Si tu me dices ven... (o no!)

La Unió de Duran ha estat una autèntica sangonera del capital polític acumulat amb el temps per un dels líders més importants que haurà tingut aquest país, el President Mas. Com en un relat homèric, tot el que amb gran esforç i compromís teixia, construïa, acumulava, sumava, el president Mas amb la seva acció política, Duran era capaç de desfer-ho, de carregar-s'ho, amb un parell de declaracions.

El 2012, quan totes les enquestes, totes, donaven majoria absoluta al president Mas, Duran va aconseguir no només impedir-la, sinó que CiU acabés perdent 10 diputats. I això, tenim dades suficients, tenim més que sobrades evidències empíriques, ho va aconseguir Duran gairebé tot solet. També hi feu la infàmia de El Mundo, però el mèrit substancial que CiU no tingués majoria absoluta i perdés 10 diputats no li podem discutir a Duran. Ja en aquella campanya la molt prudent gent de convergència n'era conscient, de com s'ho havia carregat tot, i a cada míting el rebia amb crits de IN INDE INDEPENCIA.

No va servir de res. Just després d'aquella orgia de declaracions d'en Duran una setmana abans de l'inici de la campanya electoral vaig escriure un post en el que deia que si el MHP Mas i CiU no el desautoritzaven, hi hauria problemes seriosos. I no ho van fer i van perdre 10 diputats.

El desgast de Duran cap a CiU ha seguit des de llavors amb una impunitat que forma part dels grans misteris de la política catalana. Duran no ha perdut mai oportunitat de desgastar Mas, de torpedinar el procés, d'enverinar-ho tot. I tant el President com CDC i fins i tot CiU li ho han permès.

Aquestes eleccions municipals també ha estat així, i sense cap mena de dubte si CiU no ha tret millors resultats és pel desgast a que Duran sotmet Mas, la coalició i totes les seves propostes polítiques.

El 14J Unió té convocada una consulta per definir el seu posicionament davant el 27S.

El 27S són unes eleccions que des del sobiranisme es plantegen en clau plebiscitària, que vol dir que el posicionament dels partits en relació a la independència de Catalunya i els vots que obtinguin seran el substitutiu legal i democràticament homologable del referèndum que no hem pogut celebrar. Per tant, davant una cita electoral tan excepcional com el 27S l'únic important és quin serà el posicionament de cada partit en relació a la independència.

Ara mateix tenim tres partits que es posicionen pel Sí: CDC, ERC i CUP, i la resta de partits que fins ara estan en el bloc del no, un bloc que va des de la radicalitat més unionista i centralitzadora que representen C's i PP fins les més edulcorades, però totes iguals de farsants, propostes federalistes, confederalistes, etc. El no comparteix com a mínim comú que davant la independència, opten pel manteniment de l'statuo quo, i això aplega des de C's fins el PSC, ICV, Colaus, i altres preses de pèl.

Unió és en aquests moments l'únic partit que té obert un procés per decidir en quin dels dos blocs s'alinea. Si Duran ha estat fins ara un dels màxims enemics del procés independentista, no ha estat cap sorpresa que dimarts la cúpula duranista aprovés sotmetre a la militància una pregunta que només contempla, Sí o Sí, romandre dins d'Espanya, seguir sotmesos a l'actual status quo.

En aquest país ja tothom té clau que l'únic paper que hi juga políticament Duran és el de ser un agent actiu per desgastar el procés, per fer-lo descarrilar. Duran ho fa via desgastar de manera tan cruel com incessant, el President Mas.

Doncs bé. Tot això estem a les portes que d'una vegada i per totes passi a la història. El 14-J Unió votarà si se suïcida amb el seu líder unionista (en el sentit de fidel a Espanya) Duran o es manté fidel al llegat dels seus fundadors, de Carrasco i Formiguera i vota NO a la pregunta plantejada per la direcció, com a forma d'expressar el seu suport al President Mas i al procés independentista. 

Tot i que per al procés independentista seria important comptar a les seves files amb les sigles de l'històric partit socialcristià, l'únic que és realment determinant és saber que en cap cas no es compta amb en Duran, que se l'aparta definitivament, que no hi serà i que no tindrà cap possibilitat, ni la més mínima, de seguir desgastant el President Mas i les seves opcions electorals.

