passa el temps!-- sis patriotes vam asseure'ns a parlar. Va ser una mena de pre-Maians. Quina sort tens de viure en un lloc així.)

Anònim ha dit...

Només algunes preguntes i reflexions, de debò què en n'hi ha per sentir-se orgullós d'haver canviat a darrera hora d'una clara posició independentista a posicions ambigües d'uns senyors amb les mans tan lligades que mai seran capaços no d'alliberar al seu poble, ni a ells mateixos?
El que va fer en Carretero és molt més greu, què el que va fer en Mas un diumenge amb el ZP a la Moncloa?
Haver contribuït a que CiU tingui 62 diputats enlloc de 61 o 60, impedint que SCI tingués grup propi amb 5 o 6 diputats, beneficia a l'independentisme? Veure com CiU li dona 10 diputats per a que el PP tingui la primera secretaria de la mesa del Parlament és bo? Tenir a la juana de segona o la Bozal és bo? La sociocatifaconvergent és bo?
No ho sé i això només a fet que començar... Potser si millor que tanquis la paradeta, i n'obris un altra d'amagatotis a on puguis tornar a posar la pota i confondre a tan innocent, perquè com hagis de respondre a tot això i al que anirà venint, ho te'ns clar.
Que et sigui lleu company!

Cesc. ha dit...

Molts d' ànims a seguir !
gràcies per tot.
Una abarçada,
Cesc.