Això, avui ja ho sabem, no passarà. Duran no hi serà. L'únic dubte, que resoldrem el 14J és si no hi serà Duran i tampoc no hi serà la seva Unió, o només no hi serà ell, en Duran, i la seva camarilla.

A hores d'ara ja és una evidència que el President Mas impulsarà una candidatura àmplia, que es configurarà superant les actuals estructures dels partits, que es vertebrarà a partir de la independència com a objectiu polític del resultat de les eleccions del 27S i que hi integrarà un plural ventall de candidats de diferent adscripció i perfil amb el comú denominador, tots, de sumar esforços de manera incondicional, inqüestionable i explícita per la independència.

No hi haurà, en aquesta candidatura, ningú que no sigui independentista, que no comparteixi l'objectiu de la independència, els objectius del full de ruta signat amb ERC, ANC, Òmnium i AMI.  I per tant, el que avui ja sabem és que Duran no hi serà. L'únic dubte és si hi serà Unió.

Avui el President Mas ha fet unes declaracions que ens han desconcertat molt. Ha dit que la patètica pregunta plantejada per la direcció duranista d'Unió no era contradictòria amb el full de ruta signat abans esmentat.

Però tenia raó. No és contradictori, no el qüestiona. Però, i vet aquí la importància i «puteria» de la seva resposta, tot i no ser contradictori, la pregunta no arriba en cap cas als objectius que el full de ruta es planteja. Per tant, i en aquest no ser contradictori que és el que ha intentat buscar la direcció d'Unió per seguir fer la puta i la ramoneta i perquè en Duran pogués seguir desgastant Mas, el que no han entès, calculat, mesurat o valorat és que per al President Mas això -que no sigui contradictori- ja no té la més mínima importància, i que ara mateix, de cara al 27S l'únic que importa és compartir l'objectiu polític final del full de ruta, la independència.

Mas ha vingut a dir avui « Jo no em barallaré amb vosaltres. Si no voleu venir, si no us plantegeu l'objectiu de la independència simplement no comptaré amb vosaltres, i em sembla molt legítim que us plantegeu un altre objectiu, però l'haureu de defensar sols, perquè no us sumaré a la meva llista».

El President Mas és en aquests moments el més gran actiu polític que té el país. El seu lideratge és inqüestionable. I com li va demanar en Carles Boix, ara ha d'estendre aquest lideratge nacional i institucional al lideratge independentista. I això és el que clarament farà en Mas.

En termes de bolero, el President Mas el que farà per configurar aquesta nova candidatura serà anar a buscar a persones i dir-los-hi «ven», i elles respondran «si tu me dices ven, lo dejo todo». Però Duran pot esperar que li diguin «ven», perquè això no passarà. Les possibilitats que això passi són ZERO. L'únic dubte és si les sigles d'Unió es quedaran amb el gran desgastador del procés contra la independència i el President Mas, o la militància li fotrà patada al cul i li dirà al President «volem venir, perquè compartim el full de ruta, perquè volem la independència i perquè alliberats d'aquesta lacra espanyolista de Duran i els seus, volem venir amb l'orgull de ser els hereus del màrtir Carrasco i Formiguera i amb tot el seu llegat de compromís i valors».

I aquest moment, amics i amigues, serà un gran moment. El President Mas, alliberat de la sangonera d'en Duran creixerà des de tots els punts de vista, la seva acció política i el seu lideratge no seran sistemàticament desgastats, la seva credibilitat no serà ultratjada pel seu antic soci, i les seves expectatives electorals creixeran exponencialment.

A Duran no li queden més de 10 dies de vida política. Després ja tot s'haurà acabat per a ell. Sense cap possibilitat de desgastar ni a Mas ni al President, serà repudiat fins i tot pels seus actuals protectors, l'establishment i l'estat espanyol que fins ara ha confiat cegament en la seva paraula que ell podia parar el procés independentista.

Ciao, Duran, ningú no et dirà «ven».